EconomiaCAT
EL MÓN AVANÇA, PERÒ NO PROGRESSA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL MÓN AVANÇA, PERÒ NO PROGRESSA
Ja som l’any 2023.
Ha canviat l’any al calendari, però més enllà de celebrar amb un bon àpat, una bonica festa de comiat de l’any amb amics i família, de fer un brindis amb un bon cava carregat de bons propòsits i d’intencions, i de seguir la tradició dels dotze grans de raïm a les campanades, ha canviat alguna cosa més?
El món avança, i avança molt de pressa. La tecnologia informàtica és molt més potent, es popularitzen les dades al núvol, es desplega el 5G amb el 6G a l’horitzó, els dispositius són més intel·ligents, els cotxes més autònoms, els robots estan més al servei dels humans, la computació quàntica és ara una realitat amb una capacitat de càlcul que multiplica per trilions l’actual, les empreses es digitalitzen en massa, la intel·ligència artificial comença a ser una realitat, les màquines poden entendre les nostres veus, la nostra lletra, els nostres moviments, s’impulsa la realitat augmentada i la realitat virtual, els aparells són més lleugers, més portàtils i més potents, les aplicacions derivades de la impressió en 3D ja no són anecdòtiques, s’utilitzen per aplicacions d’ús quotidià, estan sortint noves solucions energètiques. El món avança, sí.
El món avança, però no progressa.
I no només no progressa perquè com cada any, un dia com avui tenim un xic de ressaca encara que cada vegada menys perquè l’edat no permet fer els mateixos excessos, perquè com sempre sona i escoltem el concert d’Any Nou des de la sala daurada de l’acadèmia de Viena, perquè estem tips de neules i torrons, perquè ens preparem per a continuar amb els àpats de festes nadalenques en espera d’enfilar el seu darrer dinar, i el millor de tots per a mi, el de Reis.
El món no progressa, l’any comença amb moltes coses pendents, sense resoldre, l’any comença bastant coix, amb moltes i importants de les antigues incerteses. Què passarà amb el rebrot de la Covid que arriba de nou de la Xina i amenaça la certa normalitat que avui tenim? Què passarà amb la guerra d’Ucraïna, de la que sembla ja ens hem acostumat? Romandrà la vulnerabilitat de la posició internacional econòmica europea enfront d’altres actors? Què passarà amb el desequilibri actual entre oferta i demanda? Què passarà amb la inflació i els tipus d’interès? Hi haurà refredament, recessió o estanflació? Què passarà amb la política espanyola, continuarà la judicialització d’aquesta? Serà l’any del retorn del president Puigdemont?
I si torna, ho farà emmanillat o com a triomfador?
El món no progressa, tampoc ho fa l’estat espanyol, i malauradament tampoc Catalunya. A l’economia, com sempre, l’estat espanyol ja va en gran retard, l’estat només ha repartit el 49% dels fons per a la recuperació i la resiliència pressupostats per l’any 2022. També com sempre, a Catalunya s’han repartit el 14% d’aquestes transferències, un percentatge sempre inferior al de la població que està al 16% del conjunt espanyol, i al del PIB que està al voltant 19% de tot l’estat. Catalunya no ho fa molt millor que l’estat, només ha repartit el 51% dels fons ingressats procedents de l’estat. Tot en un context de riscos importants i incerteses esperades durant els mesos vinents. Tenim mals polítics, tenim mals dirigents, i progressar és difícil així.
Fa por quan escoltes les idees dels dirigents i polítics per a combatre les incerteses que ens amenacen. No tenen ni idea. On apliquen tots els coneixements i l’avanç tecnològic que hi ha al món? Acabem més pobres el 2023 que com el vam començar l’any 2022. S’ha de combatre i contenir la inflació, però també s’ha d’impulsar l’activitat econòmica, no aturar-la ni alentir-la, de la mateixa forma que la pujada de salaris per si mateixa no pot ser la solució per a no perdre valor adquisitiu, s’ha d’augmentar també la productivitat, sinó estarem parlant de pa per avui i fam per a demà, les empreses, sobretot les pimes no ho resistirien. Augmentar salaris suposarà augmentar preus, i la inflació no es pot contenir només mitjançant la pujada de tipus d’interès perquè prendrem mal, les persones i empreses endeutades no aguantaran mesures d’aquests tipus, i la recessió, malgrat que ens diguin altres coses, podria passar a ser una amenaça real, ja que l’economia espanyola és una de les que pitjor s’ha recuperat i no ha pogut arribar a nivells previs a la pandèmia.
Són dies de propòsits i projectes encoratjats per l’avanç del món, moltes vegades esgarrats per la incapacitat per a progressar. Any nou, vida vella. Però, no vull ser pessimista i menys avui, el món no progressa, però pot progressar perquè avança.
Aquest any també és un any ple d’oportunitats, un any per a buscar i trobar solucions, però res serà fàcil, ens hem de desprendre de tots els inútils, tots els covards, tots els imbècils, tots els tòxics que malgrat el món avança, impedeixen que progressi.
Ho fem?
Bon Any 2023! I cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
MESSI, MBAPPÉ I ELS ALTRES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
MESSI, MBAPPÉ I ELS ALTRES
La final del mundial de futbol de Qatar sembla un guió de pel·lícula en el que els dos actors protagonistes lluiten per la victòria final, Messi vs Mbappé.
La comparativa és inevitable. Cadascú d’ells és l’emblema de les seves respectives seleccions, Argentina i França. Tots dos sumen cinc gols, són determinants, ambdós tenen la qualitat per a ser campions, ambdós tenen el caràcter per a definir la final, ambdós són jugadors de futbol d’un altra dimensió, però la comparativa no existeix.
Mbappé és un gran talent, atlètic, magnífic, espectacular, definitiu, brillant, potent, amb un instint innat per acabar amb els seus rivals. És possible que avui sigui el millor del món, és possible que guanyi la final de la Copa del Món, però Messi ha sigut i és un altra cosa.
Igual que Mbappé, Messi ha jugat amb i contra molts cracks com Cristiano Ronaldo, Mbappé, Zidane, Ronaldinho, Ronaldo, Modric, Xavi, Iniesta, Henry, Kakà, Rooney, Shevchenko, Drogba, etc. Tots boníssims, cap com ell, Messi, Mbappé i els altres.
Messi és l’habilitat, l’engany, l’artesania, el canvi de ritme, la conducció, el dribling, el xut amb efecte i mil·limetrat, la visió tridimensional a dues-centes pulsacions, però Messi no és només un conjunt de característiques futbolístiques inigualables, és molt més.
Messi no només juga ell, Messi fa jugar als altres també. A Messi no només l’importa fer ell el gol, també l’importa la passada. A Messi l’importa el seu èxit, però també l’importa l’èxit del company. Mbappé és la genialitat individual, Messi és el conjunt de la genialitat individual i la genialitat col·lectiva.
Mentre que a selecció francesa, la responsabilitat que la pilota arribi a Mbappé recau sobre l’equip i el seu entrenador, que és el normal, A la selecció argentina, tota la responsabilitat recau sobre el seu líder, Messi. Les decisions de l’equip surten del seu cap i s’executen mitjançant les seves cames i les seves botes.
Mbappé pot ser el millor jugador aquest any, però Messi traspassa aquests límits, és un artista, fa art, Messi és l’essència del joc.
Guanyi o perdi avui, Messi és futbol, futbol en estat pur.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
