EconomiaCAT
NO ROBARÀS...
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NO ROBARÀS...
Espanya ens roba i ens segueix robant.
Aquesta setmana s’han publicat les dades del dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat segons el flux monetari, la xifra supera els 16.800 milions d’euros en els exercicis 2015 i 2016. D’acord amb aquestes xifres, el dèficit fiscal del 2015 va suposar el 8,2% del PIB en un any que els catalans van aportar el 18,9% dels ingressos del sector públic espanyol, un total de 16.803 milions d’euros, i només van rebre el 13,2% de la despesa. Respecte al 2016, el dèficit fiscal va ser del 7,9% del PIB, els catalans vam aportar el 19,2% dels ingressos del sector públic espanyol, un total de 16.801 milions d’euros, i només vam rebre el 13,5% de les despeses.
Aquestes xifres empitjoren més si restem la despesa discrecional de l’Estat, és a dir, si s’exclouen les despeses de la seguretat social, bàsicament pensions i prestacions d’atur, que s’han de considerar com a drets adquirits per els ciutadans a títol personal i no subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorial del govern central, i que d’aquesta manera fan pujar l’índex del dèficit més enllà del 10%.
Aquest percentatges, que no tenen cap cas similar a tot el món occidental, mostren que l’espoli a Catalunya persisteix any darrera any i es fa insuportable. Ni a la Baviera alemanya, ni al Massachusetts americà, per posar dos exemples clars de zones de gran contribució proporcional al seus respectius Estats, el percentatge s’acosta al nostre. Això no és solidaritat, això és un robatori gran com un cabàs.
Catalunya pateix un efecte contractiu continuat en la seva economia com a resultat del dèficit fiscal derivat de l’actuació de l’Administració central, cosa que perjudica el nostre benestar present i futur. Cada dia surten 45 milions d’euros de Catalunya cap a Espanya que no tornen. El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya representa un important drenatge de recursos que té uns costos socials i econòmics molt importants.
Dit d’un altre forma més directa, són uns lladres. No robaràs... I sense excepcions, no robaràs..., tampoc als catalans.
En quant l’aspecte social, s’acostuma a dit que Catalunya ha de ser solidària amb les altres comunitats de l’estat espanyol i s’oblida que a Catalunya mateix hi ha molta pobresa, una xifra estimada de prop d’1 milió de persones. No és just que els diners que haurien de servir per ajudar als catalans amb menys recursos acabin destinats a finançar burocràcies sobredimensionades d’altres comunitats, exèrcits fatxendes i cossos de policies estatals, que quan venen a Catalunya, no venen a fer el bé i a protegir-nos sinó que venen a fer mal.
En quant l’aspecte econòmic, els empresaris, treballadors, polítics, estudiants, investigadors, consumidors, i en definitiva, tots els ciutadans de Catalunya fan i faran esforços per què el país pugui competir. El govern, central i local, han de garantir que les infraestructures i els serveis públics que els catalans tenen, han d’estar a l’alçada d’aquells dels que tenen els competidors d’altres indrets, però això no succeeix. Ens estem quedant enrere comparativament amb altres àrees de l’estat: línies de metro que mai no es fan, trens d’alta velocitat que mai no arriben, hub intercontinental de l’aeroport del Prat que mai no es produeix, ampliació del port i corredor mediterrani, solucions a les carreteres més congestionades i perilloses que no es porten a terme, rondes col·lapsades, universitats infradotades que no poden oferir el que la indústria necessita, etc., són només alguns dels senyals d’alarma que ens avisen que estem perdent el tren d’Europa i del món. On hi ha més activitat econòmica ha d’haver més infraestructura pública, en el cas català, a l’estat espanyol passa just al contrari.
Amb els nostres recursos es perpetuen sistemes negligents, sistemes basats en el subsidi i no en la productivitat. El dèficit fiscal ofega l’economia catalana de forma directa i indirecta.
És el nostre futur, però com podem demanar justícia fiscal a qui no sap el que és la paraula “justícia”? Com podem demanar-li sang al vampir? Com podem demanar-li al lladre que ens torni el que ens ha robat?
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
DOBLE COP D’ESTAT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
DOBLE COP D’ESTAT
Parlem de cop d’estat a Catalunya, i així és, però s’està gestant un altre cop d’estat a Espanya, sinó al temps. Doble cop d’estat.
Històricament, els executors dels cops d’estat han sigut els militars, va passar amb Franco a Espanya, amb Videla a Argentina, amb Bordaberry a Uruguai i amb Pinochet a Xile, igual que en molts altres casos en què l’exèrcit es va revoltar contra els règims democràtics escollits per al poble. Els militars han sigut els baluards dels poderosos per restablir l’ordre quan el sistema de privilegis i jerarquies estava en perill, normalment amb l’excusa d’actuar per patriotisme.
Ara les coses han canviat, no estem de forma permanent sota pressió colpista militar, però els cops d’estat segueixen existint i s’han sofisticat. Ja no són els senyors de la guerra qui executen accions militaristes per la força per “resoldre” (al seu entendre) els conflictes, ara l’exèrcit només intimida però els executors en primera instància són els jutges.
Catalunya ha estat un escenari del nou tipus de cop d’estat, un exemple clar de cop d’estat 2.0 dut a terme pels colpistes amb toga que executen accions judicials prevaricadores fetes a mida, que de forma irregular, indigne, injusta, impune, venjativa i autoritària actuen contra Presidents i governs electes de forma democràtica, a qui han empresonat o obligat a exiliar-se.
Ha canviat la forma però no el fons de portar a terme els cops d’estat, la finalitat és la mateixa que hi havia amb les intervencions colpistes militars, eliminar els adversaris per fer-se i perpetuar-se en el poder.
Aquest fenòmen no és exclusiu al nostre país, tots hem escoltat els casos de Lula a Brasil, de Kirchner a Argentina i de Zelaya a Hondures, per posar tres exemples. Els mitjans d’informació ens han venut que eren Presidents i governs corruptes, no em pronuncio, no visc en aquests països i no els conec en profunditat, però sí que conec molt bé el que diuen aquests mitjans de comunicació de la “caverna” espanyola sobre Catalunya i tot sabem que no hi ha res de veritat. Per què llavors hem de creure el que diuen d’aquests països? No us patina un xic que les campanyes de desprestigi agressives es facin sempre contra governs d’esquerra o que volen canviar i revertir l’establishment?
Estem davant d’un doble cop d’estat. El primer cop d’estat s’està produint fa mesos, és contra Catalunya. Cop d’estat és la ingerència de la JEC-Junta Electoral Central al dictar la inhabilitació del President Torra, cop d’estat és que el mateix organisme hagi dictat la privació d’Oriol Junqueras de la seva condició d’eurodiputat desconeixen la jurisprudència del TJUE-Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. Tot forma part de l’estratègia d’invasió dels jutges dels alts tribunals espanyols en la política catalana. Tot és part d’un cop d’estat que pretén aniquilar la resistència democràtica per vies pacífiques del sector independentista i favorable al dret a decidir que és predominant a Catalunya i contrari al foscos interessos dels no demòcrates.
El segon cop d’estat s’està gestant, és contra Espanya. Rei, partit de dretes que són ultradretes, ultradreta reconeguda, premsa cavernària o millor dit cavernícola, jutges hereus del franquisme i els seus seguidors, policies propensos a donar pallisses als ciutadans, militars colpistes, romàntics de la dictadura, poders fàctics de tota la vida, hooligans de la repressió, fanàtics del “a por ellos”, espantalls de tot allò que és ranci, aiatol·làs i altres tarats mentals, estan fent una molt dolenta digestió dels resultats electorals, de la democràcia. Saben que el pacte d’esquerres amb la importància de les sobiranies perifèriques investiran a Sánchez, saben que seran majoria al Parlament espanyol, potser controlaran l’administració però no estan disposats a acceptar que controlin l’estat perquè l’estat és poder, creuen que els pertany i per tant actuaran utilitzant el mateix sistema que el seguit a Catalunya contra Catalunya, aquesta vegada en el marc espanyol, contra Espanya.
Igual que hem vist aquí, els “voceros” que formen els mitjans d’incomunicació centrals, monopolitzats pels poderosos, seguiran difonent mentides i més mentides a tort i a dret per crear una opinió pública favorable, per ser un caldo de cultiu òptim a la posterior intervenció de la jerarquia judicial dominada pels ultres, que desplegarà la repressió política, calculada i selectiva de forma coordinada amb el braç polític no democràtic.
Igual que creien els colpistes militars, aquests cossos de jutges colpistes oligàrquics pensen que són uns salva-pàtries d’emergència per restablir l’ordre perdut, es veuen a sí mateixos per sobre de tot, estant convençuts que estan facultats per inventar relats i interpretar lleis de forma retorçadament maliciosa amb l’únic argument jurídic de “por sus cojones”, creuen que el seu deure és actuar a cops de sentències en benefici de la unió de la Santa Pàtria, quan realment només són uns pocavergonyes mafiosos que defensen els seus particulars interessos i idees feixistes.
Corrompen l’Estat de Dret, no els importa. Degraden la democràcia, cap problema per ells. Aniquilen les llibertats, creuen que millor.
Catalans i espanyols, és un doble cop d’estat, un cop d’estat judicial.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya