EconomiaCAT

DEL CATALANGATE A L’SPANISHGATE

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 09 Mai 2022

DEL CATALANGATE A L’SPANISHGATE

spanishgate1

Embolica que fa fort.

No n’hi havia prou amb l’escàndol de l’espionatge massiu a independentistes catalans per causes ideològiques, no n’hi havia prou amb la delirant acceptació i justificació pública de la ministra espanyola Margarita Robles al Congreso de los Diputados per causes patriòtiques, no n’hi havia prou amb el vergonyós veto del PSOE aliant-se amb la ultradreta PPera, de Ciudadanos i de VOX per a crear una comissió que investigui fets tan greus i notoris, no n’hi havia prou i a començament d’aquesta setmana se’ns deia que Pedro Sánchez i Margarita Robles també van ser investigats pel software Pegasus. El que faltava per acabar-ho d’arreglar.

Estratègia? Cortina de fum? Desviament del focus i d’atenció?

spanishgate2

Quin gran error, un més. La maniobra del govern espanyol de dir que a ells també els han espiat, i més concretament que el president del govern ha sofert directament espionatge, que li han hackejat 2,6 gigues del seu institucional telèfon mòbil, no només no soluciona res sinò que encara empitjora més les coses perquè projecta una imatge de viure permanentment en la improvisació, una imatge de forta debilitat i vulnerabilitat de l’estat, desacredita encara més els seus serveis de seguretat davant dels seus ciutadans i davant dels serveis d’intel·ligència dels seus aliats i no aliats.

Tot sembla sortit d’un guió del gran humorista Miguel Gila, però el que no fa gràcia és que això va de la nostra seguretat real.

spanishgate3 El canvi que volen fer és massa forçat i no se’l creu ningú, del Catalangate a l’spanishgate. Les primeres variables oficials, les que ens deien que s’havia fet amb autorització judicial no han funcionat. La introducció de noves variables dins de l’equació, com la ingerència d’atacs il·lícits i procedents de tercers països, com el Marroc, tampoc. Les clavegueres de l’estat no demanen autorització a ningú, tenen el poder i el porten a terme.

El que fins ara ha vist la llum, sabem que és només la punta de l’iceberg de tot el que hi ha per sortir, i quina part emergirà. La democràcia espanyola és un invent, no existeix. L’estat espanyol és un malalt sense cura, sense cap ètica ni moralitat, és un malalt generalitzat i crònic incapaç d’assumir la seva malaltia autoritària, incapaç de voler ser curat, capaç de travessar totes les línies vermelles que calgui per odi a nosaltres, per odi no només a tots els que som independentistes, també a tots els catalans.

En cap Parlament d’un país mínimament democràtic es negaria la creació una comissió d’investigació per a recercar la realitat. En cap país mínimament democràtic sortirien centenars de tertulians i comentaristes justificant l’espionatge per a salvaguardar la indissoluble unitat de la pàtria, la democràcia és tot el contrari, la salvaguarda dels drets i la denúncia de l’abús. Les democràcies no gasten recursos públics per espiar als seus ciutadans, no criminalitzen el fet de pertànyer a una minoria nacional com és la catalana.

spanishgate4 Davant d’aquest escàndol majúscul, cap explicació, cap dimissió, cap cessament, només xuleria i supèrbia, les qualitats espanyoles per excel·lència juntament amb la manca d’efectivitat, tal com es va demostrar quan el CNI no va saber, ni tan sols va olorar on eren les urnes del referèndum de l’1-O, ni com las vam portar al país, ni com ens les vam repartir i distribuir, ni com ni on les vam amagar, no van imaginar que estaven als trasters i als armaris de les nostres cases.

En fi, una oportunitat perduda pel govern “más progresista de la historia”, com PSOE-Podemos se’n van autodenominar. Les esquerres espanyoles s’assemblen massa a les dretes i ultradretes de l’estat, van ser triats per a marcar un punt d’inflexió en la regressió de drets i llibertats imposada pels governs del PP, però no ho han volgut fer, han preferit deixar l’estat en mans de les estructures dels poders fàctics de sempre, els que pensen i actuen com a mafiosos i propietaris d’Espanya, els que faran caure quan vulguin a un Pedro Sánchez covard que va arribar amb els vots suficients per a canviar-ho tot, però que ha preferit no canviar res.

A Flandes s’ha post el sol, un sol que ja mai tornarà a sortir. I a Catalunya què farem? Dels partits no n'espero res, però de la nostra gent ho espero tot.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

CATALANGATE, DEL PEGASUS A LA SOPA D’ÀNEC

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 01 Mai 2022

CATALANGATE, DEL PEGASUS A LA SOPA D’ÀNEC

catalangate1

Quan el garant dels drets empara a qui els vulnera, la democràcia no existeix.

Espanya no és cap democràcia, els catalans ja fa anys que ho sabem això. La utilització i defensa de la presó provisional i sense judici com mesura repressiva, la defensa del càstig de desenes d’anys a presó per participar en manifestacions públiques, utilitzar la força desmesurada per a impedir actes simbòlics i pacífics, prohibir que en els Parlaments es pugui debatre de qualsevol tema, i moltes, moltes , moltes coses més, són abusos i excessos manifestos de poder.

Aquests demostren que la condició de democràcia defectuosa que donava "The Economist" el darrer mes de febrer a l’estat espanyol és un regalet i una errada perquè estem en un règim clarament autoritari quan es tracta de la sagrada unidad de la patria española, per tant, quan un règim pot ser autoritari en un aspecte, també ho pot ser en qualsevol altre.

Margarita Robles, ministra de defensa del govern espanyol, justificava l’espionatge i deia al Congreso de los Diputados: “Que ha de que fer un estat, que ha de fer un govern quan algú declara la independència, quan algú talla les vies públiques, realitza desordres públics, etc...?” Quina por! I més por encara quan dona suport i justifica l’espionatge, dient: “No els he vist mai defendre els Principis bàsics de l’estat de dret, ni els drets i llibertats de tots, absolutament tots els ciutadans”. Evidentment, cap sorpresa davant les declaracions de la ministra, cap sorpresa davant la reacció del PSOE, del PP i de Vox. Però, que no ens sorprengui, no vol dir que sigui d’una gravetat altíssima.

catalangate2 Quan amb el nom de l’Estat tot s’hi val és quan deixa tot de tenir sentit. Es pot espiar als ciutadans amb Pegasus, es pot envair la seva privacitat, poden segrestar les nostres dades, mirar les nostres fotos, escoltar els nostres àudios, se’ns pot apallissar com va passar a l’1-O, se’ns pot torturar, es pot mentir, es pot incriminar falsament, es pot matar com va fer els GAL. No importa si són mafiosos, traficants o terroristes, quan tot s’hi val per una causa, aniran contra gent de a peu, contra càrrecs electes, contra acadèmics, contra manifestants pacífics, contra activistes, contra advocats, contra tothom a qui considerin enemics, “a por ellos”. Quin fàstic d’estat fatxa fins la medul·la !,

No només qui es nega a investigar aquests greus fets, sinó qui els justifica quan s’utilitzen contra els independentistes, quan s’utilitzen contra els seus enemics, contra els que no pensen com pensen ells, estan disposats a viure en un estat, en un món, on s’espia, es reprimeix i s’empresona a qui les seves idees polítiques no coincideixen amb la majoria governant, un món en el qual només s’accepta una raó i prou, la seva, sense alternatives, sense dissidència, sense debat, sense canvis, sense llibertats, sense drets. Això no és democràcia, ni tan sols democràcia defectuosa, va més enllà de ser una dictadura encoberta, es tracta de dictadura pura i dura.

Catalangate, del Pegasus a la sopa d’ànec. Pegasus va ser un cavall excepcional, un cavall alat que li permetia arribar on fos per a resoldre els conflictes dels humans. Pegasus va ser el primer cavall que va estar amb els Déus de l’Olimp, era el cavall de Zeus i servia a nobles causes, ara Pegasus se’ns presenta amb una versió 2.0, en forma de software d’espionatge al servei de les clavegueres de l’estat vulnerant el dret del secret de les telecomunicacions, el dret de la intimitat, el dret de l’honor i el dret de la imatge pròpia. Aquest no és el Pegasus de la mitologia grega, això s’assembla més aviat a la paròdia d’espies dels germans Marx, Sopa de Ganso o Sopa d'ànec com crec que es traduiria el seu títol original Duck Soup.

catalangate3

En aquesta pel·lícula de quasi 70 minuts, Groucho Marx és Rufus T. Firefly, un excèntric personatge que arriba a ser president de Libertonia, quan és destituït l’anterior president per desavinències amb l’aristocràcia del país. Quan sonen tambors de guerra en el país veí, Sylvania, Rufus en lloc de buscar la pau la refusa en mig de situacions hilarants. Els espies de la pel·lícula són Chico i Harpo Marx, que al servei de Sylvania fan tot el que poden per a segrestar-lo o aconseguir informació de les seves estratègies. Com tots els films de Marx, va ple d’escenes caòtiques i absurdes, com també de frases mítiques on la més significativa i adient pel Catalangate és quan Groucho diu “a qui creuràs, a mi o als teus propis ulls?”.

La frase de Groucho defineix el que passa a Espanya, on la gent no mira o si mira prefereix creure el que li diuen abans que fer cas al que estan veient. Un laboratori imparcial i interdisciplinar de la Universitat de Toronto, com és Citizen Lab, dedicat a investigar les tecnologies de la informació en l’àmbit polític ha demostrat clarament de l’espionatge a polítics catalans mitjançant Pegasus, el CNI va pagar uns sis milions d’euros per a poder utilitzar aquest programa. Blanc i en ampolla és... Ara bé, els espanyols segueixen volent creure el que el govern i les institucions de l’estat els hi diuen, encara que saben que els enganyen, prefereixen creure i comprar el que els hi diuen.

catalangate4 Amb el Pegasus, les accions del CNI, actual policia patriòtica, abans policia franquista i fa segles, la Santa Inquisició no han canviat gaire, formen part dels òrgans repressors del totalitarisme d’un estat que persegueix a part dels seus ciutadans des de fa dècades, avui per ser independentista, abans per ser roig i prèviament per a no ser catòlic. Tot és part de les mateixes misèries, de la mateixa opacitat, dels mateixos i pudents fems. Espanya no té solució perquè l’estat no dona solucions i el poble espanyol no les vol, no hi ha remei, no hi ha esperança dins d’aquest podrit estat, un estat on els informadors no informen, on els jutges no fan justícia, on el govern no són garants dels drets dels seus ciutadans.

Fan servir tots els mitjans legals, alegals i il·legals, encara que cap d’ells legítim, per a investigar, per a falsejar i per a condemnar a qui no els interessa, han corromput a la societat espanyola, uns per a simpatia i convicció al règim, altres pel suborn i altres per la pressió del xantatge i l’amenaça, com la Gestapo nazi, com la txeca de Lenin, com la Brigada Político-Social de Franco, com l’Stasi de l’Alemanya Oriental, estenent la corrupció moral de la societat espanyola i només veient la independència del nostre país, la República catalana, com l’única opció per a defensar uns valors democràtics que mai tindrem dins de l’estat espanyol, que mai tindrem si no trenquem d’arrel tots els lligams econòmics, polítics i socials amb l’estat i les institucions que els sustenten.