EconomiaCAT
EL “PUTU” C1 I TOTES LES ALTRES PUTES COSES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL “PUTU” C1 I TOTES LES ALTRES PUTES COSES
“Y nos dicen lo siguiente, aha, tenemos que tener para sacarnos las putas oposiciones qué el puto C1 de catalán. El C1 de catalán. Te has apuntao? Clara por favor me estás desmontando el video, tía. Pues resulta que se va a sacar el C1 de catalán mi madre porque yo no me voy a sacar el C1 de catalán ni ná. Puedes parar de hablar catalán? Por favor! Gracias!”
No vol fer el “putu” C1 de català, però ni parla bé el castellà, fa vídeos al lloc de feina, no va correctament identificada com és obligatori, no porta mascareta en un centre hospitalari, i es nega a estudiar per a poder desenvolupar la seva competència i atendre correctament a una part dels seus pacients, molts d’ells malalts, que tenen tot el dret a parlar com vulguin.
El “putu” C1 i totes les altres putes coses. Quina perla d’infermera! Quina joia de noia! Quina pena i quina por! Tan bé que em cau Cadis i el gaditans. Per descomptat no penso canviar, per aquesta maleducada intolerant de poca monta, la meva opinió sobre aquella magnífica ciutat i la gent de “cai, cai, cai”.
Algú pot dir que són coses i bogeries de la joventut, algú pot dir que és curta de gambals, que també, podran dir que són coses que es fan només per a TikTok i per fer el ”notes”, però darrere dels seus comentaris fets amb tot el menyspreu i total manca de respecte cap al idioma de la terra on es guanya la vida, hi ha un problema de gran envergadura, la catalanofòbia, l’odi polític, lingüístic, cultural, intel·lectual, l’odi de pensament i de sentiment d’Espanya i d’una grandíssima part dels espanyols cap a Catalunya, el català i els catalans.
Un odi que és general, no es tracta de casos aïllats, un odi profund fonamentat generació darrera generació, un odi aplicat des de la política, des d’inadequada educació, des de la ignorant cultura i des de la il·legitimitat legal espanyola de forma sistemàtica, un odi que creix i es fa gran a la petita Espanya del “a por ellos”.
El vídeo és repulsiu. Però el més greu de tot, és que ella fa el vídeo, diu el que diu, i ho diu com ho diu perquè sap que no tindrà conseqüències, serà tolerat, celebrat i aplaudit per una gran part dels polítics espanyols, tant de dretes com d’esquerres, alguns callaran com sempre. També ho aplaudiran tots els mitjans de comunicació espanyols que veuen i venen cada acció d’anticatalanisme com una acció de patriotisme i defensa de la pàtria, defensa que també serà salvaguardada pels inquisidors i represaliadors armats amb togues que imparteixen injustícia i xenofòbia a dojo des dels tribunals espanyols. L’anticatalanisme, la catalanofòbia, l’animadversió i l’odi a tot el que és català circula lliurement per tots els estaments de l’estat. Ser catalanòfoba, a Espanya, té privilegis, ara diu que s’agafa la baixa per estrès, i clar! Li donaran a costa de què li paguem nosaltres, per això si que ens volen.
El pitjor de tot, és que també l’opinió pública espanyola comprarà el mal interpretat concepte que els hi vendran en la línia de què “la salut no té fronteres, ni color, ni sexe, ni religions, ni llengües”. I així és, la salut no té fronteres i llengües pels pacients, no pas per qui ha de donar el servei i atendre a aquests. Igual que aquesta noia no vol aprendre català per atendre als catalans catalanoparlants a Catalunya, imagineu a una persona no voler atendre a un blanc per ser blanc, a un xinés o a una persona e color. O imagineu a un catòlic que no vulgui atendre a un musulmà. A on anem? Què estem disposats a acceptar?
Vosaltres no us ho imagineu, però des d’Espanya sí. De noies com aquesta n’hi ha moltes, moltíssimes, la majoria. Desconeixen Catalunya, desconeixen els catalans i desconeixen el que és la pluralitat lingüística. Però no importa, aquí qualsevol imbècil pot insultar, enriure-se'n, vomitar i pixar-se sobre nostre, sobre els nostres valors, sobre la nostra llengua, sobre la nostra cultura i sobre les nostres vides. I mentre l’estat menteix, distorsiona i genera odi, com ha fet des de fa segles, a nosaltres qui ens defensa?
En cap moment em refereixo a aquesta noia com infermera. Ella haurà passat per la Universitat, però la universitat no ha passat per ella. Tinc massa respecte pel col·lectiu d’infermeria, la meva dona ho és, per a equiparar-la com a tal, ja que el codi ètic d’infermeria del Col·legi Oficial Infermeres i Infermers de Barcelona, parla de valors, els podeu veure al seu web (www.coib.cat):
- El valor de la Responsabilitat. Per a respectar, protegir i promoure la dignitat de la persona atesa. Per a establir una relació afectiva i de confiança, tant en el llenguatge verbal com a no verbal. Per a contribuir a la bona imatge social de la professió. Per vetllar pel respecte de creences i valors del pacient. Per a proporcionar confort, benestar i suport.
