EconomiaCAT
MOLTES REBAIXES I CAP GANGA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
MOLTES REBAIXES I CAP GANGA
Acaben les festes i comencen les rebaixes.
Aquest cap de setmana han començat unes rebaixes de gener, que com sempre ens bombardejaran amb forta propaganda incitant-nos a comprar el que sigui, unes rebaixes que enguany venen marcades pel fort l’impacte d’una inflació disparada provocada per l’augment de la factura energètica i per l’encariment del preu de les matèries primeres.
Són temps de rebaixes, temps de comprar més barat, però també són temps de donar-te gat per llebre, temps d’anunciar grans descomptes que són ficticis, temps de fer-te creure una cosa que no és, són temps de publicitat enganyosa, temps de frau. Són temps de moltes rebaixes i cap ganga.
Les rebaixes de gener han arribat, però no només a les botigues, als grans magatzems, a l’e-commerce i als supermercats, el concepte de frau arriba a molts aspectes de la nostra vida, a aspectes polítics, a aspectes econòmics i a aspectes socials.
Als pressupostos, moltes rebaixes i cap ganga. L’objectiu no és que els ciutadans tinguem uns pressupostos que ens permetin cobrir les necessitats per a funcionar en el dia a dia i desenvolupar-nos per avançar en el benestar. Què va! Aquí només valen les necessitats i les prioritats dels partits polítics, no dels ciutadans de qui cada vegada estan més i més apartats. Cal muntar un fort circ perquè sembli que entre els polítics s’esbatussen, però no dubteu pas que de pressupostos n'hi haurà, pressupostos que res arreglaran en general, seguirem amb els mateixos problemes quotidians de cada any, és a dir, si busques pis a Barcelona, hauràs de pagar més que una hipoteca o marxar; si surts amb el cotxe...Què Deu t’agafi confessat!; si agafes el tren, matina!, perquè no arribaràs; si reps una herència, ja pots preparar la cartera; si caus malalt i has d’anar a la seguretat social, depèn de qui et toqui, viuràs l’experiència inoblidable de ser tractar com a bestiar, etc.
Als nostres drets, moltes rebaixes i cap ganga. Continúa el drama. Se n'enfoten de la taula de diàleg, ells ja donen el procés per a liquidat. Se n'enfoten dels nostres drets, no els importen els casos d’espionatge, no els importa que els hagin pillat in fraganti, no els importa que la UE els hi hagi tocat el crostó per aquest atemptat contra el respecte a la ciutadania, no els importa res, l’objectiu l’han aconseguit segons ells ho miren amb els seus ulls, l’assalvatjada tribu dels catalans i la seva revolució dels somriures ha estat domesticada finalment. Amb la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació, però augmentant les penes per desordres públics, la part espanyola dona per satisfets els seus compromisos i es considera guanyadora per haver dividit l’independentisme polític. Ells, entenen i estan convençuts que podran continuar mantenint un sistema autonomista controlat, que realment és un sistema de vassallatge i pleitesia, igual que el mantenen des de fa més de 300 anys.
Avui, un cop més els lideratges catalans han sigut molt febles, molt més que el poble, comportant-se i sent uns tristos i covards traïdors i botiflers.
Augmenten les incerteses econòmiques, es multiplica vulnerabilitat de les famílies, la classe mitjana cada vegada està en més perill per l’augment dels desequilibris, els ciutadans de Barcelona haurem de continuar aguantant com la Colau barnicida assassina la ciutat i es perpetúa pactant amb qui sigui, veurem com dretes i esquerres de l’espanyolisme no paren de barallan-se de cara a la galeria mentre internament continuen consolidant el bipartidisme que interessa a tots dos, seguirem havent d’apagar la televisió i la ràdio per no escoltar el discurs del fatxenda monarca espanyol.
La democràcia no ha existit, la democràcia no existeix i no existirà. Tot continua igual, res canvia. Moltes rebaixes i cap ganga.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
EL MÓN AVANÇA, PERÒ NO PROGRESSA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL MÓN AVANÇA, PERÒ NO PROGRESSA
Ja som l’any 2023.
Ha canviat l’any al calendari, però més enllà de celebrar amb un bon àpat, una bonica festa de comiat de l’any amb amics i família, de fer un brindis amb un bon cava carregat de bons propòsits i d’intencions, i de seguir la tradició dels dotze grans de raïm a les campanades, ha canviat alguna cosa més?
El món avança, i avança molt de pressa. La tecnologia informàtica és molt més potent, es popularitzen les dades al núvol, es desplega el 5G amb el 6G a l’horitzó, els dispositius són més intel·ligents, els cotxes més autònoms, els robots estan més al servei dels humans, la computació quàntica és ara una realitat amb una capacitat de càlcul que multiplica per trilions l’actual, les empreses es digitalitzen en massa, la intel·ligència artificial comença a ser una realitat, les màquines poden entendre les nostres veus, la nostra lletra, els nostres moviments, s’impulsa la realitat augmentada i la realitat virtual, els aparells són més lleugers, més portàtils i més potents, les aplicacions derivades de la impressió en 3D ja no són anecdòtiques, s’utilitzen per aplicacions d’ús quotidià, estan sortint noves solucions energètiques. El món avança, sí.
El món avança, però no progressa.
I no només no progressa perquè com cada any, un dia com avui tenim un xic de ressaca encara que cada vegada menys perquè l’edat no permet fer els mateixos excessos, perquè com sempre sona i escoltem el concert d’Any Nou des de la sala daurada de l’acadèmia de Viena, perquè estem tips de neules i torrons, perquè ens preparem per a continuar amb els àpats de festes nadalenques en espera d’enfilar el seu darrer dinar, i el millor de tots per a mi, el de Reis.
El món no progressa, l’any comença amb moltes coses pendents, sense resoldre, l’any comença bastant coix, amb moltes i importants de les antigues incerteses. Què passarà amb el rebrot de la Covid que arriba de nou de la Xina i amenaça la certa normalitat que avui tenim? Què passarà amb la guerra d’Ucraïna, de la que sembla ja ens hem acostumat? Romandrà la vulnerabilitat de la posició internacional econòmica europea enfront d’altres actors? Què passarà amb el desequilibri actual entre oferta i demanda? Què passarà amb la inflació i els tipus d’interès? Hi haurà refredament, recessió o estanflació? Què passarà amb la política espanyola, continuarà la judicialització d’aquesta? Serà l’any del retorn del president Puigdemont?
I si torna, ho farà emmanillat o com a triomfador?
El món no progressa, tampoc ho fa l’estat espanyol, i malauradament tampoc Catalunya. A l’economia, com sempre, l’estat espanyol ja va en gran retard, l’estat només ha repartit el 49% dels fons per a la recuperació i la resiliència pressupostats per l’any 2022. També com sempre, a Catalunya s’han repartit el 14% d’aquestes transferències, un percentatge sempre inferior al de la població que està al 16% del conjunt espanyol, i al del PIB que està al voltant 19% de tot l’estat. Catalunya no ho fa molt millor que l’estat, només ha repartit el 51% dels fons ingressats procedents de l’estat. Tot en un context de riscos importants i incerteses esperades durant els mesos vinents. Tenim mals polítics, tenim mals dirigents, i progressar és difícil així.
Fa por quan escoltes les idees dels dirigents i polítics per a combatre les incerteses que ens amenacen. No tenen ni idea. On apliquen tots els coneixements i l’avanç tecnològic que hi ha al món? Acabem més pobres el 2023 que com el vam començar l’any 2022. S’ha de combatre i contenir la inflació, però també s’ha d’impulsar l’activitat econòmica, no aturar-la ni alentir-la, de la mateixa forma que la pujada de salaris per si mateixa no pot ser la solució per a no perdre valor adquisitiu, s’ha d’augmentar també la productivitat, sinó estarem parlant de pa per avui i fam per a demà, les empreses, sobretot les pimes no ho resistirien. Augmentar salaris suposarà augmentar preus, i la inflació no es pot contenir només mitjançant la pujada de tipus d’interès perquè prendrem mal, les persones i empreses endeutades no aguantaran mesures d’aquests tipus, i la recessió, malgrat que ens diguin altres coses, podria passar a ser una amenaça real, ja que l’economia espanyola és una de les que pitjor s’ha recuperat i no ha pogut arribar a nivells previs a la pandèmia.
Són dies de propòsits i projectes encoratjats per l’avanç del món, moltes vegades esgarrats per la incapacitat per a progressar. Any nou, vida vella. Però, no vull ser pessimista i menys avui, el món no progressa, però pot progressar perquè avança.
Aquest any també és un any ple d’oportunitats, un any per a buscar i trobar solucions, però res serà fàcil, ens hem de desprendre de tots els inútils, tots els covards, tots els imbècils, tots els tòxics que malgrat el món avança, impedeixen que progressi.
Ho fem?
Bon Any 2023! I cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
