TORNA PONSATÍ, I ALGUNA COSA MÉS?

 

ponsati1

Abans de res, felicitar a la Clara Ponsatí, pel seu acte de dignitat, pel fet de com va dir “no he vingut a fer cap pacte amb l’estat”.

Després de cinc anys i cinc mesos d’exili, la tornada per sorpresa de la nostra eurodiputada ha provocat molt d’enrenou, moltes preguntes a resoldre, un fort enuig per alguns i també un silenci molt significatiu per part d’altres.

A mi, digueu-me tòtil, però aquest acte, m’enceta de nou un run-run emocional d’alegria, d’esperança en la llibertat, em connecta. Mai he defallit del nostre sentiment com a poble, però si ho començava a fer del comportament dels polítics, als que estàvem disposats a defensar, malgrat que són ells qui van ser escollits per defensar-nos a nosaltres.

Comparteixo completament amb ella, el discurs fet a la roda de premsa al "Col·legi de Periodistes de Barcelona", comparteixo la denúncia feta a la vulneració sistemàtica dels nostres drets, comparteixo la manifesta passivitat de les nostres institucions, i comparteixo la necessitat de què les institucions europees deixin de mirar cap a un altra banda quan es tracta de la violació sistemàtica de l’estat de dret a Catalunya.

ponsati2Comparteixo i celebro l’encert en la posada en escena, posant en evidència de manera molt gràfica els punts del seu discurs. Per un costat, la vulneració del dret d’immunitat d’una eurodiputada electa del Parlament Europeu, que veu com és menyspreada la seva condició i càrrec pel sol fet de ser catalana. La passivitat de les institucions catalanes escenificades amb el seu silenci i timidesa davant una provocació més i una vulneració flagrant de l’estat espanyol. I no només això, també la demencial proactivitat negativa d’una institució com els Mossos, obeint cegament al seu amo, col·laborant en una detenció que sabien que era il·legal. El silenci i el fet d’amagar el cap sota l’ala dels polítics europeus, que quan parlen de vulneració en altres indrets, alcen molt la veu, però davant aquesta persecució sistemàtica d’un grup objectivament identificable de persones per la seva ideologia dins del seu territori, callen i miren de manera vergonyosa cap a un altre costat.

Calla el Govern català, calla el govern espanyol i calla Europa. Tothom calla quan es tracta dels catalans. Sempre callen els mediocres. Els mediocres no han sabut respondre a la incomoditat causada per aquesta acció, que sembla preparada a consciència, i que fa olor de pròleg per la tornada, encara més sonada, del President Puigdemont.

Torna Ponsatí, i alguna cosa més?

ponsati3Aquesta tornada i sobretot aquesta manera de tornar, desafiant, unilateral, desacomplexada i valenta, compensa la tristor d’haver vist com s’han venut altres per fer-ho, es diguin Anna Gabriel, es diguin Meritxell Serret, després d’haver negociat amb l’enemic, en Llarena, el seu retorn. Ponsatí, deixa clar que no accepta l’autoritat del Tribunal Suprem i no pensa sotmetre’s voluntàriament a aquest.

El combat per la nostra independència continua. La lluita està viva. Cada vegada veiem més i més qui la busca i qui només busca una “poltrona”.

Com va dir la Clara Ponsatí, “la Democràcia no és un pretext, és un deure”.

Moltes gràcies per recordar-nos-ho !!!.

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya