EconomiaCAT

TORNA PONSATÍ, I ALGUNA COSA MÉS?

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 01 abril 2023

TORNA PONSATÍ, I ALGUNA COSA MÉS?

Abans de res, felicitar a la Clara Ponsatí, pel seu acte de dignitat, pel fet de com va dir “no he vingut a fer cap pacte amb l’estat”.

Després de cinc anys i cinc mesos d’exili, la tornada per sorpresa de la nostra eurodiputada ha provocat molt d’enrenou, moltes preguntes a resoldre, un fort enuig per alguns i també un silenci molt significatiu per part d’altres.

A mi, digueu-me tòtil, però aquest acte, m’enceta de nou un run-run emocional d’alegria, d’esperança en la llibertat, em connecta. Mai he defallit del nostre sentiment com a poble, però si ho començava a fer del comportament dels polítics, als que estàvem disposats a defensar, malgrat que són ells qui van ser escollits per defensar-nos a nosaltres.

Comparteixo completament amb ella, el discurs fet a la roda de premsa al "Col·legi de Periodistes de Barcelona", comparteixo la denúncia feta a la vulneració sistemàtica dels nostres drets, comparteixo la manifesta passivitat de les nostres institucions, i comparteixo la necessitat de què les institucions europees deixin de mirar cap a un altra banda quan es tracta de la violació sistemàtica de l’estat de dret a Catalunya.

ponsati2 Comparteixo i celebro l’encert en la posada en escena, posant en evidència de manera molt gràfica els punts del seu discurs. Per un costat, la vulneració del dret d’immunitat d’una eurodiputada electa del Parlament Europeu, que veu com és menyspreada la seva condició i càrrec pel sol fet de ser catalana. La passivitat de les institucions catalanes escenificades amb el seu silenci i timidesa davant una provocació més i una vulneració flagrant de l’estat espanyol. I no només això, també la demencial proactivitat negativa d’una institució com els Mossos, obeint cegament al seu amo, col·laborant en una detenció que sabien que era il·legal. El silenci i el fet d’amagar el cap sota l’ala dels polítics europeus, que quan parlen de vulneració en altres indrets, alcen molt la veu, però davant aquesta persecució sistemàtica d’un grup objectivament identificable de persones per la seva ideologia dins del seu territori, callen i miren de manera vergonyosa cap a un altre costat.

Calla el Govern català, calla el govern espanyol i calla Europa. Tothom calla quan es tracta dels catalans. Sempre callen els mediocres. Els mediocres no han sabut respondre a la incomoditat causada per aquesta acció, que sembla preparada a consciència, i que fa olor de pròleg per la tornada, encara més sonada, del President Puigdemont.

Torna Ponsatí, i alguna cosa més?

ponsati3 Aquesta tornada i sobretot aquesta manera de tornar, desafiant, unilateral, desacomplexada i valenta, compensa la tristor d’haver vist com s’han venut altres per fer-ho, es diguin Anna Gabriel, es diguin Meritxell Serret, després d’haver negociat amb l’enemic, en Llarena, el seu retorn. Ponsatí, deixa clar que no accepta l’autoritat del Tribunal Suprem i no pensa sotmetre’s voluntàriament a aquest.

El combat per la nostra independència continua. La lluita està viva. Cada vegada veiem més i més qui la busca i qui només busca una “poltrona”.

Com va dir la Clara Ponsatí, “la Democràcia no és un pretext, és un deure”.

Moltes gràcies per recordar-nos-ho !!!.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

DEUTE SÍ, DEUTE NO

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 24 Març 2023

DEUTE SÍ, DEUTE NO

L'endeutament d'una empresa és positiu o negatiu?

Per contestar aquesta qüestió, ens hauríem de qüestionar abans, per què s'endeuta una empresa? Pot ser perquè és més barat endeutar-se que finançar-se amb recursos propis? O pot ser per què el deute genera valor?

Deute sí, deute no. El deute sempre és més barat que la inversió.

Prestar té menys risc que invertir. En finances hi ha una relació fonamental i inversament proporcional entre rendibilitat i risc, és a dir, com més risc més rendibilitat. Els deutes cal tornar-los, hi hagi o no beneficis. De la mateixa manera, els interessos per deute cal pagar-los. A més, en cas de liquidació de l'empresa, els deutes contrets s'han de tornar fins al màxim possible, però els socis i accionistes estan al final de la fila per poder cobrar i recuperar totalment o parcialment la seva inversió, ells seran els últims.

Els accionistes en tenir més risc, és lògic que no es conformin amb la mateixa rendibilitat que els prestadors, exigiran més. En una empresa sense risc, la rendibilitat mínima exigida pels socis o accionistes seria equivalent com a mínim al valor més segur del mercat, per exemple, els títols del tresor.

En canvi, en una empresa amb deute i risc, i com més inversió, els socis i accionistes exigiran més rendibilitat a causa de la prima de risc que s'addicionarà a la rendibilitat abans comentada sense endeutament.

deudasi2 Sempre, els costos i les rendibilitats exigides pels accionistes seran superiors als costos del deute. Com més deute, més cost. Com més risc, més cost.

Deute sí, deute no. El deute genera valor a les empreses. Tota empresa té caràcter bipolar: l'operatiu i el financer. El valor de les empreses emana de la part operativa de les empreses. Són els seus actius els que permeten generar els ingressos. El valor de Microsoft procedeix dels seus productes Windows, de la Xbox, del paquet 365 de Linkedink. El d'Apple procedeix dels Mac, dels IPad, dels IPhone. En un món sense deute, el valor d'una empresa depèn de la part operativa.

Quan una empresa té deute, les coses canvien, els deutes obliguen a pagar interessos i aquests provoquen estalvis fiscals en multiplicar-los pel tipus impositiu. L’import del deute es redueix per l’estalvi fiscal generat. El valor de l’empresa creix amb el deute.

Deute sí, deute no. Això vol dir que com més deute, més valor? No. Cal considerar el risc de fallida, com més deute, més probabilitat de fallida. Com més risc de fallida, menys valor. Quan el deute creix més del que és òptim esdevé el següent:

Els directius dediquen més temps a gestionar la situació financera que a cercar projectes operatius que generin valor.
Els proveïdors estan menys disposats a concedir crèdits.
Els clients desconfien a l'empresa perquè consideren que no podrà garantir els serveis de futur.
Augmenten les despeses per la contractació de serveis legals o financers que permetin gestionar una empresa propera a la fallida.
La reputació de l'empresa queda en dubte, se la veu feble al mercat.

deudasi3 A la suma d'aquests punts se la quantifica com a costos de fallida, i si aquests són superiors a l'estalvi fiscal, el valor de l'empresa començarà a caure.