EL PACTE DE LA VERGONYA

 

pactever1

Collboni, Colau, Sirera. PSOE i la seva filial PSC, Podemos i la seva filial Comuns, PP. Quin fàstic! Quin cinisme! Quina indecència! Quina hipocresia! Quina barra!

Això no va d’idees ni de projectes, no va de servir als barcelonins i de les coses que els interessen, no va del model de ciutat, ni de fer créixer la ciutat, fer-la més competitiva, més saludable i agradable, això va de càrrecs i de cadires ben remunerades, va de tràfic d’influències, va de sous i de privilegis pagats per tots, va de tenir el poder, va de servir-se dels ciutadans, d’aprofitar-se de nosaltres i de la nostra bona fe.

pactever2Aquest pacte tampoc va de Barcelona, va d’Espanya, va contra Barcelona, va contra Catalunya, és el pacte de la vergonya. Les forces espanyoles i espanyolistes, no dubteu que els Comuns en formen part, ara ja sense cap màscara, s’han unit per tercera vegada consecutiva per impedir que la capital catalana tingui un batlle independentista. És una operació d’estat, i ja en van tres en vuit anys. Els tres partits que han format aquesta vergonyosa aliança, són tres potes de la mateixa cadira, ens pot fer mal a la vista, i al cor, veure com socialistes i comunistes pacten amb la ultradreta, amb un partit fundat per 7 ministres franquistes, però no us enganyeu, tots tres són el 155, són el tronc que sustenta el regim del 78 de la nació espanyola, aquell regimen que va sorgir directament del dictador i que es nega a evolucionar, i encara menys, a finalitzar.

pactever3Madrid s’ha instal·lat al País Valencià, s’ha instal·lat també a les Illes Balears, i amb altres actors, també s’ha instal·lat al balcó de l’Ajuntament de la plaça Sant Jaume. Gran problema. Barcelona és gran, molt gran, però si és governada per qui ens odia, es farà petita aviat, insignificant sota el xuclador de la capital del Regne. Poden vestir-ho del que vulguin, poden vestir-ho com que han impedit que governin els lobbies de l’Upper Diagonal, poden vestir-ho de maniobra per acabar amb la Convergència del 3%, però una cosa és el que diuen i com ho vesteixen, i un altre molt diferent és el que fan realment. Només cal veure com ho celebren des de Madrid.

pactever4

Hem vist que els partits unionistes espanyols no tenen cap inconvenient d’aliar-se per impedir la victòria de l’independentisme. Comunistes i franquistes junts i tan contents! Des de Catalunya hem de fer vel mateix, a l’hora de votar, hem d’oblidar la dicotomia de votar esquerres o dretes, hem de votar als nostres. Ni Junts, ni ERC ens ho posen fàcil, ho sé, ja no hi compto amb la CUP que cada vegada més fora de lloc.

pactever5

 

Els partits independentistes convencionals poden seguir embrancats en disputes internes, en els seus oportunismes i les seves bajanades, però si continuen badant, part de l’electorat els marxarà. Ha passat a Ripoll amb l’eclosió de Sílvia Orriols i d’Aliança Catalana, aquest és el primer avís.

 

Defenseu la terra, defenseu la nació, defenseu la sobirania, feu el que heu dit que fareu, feu el que heu de fer, feu allò pel qual us hem votat tantes vegades, i si no ho feu: “Que us bombin a tots vosaltres”.

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

 

QUINA BARCELONA TINDREM

 

barcelona municipals1

Avui és dia d’anar a votar, o no.

Volem la Barcelona de Colau? Hem vist el que tindrem si torna a guanyar. Aquí que cadascú decideixi si vol aquest model.

Estem en un forat negre o és una ciutat brillant? Realment és una ciutat pels ciutadans o només per a uns quants? Volem que Barcelona sigui tancada a les tendències de la resta del territori català o volem que exerceixi la capitalitat de Catalunya? Volem una ciutat descatalanitzada o catalana 100%? Volem una ciutat autonòmica a l’ombra dels poders estatals o volem una ciutat amb vida pròpia, una república independent municipal? Veiem una ciutat bruta i decadent o pensem tot el contrari? Volem una ciutat que viu de funcionaris i subsidis o volem una ciutat que genera oportunitats de negoci pels seus ciutadans? Volem una ciutat en la qual creix la delinqüència, bruta o volem la reversió d’aquest trist fenòmen? Volem ser governats per polítics que parlin de cultura (cultureta) mentre fan fora els principals museus del món? Volem un batlle que parla i parla d’habitatge social mentre els nostres fills s’han d’allunyar cada cop més dels seus barris d’origen? Volem que sigui impossible circular o volem una ciutat activa i ordenada? Volem una ciutat trista o una ciutat activa? Volem fer fora l’aeroport o volem més aeroports per creixèr com a ciutat de negocis? Volem una ciutat tancada o una ciutat oberta al món, com ha sigut sempre la nostra història? Què volem? El que volem, tindrem.

Quina Barcelona tindrem? Serà la Barcelona que votem. Per això hem d’anar a votar pensant que el nostre vot és fonamental.
Jo vull una Barcelona diferent, i tú?

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

SENSE AIGUA

 

senseaigua1

Som davant d’una situació molt greu de manca d’aigua a Catalunya.

I qué fem? Ens quedem parats esperant les pluges? Sortim als balcons a la mateixa hora i cantem “aquesta sequera l’aturem junts” com vam fer amb la covid? Invoquem la pluja amb danses rituals per apartar esperits malignes de l’atmosfera? Preguem a la Moreneta, a la verge del Rocio si ningú s’ofèn, i a tots els sants? Fem sacrificis animals? Humans? Em poso a cantar jo, que segur que trona i tot?

Cal moure tot el coneixement científic que tenim per fer front a aquest problema, cal ser conscients que si no fem canvis molt profunds, aquesta situació es repetirà una vegada i una altre, els períodes cíclics de sequera s’intensificaran, seran més greus i més recurrents, a causa dels efectes del canvi climàtic. Hem de preparar-nos per afrontar un clima més sec, caracteritzat per pluges irregulars, no pas per afrontar un període de sequera puntual.

S’ha de diferenciar bé els termes sequera i escassetat d’aigua, que evidentment estan relacionats, però no són el mateix. Sequera és un terme meteorològic que significa manca de pluges durant un període prolongat. Escassetat d’aigua és un terme hidrològic que significa manca de disponibilitat d’aigua pels diferents usos que li donen. Això confon el debat, ens centrem en la sequera o en el clima com a causa del problema de l’aigua, mentre que el veritable debat ha d’estar en la demanda insostenible d’aigua que té el nostre model amb les infraestructures actuals, superant la capacitat dels recursos disponibles.

Sense aigua. Pensar en una única solució als problemes de garantia en el subministrament de l’aigua, no és viable ni eficient. Hem de gestionar l’escassetat combinant l’ús de la tecnologia i el de l’educació. Amb l’educació, hem de consolidar la conscienciació d’una política eficient de consum reduït, estalvi i ús eficient de l’aigua en els usos domèstics. Cal traslladar aquesta política als usos agrícoles, que no han seguit els hàbits estalviadors generats en l’àmbit domèstic, sent necessari invertir en la modernització dels regadius, avançant cap a cultius més tecnificats que permetin reduir la pèrdua d’aigua i maximitzar la producció, de manera que l’estalvi de l’aigua en aquest àmbit permeti augmentar la garantia de subministrament domèstic. Però amb consciència, ara no hi ha prou.

senseaigua3Amb la tecnologia, hem de poder fabricar aigua, més aigua, d’on ara aquesta és insuficient. No es pot pensar en una única solució, hem d’anar a totes. Entre aquestes solucions hi ha l’aigua regenerada, amb un enorme potencial, és un recurs que disminueix la dependència climatològica, fabricant aigua garantida que posa a disposició del sistema per a usos industrials, agrícoles o per la recàrrega d’aqüífers. La utilització d’aquest tipus d’aigua té mala acceptació social, també s’ha d’invertir a explicar la realitat d’una tècnica útil per a superar barreres de percepció d’una la mala imatge injustificada com la que té.

senseaigua2

Una altra solució seria l’aigua dessalinitzada, es tracta d’una font pràcticament il·limitada a Catalunya, malgrat que el seu cost energètic i ambiental és un recurs imprescindible per a satisfer la demanda domèstica, almenys en els períodes secs. Calen inversions en infraestructures noves per poder traslladar l’aigua dessalada a les zones on és necessària. Calen inversions per reduir i controlar l’impacte ambiental produït per la salmorra generada, que si es retorna al mar fa augmentar la temperatura de l’aigua i redueix l’oxigen, provocant danys seriosos a la vida aquàtica.

senseaigua4També hem de considerar l’aprofitament de l’aigua subterrània, que han de ser una reserva estratègica que s’ha de gestionar fent recàrregues dels aqüífers en períodes humits i aprofitar-ne els recursos en períodes secs. Per a la seva recàrrega, he comentat abans, és possible utilitzar aigües regenerades amb tractaments avançats. Són els nostres pantans i embassaments naturals soterranis i cal gestionar-los correctament, invertint recursos per cuidar-los i puguin actuar com una esponja que va omplint-se i resisteix bé les variacions de temperatura i les precipitacions.

No hem d’oblidar-nos de la interconnexió de les xarxes, hem d’incrementar la capacitat de regulació superant la divisió des del punt de vista tècnic i administratiu en la gestió integral dels recursos hídrics. Es fa difícil d’explicar, i no és coherent, que avui les restriccions d’aigua, especialment per a l’ús domèstic, només afectin una part del territori, mentre una altra part gaudeix de recursos gairebé suficients per a tots els usos.

Per combatre la set, ja no és suficient obrir l’aixeta i prou, cal pensar en el que hi ha darrera.

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

MONES I GEGANTS

 

monesigegants1

Han perdut l’oremus!

Ostres!, potser ara no m’he expressat prou bé, potser ho he fet de manera políticament incorrecta perquè he utilitzat la paraula “oremus”, una forma llatina que significa “preguem”, un terme d’origen litúrgic que fan servir els capellans per convidar l’oració. I tot perquè estic sota la influència i l’adoctrinament de milers i milers d’anys d’una opressiva i competitiva cultura catòlica, patriarcal i capitalista.

També, podia haver dit que han perdut el nord!, però llavors em dirien que estic sota la influència d’una cultura supremacista que situa de forma preferent l’hemisferi nord de la terra per sobre de l’hemisferi sud.

La realitat és que només volia expressar que han perdut el control, fa temps que està fora de lloc la gent que després d’acusar a les pubilles de masclisme, després d’assenyalar als gegants i a les havaneres d’esclavisme, colonialisme i racisme, després de considerar "Allò que el vent s’endugué" com una pel·lícula “non grata” per ser desconsiderada amb els estereotips que perpetuen un problema racial, després de manifestar que picar el cagatió és ensenyar violència als nens, després de fustigar als Conguitos i el Cola-Cao, ara criminalitzen les mones de Pasqua, fent retirar-ne una de l’aparador de la pastisseria on estava exposada.

Motiu? Una figura feta amb xocolata negre que representa una dona de color amb els llabis pintats, amb davantal i una gorra de pastisser, subjectant dues safates. Sembla que evoca l’esclavisme i és sexista, diuen.

monesigegants2Ridiculitzen l’autèntica lluita per la igualtat dels drets les i oportunitats, sense discriminació ni distinció per sexes, per races, per religió o qualsevol altre tipus de condició o circumstància personal o social. Això és un tema fonamental, no es pot portar a caricaturitzar-lo, és molt seriós, i sembla que se’n fotin, el banalitzen.

Mones i Gegants. De veritat que es pot considerar apologia del racisme i de l’esclavisme la mona de Sant Cugat? I llavors, menjar-se una figura que representa una gallina de xocolata és fer una animalicidi? Destruir amb un cop sec una caseta de xocolata és apologia de desnonar, per enderrocar-la i fer nous pisos? És la cultura de l’especulació? Uf! Voleu dir que el que veu la gent quan passava per davant de l’aparador no era només una espectacular mona de Pasqua i prou?

Doncs no! Sou una colla de superficials, perdeu el sentit de la importància de les coses, però el pitjor és que feu perdre aquest sentit a la gent que us escolta. Creieu ser la nova policia de la moral i l’ètica, però us quedeu en simples censors del que és políticament correcte o incorrecte, no aneu a aprofundir en les causes i en les conseqüències. Us quedeu en el que és fàcil, no arribeu al rovell de l’ou, ni a cap lloc que requereixi esforços, treball i sacrificis per arribar al fons i aconseguir les solucions. Voleu destruir, però no sou capaços de construir.

monesigegants3Sabeu el que val una mona? Sabeu el que ha augmentat el preu de la xocolata? Sabeu el que ha augmentat el preu del sucre? Sabeu el que ha pujat tot? Això és el que és realment important, el que fa que moltes famílies no puguin mantenir el nivell de vida anterior, que molts padrins no puguin regalar mones als fillols i les filloles trencant, no per voluntat pròpia, una tradició ancestral que ve del segle XV, que moltes llars estiguin en dificultats i arribant al llindar de la pobressa, que la gent estigui perdent la il·lusió. Amb aquests discursos banals, que són discursets, polèmiques intranscendents que generen el típic debat que no va enlloc, que desvien l’atenció de les coses greus que passen realment, de les autèntiques perversitats que es fan i es permeten continuar fent.

monesigegants4Mentre fem retirar mones dels aparadors de les pastisseries, intentem silenciar “el meu avi”, provoquem que HBO retiri del seu catàleg algunes pel·lícules d’època que avui no responen als patrons considerats correctes, reeditem un compte de la Ventafocs que refusa al príncep, ens anem carregant les tradicions i altres collonades (suposo que aquesta paraula deu ser també masclista), passen coses molt grosses i callen. La perversa estupidesa només dona per callar, no per fer lluitar ni per construir.

Callen davant l’augment de les diferències socials i econòmiques. Callen quan els jutges donen impunitats a militars de la caserna del Bruc responsables del sorteig d’una prostituta. Callen, quan dia darrere dia, la sanitat pública ens tracta com si fóssim un ramat de bens. Callen mentre se segueix desnonant a famílies amb criatures petites i persones de la tercera edat. Callen davant la vergonya de les llistes d’espera a les residències per a persones de la tercera edat que és de dos i tres anys.

I mentre a França, les esquerres es mobilitzen, aquí el problema està en la mona de Pasqua, no hi ha cap dubte.

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

TORNA PONSATÍ, I ALGUNA COSA MÉS?

 

ponsati1

Abans de res, felicitar a la Clara Ponsatí, pel seu acte de dignitat, pel fet de com va dir “no he vingut a fer cap pacte amb l’estat”.

Després de cinc anys i cinc mesos d’exili, la tornada per sorpresa de la nostra eurodiputada ha provocat molt d’enrenou, moltes preguntes a resoldre, un fort enuig per alguns i també un silenci molt significatiu per part d’altres.

A mi, digueu-me tòtil, però aquest acte, m’enceta de nou un run-run emocional d’alegria, d’esperança en la llibertat, em connecta. Mai he defallit del nostre sentiment com a poble, però si ho començava a fer del comportament dels polítics, als que estàvem disposats a defensar, malgrat que són ells qui van ser escollits per defensar-nos a nosaltres.

Comparteixo completament amb ella, el discurs fet a la roda de premsa al "Col·legi de Periodistes de Barcelona", comparteixo la denúncia feta a la vulneració sistemàtica dels nostres drets, comparteixo la manifesta passivitat de les nostres institucions, i comparteixo la necessitat de què les institucions europees deixin de mirar cap a un altra banda quan es tracta de la violació sistemàtica de l’estat de dret a Catalunya.

ponsati2Comparteixo i celebro l’encert en la posada en escena, posant en evidència de manera molt gràfica els punts del seu discurs. Per un costat, la vulneració del dret d’immunitat d’una eurodiputada electa del Parlament Europeu, que veu com és menyspreada la seva condició i càrrec pel sol fet de ser catalana. La passivitat de les institucions catalanes escenificades amb el seu silenci i timidesa davant una provocació més i una vulneració flagrant de l’estat espanyol. I no només això, també la demencial proactivitat negativa d’una institució com els Mossos, obeint cegament al seu amo, col·laborant en una detenció que sabien que era il·legal. El silenci i el fet d’amagar el cap sota l’ala dels polítics europeus, que quan parlen de vulneració en altres indrets, alcen molt la veu, però davant aquesta persecució sistemàtica d’un grup objectivament identificable de persones per la seva ideologia dins del seu territori, callen i miren de manera vergonyosa cap a un altre costat.

Calla el Govern català, calla el govern espanyol i calla Europa. Tothom calla quan es tracta dels catalans. Sempre callen els mediocres. Els mediocres no han sabut respondre a la incomoditat causada per aquesta acció, que sembla preparada a consciència, i que fa olor de pròleg per la tornada, encara més sonada, del President Puigdemont.

