EconomiaCAT
NI WATERLOO, NI MADRID
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NI WATERLOO, NI MADRID
Que voleu que us digui... la nova picabaralla estèril entre Esquerra i Junts per la frase d’en Rufián fent referència a Waterloo ja em cansa. Em cansen uns i em cansen els altres. És això tot el que sabeu i voleu fer! Feu pena!
Mentre mostreu aquestes banals discussions, ni tenim independència, ni dret a autodeterminació, ni aplicació del referèndum, ni pacte fiscal, ni amnistia, ni aplicació de la voluntat popular que us va donar el 52% dels vots. Al contrari, estem assistint perplexos a anar cap endarrere, enrere en la immersió lingüística, sense cap profit en la taula de diàleg, humiliats per l’espionatge arbitrari, i amb l’amenaça d’anul·lar els indults. I tot, sense cap reacció seriosa institucional, sense cap reacció des dels partits, per part de Catalunya.
Ni Waterloo, ni Madrid. Cap front funciona. Potser hem de mirar cap en dins i no fer-ho cap en fora.
A Madrid ja veiem els resultats. Pedro Sánchez ja no necessita els vots d’Esquerra, recentment ha aconseguit tirar endavant dues votacions al Congrés sense el suport de la formació de Junqueras, primer va ser el decret llei de mesures econòmiques contra la guerra, i aquesta mateixa setmana la Llei de l’audiovisual que ha comptat amb l’abstenció necessària i útil del PP, tota una declaració d’intencions de cara als próxims temps, per cert.
A Waterloo més del mateix. Molt soroll burocràtic, que arriba als que llegim diaris locals i a qui ens interessa el dia a dia, però poca sonoritat general i internacional del cas català, poca ressonància més enllà de nacions que tenen determinats símils i paral·lelismes amb nosaltres, molt poques i no les més influents.
Madrid i Waterloo, Espanya i Europa en definitiva, només entenen i reaccionen a una cosa, la mobilització multitudinària de la ciutadania. Aquesta vegada sense somriures ni gaites, amb cara de pocs amics i disposats a qualsevol cosa perquè no ens segueixin prenent el pèl. A ells, espanyols i als europeus, ja els hi va bé les coses com estan, per aquest motiu normalitzen una situació que no té res de normal. Els greuges contra la nostra cultura, contra la nostra societat, contra la nostra economia, existeixen igual que existien fa uns anys, és més, aquests greuges s’han intensificat en quantitat i qualitat.
Els grans perjudicats som nosaltres, a qui trepitgen els drets i reprimeixen és a nosaltres, a qui perjudiquen el benestar i posen en perill el futur dels nostres fills en benefici d’altres territoris és a nosaltres. Som nosaltres qui hem de reaccionar, qui hem d’actuar, som nosaltres qui hem d’ impedir que ens robin els diners i les nostres llibertats, som nosaltres qui no hem de permetre que ens governi qui no pinta res a Catalunya, qui no el vota quasi ningú, som nosaltres qui no hem de permetre que ens jutgin els seus jutges parcials incapaços de fer justícia a casa nostra, som nosaltres qui ens hem de mobilitzar.
Som nosaltres qui ens hem d’alçar. Fa mandra, però més mandra fa perdre-ho tot.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
EL RETORN DEL LLADRE
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL RETORN DEL LLADRE
Amagueu les carteres, que ha tornat l’emèrit!
Torna el rei d’Espanya. Per vacances, per visitar a família i amics. Mantindrà la residència habitual, i també la residència fiscal a manera de tallafocs, a la dictadura petroliera dels Emirats Àrabs Units. Ell tributa, encara que sabem que no ho fa, als Emirats i nosaltres li paguem la seguretat i l’assistència del seu viatget.
Juan Carlos de Borbó, va poder acumular la seva fortuna a Suïssa perquè els diferents governs espanyols van preferir mirar a un altre costat, també ho van fer la premsa, els fiscals i els jutges durant dècades. Espanya ha estat regnada per un defraudador fiscal que cobrava comissions de milionàries dictadures a canvi de favors que mai ens explicaran, i tot amb el silenci còmplice d’un entramat de poders estatals que han permès, amagat, protegit i blindat la corrupció i els abusos reials.
El retorn del lladre. Torna el rei, torna el lladre, torna el defraudador, torna l’evasor, i ho fa amb una operació vergonyosa, delirant i ridícula de blanqueig monàrquic, amb un jet privat de superluxe, amb total impunitat, una imatge que posa de manifest els privilegis familiars dels Borbons sobre la resta de ciutadans, convertint aquests en súbdits d’un sistema feudal.
Torna el rei emèrit, i torna amb ell l’Espanya més casposa i reaccionària, l’Espanya del blanc i negre, que acull i treu a passejar en barca per Sanxenxo a un home culpable d’haver-se emborsat milions d’euros aprofitant-se de la seva posició, un home que blanquejava i evadia diners a dojo en paradisos fiscals, un home que defraudava a la Hisenda del seu país reiteradament, un home que portava i porta una vida desenfrenada de luxe, safaris i amants pagada amb diners públics.
L’exrei, el rei lladre, és el símbol de l’Espanya hereva del sistema franquista, en la que els poderosos fan el que volen, manipulen, enganyen, roben i estafen, sense passar comptes a ningú, sabent-se que són intocables, demostrant a plena llum el seu poder davant d’una ciutadania domesticada que els permetrà continuar fent el que els hi plagui.
Ara podem parlar de causes arxivades com les comissions irregulars rebudes per l’adjudicació a empreses espanyoles de les obres de l’AVE a la Meca a canvi de substancials rebaixes del preu, com tota la trama organitzada en els casos de blanqueig de capitals o com el cas de les targetes opaques i per la que l’emèrit ha abonat més de 678 mil euros a Hisenda. Les ombres dels negocis foscos sempre han envoltat a l’exrei de forma directa o per testaferros fidels al monarca, encapçalats pel seu intendent general i responsable dels seus negocis privats, Manuel Prado y Colón de Carvajal. És conegut que Espanya pagava el petroli més car pel sobrecost de les comissions pagades amb els diners dels consumidors espanyols mitjançant el preu de la benzina.
Banquers, nobles i empresaris del franquisme van ajudar i finançar a Juan Carlos en els seus inicis de regnat, quan el rei emèrit va arribar al tron amb una mà davant i l’altre darrere. Aquests personatges i d’altres com especuladors, amants aconseguidores, traficants i mafiosos van contribuir al fet que l’emèrit acumulés una gran fortuna al llarg dels anys guardada en bancs suïssos i de Liechtenstein. Tots aquests favors cal pagar-los, però evidentment no els paga ell sinó la resta de contribuents espanyols, com sempre.
Cada vegada que es parla de la inviolabilitat del rei emèrit, constitueix una violabilitat dels drets de tots els altres. Cada cop que s’amaga i es silencia qualsevol dels seus abusos, s’abusa i es falta al respecte a la resta. Cada vegada que un fatxa li riu les gràcies a aquest desgraciat o qualsevol altre monarca espanyol, es vomita a sobre d’una democràcia que no existeix.
Una Constitució que diu que tots som iguals davant la Llei i després menteix, menteix també en tota la resta.
I encara alguns (molts) ho aplaudeixen.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
