EconomiaCAT

LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 06 Octubre 2019

Catalunya

LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA

Vam triar el camí de la independència per fer un nou i millor país, el nostre, no perquè ara hàgim de demanar perdó.

Busquem la llibertat, però no qualsevol llibertat, no una llibertat fictícia i condicionada a l’alliberació d’uns hostatges presos a canvi de què tots ens quedem a una gran presó com és l’estat espanyol. No volem una llibertat inexistent emmascarada dins d’un marc estatutari que ens limita com a poble.

Llibertat, Llibertat i Llibertat, ni amnistia ni Estatut d’Autonomia.

Etimològicament, la paraula amnistia ve del grec amnestia, equivalent a oblit i perdó. S’aplica excepcionalment quan hi ha un delicte i actua anul·lant el delicte. És una forma magnànima d’exercir el poder, de mostrar flexibilitat i generositat vers els delinqüents amb la idea que no ho tornin a fer més.

A Catalunya, la cosa va de presos, exiliats i represaliats, però no va de presos que són delinqüents. A ells els jutjaran i els condemnaran per no haver fet res, per ser demòcrates, no existeix delicte per convocar i desconvocar una manifestació com van fer els Jordis, això és democràcia; no existeix delicte per permetre un debat a seu parlamentària com va fer la Carme Forcadell, debatre en seu parlamentària és democràcia; no existeix delicte per impulsar i facilitar el vot pel dret a l’autodeterminació mitjançant les urnes, això és democràcia.

Exercir la democràcia no pot ser mai un delicte, el delicte és impedir-la, el delicte és la violència i brutalitat policial dels que van colpejar amb acarnissament a la gent del carrer incloent-hi les iaies, el delicte és l’abús de poder de fiscals i de jutges prevaricadors que inventen un relat inexistent per justificar una cruel sentència, el delicte són les amenaces continuades dels governs xucladors i repressors, el delicte són les calúmnies malintencionades de l’aparell de propaganda mediàtica de la caverna.

No sóc insensible i vull l’alliberament dels presos polítics innocents, però vull el seu alliberament per la via de l’absolució incondicional i total, no per la via de cap pacte. Demanar, voler i acceptar l’amnistia significa deslegitimar a la resta d’exiliats i represaliats, significa sotmetre’ns a la força dels autoritaris, significa fer el joc als tirans, normalitzar-los, aplanar-los el camí i posar-los una bonica catifa vermella perquè ens segueixin trepitjant amb tota mena de malifetes i abusos.

Al contrari, hem de seguir demanant l’anul·lació i derogació de la Llei d’amnistia espanyola del 77 i la seva mala aplicació a l’estat espanyol. Les Lleis d’amnistia no es poden aplicar indiscriminadament, estan expressament prohibides quan hi ha delictes contra drets fonamentals, delictes de crims contra la humanitat, genocidis i desaparicions forçades. A Espanya, aquesta Llei d’Amnistia es va aplicar les víctimes polítiques però també als dirigents repressors, a psicòpates assassins i a torturadors durant la guerra civil i la dictadura, impedint jutjar-los. Organitzacions com Human Right Watch, Amnistia International i la ONU han demanat en diferents vegades al Gobierno de España la seva derogació.

Espanya no vol passar pàgina del seu fosc passat, no vol jutjar els crims del franquisme, no vol criminalitzar el judici a milers d’afusellats com Companys, no vol acusar els que assassinaven per les cunetes, no vol avançar del blanc i negra al color, Espanya no té futur. Prefereix tapar els greus delictes de la dictadura sota una Llei mal entesa, una Llei mal aplicada, com tot el que es fa a Espanya, sempre a conveniència dels poderosos, dels culpables, aprofitant-se de les víctimes. Us imagineu per uns moments que els nazis al final de la Guerra haguessin impulsat una Llei d’Amnistia i amb aquesta Llei haguessin amnistiat als pobres innocents dels seus camps de concentració, però també als assassins de la SS, de la Gestapo i els dirigents nazis. Els culpables eren els nazis, no els jueus, no eren els gitanos, no eren els opositors al règim ni els altres col·lectius que van ser atacats. Cap amnistia ni indult per a ells, cap perdó pels dictadors.

Si volem ser un estat en plenitud no podem acceptar xantatges d’aquest tipus, no podem acceptar un intercanvi perdedor, no podem acceptar la llibertat d’uns quants a canvi de la llibertat de tots com a poble. Ho sento però no ho podem fer.