EconomiaCAT
DICTADURA PREVENTIVA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
DICTADURA PREVENTIVA
No hi ha democràcia a Espanya.
El model franquista encara impregna tot l’aparell judicial espanyol, especialment el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional. Les forces polítiques de la transició no es van atrevir a enfrontar-se amb els monstres amagats a la foscor del poder judicial, que lluny d’estar avui ensopits, no solament habiten amb tots nosaltres sinó que a més ostenten l’autèntic poder de la por, causant indignació, atemorint la població amb connivència amb les forces repressives d’èpoques anteriors, arrasant i cremant-ho tot el que és net per allà on ells passen, demanant el sacrifici humà constant de mossos i donzelles innocents.
Són jutges de càrrec però no de fet perquè són jutges parcials. Són dictadors franquistes, buròcrates de casta, corruptes feixistes que s’han rodejat de matons i xulos armats al seu servei, per no deixar passar pàgina als nous temps. Ells han organitzat un estat a la seva mida, l’espanyol, han instaurat el terror mitjançant un govern judicial, embrutant la democràcia de dalt a baix, manipulant les institucions de l’estat i participant en l’adoctrinament dels seus ciutadans, que aborregats de forma massiva, creuen i veuen com a normal la pèrdua de manca de drets i llibertats fonamentals, i consideren com a normal l’horror d’una no democràcia en caiguda lliure en què viuen mentre així els jutges prevaricadors perviuen.
Són els mateixos jutges o organismes judicials que van protegir als torturadors i assassins de José Arregui, absolts per l’Audiència Nacional. Són els mateixos que van suavitzar la pallissa a Agustín Rueda a Carabanchel, i que li va causar la mort, considerant-la només com imprudència temerària. Són els mateixos que van donar un permís penitenciari a Lerdo de Tejada, el principal imputat en la matança dels advocats d’Atocha, i que li va permetre fugir. Són els mateixos que s’han negat a reobrir causes justes com les del pacifista sindicalista Joan Peiró, afusellat per Franco; com la de la condemna a mort del poeta Miguel Hernández i com la sentència del president de Catalunya: Lluís Companys. Són els mateixos de tantes i tantes injustícies, disbarats i aberracions judicials. Són els mateixos monstres autoritaris que no responen de res ni a ningú.
I per descomptat, són els mateixos monstres autoritaris disfressats de patriotes que es pensen que han de salvar Espanya del sobiranisme català que vol trencar la nació, quan el que realment fan és defensar la pervivència de la dictadura que han instaurat. S’han tret del barret delictes delirants, que no se sostenen per enlloc amb l’objectiu de legitimar l’escalada repressiva i destruir per la força els ponts de diàleg que hi puguin haver, a ells no els interessa dialogar, són escollits a dit i només els interessa mantenir els privilegis.
Dins d’aquest marc en què la justícia és utilitzada com a braç executor de venjança política, una forma de fer mal sembla que està dissortadament de moda, la presó preventiva, una forma de tortura psicològica que difereix dels càstigs corporals que ja no es poden aplicar per la pressió internacional, però que segur de ganes aplicarien. Amb l’excusa del risc de fuga, i de forma totalment arbitrària es nega el dret de llibertat i el dret a la presumpció d’innocència de les persones. Dictadura preventiva, repressió preventiva, tortura preventiva, injustícia preventiva, abusivitat preventiva, diria jo.
El cas dels presos polítics és un clar exemple de dictadura preventiva, fa més d’un any que estan en presó degut a la persecució d’idees, a la persecució d’independentistes imposada pel govern de jutges, que actuen com a jutge i part. El cas de Sandro Rosell és un altre, quasi dos anys han estat tancats a la trena l’expresident del Barça i el seu soci per presumptes delictes de gran gravetat, abans de set jutjats i absolts de pertànyer a organització criminal, de fer blanqueig de capital i d’estafa. Els han perseguit, castigat i imputat pena abans de demostrar-se res.
Els jutges que apliquen la dictadura preventiva en són ben conscients del mal que fan aplicant la privació de llibertats a persones no condemnades, ho fan amb tota la malícia. Saben del mal moral, psicològic, professional, familiar, social i econòmic que produeixen, i per això ho fan. Castiguen malgrat que no poden castigar. Humilien malgrat que no poden humiliar. Els desplacen el més lluny que poden sense poder-ho fer, però ho fan. Destrueixen malgrat que no poden destruir. Malgasten els diners públics. Són botxins, no jutges. Són monstres.
Si cada dia que un ciutadà passa en presó preventiva, el jutge fos castigat amb un dia de presó, les coses canviarien. Si les Lamela, els Marchena o els Llarena de torn, paguessin amb la mateixa moneda els seus abusos i no amb la total impunitat que tenen actualment, la justícia podria recuperar la seva essència. Ull per ull i dent per dent, la Llei del Talió, el codi Hammurabi de l’antiga Babilònia, s’han d’aplicar? Sembla que donat el context, la recessió cap al primitivisme imposat pels que interpreten la llei situant-se per sobre d’aquesta, seria el més just per poder estar en igualtat de condicions per combatre-ho.
No pot haver-hi ningú per sobre del bé i del mal, ningú per sobre la verdadera justícia, menys els que la interpreten i l’executen dictant sentències que serveix a un poder, es creuen Déus del dret perquè s’han apropiat d’aquest, són els senyors i amos del poder judicial espanyol, no passen de ser uns obscurs fanàtics sense escrúpols però són perillosos, han establert el seu imperi fortificant un estat amb les seves actuacions, i hipotecant-lo en detriment de la democràcia per dècades.
Ahir va ser el president del Barça, avui són els “colpistes i sediciosos” catalans, però pensa que demà pots ser tu si estàs en el seu punt de mira.
Es fan dir jutges però realment són malvats.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
