low-cost3   El low cost, que va començar com una estratègia de màrqueting basada en la venta directa de baix preu per Internet o sense intermediació, ha passat a ser més que una estratègia empresarial, s'ha convertit en un imparable fenòmen social.

La classe mitjana és el motor de l'economia i ha vingut representant l'essència del benestar, i la moderació entre els sistemes comunistes i els sistemes capitalistes més radicals. Per alguns teòrics, la clase mitjana existeix des d'el segle XIX, però a efectes pràctics des de mitjans del segle XX, que és quan neixen, es populitzen i es desenvolupen els serveis socials, com la Sanitat pública, l'educació i els subsidis.

De totes formes, el criteri de clase mitjana ha canviat dins de l'evolució històrica. En l'análisi clàssic, la classe mitjana s'associava a petits sectors de propietaris, petits capitalistes i autònoms, es a dir, es referia al segment dels no asalariats.

Després, amb el període de capitalisme keynesià i degut a la concentració del capital i l'industrialització de l'agricultura, es redueix el pes dels no asalariats en l'estructura social, pasant la majoria de la població a ser asalariada i dins d'aquest gran bloc es produeix una diferenciació interna, on les capes més remunerades i més estables poden assolir certes quotes de consumisme que els porta a ser considerata com classe mitjana.

Fins ara, les dos crisis anteriors d'aquest període (del 80 al 85, i del 91 al 94) havien afectat bàsicament a les classes obreres, però no clarament a les clases mitjanes en el nostre Estat, al contrari del que està pasant ara, principalment produït per l'impacte de l'ajust públic i de la reestructuració del sector financer.

Aquest model, amb els temps de crisi actual, i l'aparició de les noves economies, com Xina, Índia i Brasil, ha canviat sustancialment. S'han incorporat una alta quantitat del anomenats “nuevos ricos”, però sobretot, les transformacions econòmiques de la globalització neoliberal han produït canvis en l'estructura social del món i s'han incorporat un alta quantitat de consumidors amb nivell adquisitiu inferior al de les classes mitjanes occidentals i tradicionals, a la que els serveis de baix cost proporcionen un accés a bens i serveis abans reservats a classes més acomodades i que fan desviar la massificació de la clase mitjana tradicional cap a una nova capa social, la societat low cost, amb inferior poder adquisitiu estadísticament i que suposa el final de les classes mitjanes tal com les tenim conceptualitzades, i també l'augment de les desigualtats socials.

La societat low cost, no correspòn ni a l'actual societat mitjana ni a l'anomenada clase baixa, és un nou sustracte diferent en la seva actitut i cultura. En el món occidental, afecta a persones que tenen de tot, moltes vegades amb formació elevada i fills de clase acomodada, que funcionen amb Internet, moltes vegades mileuristes que busquen el preu més econòmic però valoren també la qualitat i el disseny, ja que ho consideren com un dret adquirit de les anteriors generacions, i per tant, les empreses low cost són un referent per ells de tendència, una actitut.

Per primera vegada, des de la II Guerra Mundial, les noves generacions viuran pitjor que els seus pares. A més s'ha de considerar que mai una generació havia tingut tanta formació i mai s'havia estudiat tant al extranger, mai els joves havien viatjat tant gràcies als vols low cost, mai una generació amb una base tant avantatjosa, i signes de riquesa, ha patit una part de riquesa il·lusòria, ja que el nivell de dependència respecte als pares ha augmentat.

I tot aquest canvi, desolador, ho és més perqué sembla que s'acceptarà amb ressignació, ja que encara hi han coses a perdre, les persones s'intueix soportaran contractes temporals de serveis i autònoms sense cap seguretat, convertint la massa social de futur inmediat en individus resignats. Existeix una crisi paral·lera d'ideologia, les persones tenen menys protagonisme, els sindicats s'han autodebilitat i les decisions les prenen un grup de tècnics. Senyors!! aixó només s'explica per l'existència d'una societat malata, autodestructiva i poc inteligent.

Mentre, els poders financieros socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, de forma que han aconsseguit endossar el problema d'endeutament als estats i han transformat una crisi d'endeutament privat en polítiques d'ajust públic; i mentre això succeia no hem sabut veure, i els nostres polítics mediocres menys, la debilitat de l'estructura productiva de l'Estat, concretada en tres punts:

- gran dependència energètica i de materies primeres ... que hem fet en l'època de “vaques grosses” per solucionar aquest punt??

- produïm bens diferents dels que consumim. És imprescindible la reorganització d'activitats que promoguin circuits més curts de producció-consum.

- l'encorsetement que suposa la moneda única de l'euro per una economia de menor velocitat respecte una de major velocitat amb la mateixa moneda, situació que impacta fortament amb les polítiques d'austeritat imposades per Alemanya; i que cal modificar amb urgència.

Fins i tot, encara alguns pensen i es bloquejen en el pensament de que un nou boom del mercat inmobiliari podria solucionar-ho tot ... beneits!!

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493