EconomiaCAT
DEUTE SÍ, DEUTE NO
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
DEUTE SÍ, DEUTE NO
L'endeutament d'una empresa és positiu o negatiu?
Per contestar aquesta qüestió, ens hauríem de qüestionar abans, per què s'endeuta una empresa? Pot ser perquè és més barat endeutar-se que finançar-se amb recursos propis? O pot ser per què el deute genera valor?
Deute sí, deute no. El deute sempre és més barat que la inversió.
Prestar té menys risc que invertir. En finances hi ha una relació fonamental i inversament proporcional entre rendibilitat i risc, és a dir, com més risc més rendibilitat. Els deutes cal tornar-los, hi hagi o no beneficis. De la mateixa manera, els interessos per deute cal pagar-los. A més, en cas de liquidació de l'empresa, els deutes contrets s'han de tornar fins al màxim possible, però els socis i accionistes estan al final de la fila per poder cobrar i recuperar totalment o parcialment la seva inversió, ells seran els últims.
Els accionistes en tenir més risc, és lògic que no es conformin amb la mateixa rendibilitat que els prestadors, exigiran més. En una empresa sense risc, la rendibilitat mínima exigida pels socis o accionistes seria equivalent com a mínim al valor més segur del mercat, per exemple, els títols del tresor.
En canvi, en una empresa amb deute i risc, i com més inversió, els socis i accionistes exigiran més rendibilitat a causa de la prima de risc que s'addicionarà a la rendibilitat abans comentada sense endeutament.
Sempre, els costos i les rendibilitats exigides pels accionistes seran superiors als costos del deute. Com més deute, més cost. Com més risc, més cost.
Deute sí, deute no. El deute genera valor a les empreses. Tota empresa té caràcter bipolar: l'operatiu i el financer. El valor de les empreses emana de la part operativa de les empreses. Són els seus actius els que permeten generar els ingressos. El valor de Microsoft procedeix dels seus productes Windows, de la Xbox, del paquet 365 de Linkedink. El d'Apple procedeix dels Mac, dels IPad, dels IPhone. En un món sense deute, el valor d'una empresa depèn de la part operativa.
Quan una empresa té deute, les coses canvien, els deutes obliguen a pagar interessos i aquests provoquen estalvis fiscals en multiplicar-los pel tipus impositiu. L’import del deute es redueix per l’estalvi fiscal generat. El valor de l’empresa creix amb el deute.
Deute sí, deute no. Això vol dir que com més deute, més valor? No. Cal considerar el risc de fallida, com més deute, més probabilitat de fallida. Com més risc de fallida, menys valor. Quan el deute creix més del que és òptim esdevé el següent:
- Els directius dediquen més temps a gestionar la situació financera que a cercar projectes operatius que generin valor.
- Els proveïdors estan menys disposats a concedir crèdits.
- Els clients desconfien a l'empresa perquè consideren que no podrà garantir els serveis de futur.
- Augmenten les despeses per la contractació de serveis legals o financers que permetin gestionar una empresa propera a la fallida.
- La reputació de l'empresa queda en dubte, se la veu feble al mercat.
A la suma d'aquests punts se la quantifica com a costos de fallida, i si aquests són superiors a l'estalvi fiscal, el valor de l'empresa començarà a caure.
Deute sí, però fins al punt de palanquejament òptim, el punt on es maximitza el valor de l'empresa.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
EL “PUTU” C1 I TOTES LES ALTRES PUTES COSES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL “PUTU” C1 I TOTES LES ALTRES PUTES COSES
“Y nos dicen lo siguiente, aha, tenemos que tener para sacarnos las putas oposiciones qué el puto C1 de catalán. El C1 de catalán. Te has apuntao? Clara por favor me estás desmontando el video, tía. Pues resulta que se va a sacar el C1 de catalán mi madre porque yo no me voy a sacar el C1 de catalán ni ná. Puedes parar de hablar catalán? Por favor! Gracias!”
No vol fer el “putu” C1 de català, però ni parla bé el castellà, fa vídeos al lloc de feina, no va correctament identificada com és obligatori, no porta mascareta en un centre hospitalari, i es nega a estudiar per a poder desenvolupar la seva competència i atendre correctament a una part dels seus pacients, molts d’ells malalts, que tenen tot el dret a parlar com vulguin.
El “putu” C1 i totes les altres putes coses. Quina perla d’infermera! Quina joia de noia! Quina pena i quina por! Tan bé que em cau Cadis i el gaditans. Per descomptat no penso canviar, per aquesta maleducada intolerant de poca monta, la meva opinió sobre aquella magnífica ciutat i la gent de “cai, cai, cai”.
Algú pot dir que són coses i bogeries de la joventut, algú pot dir que és curta de gambals, que també, podran dir que són coses que es fan només per a TikTok i per fer el ”notes”, però darrere dels seus comentaris fets amb tot el menyspreu i total manca de respecte cap al idioma de la terra on es guanya la vida, hi ha un problema de gran envergadura, la catalanofòbia, l’odi polític, lingüístic, cultural, intel·lectual, l’odi de pensament i de sentiment d’Espanya i d’una grandíssima part dels espanyols cap a Catalunya, el català i els catalans.
Un odi que és general, no es tracta de casos aïllats, un odi profund fonamentat generació darrera generació, un odi aplicat des de la política, des d’inadequada educació, des de la ignorant cultura i des de la il·legitimitat legal espanyola de forma sistemàtica, un odi que creix i es fa gran a la petita Espanya del “a por ellos”.
El vídeo és repulsiu. Però el més greu de tot, és que ella fa el vídeo, diu el que diu, i ho diu com ho diu perquè sap que no tindrà conseqüències, serà tolerat, celebrat i aplaudit per una gran part dels polítics espanyols, tant de dretes com d’esquerres, alguns callaran com sempre. També ho aplaudiran tots els mitjans de comunicació espanyols que veuen i venen cada acció d’anticatalanisme com una acció de patriotisme i defensa de la pàtria, defensa que també serà salvaguardada pels inquisidors i represaliadors armats amb togues que imparteixen injustícia i xenofòbia a dojo des dels tribunals espanyols. L’anticatalanisme, la catalanofòbia, l’animadversió i l’odi a tot el que és català circula lliurement per tots els estaments de l’estat. Ser catalanòfoba, a Espanya, té privilegis, ara diu que s’agafa la baixa per estrès, i clar! Li donaran a costa de què li paguem nosaltres, per això si que ens volen.
El pitjor de tot, és que també l’opinió pública espanyola comprarà el mal interpretat concepte que els hi vendran en la línia de què “la salut no té fronteres, ni color, ni sexe, ni religions, ni llengües”. I així és, la salut no té fronteres i llengües pels pacients, no pas per qui ha de donar el servei i atendre a aquests. Igual que aquesta noia no vol aprendre català per atendre als catalans catalanoparlants a Catalunya, imagineu a una persona no voler atendre a un blanc per ser blanc, a un xinés o a una persona e color. O imagineu a un catòlic que no vulgui atendre a un musulmà. A on anem? Què estem disposats a acceptar?
Vosaltres no us ho imagineu, però des d’Espanya sí. De noies com aquesta n’hi ha moltes, moltíssimes, la majoria. Desconeixen Catalunya, desconeixen els catalans i desconeixen el que és la pluralitat lingüística. Però no importa, aquí qualsevol imbècil pot insultar, enriure-se'n, vomitar i pixar-se sobre nostre, sobre els nostres valors, sobre la nostra llengua, sobre la nostra cultura i sobre les nostres vides. I mentre l’estat menteix, distorsiona i genera odi, com ha fet des de fa segles, a nosaltres qui ens defensa?
En cap moment em refereixo a aquesta noia com infermera. Ella haurà passat per la Universitat, però la universitat no ha passat per ella. Tinc massa respecte pel col·lectiu d’infermeria, la meva dona ho és, per a equiparar-la com a tal, ja que el codi ètic d’infermeria del Col·legi Oficial Infermeres i Infermers de Barcelona, parla de valors, els podeu veure al seu web (www.coib.cat):
- El valor de la Responsabilitat. Per a respectar, protegir i promoure la dignitat de la persona atesa. Per a establir una relació afectiva i de confiança, tant en el llenguatge verbal com a no verbal. Per a contribuir a la bona imatge social de la professió. Per vetllar pel respecte de creences i valors del pacient. Per a proporcionar confort, benestar i suport.
- El valor de l’Autonomia. Per a facilitar informació necessària de forma comprensible i propiciar un entorn favorable en la informació.
- El valor de la Intimitat i Confidencialitat. Evitar fer judicis de valors sobre pensaments, emocions, creences i valors.
- El valor de la Justícia Social. No pot discriminar a ningú per cap classe de raó d’edat, de sexe, ètnia, lloc d’origen, llengua, cultura, ideologia, creences, etc.
- El valor de Compromís Professional. S’inclou (curiosament) fer un bon ús dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.
La noia en el seu TikTok de pocs segons es carrega tots aquests valors. No en té cap. És fàcil doncs, tindrà el títol, però no és infermera, no pot exercir com a tal.
Per poder ser infermera t’has de comunicar amb els pacients. O obligaran als pacients a parlar el 25% en castellà? A patir en castellà?
Per ser infermera a Catalunya cal saber català per poder-te comunicar amb els catalanoparlants. Si et molesta la llengua dels teus pacients, marxa!
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
