DEMO...QUÈ?

 

demoque1

Ja soc aquí.

Després d’un temps sense escriure i publicar, torno, ja torno, en tenia de ganes, moltes ganes.

Amb el cos carregat d’energia, el cap ple d’idees, els dits esmolats i tots els aspectes que comprenen l’estructura del web en plena forma, us comunico el seguiment dels meus escrits de manera periòdica. Gràcies a tots lectors que us heu interessat pel què passava, gràcies pels que demanàveu els articles amb regularitat: tot està bé, moltes gràcies a tots. Dit això, entrem de ple amb l’article d’avui.

Sembla que a Madrid, per tant a la resta de l’estat espanyol viuen ara les mateixes sensacions que els catalans, per desgràcia, coneixem perfectament i tant hem patit. Judicialització de la política o tribunals polititzats, “tanto monta, monta tanto”, a fi i a la cap es resumeix en la inexistència de democràcia a Espanya, inexistència de debat polític, inexistència de voluntat d’escoltar el que diu i vol la gent. Democràcia, demo...què?

demoque2El tribunal constitucional espanyol decidirà, en principi dilluns, si prohibeix al congrés de diputats debatre sobre la reforma penal. Mentrestant, des del govern espanyol de PSOE-Podemos i des de l’oposició de PP-Vox es van llençant mútuament desqualificacions, insults i expressions com les “govern il·legítim”, “dictadura de poder”,“cop d’estat”, etc., expressions fetes cada vegada en un to més i més alt, cada vegada més desproporcionades, prepara el camp de joc per l’entrada activa i l’intrusisme de les togues a la política espanyola. Us sòna a alguna cosa això de prohibir el debat a un Parlament, oi?

La demolició de la institucionalitat democràtica que ha viscut el Parlament espanyol aquesta setmana afavoreix la desestabilització. La política a Espanya ja fa temps que no és la solució de res, és el problema, cosa que ha incubat el creixement de la tirania de poders des de dins de l’estat, un poder fàctic que és el que mana realment a l’estat, un poder representat en gran part pels que haurien de ser els més neutres, però que no ho són, els jutges i la seva “claca” aduladora preferida en forma de mitjans de comunicació.

demoque3Ara bé, de què es queixa ara el govern de l’estat? El PSOE no va recolzar la intervenció del TC a Catalunya per a prohibir debats també? Van ser els líders del bipartit espanyol qui van impulsar la posició determinant del TC a la política catalana i l’espanyola. Per què ara parlen de cop d’estat de la dreta reaccionària i de manca de llibertat democràtica? No em fan cap pena, no són víctimes de res, que no us confonguin.

Ells, l’esquerra espanyola, van aplaudir l’actuació dels jutges amb el poble de Catalunya i ara es posen les mans al cap. Ells no van considerar ni respectar que en democràcia el poder primari resideix i és propietat del poble. Ells no van considerar llavors que la sobirania no recau en el poder judicial, ni en el rei d’Espanya, ni en la por de l’exèrcit, no van entendre ni denunciar que això era una anomalia de la llibertat, no els hi interessava i no només van callar sinó que hi van participar. Ells van ser coautors i responsables del que va passar a Catalunya, són igual de responsables del tot el que passa ara o passi d’ara en endavant.

demoque4La Llibertat no hi entén de races, de llocs, de tipus de sexe, ni de religions, la llibertat és llibertat, i la Democràcia és Llibertat. No serveix dir ara que el que ha passat a Catalunya és diferent del que passa a Espanya. De la mateixa manera que el TC ni cap tribunal pot ser ni pot comportar-se com una cambra parlamentària a Espanya, no pot interrompre la normalitat civil dels ciutadans, tampoc pot ocupar cap parcel·la a Catalunya, ni enlloc. Mai!, mai en cap lloc i circumstància es pot tolerar i col·laborar en la vulneració dels drets fonamental de les persones.

El sistema espanyol és el que és, i se l’han buscat com és, un sistema fosc, caspós, lleig, brut, antidemocràtic, corrupte i putrefacte. Només així s’entén que l’objectiu dels partits polítics, del bipartidisme espanyol, sigui col·locar més jutges afins en les institucions que el seu rival, per assegurar-se i controlar les decisions que surtin del parlament, en lloc de protegir-les mitjançant l’existència d’àrbitres imparcials, tribunals neutres i institucions netes, que és com haurien de ser en una democràcia com cal.

Espanya i Democràcia són dos aspectes antagònics.

Ho sabem, però no val a dir només que ja s’ho faran els espanyols si volen tenir un règim antidemocràtic. Tristament, ens cau molt a prop i ens afecta directament, així que marxar és l’única solució per viure en llibertat. No n'hi ha cap altre.

 

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya