I L’OTAN? NARINAN, NARINAN, NARINAN

 

otan1

A la festa hi convido jo, però la paguen ells.

Es calcula que tot el muntatge i la parafernàlia de la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid ha costat més de 50 milions d’euros, pagats amb diners públics de l’estat espanyol, és a dir, pagats per nosaltres, dels nostres impostos com a contribuents, diners que deixaran d’anar a l’educació, a la sanitat, a la investigació i a la inversió en noves infraestructures.

otan2

Ara que la festa ha acabat, ara que les llums s’han apagat, queda recollir la brossa i tornar a la realitat. Ens queda un context molt fosc, ple de moltes incerteses, de manca d’estabilitat, de retorn a la guerra freda, de súperinflació que pinta molt malament, i sobretot, d’una súperrecessió a dos anys vista com a màxim.

I l’OTAN? Narinan, narinan, narinan, com cantaven els de La Trinca. Mentre el món ho passarà malament, l’OTAN acaba d’aprovar a Madrid un nou “concepte estratègic”, que no és res més que una forma eufemística de dir-nos que per a justificar noves guerres no caldrà buscar arguments, que no caldrà l’aprovació ni el debat parlamentari de cadascun dels països socis per a intervenir, que cal augmentar la despesa per a militaritzar-nos, comprar més pistoles, més canons i més armes de nova generació, això sí, en nom de la pau, de la llibertat i de la democràcia.

Quina pau?, quina llibertat?, i quina democràcia? La impulsada precisament pels que tenen a la presó a Julian Assange per denunciar actes contra la pau, la llibertat i la democràcia. Pau, llibertat i democràcia amb regles, però on només valen les seves regles. Regles que són les úniques que s’han de seguir i complir, erigint-se l’OTAN en garant, xèrif i jutge absolut d’aquestes, com el braç armat dels que volen continuar controlant el món.

otan3Ells provoquen el perill, i després ell mateix ens volen salvar. I ho fan amb els nostres diners i que prèviament hem generat, utilitzant-los per a pagar les factures del lobby armamentístic. Hem de recordar que va ser l’OTAN qui va es va expansionar cap a l’est, això no justifica a Putin, Putin és culpable, molt culpable, però també els hi ha representat la coartada perfecta per a preservar l’imperi de la por i per a renovar una aliança militar basada en la pèrdua de sobirania, en l’augment de presència i del domini nord-americà a Europa, que ens deixa en una posició més feble, subordinada i més depenent.

Una dependència que no només és militar sinó també per vies de recursos energètics, mentre l’aixeta del gas es tanca des de Rússia, s’obre la que ve dels Estats Units, fet que rendibilitzarà la inversió milionària feta en infraestructures basades en tècniques extractives del fracking en temps d’Obama.

otan4Rússia no té capacitat militar ni tecnològica per combatre a l’OTAN i amenaçar als Estats Units, així i tot, s’ha optat per a dessagnar-la amb l’objectiu de debilitar a la Xina, l’oponent real per a l’hegemonia mundial. Mentre aquestes dues superpotències dediquen recursos a veure “qui la té més gran”, la gestió de reptes de vital importància per a la supervivència i benestar de la humanitat queden aparcats, Europa s’empobreix cada dia més i l'Àfrica entra en una crisi humanitària de dimensions descomunals, que combina una crisi alimentària derivada del tall de subministrament de cereals, una crisi sanitària per una covid descontrolada i una crisi climatològica que genera una sequera infinita a conseqüència del canvi climàtic.

És casualitat? A qui beneficia la guerra? Sens dubte no beneficia a catalans, espanyols, francesos, britànics, belgues ni a cap ciutadà europeu dins de l’OTAN, no beneficia a qui li costa pagar la llum a final de mes, el que passa fam, ni a qui va a buscar un producte al súper i veu que en el mateix embolcall n’hi ha de menys, tampoc beneficia al ciutadà americà del carrer. Aquesta guerra, com sempre, beneficia a les oligarquies, aquesta guerra no va de defensa, va de mercats, va de control per a les matèries primeres, va de poder i de diners.

