NI BONS NI DOLENTS

 

NibonsNidolents 1

Dubtes, tinc dubtes, molts dubtes.

Bombardejar a civils i posar tancs al carrer mai ha estat, ni està ni estarà justificat. Mai!. Qui ho fa és un assassí.

Però em nego a pensar i creure que els nord-americans i els europeus occidentals són els bons, mentre els russos són els dolents. Ni bons ni dolents.

Tot el que ens diuen els diaris, tot el que ens expliquen les televisions és veritat o és propaganda? Sabem que ens menteixen, ens menteixen sempre. Ho sabem, ho hem vist en primera persona, hem patit el que és la manipulació, i ara estem disposats a creure cegament el que ens expliquen sense cap dubte? Jo, no!

Vull saber, vull conèixer, vull entendre un tema tant complex com és la guerra d’Ucraïna, una guerra que és la suma de vàries guerres, una guerra civil entre ucraïnesos occidentalitzats i ucraïnesos prorussos, una guerra europea i una guerra internacional a l’hora.

L’agressió militar russa contra Ucraïna és inhumana, no es pot relativitzar, però tampoc ha de passar per davant d’altres agressions imperials que han deixat destruïdes a societats senceres, que han deixat a milions i milions de persones mortes, ferides, desplaçades i traumatitzades a tot el món. Aquesta guerra, com la resta de guerres, és miserable.

NibonsNidolents 2

Putin és un desgraciat, un psicòpata i un assassí de persones innocents, però també ho són aquells que han pogut evitar la guerra i no han fet res. Els Estats Units sabien que Rússia preparava una invasió i sabien com evitar-la, però ja els hi va bé que Ucraïna faci el paper de víctima inevitable, una víctima que està a milers de kilòmetres de la seva frontera, una víctima que ha sigut utilitzada com a ariet contra Rússia que els hi començava a fer una mica d'ombra, una víctima que no els afectarà si sagna poc, molt o es dessagna totalment.

Sacrificar un peó per aconseguir la reina és una estratègia típica en el joc dels escacs, el que no sabem és si la reina és Rússia o l’estratègia va més enllà i pensa també en la Xina. Els governs occidentals saben que en una guerra militar, Ucraïna mai pot guanyar a Rússia, quin sentit té doncs invertir milers de milions per a proporcionar armes als ucraïnesos si la derrota està assegurada?, quin sentit té mantenir més temps l’agonia?.

NibonsNidolents 4

Pobre gent. És molt impactant veure la imatge, per primera vegada, d'uns refugiats que vesteixen bé, no van bruts, ni amb draps com els sirians o els afganesos, els ucraïnesos surten amb el que tenen i el que tenen és roba de Zara, de Mango o del Primark, és roba normal com podria ser la nostra, és roba de gent que fins fa poc no imaginava que la seva vida canviaria tant.

No, nosaltres no en som pas de racistes, vam ser dels primers que demanàvem ajuda per Síria, per Afganistan; però siguem sincers, ens impacte més quan la gent que està fugint, és tan similar a nosaltres, com un mirall de la nostra societat, podriem ser nosaltres.

Putin mereix ser castigat. És un mentider que enganya al seu poble, exagera el suposat genocidi rus del Donbass i fa extensiu perversament a tot el regim ucraïnès l’existència de milícies nazis que campen lliurament per Ucraïna, una forta campanya de desprestigi per poder deshumanitzar a la jove república i al seu govern, i per justificar els bombardejos indiscriminats contra la població civil. Per als russos no hi ha guerra ni invasió d’un estat sobirà, només hi ha ajuda de l’exèrcit rus als seus aliats i amics.

Però no creieu que Putin s’ha equivocat d’època? Putin creu i potser avui controla els mitjans propagandístics de Rússia, la guerra de la desinformació, però som al segle XXI, el rus no és un ignorant ni un mort de gana, més d'hora o més tard s’en adonarà que aquesta invasió no és un fet per a estar-ne orgullós, sinó que li passarà la factura de la vergonya. Potser hi caurà quant apareguin imatges de soldats russos capturats, o quan els cadàvers dels joves soldats russos tornin a casa en bosses de plàstic, o potser quan vegin les imatges de cossos de nens i nenes innocents destrossats, però hi caurà segur.

NibonsNidolents 3Davant d’aquesta situació és difícil no prendre partit, per molt que un vulgui ser fred i esperar a tenir el màxim de informació. Analitzar els motius històrics, els motius geopolítics i el motius econòmics d’aquesta invasió és necessari, però les conclusions, un cop fetes aquestes anàlisis, no poden ser cap coartada per defendre o atacar l’estat invasor o a l’estat envaït. Estem parlant d’atacar a persones!, de vides humanes,parlem del seu drama, del seu dolor i del seu patiment.

Aquí no parlem d’estats bons ni dolents, parlem de dolents i dolents, segurament de dolents amb més poder i de dolents amb menys poder, però no hi ha ni un pam de net en els estats. Els únics bons són els civils innocents, abocats a marxar i fugir. Molt trist tot plegat.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

UCRAÏNA, VELLS TEMORS

 

ucraina1

La possibilitat que esclati un nou conflicte bèl·lic a Europa de l’Est rescata vells malsons. Quan s’escolten tambors de guerra procedents d’Ucraïna, vells temors i fantasmes se’ns apareixen amb força.

Fa dies, setmanes, que escolto molta informació respecte a la crisi d’Ucraïna, però el que veig realment és molta desinformació, informació interessada i propaganda, cosa que em porta a fer l’article d’aquesta setmana, no sense avisar abans que la meva anàlisi està feta des de l’òptica d’un occidental, i segurament un xic distorsionat malgrat intentar que no sigui així.

Com sempre hi ha uns fets:

- Primer fet, des de fa 30 anys, s’han incorporat a l’OTAN, 9 països que abans eren de la Unió Soviètica o que formaven part de l’antic Pacte de Varsòvia. Són: Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Bulgària i Romania, avançant 1000 kilòmetres la frontera que separa els estats que formaven l’OTAN i els estats que hi formen ara part.

- Segon fet, l’any 2013 governava a Ucraïna el prorús Ianúkovich. La decisió que va prendre de suspendre negociacions amb la Unió Europea, va provocar una rebel·lió ciutadana, que va ser sostinguda per Occident. Finalment, Ianúkovich va fugir, i l’alternativa que va passar a governar el país van ser forces prooccidentals. Els Estats Units i Occident van ser acusats d’incentivar la revolta.

- Tercer fet, pocs mesos després, forces d’elit russes van portar a terme una operació llampec a Crimea, territori ucraïnès des de 1954, que va ser envaït i posteriorment declarada la independència de la República de Crimea, només reconeguda per Rússia. Després, Crimea es va annexionar a Rússia.

- Quart fet, comença la guerra de Donbass, a l’est d’Ucraïna, impulsada per poblacions de parla russa que consideraven que el govern de Kiev els perjudicava per les seves polítiques prooccidentals. Rússia ha estat acusada d’afavorir i d’incentivar aquests moviments insurgents.

- Cinquè fet, Rússia ha acumulat tropes i armament en els darrers mesos a diferents punts fronterers amb Ucraïna. Ucraïna fa set anys que rep material militar i ensinistrament militar per part occidental.

ucraina2Revisats els fets, per què tot això? Per part de Rússia hi ha dos motius principalment. Considera a Ucraïna un país estratègic en el seu perímetre de seguretat. A més, Rússia considera a Ucraïna com a part seva, una única nació. Rus era el terme com els eslaus anomenaven als vikings quan aquests van arribar a l’est d’Europa per fer fortuna. Els nòrdics vikings van fundar la Rus de Kiev, van expulsar als turcs que sotmetien als pobles eslaus i van abraçar el cristianisme ortodox. La Rus de Kiev, es considera l’origen fundacional de la nació russa i de la nació ucraïnesa. Per a Moscou, Rússia es considera hereva de la Rus de Kiev perquè el principat de Moscou, del que va néixer l’estat rus, va ser l’únic territori que va sobreviure a la invasió mongola i va aconseguir expandir-se.

