EconomiaCAT

DE MOSSOS A VOXXOS

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 09 Desembre 2018

Catalunya

DE MOSSOS A VOXXOS

No, no i no! La policia, sigui del cos que sigui, sigui d’on sigui, no pot ser mai un organisme per reprimir, carregar, agredir i atacar als ciutadans. No és admissible ni es pot tolerar que agents policials actuïn de forma desproporcionada, amb abús de poder, trencant tot tipus de protocols, i ho facin de forma reiterada. Aquests policies han de deixar de ser policies, no serveix l’excusa de dir que són uns manats.

Ser policia i anar armat en l’exercici de la seva feina, requereix exemplaritat i equilibri, d’altra forma no es pot exercir aquesta professió, han de ser expulsats, no és cap purga perquè són un perill pels ciutadans a qui han de defensar. La policia en un país democràtic ha de ser considerada com a professionals que estan al servei del ciutadà, professionals han de treballar per mantenir l’ordre públic, per defendre’ns dels perills, per garantir la nostra seguretat ciutadana.

Els mossos són la policia de Catalunya, dels ciutadans catalans. Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya. Malauradament, tot el prestigi que tenien arran de la bona feina feta en els atemptats de Barcelona de fa dos estius, i de la correcta, però neutre, actuació que van tenir al referèndum de l’1-O el darrer any, s’ha anat a norris en els darrers dies. Quina llàstima.

Les actuacions desproporcionades a favor del bàndol equivocat, el bàndol no democràtic, el bàndol que vol imposar una dictadura, els ha portat a abandonar la seva imatge de policia democràtica, de policia de bé, de policia neta, de policia ciutadana, per tornar a la rància imatge de sempre, a la trista imatge repressora de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de tota la vida, la imatge d’un servei armat al servei dels interessos dels poderosos i en contra del poble, en contra de la gent de a peu.

La ultradreta ha arribat a l’estat espanyol, i ho ha fet amb molts partits polítics espanyolistes rient-los les gràcies, al fi i a la cap, la distància entre VOX, el PP i C’S és una línia molt fina, que una part dels seus votants ja han travessat, també alguns del PSOE. Aquesta permissivitat política amb els fantasmes de la dictadura, s’ha tingut en gran part per la qüestió catalana, per l’anticatalanisme ibèric, pels que ens diuen despectivament i de forma gratuïta "catalufos" cosa que ens omple d’orgull venint d’aquesta mala gent, i que ha fet posar sobre la taula la ment confosa, perduda, malalta, adoctrinada i feixistoide de molts antidemòcrates que campen al seu aire per la península hispànica.
Aquest malèvol rebrot del feixisme, si no ho denuncien els polítics, ho han de denunciar els ciutadans en defensa dels seus drets i llibertats. La protesta al carrer està més que justificada, és legítima i és necessària en termes democràtics. I no pot ser, que aquesta protesta sigui reprimida per la policia, pels mossos. Si actuen com a repressor passen a ser de mossos a voxxos, passen a ser policies que van en contra del poble que intenta lluitar contra els autoritaris d’ultradreta amb les armes que aquests no tenen, que intenten lluitar amb la força de la raó i no amb la raó de la força, que intenten lluitar amb arguments i valors en contra de la força mediàtica i les mentides, que intenten lluitar amb protestes pacífiques i urnes contra la violència verbal i física que els antidemòcrates volen exercir.

És mentida que VOX sigui un partit nou i homologable amb la resta de partits d’ultradreta que estan pujant als països europeus, les seves connexions umbilicals franquistes i els seus odis endèmics i històrics els delaten, són els reaccionaris de sempre, els fatxes interclassistes que s’alimenten del malestar general i que culpen als altres, als catalans per exemple, dels problemes propis, de la societat que ells mateixos han generat.

VOX, els seus votant de El Ejido, dels altres indrets andalusos, i en un futur breu de tota arreu de l’estat espanyol interpreten el sobiranisme català com una idea oberta i moderna que els molesta i espanta, un anar endavant al que no estan acostumats, ho veuen com una amenaça que els porta a acomodar-se en la repetitivitat per trobar-se segurs, sense por, com si fossin nens mirant els Teletubbies, que fan sempre el mateix sense evolució, que els porta a un projecte polític i una visió del món en general que només els fa a mirar enrere, a involucionar cap a l’esperit militarista del 36, cap l’esperit conformista de l’Antic Regim.