Diu la lletra de La Trinca:


Dominen el món dues grans potències,


i tot un garbuix d'interdependències,


si és que els hem de creure tots volen la pau,

però quan es reuneixen, redeu quin cacau!


i mentre dialoguen a cops de sabata,


la resta del món els té per corbata,


doncs així que es troben les dues nacions,


a sobre la taula posen els canons,


I l'Otan? Narinan, narinan, narinan

 

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

ASSANGE I LES DEMOCRÀCIES

 

assange1

En lloc d'empresonar els criminals, s'empresona la persona qui ha denunciat els seus crims. I després s’anomenen democràcies...

La ministra d’interior britànica, Priti Patel, ha autoritzat l’extradició de Julian Assange, fundador de Wikileaks, als Estats Units per a ser jutjat dins de la Llei d’Espionatge, un judici injust en un país que l’ha espiat, l’ha intentat matar i ja l’ha declarat culpable abans de fer-se el judici.

Washington i els seus còmplices a Londres i Canberra van junts en aquesta persecució que fa 12 anys que dura i que busca encarcerar un periodista per dir la veritat, per fer el seu treball, per exercir periodisme d’investigació publicant informació d’interès mundial sobre crims de guerra, corrupció i mala praxi dels serveis d’intel·ligència.

Assange no n'és cap d'espia, Assange no ha comès cap delicte, Assange és un periodista. La seva persecució crea un precedent molt perillós, qualsevol periodista a qualsevol lloc del món pot ser processat, detingut i condemnat si el que publica no agrada al govern nord americà, assentant unes perilloses bases per a la llibertat de premsa al món. L’objectiu dels Estats Units no és administrar justícia sinó aniquilar un enemic i donar una lliçó a tots aquells que des d’ara en endavant s’atreveixin a infringir i trencar la norma sagrada d’acusar al seu país de cometre violacions contra els drets humans.

assange2La lluita d’un sol home, que es nega a doblegar-se i sotmetre’s a tot un Imperi és realment la lluita de tots per a llibertat de premsa, els drets humans i la llibertat d’opinió. La seva lluita ens beneficia a tots. En mantenir-se ferm i lluitar sense defallir, Assange ens ha fet veure la gran mentida de les anomenades democràcies lliure del món occidental que parlen molt de drets humans i llibertat de premsa, però que realment només els interessa la desinformació, els seus interessos, la dominació i el control.

assange3Assange i les democràcies. Gràcies a la lluita d’Assange, molts de nosaltres entendrem que som enganyats i manipulats pels governs d’aquestes democràcies, que no ens hem de creure el que ens diguin, que ells són un frau, simplement interpreten un paper per a seguir-nos enganyant, que la seva postura enfront del respecte dels drets humans és només una façana amb un interior totalment buit. Gràcies a Assange, continuem veient la verdadera cara del poder.

Assassins, criminals, torturadors, violents i corruptes brindaran aquests dies per la ministra d’interior britànica, també ho faran els ocupants d’aquell helicòpter armat estatunidenc que reien mentre masacraven i mataven impunement des del cel a civils iraquians desarmats, incloent-hi un fotògraf de Reuters i el seu assistent. Per nosaltres, pels demòcrates de veritat, no els que s’ho fan dir, són temps tristos, però també són temps que ens fan agafar consciència que hi ha molt encara a fer per a netejar aquest món.

Tots estem en deute amb Assange. Julien: no estàs sol, molta sort, amic!

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

NI BONS NI DOLENTS

 

NibonsNidolents 1

Dubtes, tinc dubtes, molts dubtes.

Bombardejar a civils i posar tancs al carrer mai ha estat, ni està ni estarà justificat. Mai!. Qui ho fa és un assassí.

Però em nego a pensar i creure que els nord-americans i els europeus occidentals són els bons, mentre els russos són els dolents. Ni bons ni dolents.

Tot el que ens diuen els diaris, tot el que ens expliquen les televisions és veritat o és propaganda? Sabem que ens menteixen, ens menteixen sempre. Ho sabem, ho hem vist en primera persona, hem patit el que és la manipulació, i ara estem disposats a creure cegament el que ens expliquen sense cap dubte? Jo, no!

Vull saber, vull conèixer, vull entendre un tema tant complex com és la guerra d’Ucraïna, una guerra que és la suma de vàries guerres, una guerra civil entre ucraïnesos occidentalitzats i ucraïnesos prorussos, una guerra europea i una guerra internacional a l’hora.

L’agressió militar russa contra Ucraïna és inhumana, no es pot relativitzar, però tampoc ha de passar per davant d’altres agressions imperials que han deixat destruïdes a societats senceres, que han deixat a milions i milions de persones mortes, ferides, desplaçades i traumatitzades a tot el món. Aquesta guerra, com la resta de guerres, és miserable.

NibonsNidolents 2

Putin és un desgraciat, un psicòpata i un assassí de persones innocents, però també ho són aquells que han pogut evitar la guerra i no han fet res. Els Estats Units sabien que Rússia preparava una invasió i sabien com evitar-la, però ja els hi va bé que Ucraïna faci el paper de víctima inevitable, una víctima que està a milers de kilòmetres de la seva frontera, una víctima que ha sigut utilitzada com a ariet contra Rússia que els hi començava a fer una mica d'ombra, una víctima que no els afectarà si sagna poc, molt o es dessagna totalment.

Sacrificar un peó per aconseguir la reina és una estratègia típica en el joc dels escacs, el que no sabem és si la reina és Rússia o l’estratègia va més enllà i pensa també en la Xina. Els governs occidentals saben que en una guerra militar, Ucraïna mai pot guanyar a Rússia, quin sentit té doncs invertir milers de milions per a proporcionar armes als ucraïnesos si la derrota està assegurada?, quin sentit té mantenir més temps l’agonia?.

NibonsNidolents 4

Pobre gent. És molt impactant veure la imatge, per primera vegada, d'uns refugiats que vesteixen bé, no van bruts, ni amb draps com els sirians o els afganesos, els ucraïnesos surten amb el que tenen i el que tenen és roba de Zara, de Mango o del Primark, és roba normal com podria ser la nostra, és roba de gent que fins fa poc no imaginava que la seva vida canviaria tant.

No, nosaltres no en som pas de racistes, vam ser dels primers que demanàvem ajuda per Síria, per Afganistan; però siguem sincers, ens impacte més quan la gent que està fugint, és tan similar a nosaltres, com un mirall de la nostra societat, podriem ser nosaltres.

Putin mereix ser castigat. És un mentider que enganya al seu poble, exagera el suposat genocidi rus del Donbass i fa extensiu perversament a tot el regim ucraïnès l’existència de milícies nazis que campen lliurament per Ucraïna, una forta campanya de desprestigi per poder deshumanitzar a la jove república i al seu govern, i per justificar els bombardejos indiscriminats contra la població civil. Per als russos no hi ha guerra ni invasió d’un estat sobirà, només hi ha ajuda de l’exèrcit rus als seus aliats i amics.

Però no creieu que Putin s’ha equivocat d’època? Putin creu i potser avui controla els mitjans propagandístics de Rússia, la guerra de la desinformació, però som al segle XXI, el rus no és un ignorant ni un mort de gana, més d'hora o més tard s’en adonarà que aquesta invasió no és un fet per a estar-ne orgullós, sinó que li passarà la factura de la vergonya. Potser hi caurà quant apareguin imatges de soldats russos capturats, o quan els cadàvers dels joves soldats russos tornin a casa en bosses de plàstic, o potser quan vegin les imatges de cossos de nens i nenes innocents destrossats, però hi caurà segur.

NibonsNidolents 3Davant d’aquesta situació és difícil no prendre partit, per molt que un vulgui ser fred i esperar a tenir el màxim de informació. Analitzar els motius històrics, els motius geopolítics i el motius econòmics d’aquesta invasió és necessari, però les conclusions, un cop fetes aquestes anàlisis, no poden ser cap coartada per defendre o atacar l’estat invasor o a l’estat envaït. Estem parlant d’atacar a persones!, de vides humanes,parlem del seu drama, del seu dolor i del seu patiment.

Aquí no parlem d’estats bons ni dolents, parlem de dolents i dolents, segurament de dolents amb més poder i de dolents amb menys poder, però no hi ha ni un pam de net en els estats. Els únics bons són els civils innocents, abocats a marxar i fugir. Molt trist tot plegat.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

UCRAÏNA, VELLS TEMORS

 

ucraina1

La possibilitat que esclati un nou conflicte bèl·lic a Europa de l’Est rescata vells malsons. Quan s’escolten tambors de guerra procedents d’Ucraïna, vells temors i fantasmes se’ns apareixen amb força.

