FILLS DE LA DEMOCRÀCIA

FILLS DE LA DEMOCRACIA1

Ens volen fer veure una altra cosa però els nois i les noies que són a primera línea també són gent de pau, són com tu i jo, la diferència és que creuen que toca lluitar per defensar-se, segurament tenen raó, tota la raó.

Són els nostres fills, són fills educats en el seny. Són els fills, llavors adolescents, que ens van acompanyar a votar l’1 d’octubre, els fills que van acompanyar a pares, cosins, germans més grans i iaies a exercir festivament el dret a vot, la democràcia, el dret a decidir el nostre futur, el seu futur. Són els fills què, perplexos, van veure per primera vegada i de molt a prop és el que és la brutalitat de la violència, una violència exercida per estranys no identificats, vestits com a Robocops i armats fins a les celles, amb un rètol a l’esquena que deia “policia” i “guàrdia civil” atacaven als seus familiars i amics, a qui van atonyinar sense més ni més.

Són els nostres fills. No haurien de ser a primera fila, haurien de pensar en l’examen de dilluns, o en el partit del Barça, o en l’excursió del cap de setmana, o en tocar la guitarra, o pensar en com flirtejar amb el noi o la noia que els hi fa tilín, però han decidit ser-hi, han decidit estar i romandre a primera fila, i han decidir ser-hi per nosaltres, prefereixen ser ells els que reben que tornar a presenciar com peguen als seus pares i als seus avis.

Són els fills de la democràcia. Patim, patim molt per a vosaltres, pel que us pugui passar però estem orgullosos que hi sigueu, fins i tot de forma un xic egoista, pensem i creiem que en sou part del nostre resultat.

Us anomenen violents, no és cert, el que sou és actius. Us titllen de radicals, no és veritat, el que sou és ferms. Us acusen de terroristes, quina mentida més gran quan aquestes paraules venen dels que infonen el terror, el que sou és resistents.

Heu decidit que val la pena rebre i això és de valents, molt valents, sabeu que el dolor de les porres un dia deixaran de fer mal, sabeu que els cops rebuts i els seus morats un dia desapareixeran, però sabeu que el racisme i el menyspreu que ens tenen als catalans les forces d’ocupació romandrà i intentarà perpetuar-se, sabem que aquests policies només són delinqüents d’estat, assassins a sou contra el poble, mala gent sense estudis ni neurones per tenir-ne, adoctrinats en la barbàrie, ho veieu a cadascuna de les cares i mirades que us llencen quan esteu molt a prop, ho escolteu en cadascú dels missatges gravats procedents directament de les seves boques, engendrats des dels seus budells, ho sentiu en la utilització de la força desproporcionada quan us descarreguen les seves porres contre el vostre cos.

Són els fills que estan tips de veure’ns frustrats, tips de veure’ns enrabiats i plorant d’impotència davant de les injustícies, però també són els fills que estan tips de veure’ns queixar-nos en els sopars amb amics, tips de fer repicar cassoles, tips de enviar dos o tres tuits al dia i esperar que algú desconegut ens faci un comentari, tips de veure com tallen una carretera cada sis mesos, tips de anar units només l’11 de setembre i manifestar-nos un cop a l’any, tips d’encendre espelmes a Montserrat perquè quedi una bonica foto, tips d’escoltar-nos criticar i criticar des del sofà de casa però sense moure el cul, sense fer res per evitar les humiliacions a Catalunya i al poble català. FILLS DE LA DEMOCRACIA2

Són els fills de la democràcia. Portem tota la vida ensenyant-los principis i ètica, són gent amb estudis, culta, els hem ensenyat a dialogar, els hem ensenyat a ser persones de bé, a ser persones de pau, però també els hem ensenyat a ser demòcrates, a protestar quan els seus drets volen ser atropellats, a defendre’s quan algú els vol pegar, a cridar ben fort quan algú els vol fer callar.

Són els nostres fills i ens han fet cas, ens han sentit dir centenars, milers, milions de vegades allò de “ni un pas enrere”, i són ells, aquí i ara, qui han decidit fer un pas endavant.

Són gent de pau, com nosaltres, però mentre nosaltres esperem que la pau ens vindrà saltant a taula, i demanem l’arribada del “manà diví” en forma d’intermediació internacional, ells han decidit que la pau s’ha de guanyar, la llibertat s’ha de lluitar com qualsevol cosa bonica i desitjada de la vida.

Són els fills de la democràcia. Visca!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

SENSE DRETS I SENTENCIATS

sensedrets1

Víctimes d’un relat inexistent, una farsa inventada, un judici arreglat i fet a mida, els presos polítics ja tenen sentència dictada.

Si no hi ha canvis, el Tribunal Suprem la farà pública demà dilluns o màxim dimarts, però tothom ja coneix el resultat de la sentència: CULPABLES i condemnats per SEDICIÓ, molts anys de pena. De fet la seva innocència real pels fets no importa, només importa castigar el seu ideari, estan condemnats des del dia que van lliurar-se als tribunals espanyols. Són patriotes catalans, independentistes, éssers sense drets i sentenciats, com la resta.

Que volem esperar d’un estat, l’espanyol, un estat que molt lluny de ser l’estat de dret que prediquen ser és un estat que encara celebra un genocidi indigne en lloc de demanar perdó, que fa de l’assassinat i la invasió d’un continent la seva festa nacional, anomenant la barbàrie com a descobriment. Doncs res.

Només podem esperar el que ja fa, vulnerar a conveniència el seu propi dret i atemptar contra les normes vinculants dels tractats sobre drets humans de l’ONU. Abusar del dret penal mitjançant la interpretació arbitrària de les seves normes que són utilitzades, una i altra vegada, per reprimir i perseguir políticament als seus ciutadans. Destituir a governs elegits democràticament, dissolent el seu Parlament català i perseguint als membres del seu govern per delictes inexistents. Suprimir la separació de poders i actuar judicialment en contra dels drets humans quan es tracta dels drets dels catalans. Atemorir als ciutadans de Catalunya utilitzant tots tipus de violència, tant física com psíquica. Utilitzar el veto indiscriminadament a la democràcia ciutadana i a la normativa dictada pels nostres representants mitjançant l’ús i abús del TC que ens coarta constantment. No respectant la llengua catalana, pròpia del país, ni la de la resta de llengües de l’estat, intentant conservar la dominació del castellà, a qui ja considera idioma espanyol, sobre les altres. Espoliant econòmicament des de fa anys i anys la generació de la nostra producció i rendibilitat. Mentir a l’opinió pública espanyola i internacional sobre l’activisme pacífic català, disfressant-lo d’una violència que només està a les seves neurones colonials i a les seves plomes disposades a utilitzar la sang com a tinta. sensedrets2

España no es pot reformar. No existeix la solució a un país que admet la corrupció perquè sempre acaba votant als mateixos corruptes. No es pot arreglar mai un país que accepta la seva ineficàcia que el porta a la ruïna i al seu enfonsament, una vegada darrera un altre. Un país està perdut quan és sociològicament franquista, quan no passa pàgina i no la vol passar, quan manté el regnat borbònic com legat i com a herència del dictador. És impossible arreglar un país que s’enorgulleix de tenir presos per pensar i que tolera les condecoracions a torturadors i repressors. Com es pot solucionar alguna cosa en un país on hi ha gent que advoca per la llibertat de violadors. No hi ha solució per un país que normalitza i aplaudeix els privilegis d’uns quants, ni per un país que justifica el robatori i la dilapidació de centenars de milions als ciutadans de peu per afavorir als bancs. Espanya no té model de futur, de fet, no té futur, cap futur.

Amb Espanya no es pot dialogar, amb Espanya no es pot negociar, a Espanya se l’ha de vèncer, des del carrer, des de les cases, des dels despatxos, des de tot arreu, amb paciència, amb convicció, sense treva i amb perseverança.


Pel dret a tenir drets, guanyarem.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA

LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA 1- Economiacat.cat

Vam triar el camí de la independència per fer un nou i millor país, el nostre, no perquè ara hàgim de demanar perdó.

Busquem la llibertat, però no qualsevol llibertat, no una llibertat fictícia i condicionada a l’alliberació d’uns hostatges presos a canvi de què tots ens quedem a una gran presó com és l’estat espanyol. No volem una llibertat inexistent emmascarada dins d’un marc estatutari que ens limita com a poble.

Llibertat, Llibertat i Llibertat, ni amnistia ni Estatut d’Autonomia.

Etimològicament, la paraula amnistia ve del grec amnestia, equivalent a oblit i perdó. S’aplica excepcionalment quan hi ha un delicte i actua anul·lant el delicte. És una forma magnànima d’exercir el poder, de mostrar flexibilitat i generositat vers els delinqüents amb la idea que no ho tornin a fer més.

A Catalunya, la cosa va de presos, exiliats i represaliats, però no va de presos que són delinqüents. A ells els jutjaran i els condemnaran per no haver fet res, per ser demòcrates, no existeix delicte per convocar i desconvocar una manifestació com van fer els Jordis, això és democràcia; no existeix delicte per permetre un debat a seu parlamentària com va fer la Carme Forcadell, debatre en seu parlamentària és democràcia; no existeix delicte per impulsar i facilitar el vot pel dret a l’autodeterminació mitjançant les urnes, això és democràcia.

Exercir la democràcia no pot ser mai un delicte, el delicte és impedir-la, el delicte és la violència i brutalitat policial dels que van colpejar amb acarnissament a la gent del carrer incloent-hi les iaies, el delicte és l’abús de poder de fiscals i de jutges prevaricadors que inventen un relat inexistent per justificar una cruel sentència, el delicte són les amenaces continuades dels governs xucladors i repressors, el delicte són les calúmnies malintencionades de l’aparell de propaganda mediàtica de la caverna.

No sóc insensible i vull l’alliberament dels presos polítics innocents, però vull el seu alliberament per la via de l’absolució incondicional i total, no per la via de cap pacte. Demanar, voler i acceptar l’amnistia significa deslegitimar a la resta d’exiliats i represaliats, significa sotmetre’ns a la força dels autoritaris, significa fer el joc als tirans, normalitzar-los, aplanar-los el camí i posar-los una bonica catifa vermella perquè ens segueixin trepitjant amb tota mena de malifetes i abusos.

Al contrari, hem de seguir demanant l’anul·lació i derogació de la Llei d’amnistia espanyola del 77 i la seva mala aplicació a l’estat espanyol. Les Lleis d’amnistia no es poden aplicar indiscriminadament, estan expressament prohibides quan hi ha delictes contra drets fonamentals, delictes de crims contra la humanitat, genocidis i desaparicions forçades. A Espanya, aquesta Llei d’Amnistia es va aplicar les víctimes polítiques però també als dirigents repressors, a psicòpates assassins i a torturadors durant la guerra civil i la dictadura, impedint jutjar-los. Organitzacions com Human Right Watch, Amnistia International i la ONU han demanat en diferents vegades al Gobierno de España la seva derogació. LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA 2- Economiacat.cat

Espanya no vol passar pàgina del seu fosc passat, no vol jutjar els crims del franquisme, no vol criminalitzar el judici a milers d’afusellats com Companys, no vol acusar els que assassinaven per les cunetes, no vol avançar del blanc i negra al color, Espanya no té futur. Prefereix tapar els greus delictes de la dictadura sota una Llei mal entesa, una Llei mal aplicada, com tot el que es fa a Espanya, sempre a conveniència dels poderosos, dels culpables, aprofitant-se de les víctimes. Us imagineu per uns moments que els nazis al final de la Guerra haguessin impulsat una Llei d’Amnistia i amb aquesta Llei haguessin amnistiat als pobres innocents dels seus camps de concentració, però també als assassins de la SS, de la Gestapo i els dirigents nazis. Els culpables eren els nazis, no els jueus, no eren els gitanos, no eren els opositors al règim ni els altres col·lectius que van ser atacats. Cap amnistia ni indult per a ells, cap perdó pels dictadors.

Si volem ser un estat en plenitud no podem acceptar xantatges d’aquest tipus, no podem acceptar un intercanvi perdedor, no podem acceptar la llibertat d’uns quants a canvi de la llibertat de tots com a poble. Ho sento però no ho podem fer.

No negociem amb segrestadors, l’amnistia vindrà per la declaració d’independència del nostre país.

Endavant les atxes.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

SÓC EL PRES NÚMERO 8

socelpresnumero8 1

Em presento, jo sóc el pres número 8, cadascú de nosaltres ho som.

Tots els catalans som el pres número 8. Estem presoners a la nostra terra, on vivim sense llibertat, on no tenim drets, on estem constantment amenaçats, indefensos, on ens volen esborrar del mapa, silenciar-nos per la Història, aniquilar com a poble per deixar-nos simplement com a unitat productiva, com a centre de beneficis, com a mà d’obra al servei del règim autoritari i dictatorial que ells volen vestir com una democràcia que no existeix.

Incredulitat, indignació, ràbia, enuig, ira, impotència, cabreig és el que sentim després de la detenció per la Guardia Civil dels set CDRs i el seu posterior interrogatori i empresonament incondicional sense fiança per part del jutge. Sabem el que volen aquesta gent que vénen de matinada, sabem que el que volen és atemorir als catalans per desinflar les mobilitzacions i evitar el nivell de reaccions que es preveuen a tot arreu del país com a conseqüència de la publicació i anunci de la venjativa sentència als presos polítics catalans del Procés, una sentència que tots sabem que fa dos anys que està dictada, redactada i signada.

Estem a casa nostra però juguem en camp contrari. Ells fan les alineacions, trien el camp i l’hora en què es juga el partit, ells imposen qui ho transmet, ells fan el reglament i posen l’àrbitre, totes les faltes són en contra nostra, tots els penals a favor seu.socelpresnumero8 2

El règim està convençut que ja té controlats als dirigents catalans, de fet cada dia ens demostren que és així al Parlament amb la seva incompetència per fer coses plegats. Ara toca anar per la gent i com a primer pas l’atac als CDRs, a l’activisme independentista. Ells no s’aturaran, la repressió no acaba aquí, tots som susceptibles de ser despertats de sobte, a les 4:00 del matí, per un impacte directe al nostre miocardi provocat per l’estrepitós soroll de l’ariet de ferro colpejant la nostra porta i posterior caiguda d’aquesta, donant pas a una invasió injustificada i brutal de les forces d’ocupació a la nostra propietat privada, a la nostra intimitat.

Us imagineu per un moment, el que han viscut al domicili dels set nois quan han vist entrar per la porta aquells energúmens encegats per l’odi, aquells ignorants uni-neuronals carregats de ràbia, de porres i de bales? Doncs els que han tirat ahir la porta del veí i envaït la seva llar, demà poden tirar la teva i la meva.

socelpresnumero8 1bAquí i avui, tots podem anar a la presó. Jo, pels meus escrits. Tu, pels teus actes, també pels teus pensaments, pels teus comentaris, per la teva mirada en un lloc inoportú, per qualsevol cosa o fins i tot per res, doncs s’ho inventaran, perquè no cal fer res dolent a Catalunya perquè els dolents d'Espanya et diguin que ets tu el dolent, no cal ser violent a Catalunya perquè els violents et diguin que ets violent, no cal atemptar contra ningú a Catalunya perquè els terroristes et diguin que ets un terrorista, només cal ser un demòcrata català perquè els no demòcrates et diguin que ets un no demòcrata, no cal ser un fanàtic a Catalunya perquè els fanàtics t’acusin de ser-ho, no cal ser supremacista a Catalunya perquè els supremacistes a España et diguin que el supremacista ets tu. , demà pots ser tu el pres número 8.

Sóc el pres número 8, visc en un estat autoritari que em té presoner, que em priva de llibertat. Però també sóc CDR, lluito i lluitaré, no pararé mai de fer-ho. Em podeu expropiar, interrogar, atemorir i empresonar però no em podreu treure mai l’essència del meu ésser i seguiré lluitant sempre per la meva llibertat i la dels meus.


Sóc el pres número 8, aviat ho deixaré de ser.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

ELLS HO TORNARAN A FER

EllsHoTornaranAFer1

Nosaltres, ho tornarem a fer. Ells ho tornaran a fer, també.

Tots tenim clar que quan surti la sentència del procés, els demòcrates catalans rebrotarem, i així serà, ens indignarem, ens manifestarem, ens expressarem amb tota la força i aturarem el país. "Ho tornarem a fer", el lema d’Òmnium que hem interioritzat ens torna a omplir d’èpica i força per afrontar les dures jornades que vindran.

I què faran ells? S’ho miraran de lluny? Voldran dialogar aquest cop a l’haver un govern socialista al poder? Es quedaran aturats, impàvids? Reaccionaran de forma passiva? Deixaran que el poble sobirà s’expressi lliurement i procedeixi democràticament?

Ells ho tornaran a fer. Faran el mateix que van fer.

Inventaran un escenari inexistent, un fals relat. Amb l’excusa de què el moviment independentista és violent, una excusa que només està al seu cap, a la seva policia, als seus diaris i als seus tribunals, però que els serveix per justificar accions repressives contra les institucions catalanes i el poble. Ja ho hem vist fa dos anys, ells sempre van ser els violents, ells ens van estomacar a cops de porra, ells ens han empresonat els polítics, i ells ens han aplicat il·legalment l’article 155. Tots a Catalunya sabem que les acusacions de terrorisme i rebel·lió als membres del CDR detinguts són una mentida més fabricada per l’estat, forma part de l’imaginari que justifica el desplegament de les seves forces de repressió i ocupació, del desplegament de la dictadura espanyola de cara als seus “babaus” ciutadans. Terrorista era l’imam de Ripoll, aquell que era confident de la policia espanyola i a qui no volen investigar, terrorista no és cap dels detinguts.EllsHoTornaranAFer2

Voldran atemorir-nos. Som humans i tenim dret a tenir por, sobretot quan veiem que l’estat actua impunement contra les institucions locals i de país. Si poden atacar al President de la Generalitat tantes vegades com vulguin, si poden dissoldre quan els hi ve de gust el Parlament de Catalunya democràticament escollit per milions de persones, què poden fer amb mi? De moment, estem veient com nou famílies innocents han començat a viure un infern aleatori, un calvari arbitrari que només es justifica perquè el seu cas serveixi d’exemple i escarment a tots els que volem la independència i estem disposats a fer coses. Però no oblidem que si ens volen fer por és perquè ells són qui realment ens tenen por a nosaltres, saben que la força de la raó és nostra i per això volen imposar-nos la raó de la força. Nosaltres tenim la il·lusió individual i col·lectiva, i que tenen ells? Només violència institucional.

Utilitzaran botiflers i venuts, que n’hi ha molts. La ignorància no eximeix de tenir culpa però tota dignitat i els valors humans es perden quan algú sap el que succeeix i menteix de forma voluntària. Totes les repressions ho fan, és de manual. En els camps de treball i d’extermini dels nazis eren els jueus atemorits, els jueus dòcils, els que feien de vigilants interns del camp, els que controlaven als altres jueus empresonats i represaliats des de dins del mateix barracó. Eren la pitjor de les escòries, éssers que havien perdut tota dignitat, que havien perdut la consideració humana a causa de la seva baixesa moral. “Detencions preventives” ha dit la delegada del govern espanyol...quin fàstic fa, quin fàstic fan tots plegats.

EllsHoTornaranAFer3A por ellos”. Tornen a crear una situació de confrontació d’espanyols i fatxes contra catalans demòcrates, on tot s’hi val, sempre que serveixi per preservar i garantir “la sagrada unidad de España”. Hem d’estar preparats, vénen temps ens què haurem de suportar novament insults, judicis de valor, greuges continuats, campanyes catalanofòbiques de tota mena, amenaces econòmiques, agressions verbals i físiques com a poble, potser també ens tocarà alguna d’individual. Però estarem preparats, més preparats aquesta vegada que fa dos anys, tenim experiència, ara sabem fins on estan disposats a arribar, sabem de la seva maldat, sabem del que som capaços i sabem que per resistir, haurem de defensar-nos.

ESPANYA ENS HA PERDUT PER SEMPRE.
No vull ni volem estar en un estat que inventa les coses perquè el mínim que exigeixo és que no em menteixi. No vull ni volem estar en un estat que em vol atemorir perquè el mínim que exigeixo és que no m’agredeixi, que em deixi en pau. No vull ni volem estar en un estat que busca a essers miserables per anar contra nosaltres perquè el mínim que exigeixo és que respecti els dignes i menyspreï als miserables. No vull ni volem estar en un estat que dóna ordre d’anar “a por ellos”.

No sé el temps que ens hi estarem ni el que haurem de suportar aquest estat que ens espolia i ens reprimeix, però sé que aconseguirem la Independència perquè no volem formar part ni saber res d’aquesta gentussa repressora, covarda i gandula. Som una colònia, però sé que ho deixarem de ser.

El feixisme espanyol, ja sigui pepero, c’sero, voxero o psoero, finalitzarà el dia que alçats en post de la llibertat, decidim posar-hi fi. No els oblidarem ni els perdonarem. Els feixistes no hi caben com a socis, ni amics de la societat democràtica que construirem.

Ells ho tornaran a fer, nosaltres ho tornarem a fer, i vencerem.
Veni, vidi, vici.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya