EconomiaCAT

BANCA CARRONYAIRE

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 17 Mai 2020

BANCA CARRONYAIRE

Avís a navegants: Aquest article fot ferir sensibilitats però no importa. A qui fereix, és que s’ho mereix.

En els moments extrems, com ho és ara, és quan surt la veritat del que un és, la part més bona i més dolenta del que portem a dins, sense disfresses, és quan aflora el valor real de les persones de forma individual, i el valor social de les empreses i societats com a col·lectiu.

La bondat natural, la perseverança il·limitada i la temprança racional són actituds que afortunadament es veuen positivament manifestar-se diàriament en temps de la Covid19, però també n’hi ha d’altres de molt negatives, com són l’avarícia desmesurada, l’odi perniciós, la maldat gratuïta i la ira desbocada.

Tots i cadascú de nosaltres tenim la nostra imatge o fama, a vegades no és sempre la correcta, tenim diferents imatges en funció dels àmbits perquè hi ha persones que tenim més o menys arestes emocionals, o perquè sabem i decidim utilitzar-les més o menys. Ara bé, en una situació extrema, és quan se’ns veu el llautó i projectem una imatge més autèntica.

El mateix succeeix a una empresa. En aquests moments difícils i pels seus actes aflora la seva autèntica ètica i personalitat, aflorant una imatge que deixa de ser conseqüència dels anuncis de televisió, premsa i ràdio, per passar a mostrar-nos una imatge més fidedigne i més propera del que l’empresa és realment.

Amb un títol aparentment molt contundent, com és el de Banca carronyaire, un podria pensar que qui ho escriu respon a un capdavanter defensor del comunisme més radical i soviètic, els que em llegiu setmanalment sabeu que no és així, sóc capitalista. És cert que tinc moltes arestes de pensament econòmic, a cavall entre el socioliberalisme i la socialdemocràcia, i fins i tot, amb algun matís liberal, en funció del context temporal polític, econòmic i social.

Crec, defenso i predico el capitalisme, com a vehicle pel benestar i creixement de les persones que componen la societat, la història ens ho mostra i demostra. Crec, defenso i predico l’important paper que hauria de tenir la Banca en aquest sistema capitalista, però critico i ataco ferotgement a una Banca com aquesta, una banca immoral, una banca destructora, una Banca sense escrúpols ni cap gota d’ètica, una Banca que no fa de Banca sinó que extorsiona, desiguala i crea desgràcia a la societat.

A cadascuna de les crisis del segle XXI, la del 2008 i la de la Covid19, la Banca, aquesta Banca, ha activat els seus més deplorables mecanismes carregats de males pràctiques. El 2008 amb la venda de preferents, la venda de bons, les sortides a Borsa fallides, comportaments tot ells, que ens va projectar una imatge guanyada a pols, una imatge de mentiders, d’aprofitats, de barruts, d’anar contra la societat.

Una reputació que no han pogut netejar i que consoliden amb l’actual crisi. La Banca demostra un cop més, que com a globalitat, els seus dirigents, una gran part dels seus directius, i també malauradament de forma sovint, una gran part dels que hi treballen, es mereixen la seva mala fama, una reputació que els fa veure com són, voltors carronyers, hienes, l’últim graó dins de la cadena tròfica.

Mira que voler vendre assegurances a preu abusiu com a obligació per accedir a finançament mitjançant crèdits ICO en un moment de necessitat i desesperació econòmica com aquesta! Quina vergonya, quina poca ètica! Us imagineu a una infermera o a un metge venent una assegurança a un pacient amb coronavirus com condició per atendre’l?.

Mira que voler amortitzar el deute que tenen concedit a empreses i autònoms, fent una venda creuada de productes, tapant forats del passat, fent un intercanvi del deute ja existent i avalat per ells, per noves línies avalades per l’ICO, avalades per l’estat, és a dir, pel conjunt dels ciutadans, i en moltes ocasions exigint un augment de garanties addicionals! Quina barra!

Mira que carregar-se parcialment o totalment les línies de circulant, com pòlisses de crèdit, de pagament a estranger, confirmings, pòlisses de descompte de rebuts, etc. que tenien les empreses per gestionar financerament el seu dia a dia, necessari per la seva supervivència, canviant-les per una prestamització via ICOs! Com es pagaran després els préstecs ICO si les empreses no disposen de finançament en circulant?

Mira que quedar-vos part dels diners a les vostres mans, per cobrir deutes futures contretes anteriorment a la pandèmia, i no arribant mai als comptes corrents de les empreses i autònoms, retenint-los com a garantia de futurs pagaments. Aquests diners no són per això, pervertiu el seu objectiu, no són diners vostres, són diners que la UE ha posat a disposició de la gent per no aturar-nos, per aportar liquiditat al sistema, per pal·liar efectes econòmics desastrosos i minvar al màxim l’atur. Apropiar-se del que no és vostre, només té un nom: lladres!

Quina repugnància el fet de treure profit del mal aliè, d’un mal que ningú s’ha buscat, d’una situació tan trista i tan complicada com aquesta!, treure profit de la gent desesperada que d’un dia per l’altre ha vist reduït els seus ingressos, en el millor dels casos, o que directament han desaparegut. Però a ells què més els hi dóna que la gent tanqui, insensibles que els empresaris vagin a la ruïna. Així actua la carronya, la cosa nostra, no el que hauria de ser la Banca.

Ara!, a la Banca carronyaire ho tenen tot avalat, cobren els beneficis i no arrisquen res, gaudeixen de la impunitat dels jutges i el beneplàcit del govern, a qui tenen comprat. Han traspassat el risc a empresaris i autònoms que només busquen fer de motor, sobreviure i fer que altres sobrevisquin, donant una puntada de peus cap endavant al drama del moment per veure si el futur els ofereix un millor escenari, que avui es planteja descoratjador.

El que van fer el 2008 i següents va ser molt greu, ara encara ho és més. Quan això passi, la democràcia i la gent hem de pensar en el nostre futur, hem d’acabar amb aquesta Banca carronyaire, finiquitar la seva perversitat i el seu joc brut, les seves formes barroeres, mafioses, decadents i el seu endèmic fons antisocial.

La Banca estatal ha tingut una segona oportunitat, una oportunitat d’or, que lluny d’aprofitar-la, ha decidit enterrar-la. Esperem que aquesta Banca carronyaire, aquesta forma de fer Banca, sigui una víctima més dins del recompte de la Covid19, l’única víctima a celebrar.