EconomiaCAT

MASCARETES AL DESCOBERT

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 05 Juliol 2020

MASCARETES AL DESCOBERT

La mascareta ens fa calor, ens costa de respirar, ens atabala, entela les ulleres, fa reaccions a les pells més delicades, ens limita la comunicació, perdem expressivitat i ens molesta molt a l’hora de parlar, és antiestètica, no ens reconeix ni el nostre iPhone. Portar mascareta és un rotllo, pesat i estressant, però és necessari, per a nosaltres i per les persones a qui estimem.

M’esgarrifa sortir al carrer i veure com cada vegada hi ha més gent relaxada en aquest tema tant important, com si no anés amb ells. Gent sense mascareta, gent que se la treu per parlar pel mòbil, gent que la porta sense tapar-se el nas, que la porta penjant del coll o per una orella, fins i tot, he vist gent que se la treu per tossir!!, increïble, mascaretes al descobert.

Que no ho hem passat prou malament en els mesos de confinament estricte? Quanta gent ha perdut el seu lloc de treball? Que no coneixem a ningú a qui li ha canviat la vida per sempre? o a qui l'ha perdut directament? Volem haver de tornar-hi?

La mascareta, ens agradi o no, forma i formarà part de les nostres vides quotidianes, ens hem acostumat a agafar-la amb les claus, la cartera, i el mòbil quan sortim de casa, no fer-ho és ser un irresponsable, un insolidari i un egoïsta. No volem tornar a viure el que hem passat, no volem rebrots descontrolats, no volem nous confinaments que comporten greus i negatives conseqüències en tots els àmbits.

No fem cas a cap govern, ni central ni autonòmic, no han estat a l’alçada i no ho estaran ara, fem cas al nostre sentit comú, a la racionalitat del nostre pensament, recordem! que el virus està arreu, que no sabem si en som portadors o no, és igual de perillós i contagiós, i fins que no surti una vacuna que el destrueixi i impedeixi la seva propagació, ens hem de seguir protegint a nosaltres i al nostres.

El manteniment de la distància de seguretat, la mascareta ben posada i la higiene constant amb aigua i sabó o líquid desinfectant, són avui per avui els únics element possibles per combatre l'enemic. El manteniment de la distància no depèn només de nosaltres, tots hem viscut en aquest dies algun episodi de gent que se’ns acosta i no podem fer res més que cridar-li l'atenció a l'energumen en qüestió. La mascareta i la higiene són les coses que podem fer cadascú de nosaltres, les nostres aportacions per evitar la propagació, per guanyar temps al problema fins que surti un remei. Les coses, poques, que podem controlar, controlem-les amb el que tenim: mascaretes, higiene i precaució.

Tot ha canviat, res no serà igual que abans de conèixer la Covid19, i hem de sobreviure, combatre aquest canvi injust que ningú ens hem buscat. Els nens han d’estudiar des de casa, s’ha hagut que fer telefeina per obligació, i els meus pares, amb 92 i 90 anys s'han tornat com adolescents que busquen els seus espais de llibertat, que només volen sortir, després de mesos de no trepitjar el carrer i d'haver de fer-los-li la compra per la xarxa. Primer, no callaven per anar a la pelu i a “fer-se els peus”, després per tirar la primitiva i comprar al súper i el mercat, i ara em demanen anar al restaurant a fer la paelleta, cosa que fins Setembre ja els he dit que s’oblidin, i llavors....ja ho veurem.

Em quedo amb un comentari d’ahir de la meva mare, els vam anar a veure, tots portàvem mascareta, i em diu: De què rius nen? ... És a dir, més enllà del obstacle tèxtil facial que portava al nas i a la boca, les emocions es transmetem igualment. Ara, reaprenem a llegir la mirada i els gestos que s'endevinen rera la barrera que ens mig oculta.

Podem fer de tot, diferent sí, però de tot, tant com fèiem quan no haviem de dur mascareta. Podem portar a terme els desitjos i les il·lusions, podem treballar, passejar, fer família, vacances i fins i tot, fer revolucions.