EconomiaCAT
EUROPLANTOFADA ALS MORROS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EUROPLANTOFADA ALS MORROS
L’eufòria no és bona amiga, ho sé, però penso gaudir de forma totalment conscient del plaer d’estar en aquest estat mental i emocional de sentiment de benestar, felicitat, excitació i alegria almenys fins demà dilluns.
No és que m’hagi tocat el Gordo ni cap dels seus premis secundaris, de fet, ni em tornen els diners. El meu goig, com ja imagineu, és com a resultat de la sentència emesa pel Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras, la seva vulneració de drets, i les conseqüències de tipus Tsunami que poden haver-hi a partir d’ara, i que de forma immediata afectaran el President Puigdemont i a en Toni Comín.
Una Europlantofada als morros als tribunal espanyols d’injustícia i a tota la seva “claca de palmeros”, a tots els falsos salvadors de la pàtria, als que alguna vegada han cridat o pensat “a por ellos”, als fatxes, a tots els organismes repressors no demòcrates de l’estat espanyol, a tots els que els aplaudeixen i a tots els que ho accepten amb el seu indigne silenci... Ostres! Que a gust m’he quedat!
Però des de demà dilluns, hem de deixar l’eufòria a un costat i continuar amb el treball, la perseverança i estar alerta, molt alerta. Els enemics de la llibertat són poderosos, fa massa anys que estan al poder, que fan favors a altres i com a contraprestació, se’ls hi deuen favors. Ara es senten humiliats, traïts per Europa, traïts per l’ONU, traïts per Amnistia Internacional, traïts i ferits en el seu orgull nazi-on-all espanyol. Treuen foc pels queixals, estan rabiosos, no els hi han donat la raó, com s’atreveixen aquests maleïts europeus del TJUE, deuen ser maçons? O potser jueus? Qui s’ha cregut que és aquest David Sassoli? Deu ser un comunista, un defensor de terroristes, un etarra, un criminal colpista...
Ells reaccionaran, no ho dubteu, i reaccionaran malament, estar clar. Tornaran a rescatar l’esperit més ranci del Cid Campeador. No saben guanyar i menys saben perdre. Intentaran fer el que sempre han fet, prevaricar, enganyar i falsejar. S’empararan amb els fanàtics ayatollahs que componen el poder judicial, un poder descontrolat i autoritari que s’imposa sobre els altres poders escollits democràticament a l’estat espanyol, per fer una interpretació inexistent de la sentència, una interpretació de la Llei que només està en els seus caps retorçats però no en els textos, ni tampoc en una Constitució que han tornat a reescriure a la seva conveniència amb finalitats malicioses i decadents. Quina tristor i pena de gent. Quina merda de gentussa.
De realitat només hi ha una: Oriol Junqueras estava a presó provisional quan va ser escollit com a membre del Parlament Europeu. Des d’aquell moment havia de haver cessat la presó provisional i activar-se la immunitat, ja que des d’aquell moment és diputat europeu. Per poder continuar penalment contra ell hauria sigut necessari que el Suprem sol·licités el suplicatori corresponent al Parlament Europeu i haver esperat resposta. El Suprem va actuar de forma fraudulenta.
Junqueras ha estat condemnat i està empresonat per un tribunal que no tenia dret a condemnar-lo donat que disposava d’immunitat. Els delinqüents són els jutges i els fiscals espanyols. Els jutges esteu, ni més ni menys, que per impartir justícia, no per donar lliçons a ningú, ni per fer política a favor del rei i la ultradreta, ni per salvar a cap pàtria conjuntament amb les forces d’ocupació estatals i la caverna mediàtica, ni per defendre determinats resultats o interessos com veu fer amb els bancs.
Cap funcionari de l’estat ha d'anar contra la democràcia, la llibertat i els catalans, que és el que feu. Sabem que ens odieu i sabem els motius, però no entenem aquests perquè som demòcrates.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
BREXIT MÉS BREXIT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
BREXIT MÉS BREXIT
Les aigües dels rius no esdevindran sang, ni els seus peixos moriran. Les granotes no sortiran dels rius i ho envairan tot. La pols no es transformarà en insectes voladors amb intenció de picar tot el que troben davant. No apareixeran mosques gegants que entraran a les nostres cases. Els ramats i altres animals no es veuran afectats. No apareixerà cendra del nostre cel que ens produirà llagues aberrants als nostres cossos. Tampoc tindrem tempestes catastròfiques ni pedregades que tot ho destruiran. Ni vindrà del no res, un eixam de llagostes que es menjaran totes les nostres collites. No tindrem dies i dies d’absoluta foscor. L’àngel malèfic de Déu no passarà per les nostres cases a matar als primogènits... Amb aquest paràgraf que feia referència a les 10 plagues bíbliques de l’Antic Testament, fa ara quasi quatre anys, començava l’article “Brèxit i les 10 plagues”, publicat mesos abans del referèndum britànic per continuar o sortir de la Unió Europea i en el que ens postulàvem per pràcticament una inexistència de conseqüències econòmiques derivades d’una hipotètica sortida britànica. Conseqüències econòmiques no, però sí de polítiques.
De nou, malgrat les campanyes europees de la por, malgrat els que no s’ho creien i ho veien com un error, i malgrat aquells que menyspreen tot allò que no els hi agrada i que han estat des de juny del 2016 dient que els ciutadans del Regne Unit no sabien el que havien votat en el referèndum, els britànics no només no han reculat en el Brèxit sinó que han votat de forma majoritària el partit conservador liderat per Boris Johnson, un euroescèptic confés que ha fet d’aquestes eleccions un segon referèndum. Brèxit més Brèxit, dues vegades Brèxit.
La victòria del Brèxit és l’equivalent a la derrota de la UE a les Illes, una derrota política per Europa. I no m’estranya perquè per un costat la UE ha sigut utilitzada pels governs dels estats membres per tapar les seves ineficiències. Quan hi ha hagut augment d’impostos s’han escudat en dir que venia imposat per Europa. Quan s’han hagut de fer retallades, s’ha dit que era Europa qui les establia. Quan s’han hagut d’aplicar certes polítiques migratòries s’ha dit que era Europa qui obligava a portar-les a terme. La UE ha sigut l’estora a la qual els governants estatals li han tirat tota la porqueria que els molestava a casa seva.
Per altre costat, la UE tal com l’hem fet tampoc ha ajudat gaire, ha perdut tota la seva essència, el seu motiu de ser pels ciutadans europeus, només té sentit pels seus governs, ha passat a ser un club d’estats que es protegeixen entre ells, és una burocràcia gegantina opaca pels ciutadans, un grup d’institucions formades per elits que només busquen el seu propi benestar i l’ancoratge als seus seients a qualsevol preu, una democràcia covarda i de despatx allunyada i d’esquena a la gent del carrer.
Feu-vos aquestes preguntes bàsiques per veure quan representatives per a vosaltres són les institucions europees: Per què serveix la Comissió Europea? I el Consell Europeu? Qui els presideix i qui els va presidir en el passat? Eren de dretes o esquerres? Com els van escollir o quan els van votar com a Presidents?... Ho sabeu? Doncs, si no sabeu qui són i el que fan, no us representen, són funcionaris allunyats dels ciutadans, ens governen però no ens sentim governats per ells, això no és democràcia doncs la paraula “demos” ve de poble.
Davant d’aquesta situació, els britànics, que no és que siguin més intel·ligents, però si que tenen més cultura democràtica, i sobretot són menys dependents de subvencions que en altres indrets, han decidit que volen recuperar el control i ser governats per a qui ells escullin. Aquest resultat electoral suposa un problema polític greu per la UE, que haurà d’aparcar el seu còmode immobilisme per fer alguna cosa. En altre cas, el camí iniciat pel Regne Unit servirà d’inspiració a futurs moviments polítics en altres països, sobretot països contribuents del nord, que de segur seguiran a més curt que llarg termini el mateix recorregut cap a la sortida, i més quan vegin de primera mà que les plagues anunciades no arriben ni arribaran.
En aquest context poden passar dues coses. La primera via és que la UE es pot tancar en sí mateixa, cosa que és molt probable, donat que la UE perd el membre més poderós del sector no intervencionista i lliberal que és el Regne Unit. I més considerant que amb la sortida dels britànics, l’estat espanyol guanya pes en el conjunt de la UE per una qüestió de nombre d’habitants, és a dir, que es canvia el pes específic d’un estat valent que consulta a la seva població pels temes fonamentals com és el Regne Unit per un altre, Espanya, on els seus líders pensen que determinades coses importants no s’han de preguntar mai al poble, no sigui que el resultat sigui diferent de l’esperat, diferent del que volen les elits que ostenten el poder, es canvia democràcia britànica per antidemocràcia espanyola.
La segona via és més difícil però és l’única viable per la supervivència a mig termini, i és entendre que hi ha un problema i que s’ha d’arreglar. Europa ha de deixar de ser una democràcia de despatx per ser una autèntica democràcia dels seus ciutadans, que aquests l’entenguin, hi participin i la respectin. Una democràcia que obligui als seus governants a treballar pels ciutadans i a assumir responsabilitats sinó ho fan.
Bye Bye UK!!! Bye Bye Europe???
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya