Com la setmana passada no vaig poder escriure per una combinació de mancances, sigui de muses o de temps, estava preparant l’article-homenatge de la Rosa, l’anciana de Reus que vivia en la pobresa energètica... 
EconomiaCAT
TORRA, TOY i ANÍS DEL MONO
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TORRA, TOY i ANÍS DEL MONO
El primer acte d’investidura de Joaquín Tuesta, també conegut com a Quim Torra a "Sant Esteve de les Roures", és una evidència que l’independentisme català no és cap fenomen transitori i efervescent, sinó que està sòlidament instal·lat amb actitud resistent enfront del govern autoritari de l’estat espanyol.
Els mesos de repressió i assetjament no han debilitat aquesta postura, la nostra. Tal com demostra el discurs del Quim, l’han enfortit malgrat els dubtes circumstancials, per altra part lògics donada l’agressivitat de l’enemic, i els riscos personals evidents que comporta pels protagonistes aquesta resistència. Riscos que aniran a més degut al desequilibri de forces de cada part, però que vist el vist, no contemplen cap tipus de rendició.
Dir que el nostre President és Puigdemont, dir que la democràcia a Catalunya està amenaçada, dir que persistirem en la inalterada voluntat d’aplicar el mandat republicà que emana de la ciutadania, dir que vivim una crisi humanitària, recordar la malversació de fons per part de l’estat per prohibir idees, dir-li al “preparao”: Así no!, oferir diàleg sense condicions a Rajoy, oferir obrir un debat amb tots els ciutadans per redactar la Constitució Catalana, parlar de no renunciar a defendre la llibertat de forma pacífica, són frases que no poden fer mal a cap persona de bé, doncs parlen de democràcia, només els que no ho són poden sentir-se ofesos. 
El temps que passa fa mal, però va passant i el temps ens donarà la raó. No tinc cap dubte al respecte. Les coses es van sabent i el desgast anirà arribant. És secundari, que hi hagi investidura o no, l’antidemocràtic article 155 em sembla que no s’aixecarà, hi hagi ara President o hi hagi eleccions, eleccions que tornarem a guanyar per evidenciar una vegada darrera altre el que volem.
El 155 ha fracassat, la repressió ha fracassat, no hem tornat a una situació de normalitat, falsa normalitat, ja que el mateix 155 és excepcional i no normal. Al contrari estem en una situació d’excepcionalitat permanent en el que la raonabilitat política ha perdut el control, ha deixat de ser el centre de gravetat de la negociació per passar-ho a ser la força penal dels tribunals mal anomenats de justícia i la força de les armes policials i de l’exèrcit.
Policies i exèrcit, per cert, que permeten el consum habitual de drogues i begudes alcohòliques entre els seus membres per evitar ’increment en el nombre de suïcidis, com ha manifestat l’extinent González Segura, expulsat de l’exèrcit per haver denunciat les corrupteles, desviaments massius de diners i abusos de tota mena, dins de la institució militar, és a dir, per haver volgut fer ús del seu dret a la llibertat d’expressió per a voler millorar el seu lloc de treball. Us imagineu persones armades que estan begudes i drogades?, éssers amb origen humà que s’han transformat en ferotges personatges del Planeta de los Simios?, no cal imaginar, heu vist les imatges de l’1-O. Cal beure molt alcohol, molt Anís del Mono fet a Badalona per transformar-se en un primat. Només així es pot explicar el que vam viure i veure.
Policies, exèrcit i guàrdia civil, institucions armades, que haurien de ser garants dels drets i es transformen en repressores d’aquest pels ciutadans en general i fins i tot, per les mateixes institucions en particular. El masclisme i la discriminació de les dones en aquests cossos explica que només el 6% dels guàrdies civils siguin dones, i el 12% en policies i exèrcit, existint en aquests, un important nombre d’agressions verbals i físiques, incloent-hi sexuals, que normalment acaben en res. El món canvia, a Eurovisió guanya la cançó Toy interpretada per Netta Barzilai, una cantant corpulenta, extravagant i que fa moviments simulant als d’una gallina, una cantant diferent, sense complexos, amb una cançó inspirada en l’esperit del moviment mundial contra el masclisme #MeToo, que diu estúpids, covards i gallines als masclistes, que anima a denunciar els casos quotidians de l’abús sexual, mentre a Espanya tot es vol silenciar.
Torra, Toy i Anís del Mono. Digues a qui refuses i et diré a qui tries.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya