JOCS DE NENS, JOCS D’ADULTS

jocsnens1

No es pot jugar als escacs com si es jugués a l’oca.

Hem volgut jugar a jocs de grans com a nens i no funciona. Hem buscat aconseguir la independència de Catalunya, el reconeixement identitari del poble català dins d’un nou i democràtic estat europeu, la llibertat de drets que ens aportarà la nostra nova República, i ho hem fet amb puresa d’ideals, de forma sana i neta, hem anat sempre de front amb les nostres reclamacions, amb la il·lusió que tenen els nens, amb alegria, amb somriures, acompanyats de iaies i nens, amb tota la família junta, de cara i a plena llum, reivindicant de forma pacífica, de forma lúdica. Hem vist que no n'hi ha prou.

No es pot jugar a jocs d’adults si ho fem com a nens. Hi ha jocs de nens, jocs d’adults.

Jugar al joc de la independència no és fer-ho a un petit joc de poca monta que tracta sobre la identitat, és jugar al complicat i interessat joc del poder. En aquest joc no és important només participar, el que és realment important és guanyar, només val aquesta opció. Els que guanyen viuen, els que perden desapareixen, amb més o menys patiment però sempre desapareixen.

jocsnens2Això no va només de fer manifestacions amb milions de persones vestits amb samarretes de colors llampants que criden llibertat, tampoc va de penjar símbols, estelades i llacets als balcons i les terrasses privades, ni de fer-ho a les institucions. Fer-ho només serveix perquè un turista europeu o de l’altre costat del món faci una estona de tertúlia de sobretaula amb els seus amics sobre el tema català, i moltes vegades ni tan sols això. No els hi és un problema per a ells, és simplement una anècdota o vivència.

La llibertat, els drets fonamentals, i els 16.000 milions d’euros dels catalans que marxen de casa nostra per a no tornar no importen a Europa i menys a la resta del món, la llibertat i els nostres drets només ens importen a nosaltres. Els volem? Doncs som nosaltres qui ho hem d’aconseguir, combatre-ho i defensar-ho. Ara bé, volem aconseguir-ho i no fer res, que ens vingui tot donat des de fora, anem apanyats! Espanya, és país frontera i ha sigut un gran negoci per la Unió Europea, és un gran mercat per a ells, un estat dòcil pels seus socis (amos) europeus, un estat de mediocres que es baixa els pantalons tot el sant dia davant els estats més poderosos, permetent-los guanyar fins ara una pila enorme de diners.

Dins del terreny de joc espanyol, Espanya juga sempre amb les cartes marcades, juga amb el seu manual d’instruccions, Constitució i altres Lleis que són interpretades de forma tramposa per un dels jugadors que també fa d’àrbitre, juga als escacs amb blanques contra blanques, i clar sempre guanyen les blanques. Espanya et fa jugar a l’oca sobre un tauler d’escacs, on les caselles blanques són el pou i les negres són la casella de la mort, aquella que et fa tornar a la casella d’inici, no serveix doncs de res el que treguis amb el dau, tot està arreglat.

jocsnens3Ara Espanya s’ha empetitit, Europa la comença a veure com un problema, amb Madrid com a cap principal d’aquest. La capital espanyola és considerada en aquests moments com una Txernòbil sanitària, base principal d’un problema social i econòmic a curt termini i de difícil o impossible solució. Catalunya no serà cap solució per Espanya però pot ser una part menys del problema.

Ara és el moment nois, però hem de deixar de jugar a l’oca i fer-ho als escacs, hem de jugar com a adults, no com a nens, hem d’establir aliances que potser no volem a curt termini però ens serviran a mitjà i a llarg termini, hem d’explicar on volem anar i fer-ho, hem de dir el que aportarem i aportar-ho, hem d’estar disposats a tot per aconseguir-ho. Si volem ser un país, un bonic país, un alegre país, un atractiu país i un país democràtic hem de recórrer primer el camí per arribar-hi i aquest no serà ni tan bonic, ni tan alegre ni tan atractiu però és l’únic.

Posicionem les torres, ataquem amb els cavalls, defensem amb els alfils les peces principals i movem els peons amb intel·ligència, tots junts i en el mateix sentit, deixem de tirar el dau si sabem que juguem als escacs, això no és l’oca.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

AVORRITS PER CATALUNYA

avorrits1

President Puigdemont, ja sabem que està en marxa un cop d’estat, no cal que ens ho diguis, cal actuar.

Veient el discurs de comiat del President Torra, i amb tots els meus respectes, la sensació és d’avorriment, de més del mateix. Que aquestes eleccions seran plebiscitàries ja ho hem sentit en altres ocasions i eleccions, igual que hem sentit des de JxCat això de la confrontació amb l’estat però pacífica, això de preparar-nos per a una ruptura que després ningú impulsa, això d’anar a la via internacional per forçar un referèndum, una via internacional que sabem i hem vist que no porta a cap lloc. Senyors! El referèndum ja el vam fer i el vam guanyar, no cal repetir-lo, l’1-O és vàlid per tots els que hi vam participar arriscant el nostre físic, per tots menys pels polítics, sembla.

De la mateixa forma, hem sentit altres vegades els arguments d’ERC, aquells que volen obrir i perdre temps en una taula de diàleg que és inexistent, fictícia, aquells que parlen sempre d’eixamplar la base, i quan ja l’han eixamplat tornen a repetir el mateix i el mateix, una excusa de mediocres dirigents d’un partit històric al qual tenen segrestat en la seva essència. Els arguments de la CUP, la veritat, encara no sabem quins són, sabem que sempre van en contra de tot i mai a favor de res, sabem que toquen els nassos com ningú, però no sabem què volen o que són capaços de construir.

Els partits tradicionals catalanistes i independentistes, de boquilla però no de fets, tant individualment com col·lectivament ben bé podrien compondre una formació anomenada Avorrits per Catalunya. No dubto del patriotisme i independentisme de JxCat, ERC i CUP, però amb ells o almenys només amb ells, amb els mateixos que la “van cagar” el 2017, no aconseguirem mai l’objectiu, no serem mai lliures dels malvats tirans de les elits espanyoles i el seu exèrcit de prevaricadors jutges al seu servei. Els avorrits per Catalunya parlen i parlen, fan polsos a l’estat que no serveixen de res, i mentre passen els anys i tot està igual, ens maten d’avorriment amb la seva repetició dels escenaris, una vegada i una altre.

Ara és el moment, cal i és possible una revolució, cal tornar a recuperar la trempera popular de l’1-O, i vist la incapacitat dels polítics i els actuals partits independentistes per fer una força unitària com demana el clam popular al carrer, cal una força nova que la lideri.

Una força que s’enfronti amb l’estat però no amb paraules, amb fets. Que obertament digui que si guanya les eleccions declararà la independència al mateix dia, no posant dates llunyanes al calendari i donant temps a l’aparell de l’estat a reaccionar. Calen patriotes però també gent valenta, d’acció i intel·ligent. Cal creure fermament que Catalunya és la nostra Nació, independentment de la Catalunya que hem viscut dins d’Espanya.

avorrits2Ja sabem, ho hem vist, que els jutges espanyols, les forces d’ordre policials i el rei són una colla de fatxes fanàtics, sabem el que faran doncs. Encara no hem vist l’exèrcit, però també sabem com actuarà, no penseu que es quedarà de braços plegats en cas de conflicte. Si no va intervenir fa tres anys és perquè no va fer falta.

Si seguim amb el seu ecosistema, no podrem sobreviure. No podem seguir acceptant els dictats dels nostres enemics, no podem seguir acceptant que vagin a la presó o l’exili els nostres polítics escollits democràticament, no podem seguir acceptant que ens diguin qui pot ser i qui no pot ser candidat o President, no podem seguir rebent inhabilitacions arbitràries, no podem seguir enviant als Mossos contra la gent catalana que es manifesta i crida per la seva llibertat, no podem seguir acceptant que els Mossos depenguin dels fatxes jutges espanyols.

S’ha de tallar, s’ha d’actuar, s’ha de combatre, i el poble decidirà com es posiciona i quin preu està disposat a pagar per la seva llibertat.

Deixem de formar part dels Avorrits per Catalunya, passem a l’acció, i busquem el futur per gaudir-ne de Catalunya

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

ARA ÉS HORA, SEGADORS!

araeshorasegadors1

...Endarrere aquesta gent,
tan ufana i tan superba!

Espanya esclata.

No existeix cap nació espanyola, ni pot haver-hi, no és possible una nació amb diversitat d’ideologies, de llengües i de sentiments, l’invent de la transició del 78 no s’ha consolidat, fa aigües per tota arreu, s’han esmicolat els equilibris, han desaparegut els contrapesos, s’ha exhaurit tota la il·lusió que un dia a alguns els hi podia generar.

Espanya és la terra de les trampes, la terra de la tirania, la terra de les mentires, la terra de la dictadura, la terra dels colpistes, la terra dels babaus que es deixen enganyar. Sí! Dels babaus que amb una bena roijigualda als ulls, no només no veien el cop d’estat que va esdevenir a Catalunya el 2017, sinó que fins i tot l’aplaudien. Babaus que no volien escoltar ni acceptar el que van votar més de dos milions de persones, referèndum il·legal deien...la democràcia mai és il·legal i sempre és legítima.

Catalunya mai ha sigut el problema, el problema sempre ha sigut Espanya. Ho ha sigut pels catalans i ho ha sigut pels espanyols. Imagineu si el cap suprem de les forces alemanyes hagués sigut nomenat per Hitler? Sembla impossible, no? Doncs això és el que passa a Espanya, on Juan Carlos va ser nominat per Franco i per herència monàrquica ara ens hem de tragar al seu fill, que a més de corrupte com el pare, també ha sortit fatxa.araeshorasegadors2

Les forces esquerranes espanyoles van deixar fer a la ultradreta i al rei fatxa el que els seus més baixos i foscos instints els hi demanaven, van deixar-nos sols, van deixar la brutalitat policial i la repressió judicial. Com la gent, enganyada per la propaganda feixista els va aplaudir, ells pensen que els hi va sortir bé, i ara volen fer el mateix a la resta de l’estat. Ara ho tenen a sobre. Els mateixos que no van comentar les trucades telefòniques del rei fatxa a les empreses perquè marxessin de Catalunya, ara s’indignen del vici d’aquest paio a fer trucades en contra dels interessos generals.

Colpisme de sabres o colpisme judicial, canvien les formes d’arribar al mateix objectiu, però és el mateix, és colpisme, és atacar a la democràcia, és atacar a la gent, és voler mantenir el poder com a part del seu patrimoni propi, és mesquí, és delictiu. La història es repeteix, campanya d’assetjament i enderrocament al govern democràtic, presentant-se com a salvadors de la pàtria, al 36 amb armes i ara disfressats amb togues.

ARA ÉS HORA, SEGADORS!
Ara és l’hora d’estar alerta.

La crisi sanitària ha tapat molts altres virus, el virus de la monarquia, el virus de les elits paràsites, el feixisme institucional, però tapar-los no és combatre’ls i mentre aquests s’estenen. Està tot tan infectat a Espanya que no resistiran aquest embat. El doctor, Pedro Sánchez, que es va comprometre amb els seus amos europeus, a donar una solució del conflicte polític a Catalunya ha fracassat, ara tot el continent veu el problema d’una Espanya en fallida que no sap però sobretot no vol canviar de model, una Espanya a punt de descarrilar que amenaça el retorn de diners que ha rebut en diferents fases quan ha sigut encobertament rescatada.

araeshorasegadors3Catalans! Sabem que la solució ha de venir de nosaltres i ara és el moment. Nosaltres mai hem cregut en Espanya, però ara ningú creu en ella. Nosaltres mai hem cregut als dirigents espanyols, però ara ningú creu en ells.

Catalans! Nosaltres si volem un model transversal, nosaltres si volem ser una democràcia i no una gran presó.

ARA ÉS HORA, SEGADORS! Ara és hora de no cedir, ara és hora de no tenir cap voluntat de negociar dins del mateix sistema, ara és hora del conflicte, de la confrontació, ara no és moment d’indults, ni de amnistia ni de punyetes, ara és hora d’anul·lar els vergonyosos judicis injustos, ara és hora d’arxivar per sempre les causes per l’1-O a causa de les reiterades i flagrants violacions de drets fonamentals, ara és hora de la llibertat i la democràcia, ara és hora de Catalunya, ara és la nostra hora, ara és hora de la unilateralitat, hora de la Independència.

 

ARA ÉS HORA SEGADORS! ...Esmolem ben bé les eines.
Ara és l’hora de la Revolució Catalana!

 

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

EL BARNICIDI DE LA COLAU

barnicidi1

El sufix .-cidi prové del verb llatí caedere i significa matar. Homicidi, parricidi, fraticidi, suïcidi, infanticidi, genocidi, magnicidi són algunes paraules que utilitzen aquesta finalització a les que ara cal afegir el terme barnicidi o el que seria el mateix, matar a Barna, que és una forma abreviada i popular d’anomenar a Barcelona.

Estan matant a la nostra històrica, bonica, reconeguda ciutat, l’estan matant perquè s’estan carregant el seu aspecte diferenciador que l’ha fet única i exclusiva al món, la seva alta qualitat de vida. Aquest assassinat de la ciutat de Barcelona, aquest barnicidi, té una principal responsable amb noms i cognoms, Ada Colau. El barnicidi de la Colau.

Colau! has deteriorat Barcelona!, no has solucionat cap problema, els has empitjorat i generat de nous. Has fet més lletja la ciutat, l’has fet més perillosa, menys transparent, menys democràtica, menys comercial, més empobrida, menys agradable i molt més incòmoda. Cada dia que estàs com alcaldessa l’enfonses una mica més, la vols portar a la ruïna amb el teu fracassat narcisisme urbà ple d’improvisacions sense precedents.

Un dia toca protegir les males herbes en lloc de cuidar els parcs, un altre dia toca dedicar tots els recursos a multar els ciutadans en lloc d’organitzar-nos i protegir-nos, un altre s’ha de perjudicar els petits comerciants i botiguers, un altre dia es tracta d’atacar a la gran indústria del Mobile o del sector de l’automòbil tan importants ambdós per la ciutat i pels recursos dels seus habitants, ara toca per la vida impossible als conductors i anar contra la mobilitat de cotxes, furgonetes, camions i motos atemptant contra el lloc de treball de molts d’aquests.

Destrossar una joia com Barcelona pot ser negligència però justificar aquesta destrucció amb manipulació i mentides fetes a consciència és delictiu, de gent que tira endavant les seves “il·luminades” ínfules sense escoltar ni voler escoltar altres criteris, és d’abusadors de poder, és de tirans.

barnicidi2
I dic que manipulen i menteixen perquè confonen als ciutadans, s’inventen dades per fer interpretacions subjectives que no corresponen a la realitat. Manipulen perquè utilitzen un problema general i que ens preocupa a tots com és el de la contaminació, per fer-nos combregar de forma irresponsable i indecent amb el que ells volen i com volen, sense la participació democràtica de ningú.

En el tema de la mobilitat i per justificar el col·lapse que generaran a la ciutat, publiquen el dia d’inici de les escoles, el darrer dilluns, un mapa “catastròfic i terrorífic” de contaminació. Un mapa on domina el color vermell. Fins aquí el titular que serveix per tractar als tontets, que és com ens vol tractar la nostra mentidera alcaldessa a tots els ciutadans, sense gens de respecte a la nostra intel·ligència i als nostres drets. Si gratem un xic aquestes dades, enseguida veiem que són dades manipulades, primer perquè els mesuradors no estan homologats com a tal, segon perquè no es consideren els factors meteorològics que són determinants en la qualitat de l’aire com era la pols sahariana que aquell dia flotava per Barcelona. Si veiem les mesures fetes per estacions de GenCat resulta que el color vermell és realment groc i verd. La jefa i els seus interessats pretorians volen donar el missatge que cotxes i escola igual a contaminació, per prohibir aquesta combinació i menteixen per enganyar-nos al donar un missatge maliciosament alarmant.

És evident que cal tenir molta cura de la qualitat de l’aire. I tant, molta! Però l’alcaldessa està precisament per gestionar amb coherència i racionalitat la mobilitat pròpia de la ciutat per a tothom, no està per crear un alarmisme injustificat culpabilitzant al vehicle privat de tots els mals, quan aquest és una eina necessària per a molts treballadors i empreses. Molt més quan les infraestructures de la ciutat no estan a l’alçada, quan el transport públic no arriba arreu i és clarament insuficient, més en temps de pandèmia.

Des de plataformes de barcelonins, ja alarmats d'enganys i despropòsits, dia si i dia també, es denuncien aquests abusos i mentides, desde les xarxes podeu seguir @OnVasBarcelona, @motoristesbcn, @MobilitatLliure, a nosaltres mateixos @Economiacat1, i d'altres molts col·lectius preocupats pels deliris veient dia a dia el barnicidi que es produeix, atemptant cordura, constructivitat, drets i el futur de tots els barcelonins.

El barnicidi de la Colau es produeix quan en lloc de buscar solucions el que fa és fer-nos la vida impossible. Si busqués i trobés solucions, els ciutadans anirien a aquestes, la vida ja és prou complicada perquè un grup de sociòpates ens la facin encara més.

Barcelona, no podran amb tu, et defensarem de la Colau i de qui et vulgui mal, estarem enfront de tots aquests aiatol·làs i fanàtics talibans de pa sucat amb oli que et voler portar al desastre. Barcelona, renaixeràs de les cendres que ells deixin i emergiràs com a capital de la nostra República Catalana i enveja d’Europa.

Cuideu-vos molt!

 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

AL COLE?...AL COLE!

alcole1

Demà comença el nou curs escolar.

El retorn a les aules és una d’aquelles coses que passen un cop a l’any i que marquen sempre un nou inici. El primer dia de cole és per a tots la finalització oficial de les vacances. Després cadascú ho viu de diferents maneres i amb diferents emocions, per a uns és una alegria retrobar-se amb companys i amics als quals fa mesos que no has vist, per altres és important veure com seran les noves matèries i assignatures, i fins i tot hi ha que es troben amb el desengany de tenir que suportar un any més a aquell profe que ens té mania.

La tornada al cole aquest any, any de Covid, tot serà diferent, atípic. Alumnes i pares en general, que tinguin prou percepció racional de les coses, han inclòs com a variable principal la seguretat, una variable que passa per a sobre de la resta i les posa en un pla secundari.

Tots tenim incertesa i temor sobre què passarà en els pròxims dies. I si tenim incertesa vol dir que no tenim seguretat. Si tenim inseguretat significa que no s’han fet prou bé les coses.

El virus hi és, i en sabem molt poca cosa d’ell. Sabem que estem en una situació de permanència de nous contagis i pensem que existeix la perspectiva d’una segona onada d’aquests a la tardor, no sembla doncs amb aquest context que el caràcter presencial dels alumnes a les classes sigui la millor de les decisions. Sé que molts pares arronsareu el nas al llegir-ho, però penseu responsablement si aquest gest és fruit de la vostra comoditat o de la convicció de la seguretat del vostre fill.

Al cole?... Al cole! No és veritat que les escoles siguin un lloc segur. A l’escola confluiran nenes i nens de tot arreu, cadascun d’ells és fill del seu pare i la seva mare, noies i nois que són educats de forma més ferma o més laxa en les mesures preventives i combatives respecte al virus. L'escola és un lloc insegur, tant com ho és un restaurant, una oficina o una trobada familiar. Però no són llocs insegurs perquè el director de l’escola o el propietari del restaurant siguin una colla d’inconscients, ho són perquè tots hem vist com la nostra societat està carregada de personatges incontrolats i incívics que són irrespectuosos amb els altres, als qui ens posen en perill.

Crec amb l’esforç de les escoles per fer les coses bé, crec que de forma general s’estan prenent les mesures per crear ambients amb certa seguretat amb els mitjans limitats. Creació de grups bombolla, mascaretes, distància de seguretat, mesures higièniques, extremar les ventilacions, kits de tests, etc., són diferents mesures que s’han adoptat a diferents indrets i que han tingut un major o menor resultat en funció del país que s’han aplicat, el motiu és que cap d’elles és suficient per aconseguir que una nena o un nen faci a l’escola allò que no veu fer a casa. Aquí rau l’autèntic problema. alcole2

L’aprenentatge és un dret irrenunciable, l’educació escolar és imprescindible però també ho és la seguretat. Avui seguretat i escola no estan a la mateixa intersecció. Cal adaptar-se fermament i de manera immediata a les noves tecnologies, i això no consisteix només donar un ordinador a cada nena o nen i ja està, cal fer un canvi profund en les estructures educatives, en les institucions arcaiques encarregades de dissenyar com es transmet el coneixement.

Quedar-se enrere serà un problema, però el problema no vindrà mai dels nens ni dels joves, ells ja neixen i viuen amb la tecnologia sota el braç, el problema serà conseqüència dels pares i dels educadors, que s’aferren al que sempre han fet i vist fer, sense voler adonar-se'n que el món ha canviat i seguirà canviant, la Covid simplement ha sigut un detonant i un accelerador de certs aspectes considerats quotidians i recurrents, i que han deixat de ser-ho.

Vivim un moment decisiu per a nens i joves de tot el món, el que passi ara condicionarà el desenvolupament futur. No ens creiem el que ens diuen els polítics, ja veieu on ens han portat, ni el que ens diu ningú, creiem només el que diu la nostra consciència i el nostre raciocini, encara que el que aquest ens dicti sigui enormement incòmode. Exigim el que és nostre: escolaritat sí, seguretat també.

 

Cuideu-vos molt! I cuideu dels vostres fills!

 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya