EconomiaCAT
AL COLE?...AL COLE!
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
AL COLE?...AL COLE!
Demà comença el nou curs escolar.
El retorn a les aules és una d’aquelles coses que passen un cop a l’any i que marquen sempre un nou inici. El primer dia de cole és per a tots la finalització oficial de les vacances. Després cadascú ho viu de diferents maneres i amb diferents emocions, per a uns és una alegria retrobar-se amb companys i amics als quals fa mesos que no has vist, per altres és important veure com seran les noves matèries i assignatures, i fins i tot hi ha que es troben amb el desengany de tenir que suportar un any més a aquell profe que ens té mania.
La tornada al cole aquest any, any de Covid, tot serà diferent, atípic. Alumnes i pares en general, que tinguin prou percepció racional de les coses, han inclòs com a variable principal la seguretat, una variable que passa per a sobre de la resta i les posa en un pla secundari.
Tots tenim incertesa i temor sobre què passarà en els pròxims dies. I si tenim incertesa vol dir que no tenim seguretat. Si tenim inseguretat significa que no s’han fet prou bé les coses.
El virus hi és, i en sabem molt poca cosa d’ell. Sabem que estem en una situació de permanència de nous contagis i pensem que existeix la perspectiva d’una segona onada d’aquests a la tardor, no sembla doncs amb aquest context que el caràcter presencial dels alumnes a les classes sigui la millor de les decisions. Sé que molts pares arronsareu el nas al llegir-ho, però penseu responsablement si aquest gest és fruit de la vostra comoditat o de la convicció de la seguretat del vostre fill.
Al cole?... Al cole! No és veritat que les escoles siguin un lloc segur. A l’escola confluiran nenes i nens de tot arreu, cadascun d’ells és fill del seu pare i la seva mare, noies i nois que són educats de forma més ferma o més laxa en les mesures preventives i combatives respecte al virus. L'escola és un lloc insegur, tant com ho és un restaurant, una oficina o una trobada familiar. Però no són llocs insegurs perquè el director de l’escola o el propietari del restaurant siguin una colla d’inconscients, ho són perquè tots hem vist com la nostra societat està carregada de personatges incontrolats i incívics que són irrespectuosos amb els altres, als qui ens posen en perill.
Crec amb l’esforç de les escoles per fer les coses bé, crec que de forma general s’estan prenent les mesures per crear ambients amb certa seguretat amb els mitjans limitats. Creació de grups bombolla, mascaretes, distància de seguretat, mesures higièniques, extremar les ventilacions, kits de tests, etc., són diferents mesures que s’han adoptat a diferents indrets i que han tingut un major o menor resultat en funció del país que s’han aplicat, el motiu és que cap d’elles és suficient per aconseguir que una nena o un nen faci a l’escola allò que no veu fer a casa. Aquí rau l’autèntic problema. 
L’aprenentatge és un dret irrenunciable, l’educació escolar és imprescindible però també ho és la seguretat. Avui seguretat i escola no estan a la mateixa intersecció. Cal adaptar-se fermament i de manera immediata a les noves tecnologies, i això no consisteix només donar un ordinador a cada nena o nen i ja està, cal fer un canvi profund en les estructures educatives, en les institucions arcaiques encarregades de dissenyar com es transmet el coneixement.
Quedar-se enrere serà un problema, però el problema no vindrà mai dels nens ni dels joves, ells ja neixen i viuen amb la tecnologia sota el braç, el problema serà conseqüència dels pares i dels educadors, que s’aferren al que sempre han fet i vist fer, sense voler adonar-se'n que el món ha canviat i seguirà canviant, la Covid simplement ha sigut un detonant i un accelerador de certs aspectes considerats quotidians i recurrents, i que han deixat de ser-ho.
Vivim un moment decisiu per a nens i joves de tot el món, el que passi ara condicionarà el desenvolupament futur. No ens creiem el que ens diuen els polítics, ja veieu on ens han portat, ni el que ens diu ningú, creiem només el que diu la nostra consciència i el nostre raciocini, encara que el que aquest ens dicti sigui enormement incòmode. Exigim el que és nostre: escolaritat sí, seguretat també.
Cuideu-vos molt! I cuideu dels vostres fills!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
