EconomiaCAT
CREMAR LA BANDERA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CREMAR LA BANDERA
No he cremat cap bandera ni ho penso fer, però vull i exigeixo el dret a fer-ho.
Quan exercim un dret fonamental, com és el de la llibertat d’expressió, no l’hem de justificar, ni cal pensar si ofèn o no als altres, són drets propis i personals, no hem de demanar cap permís per a fer ús d’ells. La llibertat d’expressió, la llibertat de pensament, la llibertat a la intimitat i la llibertat a la dignitat, entre d’altres són drets inviolables i no regulables que hem de poder exercir quan volem. Formen part del dret a viure.
He de poder, i puc, cremar la bandera italiana, la francesa, la xinesa, la peruana, la congolesa, la Senyera catalana, la ikurriña basca i l’espanyola quan vulgui. He de poder i puc cremar o estripar les fotos del rei espanyol si em dona la gana, mocar-m'hi en ella si vull, de la mateixa manera que puc fer-ho amb les fotos d’Elizabeth Queen, les del president canadenc o les del sultà de Brunei. He de poder i puc cremar la Bíblia, l’Alcorà, el Talmud i les quatre Vedas de l’hinduisme. He de poder i puc cremar fotos del papa Francesc, de l’arquebisbe de Canterbury, dels patriarques ortodoxes, dels grans muftís islamistes sunnites, dels líders xiïtes, del cap de l’ismaïlisme nassarita, dels rabins del judaisme i del dalai lama, si em ve de gust. Un gust pèssim, per cert, però he de tenir la llibertat de poder fer-ho per a ser lliure.
La llibertat és un dret personal, no pas un delicte; la llibertat d’expressió tampoc no ho és. Cap persona, grup, estat ni tribunal té dret a prohibir-me o jutjar-me per a exercir aquest dret.
Una bandera és, simplement i físicament, un tros de roba pintada. Una bandera, igual que un himne i altres símbols nacionals o grupals, ens n’orgulleixen. Els estimem i respectem pel que representen. No pot ser mai una imposició. Cap símbol, encara que fos el més important dels símbols, pot mai prevaler sobre cap llibertat, encara que sigui la menys important de les llibertats, que no és el cas.
Aquest article no va de banderes, va de llibertat o, millor dit, de la manca de llibertat que hi ha l’estat espanyol per a poder ser lliures. Una manca de llibertat silenciada i manipulada pels mitjans de comunicació espanyols, amenaçada i represaliada per les forces d’ordre i seguretat de l’estat, i aplicada sense cap vergonya i de forma vergonyant pels tribunals.
El nivell de desprestigi dels tribunals espanyols no té límit, i encara menys el del Tribunal Constitucional. Fanàtics, neofeixistes, corruptes, manipuladors sense cap fre ni control que fan ús polític del poder judicial, que van en contra de la llibertat i els drets fonamentals, com ho és el dret a la llibertat d’expressió. Que van en contra de la normativa, els convenis i la jurisprudència europea i internacional dels països democràtics i avançats, fins i tot de les mateixes lleis espanyoles, tot en benefici d’una ideologia pretèrita i obscura que intenta fer de l’estat un organisme autoritari i repressor que cada vegada fa més estret i cargolat el camí cap a la democràcia, i que converteix la Constitució en una magna llei adaptada a la seva imatge i semblança. Una llei falsament patriòtica feta per a trepitjar i aixafar drets i llibertats, precisament tot el contrari del seu significat vertader.
La retirada del tercer grau als presos polítics catalans, el seu empresonament injust per sediciosos, els fallits intents de repatriar al president legítim Carles Puigdemont, la repetició o reinici del procés judicial contra Arnaldo Otegi, la condemna del madrileny Dani Gallardo, la persecució judicial a Gonzalo Boye per ser l’advocat dels exiliats catalans, són alguns exemples evidents de la inseguretat jurídica de l’estat, casos clars del llastimós, inquisitorial i preocupant espectacle judicial que ha tirat per terra anys i anys d’intentar netejar la imatge espanyola de cara a l’exterior.
Cap tribunal espanyol se’n salva, tots són igual. És el rovell de l’ou el que està podrit fins a la medul·la. Tots ells no han pogut més i han mostrat el que eren i són, demostrant que res els importa més enllà del rancor, l’odi, el menyspreu i la venjança. El camí el tenen marcat, confonent maliciosament i a propòsit la interpretació d’intencions amb els fets provats. Ells seguiran i seguiran aplicant preceptes jurídics de forma arbitrària. Seguiran inventant a tort i dret tot el que els hi sembli i el que els hi sigui necessari per a justificar els seus actes.
L’ultratge a la bandera és un dret, no un delicte.
Tenir justícia neta i imparcial també és un dret. El temps dels jutges, d’aquests jutges que fan aquest tipus de justícia injusta i interessada, ha passat. És un dret reclamar la Justícia com cal i un dret exercir-la si cal.
Ara que són temps dels Pastorets, aquests jutges són el Dimoni; són dimonis que impedint la crema de símbols, cremen la llibertat d’expressió, la dissidència, la Llibertat en general i els Drets.
Bon Nadal a tothom, feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