Per aquests dos motius, tot el que no sigui veure a Ucraïna convertida en part de Rússia o en un clon rus serà vist per Vladimir Putin com una amenaça, com el resultat de la deriva occidentalista i com a part de l’estratègia per aïllar i intimidar el seu país. Imagineu, doncs, el que significaria per a ells una possible entrada d’Ucraïna a l’OTAN. No ho pensen acceptar, no ho pensen tolerar.
I què passa amb els ucraïnesos? Ucraïna es va independitzar fa 30 anys després de la caiguda de la Unió Soviètica. És un país complex, amb profundes divisions internes. La part occidental és partidària de la integració amb la Unió Europea, i la part oriental vol estrènyer llaços d’amistat amb Rússia. La història dona la raó a cadascuna de les parts. No s’oblida que Stalin fa sotmetre a la població ucraïnesa a una gran fam que va matar a milions de persones. Però tampoc s’oblida que durant la 2ª Guerra Mundial, l’exèrcit alemany amb col·laboració amb grups nacionalistes ucraïnesos van exterminar a milions de persones prorusses. El govern actual ucraïnès i el president Zelensky són més partidaris de l’apropament amb Europa, però Rússia mai ha reconegut la legitimitat dels diferents governs d’Ucraïna postoccidentals.

No s’ha de descartar que Rússia intervingui a Ucraïna, ho ha fet abans. Els Estats Units han avisat de risc més que probable d’una invasió i ha retirat personal diplomàtic de la seva ambaixada. En cas d’invasió parcial o total no hi hauria intervenció directa de l’OTAN en forma de tropes de combat, Ucraïna no forma part de l’organització transatlàntica. En tot cas, no sembla que Moscou tingui els diners i el suport intern com per portar a terme una guerra de grans dimensions i de forma prolongada en el temps.

ucraina3La propaganda ens mostra un Putin molt valorat al seu país, però no és així, Rússia està més debilitada socialment del que ens fan veure, decebuda per més de 300 mil morts de Covid quan pretenia liderar la lluita mundial contra la pandèmia. Putin després de més de 20 anys governant està un xic desgastat i distanciat de les noves generacions. El que busca Putin en aquest conflicte és tornar a cohesionar la societat russa al seu voltant utilitzant la por de l’amenaça exterior com a part del seu discurs polític. En qualsevol cas, com tampoc pot demostrar que “va de farol”, sembla que no es pot quedar sense fer res, més aviat s’esperen atacs híbrids en forma de petites incursions a la part est, atacs cibernètics, tàctiques paramilitars i campanyes de desinformació.

En aquest cas, els diferents interessos entre els Estats Units i els seus aliats impossibilitaria una resposta unificada, immediata i contundent. Per una part tenim a Polònia i les antigues repúbliques bàltiques, interessades en una participació directa en el conflicte i un càstig sever a Rússia. A l’altre costat, de forma antagònica, hi trobem a Hongria i Bulgària, amb posicions empàtiques i properes a Moscou. I les dues potències principals de la Unió Europea, que no s’acaben de posar d’acord, entre altres motius perquè Alemanya, malgrat haver reduït molt la dependència del gas rus, encara en te en gran part.

És precisament en el camp econòmic i en les seves conseqüències on es juga un altra guerra. El 26% del petroli que consumeix Europa i el 40% del gas procedeix de Rússia. Un conflicte afectaria la producció, augmentant el seu preu i disparant encara més una inflació ja disparada, que afectaria indubtablement a la recuperació econòmica postpandèmica. Si no considerem el petroli i el gas, la resta de productes russos no tenen rellevància exportadora cap a Europa, ara bé, sí que és important la quantitat de productes de la Unió Europea que s’exporten a Rússia, sobretot la venda de vehicles i la maquinària. Un veto europeu suposaria danys a la indústria europea a curt i mitjà termini, i a llarg termini suposaria llençar encara més als consumidors russos als braços dels fabricants xinesos.

ucraina4Ara que parlem de la Xina, que fa en tota aquesta crisi? Observa i espera. Per un costat, Rússia sempre ha sigut un tradicional aliat de Xina, a més li interessa estar en contra del seu adversari natural, els Estats Units, i en l’apartat comercial gran part de les vendes de gas rus que ja no va a Europa, ara va a la Xina que ha augmentat el seu consum molt significativament. Però per altra banda, Xina manté distàncies en el conflicte perquè Ucraïna és un important referent en l’actual Ruta de la Seda, un projecte en el qual s’ha implicat molt Xi Jinping, i perquè a la Xina no li interessa cap mena de conflicte mentre el celebren els Jocs Olímpics d’hivern.

Tornant a la guerra econòmica, concretament financera, un cop letal per a Rússia seria ser exclosa del consorci de transaccions Swift, un sistema global per on es fan les transferències, un sistema que agrupa a més d’11 mil entitats financeres i inclou a 200 països i sense la que els bancs russos no podrien fer transferències exteriors. Aquesta mesura ja va ser aplicada contra l’Iran, i va ser determinant en el declivi de l’economia persa.

A qui li interessa el conflicte armat, doncs?

Si se’ls hi en va de les mans tot hi perdrem, cosa fàcil quan les tensions ja no tenen marxa enrere.

Per aquest motiu, fem la pau i no la guerra!

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

DE SOMNI A FARSA, AMB ELS VACCINS UN EXEMPLE MÉS

 

desomniafarsa1

Europa, com ens agrada anomenar-la, la Unió Europea, és un feixuc tren de baixa velocitat, compost per una gran màquina conduïda per buròcrates i per una sèrie d’estats-vagó, un tren que roda i dóna voltes sobre una mateixa via, sense anar i parar a cap lloc, una via a la qual hi manquen un grapat d’estacions.

Europa, la Unió Europea, és un empatx d’humanisme retòric presentat com la sublimació dels drets dels ciutadans, que disfressa la trista realitat del que és, una gran llosa burocràtica al servei dels lobbies més interessats, començant pel gran lobby format pels governs dels seus estats membres.

La Unió Europea ha fet d’Europa un pacte entre governs, no és l’Europa dels ciutadans, no és l’Europa dels pobles, és una estafa, una farsa, un frau majúscul, una presa de pèl de totes totes. Podem parlar molt dels que hem deixat de ser "orgullosos de ser europeus" i dels motius que ens hi han portat, però avui em centraré en el tractament que la Unió Europea ha fet de la pandèmia, de com va deixar passar el virus i de com està gestionant la nostra defensa, de somni a farsa, amb les vacunes un exemple més.

Xina, Corea i altres països asiàtics han estat capaços de contenir els efectes de la Covid-19 en un temps rècord, podent reactivar la seva activitat econòmica, i social tot i que amb certes limitacions. D’altres que no en van ser de capaços de fer una contenció efectiva de la pandèmia, com Israel, Gran Bretanya, els Emirats Àrabs, fins i tot als Estats Units ara estan al capdavant de les vaccinacions a gran part dels seus residents, amb baixades molt importants del seu nombre de casos i de les seves nefastes conseqüències.

La Unió Europea és un cas a part. No ha fet ni una cosa ni l’altre. Incapaç d’impedir la introducció del virus al seu territori, ha sigut totalment negligent a l’hora de combatre la seva propagació i contenció, situant a molts dels seus estats membres a la vergonyosa part alta del rànquing d’afectats. El fracàs de les polítiques de rastreig aplicades dins del seu territori, suposa que a hores d’ara, no sabem on estan els principals focus de propagació: els transports públics?, els restaurants?, les oficines?, les escoles?, les trobades familiars en “petit comité”?, etc.?...

desomniafarsa2La Unió Europea no ha sabut controlar la pandèmia, però a més a més, és el lloc del primer món on existeix un pitjor control, l’àrea en el que el llançament de les vacunes està sent extremadament lent, malgrat el creixement de casos nous. A Europa hi ha massa burocràcia inútil. Mentre als EUA i a altres països es signaven acords amb els fabricants de les vacunes, la UE tractava d’assegurar-se'n que els 27 estats membres estiguessin d’acord en com abordar les negociacions, amb el resultat de haver de fer cua darrere de països que es van moure més ràpidament.

Aquests mateixos buròcrates no en són gaire d'intel·ligents, es creuen uns ideòlegs, només són un grup arrogant, obtús i tancat de recomanats que es fagociten els uns amb els altres i és clar, el resultat és l’existència d’una maquinària escandalosament costosa i ineficaç de negociadors negats per a fer-ho, però dels que malauradament hi depenen, hi depenem, milions de persones.
Ells, llestos com creuen ser (???), van voler negociar a la baixa, un preu entre 15-19 $ per dosi. Els EUA paga uns 20 $, i Israel uns 25 $. Europa paga menys per dosi, perfecte, però el resultat és tornar a fer cua, ara penseu el que representen 5 $ per dosi quan s’està ressentint una producció econòmica anual de 20 bilions de dòlars, bilions amb b. Evidentment, els 5 $ d’estalvi són irrellevants, mentre cada dia que es bloqueja o s’alenteix la producció és la pèrdua d’una fortuna irreparable. En mans de quins eixelebrats estem?

desomniafarsa3El resultat calculat és que la tornada a la normalitat a la Unió Europea es produirà amb un any de retard respecte a Israel, els EUA i el Regne Unit, un any que representen milionaris dèficits, milers d’empreses fallides, enfonsament de molts autònoms i multitud de desastres personals. Una regressió econòmica, comparativament amb la resta del món, com hi he viscut d’altres aquest segle, així, mentre a la dècada posterior de la crisi financera del 2008, el creixement de la Xina era de més del 140%, de la Índia del 96% i dels Estats Units del 34%, la Unió Europea va retrocedir fins el 2%.

La salut és clau pel benestar de les persones, també ho és pel creixement sostenible de l’economia. La rapidesa en què s’immunitzi la població és la variable principal en la recuperació d’aquesta crisi sanitària, política, social i econòmica actual i de grans dimensions.

Vaccinar-se no és només una acció per l’autoprotecció, és un deure envers als altres, atès que es redueix massivament la probabilitat d’infectar, contribuint a minimitzar el risc de generar misèria, sobretot misèria econòmica.

Feu bondat i cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

GLOBALITZACIÓ?, GLOBALITZA... QUÈ?

globalitzacio1

Del vaccí a la recuperació és un relat fàcil d’explicar i fàcil de fer creure, però no és un relat real.

Per moltes ganes que en tinguem, per molt que el vaccí, o vacuna, estigui present a totes les converses de sobretaula, i també a totes les esperances de futur, res tornarà a ser igual quan el risc pandèmic desaparegui. El vaccí, com a molt, impedirà que se segueixi fent mal, però no impedirà el mal que ja s’ha fet.

La crisi pandèmica sanitària, social i econòmica no és un simple parèntesi, no equival a un “hem d’estrènyer fort les dents fins que tot passi”, no vull ser pessimista, però cal ser realista per preparar-nos millor per afrontar el futur. Aquí hi ha hagut destrucció de riquesa, de teixit empresarial, de teixit econòmic, moltes empreses han desaparegut o han quedat tocades de mort. Aquestes, com les persones a qui els hi ha tocat, ja no tornaran.
Ens ensortirem? És clar! que ens ensortirem, però cal evitar creure’s missatges del tipus "en sortirem més reforçats", "en sortirem millor". Nooo!!! En sortirem més debilitats, per recuperar-nos haurem de canviar coses, caldrà ser molt conscients que haurem de recórrer un llarg camí amb molt d'esforç i aplicant bones pràctiques socials i econòmiques que ens permetin un futur.

Una de les paraules clau per entendre els 25 darrers anys d’història mundial, i sobretot econòmica, és la globalització. Les facilitats per viatjar, Internet, la fi de la Guerra Freda, els macro-acords comercials i la rapidesa de desenvolupament de certes economies han fet la combinació perfecta per crear un sistema més inter-dependent que mai. Un sistema econòmic global aporta enormes beneficis però també enormes riscos, com hem vist amb la pandèmia, una epidèmia que podria haver estat local ha esdevingut pandèmia, afavorint la propagació del virus i provocant que les cadenes globals de valor o de subministrament s’hagin vist interrompudes pel coronavirus, l’escenari global ha trontollat i s’ha hagut de buscar fonts alternatives, més diversificades i més properes geogràficament, amb menys dimensió global.

Globalització?, Globalitza què?

globalitzacio2És una paradoxa que precisament els efectes de la globalització en forma de propagació del virus hagin estat els causant dels primers efectes visibles de desglobalització, amb cancel·lació massiva de viatges i d’esdeveniments supranacionals.

La pandèmia afecta a tothom, però les seves conseqüències econòmiques i socials són desiguals, asimètriques, afecten de diferent manera a estats i territoris.

S’ha constatat que factors imprevistos poden fer debilitar la confiança en la fluïdesa dels subministraments. Aquesta debilitat, s’ha vist, que pot ser especialment dramàtica en productes molt sensibles, com ha estat el cas de subministrament d’equipaments sanitaris i mèdics, i on s’ha posat damunt la taula l’extrema vulnerabilitat i fragilitat que suposa per un estat, la dependència de proveïdors distants i no empàtics.

Hem observat que, com més necessitat teníem d’aquests productes menys accés hem tingut a ells, fet que ha fet disparar totes les alarmes i ha fet guanyar rellevància el concepte d’autonomia estratègica, en sectors on la vulnerabilitat pot ser especialment delicada, com poden ser l’alimentació i el material mèdic. Xina ha estat l’epicentre d’aquest problema, totes les sospites han caigut sobre ells, la seva fiabilitat com a concentrador d’aprovisionaments sens dubte ha estat impactada i ho anirem veient en els propers mesos.

La globalització no desapareixerà, canviarà, és reformularà.

globalitzacio3Moltes de les indústries que es van deslocalitzar per ser competitius en costos, i que van convertir a la Xina en la fàbrica del món, pensen en el que ha passat, però tremolen pensant que pot tornar a passar, moltes d’aquestes tornen i tornaran, i ho faran aplicant un altre sistema que els permeti seguir sent competitius en costos, per la innovació i la transformació digital mitjançant la convergència de tecnologies, moltes d’elles disruptives que canviaran la societat.

La Covid-19, per alguns serà el culpable de tots els mals, aquests mai passaran pàgina i quedaran enrere. Els estats acostumats a viure en el passat, continuaran en el passat. Per altres, sense cap mena de dubte, serà el catalitzador de la quarta revolució industrial, l’estimulador d’un canvi que ja ens trucava a la porta.

Les empreses i les polítiques públiques seran obligades a ser reformulades, a mutar, a canviar constantment les seves estratègies dins del marc geopolític actual, cosa que serà especialment important a la Unió Europea que no pot quedar-se atrapada dins la lluita de dos gegants com són els Estats Units i la Xina.

És el moment de recuperar la política econòmica i industrial, la POLÍTICA en majúscules.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

CORONAVIRUS vs SARS

coronavirus1

El coronavirus ens està deixant imatges impactants, imatges de ciutats fantasma sense cotxes ni gent als carrers, imatges amb pocs comerços oberts i buits, restaurants, museus i cinemes tancats, fàbriques paralitzades que han posposat en retorn de les vacances dels seus treballadors, línies de transport sense funcionar, vols anul·lats, competicions esportives suspeses, són algunes de les imatges realment inusuals que ens vénen de la Xina, acostumats a veure un país on hi ha 1.300 milions d’habitants en constant activitat.

