EconomiaCAT
LA MISSA DE L’ÀGUILA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
LA MISSA DE L’ÀGUILA
El líder del PP, Pablo Casado, és sorprès anant a una missa en memòria i homenatge al feixista dictador Francisco Franco, i aquí no passa res.
Us imagineu al cap de l’oposició italiana anant amb la seva muller i als seus fills a una missa nostàlgica en honor de Benito Mussolini? Us imagineu al cap de l’oposició alemanya anant amb la seva família a una missa en honor a Adolf Hitler? És impensable que a Itàlia o a Alemanya es puguin fer, i ni tan sols, plantejar fer misses per aquests dos genocides i dictadors, llavors com és que a Espanya es fan? Es poden fer? Hi va gent? I fins i tot, hi va el cap de l’oposició del govern espanyol? Com és que no dimiteix ningú?
És molt gros! És molt gros que l’església catòlica pugui fer una missa en honor i record d’un assassí! És molt gros que dins d’un temple religiós, que per cert, a la seva façana conserva en pedra el nom del fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, es permeti l’entrada de simbologia feixista, és molt gros que es pugui celebrar avui en dia la missa de l’àguila. És molt gros que hi vagi el segon polític de l’estat.
Això no és fer política, això no és una errada del qui només passava per allà, això és ser un fatxa des de l’ungla del dit petit del peu fins al més alt dels seus cabells. Això no només anar a combregar un dissabte, això és combregar amb el “cara al sol”, és combregar amb “yugo y las flechas”, és combregar amb l’àguila.
I per què pot passar això a Espanya després de quaranta-sis anys de la mort al llit del dictador? Els motius els trobem en la misèria moral i social d’un estat en el qual el feixisme dictatorial franquista hi viu i perviu. És el mateix motiu pel qual el PP, i per suposat Vox, voten sistemàticament en contra de qualsevol condemna al franquisme, perpetuen al poder judicial a jutges i magistrats de provada i manifesta ideologia franquista, i no donen suport a la reforma de la Llei de la memòria històrica que destaparia el genocidi i l’horror de la Guerra Civil espanyola i la repressió posterior.
Dissortadament, vivim envoltats d’institucions, empreses i famílies poderoses que arrelen en la base de les estructures i entramats dissenyats durant la dictadura de Franco, dins d’un estat que ha estat incapaç de fer cau i net, i on el dictador és present.
Mentre totes les democràcies europees han lluitat, odiat i eliminat els seus fantasmes nazis i feixistes, a l’estat espanyol aquests fantasmes són de pedra, de metall i de carn i os. els seus hereus directes conserven el patrimoni robat, i segueixen sent protagonistes a les revistes del cor. A l’estat perduren al·legories públiques a personatges i símbols de la dictadura franquista. Llanos del Caudillo és un poble de la província de Ciudad Real, increïble el nom, oi?
De carrers amb noms com calle de Francisco Franco, calle del general Franco, calle o avenidas del Generalísimo, la península va plena, en queden quasi un centenar, un rànquing ignominiós que encapçala la província de Conca i de Palència. Altres carrers o places amb noms feixistes l’estat en va ple, hi ha més de 300 carrers anomenats Calvo Sotelo, més de 300 com José Antonio Primo de Rivera, quasi 150 com General Mola, més de 50 com Onésimo Redondo, més de 500 amb el nom de l’assassí del sud Queipo de Llano, quasi la mateixa quantitat com general Sanjurjo, i més d’una trentena com general Yagüe. L’estat està realment malalt. Imagineu a Berlin, a Frankfort, a Düsseldorf, a Leipzig, carrers i places anomenades Führer Hitler Strasse, o Himmler Platz, o amb els noms de Göring, Goebbels, Heydrich, von Ribbentrop o Josef Mengele?
Molts cercles de poder de l’Espanya del segle XXI són a causa de persones, famílies i empreses que el van obtenir, a més de diners, gràcies a la dictadura franquista. La constructora Huarte va construir el Valle de los Caídos, amb mà d’obra esclava dels vençuts. Dragados, empresa partícip d’ACS, dirigida pel president del Real Madrid, Florentino Pérez, també va fer diners utilitzant presos com obrers en l’època dictatorial. Una part important de l’accionariat d’ACS és la família March, l’anomenat banquer de Franco i principal financer a l’alçament militar de 1936. Un altre que va finançar el cop d’estat del 36 va ser el basc José Mª de Oriol y Urquijo, empresari d’una petita empresa anomenada Hidroeléctrica Española als anys trenta que esdevingué després en una de les empreses amb més actius, avui coneguda com Iberdrola, després de diverses fusions.
Totes formen part del botí de guerra que perviu, perdura i s’ha desenvolupat amb els anys de suposada democràcia. Empreses com Gas Natural Fenosa, constructores com Entrecanales, ferroviàries com la Renfe, mineres com Duro i Babero, transformadores de metall com Babcock&Wilcox, Astilleros de Cádiz, La Maquinista Terrestre i Marítima, i tantes altres hereves directes del feixisme més pur. El franquisme va fulminar les empreses de la República i va conformar el que avui es coneix com a Ibex35.
L’àmbit judicial és un autèntic escàndol, que donaria per fer articles i articles durant un any sencer. Com pot ser que en una democràcia els tribunals es neguin a acceptar els recursos presentats per molt i molts dels familiars dels represaliats i assassinats durant el període franquista? Com pot ser que la Justícia es negui a reconstituir l’honor d’afusellats per la dictadura militar feixista? Com pot ser que no s’hagi revisat la sentència del President Companys? O del sindicalista Joan Peiró? O de les 1700 persones assassinades al Camp de la Bota?
Malauradament, la resposta la coneixem tots, la majoria de jutges són franquistes, fills, nets, nebots i amics dels quals van fer diners i adquirir poder en la corrupció del règim que va comandar l’estat dictatorial durant quaranta anys. El mal és a dins, implicat de forma molt profunda a tots els seus estaments i institucions. I és per aquest motiu que eviten la reobertura dels casos i s’excusen en arguments com la prescripció, un argument que no és vàlid en la jurisprudència internacional quan es tracta de genocidis i crims a la humanitat.
L’estat espanyol és el segon estat del món, després de Cambodja en nombre de desapareguts sense restes recuperades o identificades, és l’únic estat occidental que no ha dut a terme cap investigació ferma i seriosa sobre la dictadura, que no ha protegit a les víctimes ni jutjat als assassins. Amb el PP és impossible arribar a fer net, però tampoc ha sigut possible amb el PSOE, perquè ambdós són resultat d’una transició no democràtica que ja els hi va bé. A Alemanya, el búnquer de Hitler és avui un pàrquing, ha sigut esborrat del mapa, està prohibit fer qualsevol exaltació del nazisme, mentre a l’estat espanyol s’autoritzen amb normalitat actes, manifestacions i misses que recorden el franquisme, amb dates assenyalades com el 20 de novembre. Quin disbarat per a qualsevol demòcrata!
Quaranta-sis anys després de la mort de Franco, Casado no només ha anat voluntàriament a una missa pel dictador, a la missa de l’àguila, també ha anat a agrair i pregar a Déu perquè la victòria perduri. Quina vergonya!
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
