EconomiaCAT

UNS I ALTRES

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 12 Febrer 2023

UNS I ALTRES

Tots van ser víctimes de la repressió. Tots van ser víctimes del 155. Uns van triar l’exili i altres la presó. Cadascú és lliure de triar, cadascú mereix respecte per l’opció escollida, però en política les decisions d’un sempre transcendeixen i afecten altres, cosa que ens legitima per emetre lliures opinions, anàlisis pròpies i objeccions d’ells. Uns i altres.

Hem vist, sabem, que aquella decisió anava més enllà d’exili o presó. Aquella decisió de present també escollia i condicionava el futur, es triava entre lluita versus rendició, entre confrontació versus acatament, entre legitimitat versus legalitat, entre independència versus autonomia, i des de la meva particular visió, entre Catalunya versus Espanya.

Així de clar. Així de fàcil. Així de contundent.

uns2 Visibilitzem doncs el que fan uns, en una setmana en la que des de Luxemburg, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea conceptualitza el terme “grup objectivament identificable” per a dictar sentència clavant-li una bona plantofada a la (in)justícia espanyola i a l’estat en general pels seus abusos, reforçant molt la raó de l’estratègia de l’exili com a espai únic per a defensar els nostres drets com a catalans.

Mentre, els altres, es dediquen a quasi-acordar l’aprovació dels pressupostos amb el PSC, aliant-se amb qui va recolzar l’aplicació del 155 a Catalunya, amb qui encara participa en la repressió activa de milers i milers de persones catalanes que avui dia tenen causes obertes només per a ser independentistes.

Uns, planten cara: Puigdemont. Altres, fan pinya amb l’enemic: Junqueras.

Uns mantenen viu el mandat del poble d’assolir la Independència de Catalunya. Altres ho diuen, però ni tan sols dissimulen per a no fer-ho.

Uns són valents enfrontant-se amb tot un estat, han triat la política de lluita, de determinació dels seus principis, han triat la dignitat de treballar pel que van ser escollits un dia, s’han entregat a la causa. Altres són covards, han triat la política del no fer res, la política de sempre, del viure còmode, del que importa és només viure jo bé. Uns i altres.

uns4 Crec fermament que la unitat independentista és possible, perquè hi és de pensament. La gent d’ERC vol la independència, els militants i simpatitzants, tant o més que la gent de Junts, el problema està en els seus dirigents i tots els “enchufaos” que aquest han organitzat, que fan de tap i mantenen segrestat el partit.

Quan vagin fora, que hi aniran, no ho dubteu, tot tornarà a ser possible. Tornarem a agafar la iniciativa perquè els catalans tenim arguments sòlids per a fer-ho, tenim el DRET A DECIDIR, sempre l’hem tingut i ens l’han tret, però seguirem i seguirem perquè tenim tot el dret i HO TORNAREM A FER. I tant que sí!

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

CENSURA A TV3, NO ÉS LA NOSTRA

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 31 Gener 2023

CENSURA A TV3, NO ÉS LA NOSTRA

Ai! la censura! Ai! la censura!

valga'm Déu quina tortura!

...així començava la canço “Homenatge” de La Trinca.

El final de la dictadura franquista i de les moltes persecucions i prohibicions que havia sofert la llengua i la cultura catalanes, va comportar la necessitat de disposar d’una eina essencial per a la seva recuperació. En aquest context va néixer TV3, la nostra. Amb programació pròpia, es tractava de tirar endavant un projecte lliure i viu amb un objectiu molt noble i ambiciós.

Però, amb el temps, l’objectiu inicial de TV3, com també de Catalunya Ràdio i d’altres canals afins a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’objectiu es va anar diluint, espatllant-se fins la seva pèrdua total. TV3 ha deixat de ser lliure, comportant-se els seus dirigents com a vulgars censors, com es demostra en els fets d’aquesta setmana i l’acomiadament fulminant de l’humorista Manel Vidal del programa “Zona Franca” per dir que “el PSC en l’eix social és un partit de dretes i en el nacional d’extrema dreta”, mostrant i situant aquest partit en l’extrem d’una esvàstica.

Ai la censura! ai la censura!
valga'm Déu quina aventura!
...continuava la canço de La Trinca.

TV3 no en té res de nostra. La paguem entre tots, això sí, però en realitat és la tele d’ells, la dels polítics, la dels afins, fa temps que ha deixat de ser nostra. La cadena s’ha envellit i s’ha tornat rutinària, però el pitjor és que ha passat de ser una televisió pública nacional al servei de la informació dels ciutadans, a ser un element al servei del govern de torn, un servei dòcil i encaminat a ser un altaveu potent de la propaganda oficial, convertint-se en un refugi d’amistats, de parents, en una estructura de càrrecs i companys de viatge a sou.

Censura a TV3, no és la nostra. Volem una Catalunya lliure, i no hi ha cap país lliure sense llibertat d’expressió. No val apel·lar a un llibre d’estil o a un manual de bon gust i bones pràctiques. Prohibir és prohibir. La llibertat d’expressió només s’aconsegueix quan el criteri individual, d’en Manel, de qualsevol altre humorista, de qualsevol guionista, de qualsevol entrevistador o entrevistat, està per sobre de com es percep el seu missatge o discurs, encara que aquest sigui políticament incorrecte, inadequat i fins i tot, ofensiu.

Ai la censura! ai la censura!
valga'm Déu quanta incultura!
...acaba dient “Homenatge” de La Trinca.

L’exili comunicatiu d’en Manel Vidal de la cadena pública és avui el resultat de l’actual hegemonia política d’Esquerra amb el PSOE, o més aviat de la submissió de l’antic partit independentista a uns del repressors i instauradors del règim del 155 a casa nostra, una casa que volen que sigui menys catalana i més espanyola. El problema no és que l’humor hagi traspassat els límits equiparant PSOE amb nazisme, el problema és que ERC ha pactat la rendició política amb el nacionalisme espanyol, com a signe de covardia de col·laboracionisme amb qui avui te el poder, i ha posat TV3 al servei d’aquest infame pacte.