EconomiaCAT
QUINA BARCELONA TINDREM
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
QUINA BARCELONA TINDREM
Avui és dia d’anar a votar, o no.
Volem la Barcelona de Colau? Hem vist el que tindrem si torna a guanyar. Aquí que cadascú decideixi si vol aquest model.
Estem en un forat negre o és una ciutat brillant? Realment és una ciutat pels ciutadans o només per a uns quants? Volem que Barcelona sigui tancada a les tendències de la resta del territori català o volem que exerceixi la capitalitat de Catalunya? Volem una ciutat descatalanitzada o catalana 100%? Volem una ciutat autonòmica a l’ombra dels poders estatals o volem una ciutat amb vida pròpia, una república independent municipal? Veiem una ciutat bruta i decadent o pensem tot el contrari? Volem una ciutat que viu de funcionaris i subsidis o volem una ciutat que genera oportunitats de negoci pels seus ciutadans? Volem una ciutat en la qual creix la delinqüència, bruta o volem la reversió d’aquest trist fenòmen? Volem ser governats per polítics que parlin de cultura (cultureta) mentre fan fora els principals museus del món? Volem un batlle que parla i parla d’habitatge social mentre els nostres fills s’han d’allunyar cada cop més dels seus barris d’origen? Volem que sigui impossible circular o volem una ciutat activa i ordenada? Volem una ciutat trista o una ciutat activa? Volem fer fora l’aeroport o volem més aeroports per creixèr com a ciutat de negocis? Volem una ciutat tancada o una ciutat oberta al món, com ha sigut sempre la nostra història? Què volem? El que volem, tindrem.
Quina Barcelona tindrem? Serà la Barcelona que votem. Per això hem d’anar a votar pensant que el nostre vot és fonamental.
Jo vull una Barcelona diferent, i tú?
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
SENSE AIGUA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
SENSE AIGUA
Som davant d’una situació molt greu de manca d’aigua a Catalunya.
I qué fem? Ens quedem parats esperant les pluges? Sortim als balcons a la mateixa hora i cantem “aquesta sequera l’aturem junts” com vam fer amb la covid? Invoquem la pluja amb danses rituals per apartar esperits malignes de l’atmosfera? Preguem a la Moreneta, a la verge del Rocio si ningú s’ofèn, i a tots els sants? Fem sacrificis animals? Humans? Em poso a cantar jo, que segur que trona i tot?
Cal moure tot el coneixement científic que tenim per fer front a aquest problema, cal ser conscients que si no fem canvis molt profunds, aquesta situació es repetirà una vegada i una altre, els períodes cíclics de sequera s’intensificaran, seran més greus i més recurrents, a causa dels efectes del canvi climàtic. Hem de preparar-nos per afrontar un clima més sec, caracteritzat per pluges irregulars, no pas per afrontar un període de sequera puntual.
S’ha de diferenciar bé els termes sequera i escassetat d’aigua, que evidentment estan relacionats, però no són el mateix. Sequera és un terme meteorològic que significa manca de pluges durant un període prolongat. Escassetat d’aigua és un terme hidrològic que significa manca de disponibilitat d’aigua pels diferents usos que li donen. Això confon el debat, ens centrem en la sequera o en el clima com a causa del problema de l’aigua, mentre que el veritable debat ha d’estar en la demanda insostenible d’aigua que té el nostre model amb les infraestructures actuals, superant la capacitat dels recursos disponibles.
Sense aigua. Pensar en una única solució als problemes de garantia en el subministrament de l’aigua, no és viable ni eficient. Hem de gestionar l’escassetat combinant l’ús de la tecnologia i el de l’educació. Amb l’educació, hem de consolidar la conscienciació d’una política eficient de consum reduït, estalvi i ús eficient de l’aigua en els usos domèstics. Cal traslladar aquesta política als usos agrícoles, que no han seguit els hàbits estalviadors generats en l’àmbit domèstic, sent necessari invertir en la modernització dels regadius, avançant cap a cultius més tecnificats que permetin reduir la pèrdua d’aigua i maximitzar la producció, de manera que l’estalvi de l’aigua en aquest àmbit permeti augmentar la garantia de subministrament domèstic. Però amb consciència, ara no hi ha prou.
Amb la tecnologia, hem de poder fabricar aigua, més aigua, d’on ara aquesta és insuficient. No es pot pensar en una única solució, hem d’anar a totes. Entre aquestes solucions hi ha l’aigua regenerada, amb un enorme potencial, és un recurs que disminueix la dependència climatològica, fabricant aigua garantida que posa a disposició del sistema per a usos industrials, agrícoles o per la recàrrega d’aqüífers. La utilització d’aquest tipus d’aigua té mala acceptació social, també s’ha d’invertir a explicar la realitat d’una tècnica útil per a superar barreres de percepció d’una la mala imatge injustificada com la que té.
Una altra solució seria l’aigua dessalinitzada, es tracta d’una font pràcticament il·limitada a Catalunya, malgrat que el seu cost energètic i ambiental és un recurs imprescindible per a satisfer la demanda domèstica, almenys en els períodes secs. Calen inversions en infraestructures noves per poder traslladar l’aigua dessalada a les zones on és necessària. Calen inversions per reduir i controlar l’impacte ambiental produït per la salmorra generada, que si es retorna al mar fa augmentar la temperatura de l’aigua i redueix l’oxigen, provocant danys seriosos a la vida aquàtica.
També hem de considerar l’aprofitament de l’aigua subterrània, que han de ser una reserva estratègica que s’ha de gestionar fent recàrregues dels aqüífers en períodes humits i aprofitar-ne els recursos en períodes secs. Per a la seva recàrrega, he comentat abans, és possible utilitzar aigües regenerades amb tractaments avançats. Són els nostres pantans i embassaments naturals soterranis i cal gestionar-los correctament, invertint recursos per cuidar-los i puguin actuar com una esponja que va omplint-se i resisteix bé les variacions de temperatura i les precipitacions.
No hem d’oblidar-nos de la interconnexió de les xarxes, hem d’incrementar la capacitat de regulació superant la divisió des del punt de vista tècnic i administratiu en la gestió integral dels recursos hídrics. Es fa difícil d’explicar, i no és coherent, que avui les restriccions d’aigua, especialment per a l’ús domèstic, només afectin una part del territori, mentre una altra part gaudeix de recursos gairebé suficients per a tots els usos.
Per combatre la set, ja no és suficient obrir l’aixeta i prou, cal pensar en el que hi ha darrera.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