- El valor de l’Autonomia. Per a facilitar informació necessària de forma comprensible i propiciar un entorn favorable en la informació.
- El valor de la Intimitat i Confidencialitat. Evitar fer judicis de valors sobre pensaments, emocions, creences i valors.
- El valor de la Justícia Social. No pot discriminar a ningú per cap classe de raó d’edat, de sexe, ètnia, lloc d’origen, llengua, cultura, ideologia, creences, etc.
- El valor de Compromís Professional. S’inclou (curiosament) fer un bon ús dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.
La noia en el seu TikTok de pocs segons es carrega tots aquests valors. No en té cap. És fàcil doncs, tindrà el títol, però no és infermera, no pot exercir com a tal.
Per poder ser infermera t’has de comunicar amb els pacients. O obligaran als pacients a parlar el 25% en castellà? A patir en castellà?
Per ser infermera a Catalunya cal saber català per poder-te comunicar amb els catalanoparlants. Si et molesta la llengua dels teus pacients, marxa!
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
LES PENSIONS, PA PER AVUI, FAM PER DEMÀ
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
LES PENSIONS, PA PER AVUI, FAM PER DEMÀ
Aquest és d’aquells articles que no agrada gens llegir. Tampoc escriure.
Les pensions enguany han augmentat un 8,5%. Perfecte, podem clamar. Finalment, es fa justícia amb els pensionistes, podem pensar, però el problema és que aquest augment no es paga amb diners, de diners no hi ha ni es generen suficients, es paga amb deute.
Es tracta d’un augment sense cap criteri ni solidesa financera, un augment només suportable amb enginyeria comptable, la realitat és que a més augment, més forat, més deute, un deute que ja és de 106 mil milions d’euros, un deute que augmenta quasi el doble any darrere any, un deute avui que s’haurà de tornar demà amb més impostos i amb més retallades futures, un deute que hipoteca a les futures generacions.
Les pensions, pa per avui, fam per demà. Perquè els ingressos per cotitzacions i renda dels treballadors actuals no arriben per pagar-ho tot, cada mes és necessari que l’estat s’endeuti més per afrontar aquests pagaments. Evidentment, és injust que una persona que ha pagat tota la vida, ara no es vegi recompensada com mereix. El pensionista d’avui no té cap responsabilitat de polítics corruptes i polítics que no han fet bé la seva feina, ens podem queixar, però el problema persisteix i persistirà.
El problema radica en el fet que les pensions i els seus augments anuals no estan d’acord amb la situació general del país i de l’estat. Assegurar el poder adquisitiu de jubilats i pensionistes és imprescindible, mimar-los està molt bé, però fer-ho només perquè cada vegada hi ha més, aproximadament 10 milions, i són una important font de vots, és comprar-los, i és manipular la democràcia. Estem davant d’un còctel molt explosiu, podem mirar a un altre costat, però hem de saber que ens esclatarà.
El gobierno d’Espanya pot treure pit de les seves polítiques socials i econòmiques, la realitat és que no hi ha res per a sentir-se orgullós, el deute s’engreixa i es continua engreixant, el deute és deute i sempre s’ha de tornar, el deute d’avui llastrarà als joves de demà. Les transferències que l’estat fa a la seguretat social per netejar el dèficit provenen del mateix dèficit de l’estat, dels seus mateixos números vermells, és a dir, l’estat transfereix deute d’un gran forat a un altre forat, mentrestant, els forats cada vegada són més grossos, tant que avui ja arriba fins als 1500 bilions, bilions amb b, d’euros.
El sistema de pensions és inviable, està pensat per una altra realitat, no per l’actual. La solució passa per un sistema com l’adaptat per un país com Suècia, un país que no és sospitós d’estar molt avançat en aspectes socials, on es creen comptes individuals en les que cadascú acumuli les aportacions obligatòries i els interessos generats per aquestes. D’aquesta forma, tothom es podria jubilar quan consideri que el seu fons acumulat és suficient renda vitalícia per a poder-ho fer.
Sé que és un canvi cultural important, del que potser no estem preparats, però és del tot coherent i necessari. Podria optar-se per un mix actualment, amb l’objectiu que demà aquest sigui el sistema. Només d’aquesta forma aconseguirem que unes generacions depenguin de les següents i es trauria el poder als polítics per a comprar vots i per a decidir en un aspecte tan important a les nostres vides sobre el que hem de cobrar o no cobrar quan siguem pensionistes.
A mesura que funcioni aquest sistema, i el nombre de pensionistes en el sistema actual, el sistema de repartiment, caigui, els comptes individuals romanents podien actuar com a asseguradores per la gent que s’ha vist abocada a ser pensionista abans d’hora per malaltia o impossibilitat, i també per servir com a complement d’una prestació estatal pels més desfavorits.
Ara per ara, vivim en una gran mentida. La realitat fa mal escoltar-la, però la realitat és que vivim del deute.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
