EconomiaCAT

RES HI HA DE NORMAL

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 19 Gener 2020

RES HI HA DE NORMAL

Desitgem que torni la normalitat al context polític, volem veure la tornada a un escenari tranquil i normal de les coses, necessitem sentir que es fan passos que ens portaran a recuperar aquesta situació de normalitat perduda en els darrers anys, que ja en són molts, però no us enganyeu, aquí no res hi ha de normal.

Malgrat busquem com enganyar a la nostra ment, vivim en l’excepcionalitat més absoluta, privats de llibertats fonamentals que estant en mans d’altres, ja sigui un govern, ja siguin uns jutges, ja siguin uns mitjans de propaganda que ens dicten el que està bé i el que està malament fer, o ja sigui la suma de tots ells.

Que veiem als senyors Puigdemont i Comín participant en les sessions del Parlament Europeu no té res de normal, no són lliures d’exercir el dret de representació dels seus votants, sobre ells recauen les malicioses accions no democràtiques dels que es creuen “senyors” sobre nosaltres i que els hi volen retirar aquesta facultat, sobre ells hi ha l’amenaça certa de demanar la seva detenció. No res hi ha de normal en què puguin ser lliures a tot el món, menys a l’estat espanyol, menys a casa seva, a Catalunya. Res hi ha de normal en què encara segueixi aquesta persecució.

Que veiem la sortida de Jordi Cuixart de la presó no té res de normal, perquè 48 hores més tard hem vist el seu retorn a la gàbia on continua privat de la seva llibertat com a conseqüència d’una sentència que fa vergonya només pensar-hi. Ell i altres líders socials, igual que els altres polítics empresonats, incloent-hi una presidenta electa democràticament pel Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, són esclaus segrestats pel poder pervers judicial, una colla de fanàtics i energúmens. Res hi ha de normal, això és molt gros i encara manca una solució.

Que veiem que han nomenat a una socialista, Dolores Delgado, com a fiscal general de l’estat no té res de normal, el PSOE-PSC són artífex de l’aniquilació de la democràcia a Catalunya amb l’aplicació del 155. Demà comença el judici al major Trapero, i a hores d’ara encara roman l’acusació de rebel·lió i sedició feta per fiscalia de l’estat. Res hi ha de normal en l’acusació al major dels Mossos, ho sabem perfectament, igual que sabem que la seva única culpa va ser no donar l’ordre d’atonyinar als seus ciutadans que només volien votar.

Que veiem una taula de negociació Gobierno Español i Esquerra ERC, i la recent entre els grups majoritaris dels partits que componen el Parlament català, no hi ha res de normal. S’intueix una aposta personal de Junqueras dins de la seva guerra fratricida amb Puigdemont, segurament amb l’ombra d’en Mas i alguns dels antics d’Unió, per d’abraçar-se als Comuns i PSOE a canvi de què? Només de sortir de la presó i la resta fum? El mateix fum que hi havia en les estructures d’Estat i la mateixa xarrameca buida que ens prometien? Res hi ha de normal en la seva resposta: “Y una mierda. Y una puta mierda”, com a reacció a una pregunta molt normal.

Que veiem que el govern de Madrid s’omple la boca de dir que la solució vindrà pel progressisme, el seu progressisme constitucional fet a mida, i onegi la paraula diàleg com a lema propagandístic per no tenir precisament diàleg sobre certes coses, no té res de normal. Quatre paraules boniques per seguir fent el mateix de sempre, que han permés estabilitzar el govern de Madrid i a la vegada dividir a l’independentisme perquè torni a caure a l’ona de l’autonomisme, al somni dels submisos i a la renúncia voluntària dels seus drets i llibertats, per tornar de nou a la casella de sortida.

No hem fet tot el que hem fet, no hem arribat on hem arribat, per ara tornar al començament, per anar allà on ja estàvem, per tornar a viure a l’excepcionalitat infame excepcionalitat de la indignitat del què no té drets i no busca solucions.