Però els impactes del coronavirus no només seran fotogràfics i fortament emocionals, també seran econòmics, superiors als que hi va haver amb el SARS, també conegut com a virus de la grip aviar o Síndrome Respiratori Agut Sever, ara fa 17 anys, que va tenir un impacte significatiu però efímer en el creixement econòmic de la regió asiàtica.

És interessant fer la comparació entre coronavirus vs SARS, impacte econòmic. El SARS va provocar quasi mil morts i un cost econòmic de 33 mil milions de dòlars, el 0,1% del PIB mundial, mentre que l’impacte del coronavirus s’estima que serà de 10 vegades més, arribant a l’1% del PIB mundial, en el millor dels casos i sempre que l’epidèmia es pugui controlar en poc temps, cosa que no es pot assegurar a hores d’ara considerant que la Xina combina aspectes del primer món més avançat amb altres del més tercermundista, amb forts desequilibris territorials i amb una Sanitat no molt desenvolupada que ocupa el lloc 80è del rànquing en inversió sanitària per càpitacoronavirus2

Com que les desgràcies no venen mai en bon moment, el brot del coronavirus tampoc. Ha coincidit amb l’Any Nou xinès, moment en què els xinesos de l’interior que treballen a les grans capitals tornen al seu lloc d’origen, i en què d’altres aprofiten per fer uns dies de merescudes vacances. En aquest període, el consum interior repunta, però l’impacte del virus ha desembocat en la paràlisi quasi completa del consum, generant a tot el país una quarantena que va més enllà de l’aïllament biològic, convertint-se en un una quarantena psicològica i econòmica que arriba just quan acaba un any amb la menor taxa de creixement dels darrers temps. I ja sabem que si l’economia de la Xina desaccelera i esternuda, tots ens contagiem per la globalització, amb el risc que suposa de derivar en un coma econòmic general.

Google, Amazon, HSBC, Microsoft, Tesla, Nissan, Renault, PSA, Honda, Toyota, Mc Donalds, H&M, Uniqlo, Ikea, i molts establiments de Starbucks, són només algunes de les empreses que estan tancades a la Xina i no tenen encara data concreta de reapertura, però on els grans infectats econòmics ho seran la demanda interna, el sector serveis i els petits negocis.

coronavirus3Quan va esdevenir l’epidèmia del SARS, l’economia xinesa estava en ràpid creixement donada per la forta demanda externa, amb un índex del 10% l’any 2003. El context del coronavirus és diferent, emergeix dins d’un procés de desacceleració econòmic amb un índex de creixement entre el 6% i el 5%, amb menys recursos, menys marge pels estímuls econòmics i més dèficit fiscal per a respondre, i amb forta dependència dels serveis i del consum intern, aspectes que a actualment no estan funcionant al país.

Igualment les conseqüències per a la resta del món eren inferiors amb el brot del SARS que ara amb el coronavirus, no hi havia turisme xinès ni tanta dependència de matèries primeres i manufactures a baix cost, com es constata amb l’impacte immediat que ha tingut l’epidèmia actual amb els mercats internacionals on les accions s’han desplomat, la demanda de petroli ha caigut abaixant força el seu preu, i el iuan ha arribat al seu valor més baix de l’any. A l’any 2003 la contribució de Xina a l’economia mundial era d’1,6 bilions de dòlars, ara és de 14 bilions de dòlars, aquesta dada ho diu tot respecte a la presència de la Xina en els mercats internacionals en cadascuna de les dues epidèmies, ara és el 18% del PIB mundial. La desacceleració econòmica que segur es produirà a la Xina, afectarà als objectius de compra de l’acord acabat de signar amb els Estats Units, desconeixem les conseqüència d’un més que possible incompliment.


El recentment iniciat Any de la Rata sembla que comença amb mal peu.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya