EconomiaCAT
ESPANYOLISME O LLIBERTAT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
ESPANYOLISME O LLIBERTAT
L’eslògan “comunismo o libertad” escollit com lema principal de campanya dels peperos de Madrid comandats per Isabel Díaz Ayuso, com a reacció a la presentació de Pablo Iglesias com a candidat d’Unidas Podemos a les eleccions autonòmiques de la comunitat madrilenya, ens pot semblar patètic, fora de context històric, pretèrit, d’una retòrica més pròpia del segle passat que d’aquest, se’ns pot fer difícil d’entendre, però realment busca i respon a la bipolarització antagònica que va dirigida a la part emocional dels votants.
O votes al Pablo Iglesias, al comunisme, o votes la llibertat, em votes a mi. O votes el mal o votes el bé. Prefereixes el yang o el yin? Amb simplement dues paraules i una conjunció, pretén treure de l’escena política a altres rivals, com seria el candidat del PSOE i el de VOX als que relega a simples comparses i espectadors en la lluita. El candidat de Ciudadanos ja es treu ell solet, no li cal l’ajuda de ningú.
Centra el debat i les opcions únicament en dues tendències i candidats, un és ella i a l’altre li adjudica la càrrega que tots els temors dels seus possibles votants es facin realitat. Diu al tuit: “Somos un muro frente a los que buscan desmembrar España”. “No pagamos con dinero público odio y división”. “Nos rebelamos ante las concesiones a otras CCAA con políticas nacionalistas mientras asfixian a Madrid”.
Parla de comunisme com el mal, però a les seves frases el mal és desmembrar Espanya i polítiques nacionalistes no espanyolistes. Que hi té a veure el comunisme amb això? Que ha fet el comunisme en aquest sentit? Curiós, i encara més curiós és que centenars de milers de madrilenys, i milions d’espanyols comprin avui en dia aquest discurs. El comunisme és una ideologia, la independència de Catalunya és una voluntat politicosocial.
Rere l’eslògan, rere els tuits, i sobretot darrere els fets està l’esperit de dominació de l’espanyolisme, no és una lluita neta per la llibertat sinó una lluita turbulenta i fosca pel control de la nostra llibertat inexistent. Espanyolisme o llibertat. Som esclaus, esclaus moderns, l’espanyolisme no busca convèncer-nos sinó sotmetre’ns amb violència per després justificar les seves innobles accions.
L’1-O de 2017 va ser un dia de participació en les urnes, un dia festiu d’exercir la democràcia i la llibertat votant. Però també va ser un dia de violència extrema per altres, que al crit “A por ellos”, per cert, el mateix crit que utilitzaven les brigades falangistes quan buscaven brega amb els estudiants catalans a la dècada dels anys 30, van ferir i atemorir a tothom, des de nens petits a gent malalta i gran. Comprovar de primera mà, com els espanyolistes d’allà i també els d’aquí, no volien veure, justificaven i fins i tot aplaudien aquella vergonya, ens va fer entendre a molts que l’antagonisme d’espanyolisme i llibertat és real, no és cap eslògan publicitari, aquest va de debò i no té solució.
L’aplicació del 155 al nostre territori és tot el contrari de la llibertat, és l’inici de la repressió política, policial i judicial. El van impulsar les dretes espanyoles amb la conformitat de les esquerres espanyoles. Ambdós odien el poble català. Aquest odi abona l’extremisme espanyolista de dretes que troba sempre resposta a l’extremisme espanyolista d’esquerres en la mateixa direcció, una direcció que sempre és antidemocràtica.
Parlar amb els espanyolistes és avui impossible, siguin ciutadans o polítics no admeten el debat, no hi haurà cap diàleg ni amb les dretes ni amb les esquerres. Ni a uns ni als altres els importa que cada dia més institucions internacionals diguin que els presos polítics s’han d’acabar, que prou d’empresonar a rapers, que no es pot perseguir la llibertat d’expressió, no els importa el descrèdit de la política institucional espanyola, ells miren endins, a la seva Espanya, a l’Espanya irreflexiva, a l’Espanya adoctrinada i cega, a l’Espanya que va de cap al precipici, a l’Espanya espanyolista que és la que els alimenta.
Els espanyolistes no entenen una cosa que per a nosaltres és molt fàcil d’entendre, que no volem perpetuar les nostres creences ideològiques amb l’independentisme, que som i volem ser independentistes, però que ho deixarem de ser l’endemà mateix d’aconseguir el nostre objectiu de ser-ho. Ara som independentistes per damunt de tot, després uns serem de dretes o serem d’esquerres, uns serem capitalistes o serem marxistes, uns serem ecologistes o no ho serem, uns serem empresaris o serem sindicalistes, uns serem liberals o serem intervencionistes. La nostra ideologia vindrà després de fer realitat el nostre Estat, la nostra volguda política i societat dins de la República Catalana.
Evidentment que em preocupa la incapacitat dels partits polítics independentistes i la seva visió només a curt termini, una visió mediocre i cega a l’horitzó, més orientada a sortir a la foto o a ocupar un càrrec o cadira, em preocupen els covards autonomistes, els que fan discursos buits, els que permeten que la gent mori per no desobeir un inepte govern de l’estat que ens vacuna amb comptagotes. Em preocupa els que no tenen cap estratègia d’estat. Sort en tenim a vegades dels espanyolistes, sempre tan cunyaos, sort tenim que ells no entenguin res del que nosaltres tenim tan clar, ells sempre fan que trobem la forma de posar-nos d’acord quan els nostres partits ho fan tan malament, ens cansen, ens enfaden i ens desanimen.
El que no em preocupa gens és el nostre poble, la capacitat de l’independentisme, que creix i creix malgrat tot: No em preocupa gens la gent que va fer possible l’1-O, la gent de Brussel·les, d’Estrasburg, de Perpinyà, la gent que va participar en el Tsunami Democràtic, la gent que va anar a peu a l’aeroport, que va envair carreteres i autopistes de tot el país, la gent de la cadena humana , la gent de la V, la gent que entén que Independència és benestar.
La independència arribarà, no des dels nostres partits, no sé si serà des del Consell de la República, si serà per l’ANC o serà per la via d’un altre i nou organisme que agrupi a tot el moviment.
La independència arribarà i vindrà de la gent perquè som una Nació i nosaltres decidim.
Espanyolisme o llibertat.
Espanyolisme o democràcia.
Espanyolisme o benestar.
Espanyolisme o vida.
Espanyolisme o República.
Espanyolisme o Catalunya.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