Fa dies, setmanes, que escolto molta informació respecte a la crisi d’Ucraïna, però el que veig realment és molta desinformació, informació interessada i propaganda, cosa que em porta a fer l’article d’aquesta setmana, no sense avisar abans que la meva anàlisi està feta des de l’òptica d’un occidental, i segurament un xic distorsionat malgrat intentar que no sigui així.

Com sempre hi ha uns fets:

- Primer fet, des de fa 30 anys, s’han incorporat a l’OTAN, 9 països que abans eren de la Unió Soviètica o que formaven part de l’antic Pacte de Varsòvia. Són: Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Bulgària i Romania, avançant 1000 kilòmetres la frontera que separa els estats que formaven l’OTAN i els estats que hi formen ara part.

- Segon fet, l’any 2013 governava a Ucraïna el prorús Ianúkovich. La decisió que va prendre de suspendre negociacions amb la Unió Europea, va provocar una rebel·lió ciutadana, que va ser sostinguda per Occident. Finalment, Ianúkovich va fugir, i l’alternativa que va passar a governar el país van ser forces prooccidentals. Els Estats Units i Occident van ser acusats d’incentivar la revolta.

- Tercer fet, pocs mesos després, forces d’elit russes van portar a terme una operació llampec a Crimea, territori ucraïnès des de 1954, que va ser envaït i posteriorment declarada la independència de la República de Crimea, només reconeguda per Rússia. Després, Crimea es va annexionar a Rússia.

- Quart fet, comença la guerra de Donbass, a l’est d’Ucraïna, impulsada per poblacions de parla russa que consideraven que el govern de Kiev els perjudicava per les seves polítiques prooccidentals. Rússia ha estat acusada d’afavorir i d’incentivar aquests moviments insurgents.

- Cinquè fet, Rússia ha acumulat tropes i armament en els darrers mesos a diferents punts fronterers amb Ucraïna. Ucraïna fa set anys que rep material militar i ensinistrament militar per part occidental.

ucraina2Revisats els fets, per què tot això? Per part de Rússia hi ha dos motius principalment. Considera a Ucraïna un país estratègic en el seu perímetre de seguretat. A més, Rússia considera a Ucraïna com a part seva, una única nació. Rus era el terme com els eslaus anomenaven als vikings quan aquests van arribar a l’est d’Europa per fer fortuna. Els nòrdics vikings van fundar la Rus de Kiev, van expulsar als turcs que sotmetien als pobles eslaus i van abraçar el cristianisme ortodox. La Rus de Kiev, es considera l’origen fundacional de la nació russa i de la nació ucraïnesa. Per a Moscou, Rússia es considera hereva de la Rus de Kiev perquè el principat de Moscou, del que va néixer l’estat rus, va ser l’únic territori que va sobreviure a la invasió mongola i va aconseguir expandir-se.

Per aquests dos motius, tot el que no sigui veure a Ucraïna convertida en part de Rússia o en un clon rus serà vist per Vladimir Putin com una amenaça, com el resultat de la deriva occidentalista i com a part de l’estratègia per aïllar i intimidar el seu país. Imagineu, doncs, el que significaria per a ells una possible entrada d’Ucraïna a l’OTAN. No ho pensen acceptar, no ho pensen tolerar.
I què passa amb els ucraïnesos? Ucraïna es va independitzar fa 30 anys després de la caiguda de la Unió Soviètica. És un país complex, amb profundes divisions internes. La part occidental és partidària de la integració amb la Unió Europea, i la part oriental vol estrènyer llaços d’amistat amb Rússia. La història dona la raó a cadascuna de les parts. No s’oblida que Stalin fa sotmetre a la població ucraïnesa a una gran fam que va matar a milions de persones. Però tampoc s’oblida que durant la 2ª Guerra Mundial, l’exèrcit alemany amb col·laboració amb grups nacionalistes ucraïnesos van exterminar a milions de persones prorusses. El govern actual ucraïnès i el president Zelensky són més partidaris de l’apropament amb Europa, però Rússia mai ha reconegut la legitimitat dels diferents governs d’Ucraïna postoccidentals.

No s’ha de descartar que Rússia intervingui a Ucraïna, ho ha fet abans. Els Estats Units han avisat de risc més que probable d’una invasió i ha retirat personal diplomàtic de la seva ambaixada. En cas d’invasió parcial o total no hi hauria intervenció directa de l’OTAN en forma de tropes de combat, Ucraïna no forma part de l’organització transatlàntica. En tot cas, no sembla que Moscou tingui els diners i el suport intern com per portar a terme una guerra de grans dimensions i de forma prolongada en el temps.

ucraina3La propaganda ens mostra un Putin molt valorat al seu país, però no és així, Rússia està més debilitada socialment del que ens fan veure, decebuda per més de 300 mil morts de Covid quan pretenia liderar la lluita mundial contra la pandèmia. Putin després de més de 20 anys governant està un xic desgastat i distanciat de les noves generacions. El que busca Putin en aquest conflicte és tornar a cohesionar la societat russa al seu voltant utilitzant la por de l’amenaça exterior com a part del seu discurs polític. En qualsevol cas, com tampoc pot demostrar que “va de farol”, sembla que no es pot quedar sense fer res, més aviat s’esperen atacs híbrids en forma de petites incursions a la part est, atacs cibernètics, tàctiques paramilitars i campanyes de desinformació.

En aquest cas, els diferents interessos entre els Estats Units i els seus aliats impossibilitaria una resposta unificada, immediata i contundent. Per una part tenim a Polònia i les antigues repúbliques bàltiques, interessades en una participació directa en el conflicte i un càstig sever a Rússia. A l’altre costat, de forma antagònica, hi trobem a Hongria i Bulgària, amb posicions empàtiques i properes a Moscou. I les dues potències principals de la Unió Europea, que no s’acaben de posar d’acord, entre altres motius perquè Alemanya, malgrat haver reduït molt la dependència del gas rus, encara en te en gran part.

És precisament en el camp econòmic i en les seves conseqüències on es juga un altra guerra. El 26% del petroli que consumeix Europa i el 40% del gas procedeix de Rússia. Un conflicte afectaria la producció, augmentant el seu preu i disparant encara més una inflació ja disparada, que afectaria indubtablement a la recuperació econòmica postpandèmica. Si no considerem el petroli i el gas, la resta de productes russos no tenen rellevància exportadora cap a Europa, ara bé, sí que és important la quantitat de productes de la Unió Europea que s’exporten a Rússia, sobretot la venda de vehicles i la maquinària. Un veto europeu suposaria danys a la indústria europea a curt i mitjà termini, i a llarg termini suposaria llençar encara més als consumidors russos als braços dels fabricants xinesos.

ucraina4Ara que parlem de la Xina, que fa en tota aquesta crisi? Observa i espera. Per un costat, Rússia sempre ha sigut un tradicional aliat de Xina, a més li interessa estar en contra del seu adversari natural, els Estats Units, i en l’apartat comercial gran part de les vendes de gas rus que ja no va a Europa, ara va a la Xina que ha augmentat el seu consum molt significativament. Però per altra banda, Xina manté distàncies en el conflicte perquè Ucraïna és un important referent en l’actual Ruta de la Seda, un projecte en el qual s’ha implicat molt Xi Jinping, i perquè a la Xina no li interessa cap mena de conflicte mentre el celebren els Jocs Olímpics d’hivern.

Tornant a la guerra econòmica, concretament financera, un cop letal per a Rússia seria ser exclosa del consorci de transaccions Swift, un sistema global per on es fan les transferències, un sistema que agrupa a més d’11 mil entitats financeres i inclou a 200 països i sense la que els bancs russos no podrien fer transferències exteriors. Aquesta mesura ja va ser aplicada contra l’Iran, i va ser determinant en el declivi de l’economia persa.

A qui li interessa el conflicte armat, doncs?

Si se’ls hi en va de les mans tot hi perdrem, cosa fàcil quan les tensions ja no tenen marxa enrere.

Per aquest motiu, fem la pau i no la guerra!

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

DE SOMNI A FARSA, AMB ELS VACCINS UN EXEMPLE MÉS

 

desomniafarsa1

Europa, com ens agrada anomenar-la, la Unió Europea, és un feixuc tren de baixa velocitat, compost per una gran màquina conduïda per buròcrates i per una sèrie d’estats-vagó, un tren que roda i dóna voltes sobre una mateixa via, sense anar i parar a cap lloc, una via a la qual hi manquen un grapat d’estacions.

Europa, la Unió Europea, és un empatx d’humanisme retòric presentat com la sublimació dels drets dels ciutadans, que disfressa la trista realitat del que és, una gran llosa burocràtica al servei dels lobbies més interessats, començant pel gran lobby format pels governs dels seus estats membres.

La Unió Europea ha fet d’Europa un pacte entre governs, no és l’Europa dels ciutadans, no és l’Europa dels pobles, és una estafa, una farsa, un frau majúscul, una presa de pèl de totes totes. Podem parlar molt dels que hem deixat de ser "orgullosos de ser europeus" i dels motius que ens hi han portat, però avui em centraré en el tractament que la Unió Europea ha fet de la pandèmia, de com va deixar passar el virus i de com està gestionant la nostra defensa, de somni a farsa, amb les vacunes un exemple més.

Xina, Corea i altres països asiàtics han estat capaços de contenir els efectes de la Covid-19 en un temps rècord, podent reactivar la seva activitat econòmica, i social tot i que amb certes limitacions. D’altres que no en van ser de capaços de fer una contenció efectiva de la pandèmia, com Israel, Gran Bretanya, els Emirats Àrabs, fins i tot als Estats Units ara estan al capdavant de les vaccinacions a gran part dels seus residents, amb baixades molt importants del seu nombre de casos i de les seves nefastes conseqüències.

La Unió Europea és un cas a part. No ha fet ni una cosa ni l’altre. Incapaç d’impedir la introducció del virus al seu territori, ha sigut totalment negligent a l’hora de combatre la seva propagació i contenció, situant a molts dels seus estats membres a la vergonyosa part alta del rànquing d’afectats. El fracàs de les polítiques de rastreig aplicades dins del seu territori, suposa que a hores d’ara, no sabem on estan els principals focus de propagació: els transports públics?, els restaurants?, les oficines?, les escoles?, les trobades familiars en “petit comité”?, etc.?...

desomniafarsa2La Unió Europea no ha sabut controlar la pandèmia, però a més a més, és el lloc del primer món on existeix un pitjor control, l’àrea en el que el llançament de les vacunes està sent extremadament lent, malgrat el creixement de casos nous. A Europa hi ha massa burocràcia inútil. Mentre als EUA i a altres països es signaven acords amb els fabricants de les vacunes, la UE tractava d’assegurar-se'n que els 27 estats membres estiguessin d’acord en com abordar les negociacions, amb el resultat de haver de fer cua darrere de països que es van moure més ràpidament.

Aquests mateixos buròcrates no en són gaire d'intel·ligents, es creuen uns ideòlegs, només són un grup arrogant, obtús i tancat de recomanats que es fagociten els uns amb els altres i és clar, el resultat és l’existència d’una maquinària escandalosament costosa i ineficaç de negociadors negats per a fer-ho, però dels que malauradament hi depenen, hi depenem, milions de persones.
Ells, llestos com creuen ser (???), van voler negociar a la baixa, un preu entre 15-19 $ per dosi. Els EUA paga uns 20 $, i Israel uns 25 $. Europa paga menys per dosi, perfecte, però el resultat és tornar a fer cua, ara penseu el que representen 5 $ per dosi quan s’està ressentint una producció econòmica anual de 20 bilions de dòlars, bilions amb b. Evidentment, els 5 $ d’estalvi són irrellevants, mentre cada dia que es bloqueja o s’alenteix la producció és la pèrdua d’una fortuna irreparable. En mans de quins eixelebrats estem?

desomniafarsa3El resultat calculat és que la tornada a la normalitat a la Unió Europea es produirà amb un any de retard respecte a Israel, els EUA i el Regne Unit, un any que representen milionaris dèficits, milers d’empreses fallides, enfonsament de molts autònoms i multitud de desastres personals. Una regressió econòmica, comparativament amb la resta del món, com hi he viscut d’altres aquest segle, així, mentre a la dècada posterior de la crisi financera del 2008, el creixement de la Xina era de més del 140%, de la Índia del 96% i dels Estats Units del 34%, la Unió Europea va retrocedir fins el 2%.

La salut és clau pel benestar de les persones, també ho és pel creixement sostenible de l’economia. La rapidesa en què s’immunitzi la població és la variable principal en la recuperació d’aquesta crisi sanitària, política, social i econòmica actual i de grans dimensions.

Vaccinar-se no és només una acció per l’autoprotecció, és un deure envers als altres, atès que es redueix massivament la probabilitat d’infectar, contribuint a minimitzar el risc de generar misèria, sobretot misèria econòmica.

Feu bondat i cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya