EconomiaCAT

MONES I GEGANTS

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 10 abril 2023

MONES I GEGANTS

Han perdut l’oremus!

Ostres!, potser ara no m’he expressat prou bé, potser ho he fet de manera políticament incorrecta perquè he utilitzat la paraula “oremus”, una forma llatina que significa “preguem”, un terme d’origen litúrgic que fan servir els capellans per convidar l’oració. I tot perquè estic sota la influència i l’adoctrinament de milers i milers d’anys d’una opressiva i competitiva cultura catòlica, patriarcal i capitalista.

També, podia haver dit que han perdut el nord!, però llavors em dirien que estic sota la influència d’una cultura supremacista que situa de forma preferent l’hemisferi nord de la terra per sobre de l’hemisferi sud.

La realitat és que només volia expressar que han perdut el control, fa temps que està fora de lloc la gent que després d’acusar a les pubilles de masclisme, després d’assenyalar als gegants i a les havaneres d’esclavisme, colonialisme i racisme, després de considerar "Allò que el vent s’endugué" com una pel·lícula “non grata” per ser desconsiderada amb els estereotips que perpetuen un problema racial, després de manifestar que picar el cagatió és ensenyar violència als nens, després de fustigar als Conguitos i el Cola-Cao, ara criminalitzen les mones de Pasqua, fent retirar-ne una de l’aparador de la pastisseria on estava exposada.

Motiu? Una figura feta amb xocolata negre que representa una dona de color amb els llabis pintats, amb davantal i una gorra de pastisser, subjectant dues safates. Sembla que evoca l’esclavisme i és sexista, diuen.

monesigegants2 Ridiculitzen l’autèntica lluita per la igualtat dels drets les i oportunitats, sense discriminació ni distinció per sexes, per races, per religió o qualsevol altre tipus de condició o circumstància personal o social. Això és un tema fonamental, no es pot portar a caricaturitzar-lo, és molt seriós, i sembla que se’n fotin, el banalitzen.

Mones i Gegants. De veritat que es pot considerar apologia del racisme i de l’esclavisme la mona de Sant Cugat? I llavors, menjar-se una figura que representa una gallina de xocolata és fer una animalicidi? Destruir amb un cop sec una caseta de xocolata és apologia de desnonar, per enderrocar-la i fer nous pisos? És la cultura de l’especulació? Uf! Voleu dir que el que veu la gent quan passava per davant de l’aparador no era només una espectacular mona de Pasqua i prou?

Doncs no! Sou una colla de superficials, perdeu el sentit de la importància de les coses, però el pitjor és que feu perdre aquest sentit a la gent que us escolta. Creieu ser la nova policia de la moral i l’ètica, però us quedeu en simples censors del que és políticament correcte o incorrecte, no aneu a aprofundir en les causes i en les conseqüències. Us quedeu en el que és fàcil, no arribeu al rovell de l’ou, ni a cap lloc que requereixi esforços, treball i sacrificis per arribar al fons i aconseguir les solucions. Voleu destruir, però no sou capaços de construir.

monesigegants3 Sabeu el que val una mona? Sabeu el que ha augmentat el preu de la xocolata? Sabeu el que ha augmentat el preu del sucre? Sabeu el que ha pujat tot? Això és el que és realment important, el que fa que moltes famílies no puguin mantenir el nivell de vida anterior, que molts padrins no puguin regalar mones als fillols i les filloles trencant, no per voluntat pròpia, una tradició ancestral que ve del segle XV, que moltes llars estiguin en dificultats i arribant al llindar de la pobressa, que la gent estigui perdent la il·lusió. Amb aquests discursos banals, que són discursets, polèmiques intranscendents que generen el típic debat que no va enlloc, que desvien l’atenció de les coses greus que passen realment, de les autèntiques perversitats que es fan i es permeten continuar fent.

monesigegants4 Mentre fem retirar mones dels aparadors de les pastisseries, intentem silenciar “el meu avi”, provoquem que HBO retiri del seu catàleg algunes pel·lícules d’època que avui no responen als patrons considerats correctes, reeditem un compte de la Ventafocs que refusa al príncep, ens anem carregant les tradicions i altres collonades (suposo que aquesta paraula deu ser també masclista), passen coses molt grosses i callen. La perversa estupidesa només dona per callar, no per fer lluitar ni per construir.

Callen davant l’augment de les diferències socials i econòmiques. Callen quan els jutges donen impunitats a militars de la caserna del Bruc responsables del sorteig d’una prostituta. Callen, quan dia darrere dia, la sanitat pública ens tracta com si fóssim un ramat de bens. Callen mentre se segueix desnonant a famílies amb criatures petites i persones de la tercera edat. Callen davant la vergonya de les llistes d’espera a les residències per a persones de la tercera edat que és de dos i tres anys.

I mentre a França, les esquerres es mobilitzen, aquí el problema està en la mona de Pasqua, no hi ha cap dubte.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

TORNA PONSATÍ, I ALGUNA COSA MÉS?

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 01 abril 2023

TORNA PONSATÍ, I ALGUNA COSA MÉS?

Abans de res, felicitar a la Clara Ponsatí, pel seu acte de dignitat, pel fet de com va dir “no he vingut a fer cap pacte amb l’estat”.

Després de cinc anys i cinc mesos d’exili, la tornada per sorpresa de la nostra eurodiputada ha provocat molt d’enrenou, moltes preguntes a resoldre, un fort enuig per alguns i també un silenci molt significatiu per part d’altres.

A mi, digueu-me tòtil, però aquest acte, m’enceta de nou un run-run emocional d’alegria, d’esperança en la llibertat, em connecta. Mai he defallit del nostre sentiment com a poble, però si ho començava a fer del comportament dels polítics, als que estàvem disposats a defensar, malgrat que són ells qui van ser escollits per defensar-nos a nosaltres.

Comparteixo completament amb ella, el discurs fet a la roda de premsa al "Col·legi de Periodistes de Barcelona", comparteixo la denúncia feta a la vulneració sistemàtica dels nostres drets, comparteixo la manifesta passivitat de les nostres institucions, i comparteixo la necessitat de què les institucions europees deixin de mirar cap a un altra banda quan es tracta de la violació sistemàtica de l’estat de dret a Catalunya.

ponsati2 Comparteixo i celebro l’encert en la posada en escena, posant en evidència de manera molt gràfica els punts del seu discurs. Per un costat, la vulneració del dret d’immunitat d’una eurodiputada electa del Parlament Europeu, que veu com és menyspreada la seva condició i càrrec pel sol fet de ser catalana. La passivitat de les institucions catalanes escenificades amb el seu silenci i timidesa davant una provocació més i una vulneració flagrant de l’estat espanyol. I no només això, també la demencial proactivitat negativa d’una institució com els Mossos, obeint cegament al seu amo, col·laborant en una detenció que sabien que era il·legal. El silenci i el fet d’amagar el cap sota l’ala dels polítics europeus, que quan parlen de vulneració en altres indrets, alcen molt la veu, però davant aquesta persecució sistemàtica d’un grup objectivament identificable de persones per la seva ideologia dins del seu territori, callen i miren de manera vergonyosa cap a un altre costat.

Calla el Govern català, calla el govern espanyol i calla Europa. Tothom calla quan es tracta dels catalans. Sempre callen els mediocres. Els mediocres no han sabut respondre a la incomoditat causada per aquesta acció, que sembla preparada a consciència, i que fa olor de pròleg per la tornada, encara més sonada, del President Puigdemont.

Torna Ponsatí, i alguna cosa més?

ponsati3 Aquesta tornada i sobretot aquesta manera de tornar, desafiant, unilateral, desacomplexada i valenta, compensa la tristor d’haver vist com s’han venut altres per fer-ho, es diguin Anna Gabriel, es diguin Meritxell Serret, després d’haver negociat amb l’enemic, en Llarena, el seu retorn. Ponsatí, deixa clar que no accepta l’autoritat del Tribunal Suprem i no pensa sotmetre’s voluntàriament a aquest.