Torna Ponsatí, i alguna cosa més?

ponsati3Aquesta tornada i sobretot aquesta manera de tornar, desafiant, unilateral, desacomplexada i valenta, compensa la tristor d’haver vist com s’han venut altres per fer-ho, es diguin Anna Gabriel, es diguin Meritxell Serret, després d’haver negociat amb l’enemic, en Llarena, el seu retorn. Ponsatí, deixa clar que no accepta l’autoritat del Tribunal Suprem i no pensa sotmetre’s voluntàriament a aquest.

El combat per la nostra independència continua. La lluita està viva. Cada vegada veiem més i més qui la busca i qui només busca una “poltrona”.

Com va dir la Clara Ponsatí, “la Democràcia no és un pretext, és un deure”.

Moltes gràcies per recordar-nos-ho !!!.

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

DEUTE SÍ, DEUTE NO

 

deudasi1

L'endeutament d'una empresa és positiu o negatiu?

Per contestar aquesta qüestió, ens hauríem de qüestionar abans, per què s'endeuta una empresa? Pot ser perquè és més barat endeutar-se que finançar-se amb recursos propis? O pot ser per què el deute genera valor?

Deute sí, deute no. El deute sempre és més barat que la inversió.

Prestar té menys risc que invertir. En finances hi ha una relació fonamental i inversament proporcional entre rendibilitat i risc, és a dir, com més risc més rendibilitat. Els deutes cal tornar-los, hi hagi o no beneficis. De la mateixa manera, els interessos per deute cal pagar-los. A més, en cas de liquidació de l'empresa, els deutes contrets s'han de tornar fins al màxim possible, però els socis i accionistes estan al final de la fila per poder cobrar i recuperar totalment o parcialment la seva inversió, ells seran els últims.

Els accionistes en tenir més risc, és lògic que no es conformin amb la mateixa rendibilitat que els prestadors, exigiran més. En una empresa sense risc, la rendibilitat mínima exigida pels socis o accionistes seria equivalent com a mínim al valor més segur del mercat, per exemple, els títols del tresor.

En canvi, en una empresa amb deute i risc, i com més inversió, els socis i accionistes exigiran més rendibilitat a causa de la prima de risc que s'addicionarà a la rendibilitat abans comentada sense endeutament.

deudasi2Sempre, els costos i les rendibilitats exigides pels accionistes seran superiors als costos del deute. Com més deute, més cost. Com més risc, més cost.

Deute sí, deute no. El deute genera valor a les empreses. Tota empresa té caràcter bipolar: l'operatiu i el financer. El valor de les empreses emana de la part operativa de les empreses. Són els seus actius els que permeten generar els ingressos. El valor de Microsoft procedeix dels seus productes Windows, de la Xbox, del paquet 365 de Linkedink. El d'Apple procedeix dels Mac, dels IPad, dels IPhone. En un món sense deute, el valor d'una empresa depèn de la part operativa.

Quan una empresa té deute, les coses canvien, els deutes obliguen a pagar interessos i aquests provoquen estalvis fiscals en multiplicar-los pel tipus impositiu. L’import del deute es redueix per l’estalvi fiscal generat. El valor de l’empresa creix amb el deute.

Deute sí, deute no. Això vol dir que com més deute, més valor? No. Cal considerar el risc de fallida, com més deute, més probabilitat de fallida. Com més risc de fallida, menys valor. Quan el deute creix més del que és òptim esdevé el següent:

  • Els directius dediquen més temps a gestionar la situació financera que a cercar projectes operatius que generin valor.
  • Els proveïdors estan menys disposats a concedir crèdits.
  • Els clients desconfien a l'empresa perquè consideren que no podrà garantir els serveis de futur.
  • Augmenten les despeses per la contractació de serveis legals o financers que permetin gestionar una empresa propera a la fallida.
  • La reputació de l'empresa queda en dubte, se la veu feble al mercat.

deudasi3A la suma d'aquests punts se la quantifica com a costos de fallida, i si aquests són superiors a l'estalvi fiscal, el valor de l'empresa començarà a caure.

Deute sí, però fins al punt de palanquejament òptim, el punt on es maximitza el valor de l'empresa.

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya