EconomiaCAT
TEST, TEST, TEST
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TEST, TEST, TEST
A mitjans de març, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, es dirigia al món amb una insistent recomanació: Test, Test, Test.
Les tres eines fonamentals per aplanar la corba de contagis són l’aïllament, el diagnòstic i el rastreig. La lluita contra la pandèmia pel Covid19 requereix l’actuació simultània, ràpida i eficient de les tres eines, no és possible guanyar aquest combat només amb una d’elles.
El confinament és necessari però no suficient. A l’estat espanyol, l’aïllament social massiu s’ha acabat aplicant encara que tard. Menysprear l’abast de l’epidèmia, haver-se adormit en decretar l’estat d’alarma, amagar el cap sota l’ala, com sempre, alentir la reacció, demorar-la... ha costat més de setze mil vides humanes. Ara ens anuncien un desconfinament encobert, és fàcil anticipar que esdevindrà en un nou drama.
Per evitar-ho o minvar-ho tant com sigui possible, s’han de trencar les cadenes de contagi, cal seguir les recomanacions dictades per l’OMS, però fent-hi cas des del minut zero. Tornem a anar tard, com sempre, és imperatiu fer diagnòstics massius, tests a tanta població com sigui possible, no únicament de forma restringida als casos greus i als famosos com s’ha fet a España, cal fer-ho a tothom, començant per a les persones de risc, pels que presenten qualsevol simptomatologia lleu i els sospitosos per haver estat en contacte amb algú que hagi estat infectat. Però després cal fer-ho a tothom, calen diagnòstics mòbils, als carrers per descongestionar els hospitals, a l’entrada d’edificis, mitjançant les mútues als centres de treball, etc.
És irritant i patètic sentir a dir que a Catalunya han arribat 170 mil tests. I què fem amb aquesta misèria? Si som 7 milions de persones a Catalunya, aquesta quantitat som els possibles infectats i infectants que per manca de presentar símptomes i de no saber-ho, podem anar escampant els dies vinents el bitxo per la família, els amics, els companys de feina, els veïns d’escala, posant-los en risc de forma involuntària però no per això de forma menys letal per alguns, sobretot pels més grans o més vulnerables.
No podem anar a cegues perquè ens perdem, necessitem el GPS per orientar-nos, necessitem tenir informació detallada, real i de confiança. La xifra donada oficialment a España i Catalunya sabem que és una xifra molt llunyana a la realitat d’afectats. S’apropa més a la de casos greus que a la de casos en general, ja que els que ho han pogut passar trampejant a casa, no han sigut diagnosticats com a tal, i jo igual que vosaltres, en coneixem uns quants d’ells, no?
Cal actuar, i cal fer-ho Bali, bali!, que en coreà vol dir ràpid, ràpid! Així, ho van fer ells (els coreans vull dir) i així van aconseguir aplanar ràpidament la corba de contagis. Corea és un país també de 50 milions d’habitants, que després de la Xina van ser dels primers a detectar-hi casos, ells van aplicar amb èxit la mesura dels tests massius i ara les seves estadístiques són de 10 mil casos actius, més de 7 mil curats i només 200 morts. Un èxit. Un èxit de gestió, i de transparència, doncs hem de considerar que els coreans sí que han fet els tests a quasi tota la seva població.
Comparar Corea amb Espanya no és possible, és comparar el primer món amb un país de pandereta, és comparar un país que va reaccionar ràpid amb un altre que va tenir temps i el va desaprofitar, un país que cuida la seva gent i un altre que prefereix amagar-se de les responsabilitats per després tenir 165 mil casos diagnosticats d’un total d’1 milió de casos estimats reals de Coronavirus, un país que no prioritza a la seva gent a la qual posa en perill sanitari i en perill econòmic.
L’enemic i el problema és el virus, la solució passa per la Ciència. Però en funció de cada estat, els governants trien amb els seus fets de quin costat, si dels problemes o de les solucions.
Un cop confinats, i si som testejats, ja només quedarà el rastreig, del que parlaré un altre dia.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
VACUNA ECONÒMICA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
VACUNA ECONÒMICA
Quan sento parlar d’avals, quan sento parlar de crèdits, quan sento parlar d’ajornaments de lloguers i hipoteques, quan sento parlar d’articulació de solucions per la via de la banca convencional, m’entra una suor freda per tot el cos i només veig el que altres sembla que no veuen, només veig una ceguesa immensa. Qui ho pagarà i com es pagarà?
Aquest virus no afecta els ulls, obriu-los!, cal trobar la vacuna econòmica adequada, és l’hora d’invertir en persones i empreses, fer-ho directament, no hi ha cap altra solució.
Davant d’una situació excepcional s’han de prendre decisions excepcionals. Mai hem viscut una situació com aquesta, no és podem prendre mesures tradicionals perquè no funcionaran, no es poden seguir els protocols de sempre ni prendre mesures de manual, donat que els manuals s’escriuen en funció de l’experiència de l’autor, i en aquest cas ningú en té.
Les mesures econòmiques proposades pel govern estatal i europeu són insuficients, clarament insuficients en forma i fons, només serveixen per fer-nos perdre el temps i no hi ha temps a perdre, igual que no hi havia temps en l’aspecte sanitari no hi és en l’econòmic, cal actuar amb rapidesa i eficàcia perquè de les accions d’avui dependran les conseqüències de demà.
Aquestes mesures considerades d’emergència, no aconseguiran, ni de lluny, evitar la crisi de liquiditat que ja ha començat amb l’obligada paralització de l’activitat econòmica, i sobretot no evitaran ni arreglaran la que ens ve a sobre, una crisi d’oferta i demanda, una recessió que arriba a gran velocitat per la via de la propagació del virus, però que no morirà amb el descobriment de la vacuna sanitària contra aquest, que es quedarà molt de temps entre nosaltres excepte si trobem una vacuna econòmica, excepte si es fan diferents les coses, cal obrir els ulls i actuar veient el present, no fent-ho en clau de passat.
És evident que ha d’haver-hi moratòria d’impostos, de seguretat social, de lloguers i hipoteques, de crèdits bancaris, però el remei efectiu i únic passa per la injecció de diners en quantitat suficient, molts diners, el sistema necessita liquiditat si no volem col·lapsar.
Si una empresa no treballa, no ingressa i no paga, i si una empresa que ha de rebre diners no els cobra, llavors no pot pagar les seves obligacions de present, i sinó paga, ningú li dóna servei i deixa de treballar, però també deixa de pagar, la cadena continua i afecta a tothom, a més, els impagats augmenten, es descontrolen, els bancs agafen por, retallen línies de crèdit i les empreses no poden seguir treballant, ningú paga i ningú cobra, ni ara ni en el futur, tot s’atura. Tot esclata. És el caos.
Cal liquiditat no només per cobrir les necessitats bàsiques dels més desafavorits, que també!, però aquesta mesura seria una mort lenta, ens durarà dos dies, cada vegada hi haurà més gent en precari i cada vegada el problema en lloc de minvar serà més gran i hi haurà menys recursos per aportar solucions reals. La liquiditat ha de ser suficient per aturar el cop, per fer un parèntesi fins a arribar a l’estabilitat, per simular un escenari de quasi-normalitat dins de l’excepcionalitat del moment, un escenari on el flux financer no s’aturi. No hi ha alternativa, o es fa o ho pagarem car.
Ara és l’hora que l’estat i els governs han de demostrar que estan al servei de la gent: són ells qui s’ha de endeutar, no les famílies i les empreses perquè després no podran pagar aquest excés de deute. En aquest context, la salvaguarda de persones i empreses ha d’estar garantida si volem que existeixi una solució.
Està clar que tothom s’ha i s’haurà d’estrènyer ben fort el cinturó, però de forma col·lectiva, no individual creant més patiment futur només per uns quants. Si tots suportem la nostra part i la repartim, segur que aquesta part serà més suportable.
Aquest virus no afecta la memòria, no oblideu qui aplica una vacuna econòmica eficient i a qui no l’interessa fer-ho.
Solucions ara o revolucions demà. Una de les dues és urgent.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya