EconomiaCAT
13 MONEDES DE PLATA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
13 MONEDES DE PLATA
Pactar? A canvi de què?
Els diputats d’ERC tenen la clau de volta del pany que obre la porta de la governabilitat espanyola. El PSOE i UP no sumen, no són suficients, ni ells ni tots els petits partits perifèrics, regionalistes i autonomistes de la geografia peninsular.
Aquí la cosa no va d’investidura, va de legislatura i ha de durar els pròxims quatre anys. ERC, i també JxC van donar el suport a Sánchez per fer fora a Rajoy, però ja hem vist els resultats, més anti-Catalunya, amb diferent tonalitat de veu però amb la mala llet estatal que els caracteritza i el mateix modus operandi repressiu.
Ara tornen a demanar el suport d’ERC, dels seus tretze diputats, i tornen a demanar-lo perquè el necessiten mentre el temps s’esgota, no perquè el vulguin de cor, no perquè vulguin arreglar les coses, no perquè vulguin negociar asseguts a una taula, no perquè siguin estadistes (que no estadístics, eh!) de veritat. Sabem del cert, que una vegada aconseguit el seu objectiu a curt termini tornaran a incomplir totes i cadascuna de les paraules donades, una paraula que ja han demostrat que no val per res, han perdut tot el crèdit.
Prou de pactes polítics inconcrets, no serveixen. Prou de pactes d’intencions buides, se’ls emporta el vent a la primera bufada. Prou de pactes de mentida, que no es porten mai a terme. Prou de pactes amb 13 diputats d’ERC a canvi de 13 monedes de plata. Prou de pactes de paraula que no tenen valor, aquí només hem de parlar de pactes de fets que s’han de concretar, pactes en economia, pactes en societat, pactes lingüístics, pactes en modernització de sistema judicial, pactes en respecte als drets fonamentals i a les llibertats, incloent-hi l’autodeterminació. Prou de pactes de cara a la galeria, prou de pactes escenificats, prou de pactes estètics, si hem de pactar, fem-ho però veritat i fem-ho fort.
El futur govern espanyol vol pactar a canvi d’obrir un diàleg amb ERC, i amenaça dient que ells són les úniques forces espanyoles disposades a seure per parlar, però per parlar estableixen uns límits, unes línies vermelles que no es podran ni tocar. I precisament aquests límits, són els aspectes fonamentals que el votant d’ERC vol parlar i vol executar, són aquests els límits que el votant vol creuar i pels quals va votar-los. Què hi ha doncs a parlar?
Pactar a canvi de res, o de promeses que no valen res, seria una traïció per 13 monedes de plata, un preu inferior al de la traïció més famosa de la Història, la traïció de Judes Iscariot a Jesucrist. La bona gent que milita al partit d’ERC crec i desitjo que no es deixarà entabanar i no votarà a favor del pacte, fer-ho seria coparticipar de la repressió i de la injustícia que campa de forma lliure i desbocada per l’estat espanyol.
Els militants, no ho poden i no ho han de veure com una via de sortida, ja sé que cansa però en la persistència, la projecció i la paciència està la clau de el nostre èxit, seguir a Espanya és el camí del no res pels catalans, és el camí de l’abisme, és el camí del desastre per les noves generacions, és el camí de seguir-nos empassant tots els seus rancis gripaus, i d’escollir seguir convivint amb una gent que en el millor dels casos no ens respecta, i en el pitjor vol la nostra aniquilació.
No som nosaltres qui hem de treballar per investir a Sánchez, ni a ningú del PSOE, són ells qui ens han de guanyar si volen governar. Si Pedro i Pablo volen investidura, si volen governar Espanya donant un tomb progressista, ja saben el que han de fer, aquí els esperem. Nosaltres, estem tips de proposar coses per, el que considerem, fer millor Espanya, ara són ells qui ens han de proposar coses per Catalunya. Escoltarem, sempre ho hem fet, no com ells, i després decidirem.
Ah! Què teniu pressa?, doncs ja sabeu campions!, heu de córrer. Nosaltres a esperar, escoltar i després decidir. Fa més de 300 anys que esperem, no ens vindrà d’una mica més. Què hi haurà noves eleccions? Cap problema, el problema és vostre, nosaltres tornarem a guanyar-les, i vosaltres les guanyareu? podreu governar?
Espanya no és sostenible, les dades econòmiques de fictici creixement i dèficit galopant acabaran fent-la desbordar més aviat que tard. La guardiola de les pensions quedarà buida. En un sistema de pandereta tot petarà. Quan passi, hem de triar on volem concentrar les energies, si en treure aigua d’un vaixell que s’enfonsa irremeiablement i on la tripulació sempre ens ha tractat malament, o si volem concentrar les energies per sortir corrent, nadant en aquest cas, cap a un futur de veritat.
Escoltem i decidim, sense propostes, sense acords vinculants, sense fets, cap pacte a canvi de 13 monedes de plata.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
BOLÍVIA, NO SERÀ LA GUERRA DEL LITI?
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
BOLÍVIA, NO SERÀ LA GUERRA DEL LITI?
Potser creus que el que està passant a Bolívia és una disputa domèstica i no va amb tú?, segur? Pensa, pensa.
Potser penses que Evo Morales era un dictador que havia manipulat eleccions i que la nació boliviana ha sigut alliberada?, segur? Pensa, pensa.
A altres poden enganyar però els catalans sabem com es construeixen les mentides, com es manipula l’opinió pública, com es construeixen relats. A casa nostra sabem i veiem en primera persona com algunes institucions internacionals i governs de nacions diuen que la situació a Catalunya és un assumpte domèstic, cosa què és mentida, aquí hi ha ciutadans europeus que són represaliats i han perdut els seus drets. Des d’Espanya han venut un relat de violència que no ha existit, per emmascarar i intentar legitimar un règim democràtic que no és tal, un relat que han utilitzat els jutges per condemnar a polítics. Pensa, pensa.
Pensa. Pensa que Evo Morales ha estat obligat a dimitir per l’exèrcit, com tantes altres vegades ha passat en anteriors cops d’estat Llatinoamèrica. Pensa que Evo ha guanyat eleccions democràtiques i ha implantat models d’esquerres pel seu país, models que han fet trontollar les grans corporacions en determinats sectors. Pensa que a Bolívia hi ha el saler d’Uyuni, la plana de sal més gran del món, equivalent a 13,5 vegades la mida de la ciutat de New York, pensa que aquesta gran superfície conté més del 50% de les reserves mundials de liti, i pensa que el liti, anomenat també com a or blanc, és el material clau utilitzat en les bateries recarregables, bateries que subministren l’energia als vehicles elèctrics, les bateries que alimenten el futur. Pensa.
El que està passant a Bolívia, no serà la guerra del liti?
Els preus del liti quasi s’han triplicat des de 2015 fins ara, la tona ha passat d’un valor de 10 mil dòlars fins a més de 25 mil dòlars. La previsió pel 2025 és que la demanda global del tercer element químic a la taula periòdica almenys es dupliqui, de manera que els inversors estrangers esperen beneficis massius. Aquesta expectativa de la classe inversora no coincideix ni lliga amb els termes del President bolivià Morales de socialitzar els beneficis entre la gent que proporciona la terra del material que dóna els beneficis. No és possible separar els negocis dels majors industrials del món amb la situació de Bolívia i en el projecte d’explotació i industrialització sobirana que volia desenvolupar Evo deixant fora als Estats Units i altres potències occidentals. Per exemple, Panasonic, Toshiba, LG i Tesla, quatre dels deu majors fabricants de bateries de liti del món, han vist apujar el preu de les seves accions d’ença que s’ha produït el cop d’estat. Pensa, pensa.
Tenint en compte la història del canvi energètic i climàtic, quan alguna cosa és bona per aquest tipus d’indústria, és dolenta per a la resta del món. Gràcies a aquest cop d’estat a Bolívia, l’energia del futur pot acabar sent propietat de les mateixes forces econòmiques i polítiques de sempre. No sabem si la CIA està al darrere del cop d’estat, però intuïm que així és, Donald Trump mai s’ha amagat del seu desig de destituir a Morales, i la CIA ha admès haver enderrocat altres democràcies anteriorment a Sud-amèrica per instal·lar líders favorables que venen els recursos naturals als interessos de les grans corporacions estrangers. El cop d’estat arriba als pocs dies que el govern bolivià ha cancel·lat un projecte amb l’empresa minera alemanya ACISA per explotar el liti bolivià per la fabricació de bateries i automòbils de la marca Tesla a Alemanya, i que suposava l’explotació de recursos a Bolívia amb els greus problemes mediambientals que comporta, i emportar-se el valor afegit cap a les fàbriques ubicades a Europa. Pensa, pensa.
Make lies, lügen machen, faire des mensonges, fazer mentiras, fabricar mentiras лгать, sigui en l’idioma que sigui es tracta de fabricar mentides. Pensa, pensa.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya