EconomiaCAT
DOBLE COP D’ESTAT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
DOBLE COP D’ESTAT
Parlem de cop d’estat a Catalunya, i així és, però s’està gestant un altre cop d’estat a Espanya, sinó al temps. Doble cop d’estat.
Històricament, els executors dels cops d’estat han sigut els militars, va passar amb Franco a Espanya, amb Videla a Argentina, amb Bordaberry a Uruguai i amb Pinochet a Xile, igual que en molts altres casos en què l’exèrcit es va revoltar contra els règims democràtics escollits per al poble. Els militars han sigut els baluards dels poderosos per restablir l’ordre quan el sistema de privilegis i jerarquies estava en perill, normalment amb l’excusa d’actuar per patriotisme.
Ara les coses han canviat, no estem de forma permanent sota pressió colpista militar, però els cops d’estat segueixen existint i s’han sofisticat. Ja no són els senyors de la guerra qui executen accions militaristes per la força per “resoldre” (al seu entendre) els conflictes, ara l’exèrcit només intimida però els executors en primera instància són els jutges.
Catalunya ha estat un escenari del nou tipus de cop d’estat, un exemple clar de cop d’estat 2.0 dut a terme pels colpistes amb toga que executen accions judicials prevaricadores fetes a mida, que de forma irregular, indigne, injusta, impune, venjativa i autoritària actuen contra Presidents i governs electes de forma democràtica, a qui han empresonat o obligat a exiliar-se.
Ha canviat la forma però no el fons de portar a terme els cops d’estat, la finalitat és la mateixa que hi havia amb les intervencions colpistes militars, eliminar els adversaris per fer-se i perpetuar-se en el poder.
Aquest fenòmen no és exclusiu al nostre país, tots hem escoltat els casos de Lula a Brasil, de Kirchner a Argentina i de Zelaya a Hondures, per posar tres exemples. Els mitjans d’informació ens han venut que eren Presidents i governs corruptes, no em pronuncio, no visc en aquests països i no els conec en profunditat, però sí que conec molt bé el que diuen aquests mitjans de comunicació de la “caverna” espanyola sobre Catalunya i tot sabem que no hi ha res de veritat. Per què llavors hem de creure el que diuen d’aquests països? No us patina un xic que les campanyes de desprestigi agressives es facin sempre contra governs d’esquerra o que volen canviar i revertir l’establishment?
Estem davant d’un doble cop d’estat. El primer cop d’estat s’està produint fa mesos, és contra Catalunya. Cop d’estat és la ingerència de la JEC-Junta Electoral Central al dictar la inhabilitació del President Torra, cop d’estat és que el mateix organisme hagi dictat la privació d’Oriol Junqueras de la seva condició d’eurodiputat desconeixen la jurisprudència del TJUE-Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. Tot forma part de l’estratègia d’invasió dels jutges dels alts tribunals espanyols en la política catalana. Tot és part d’un cop d’estat que pretén aniquilar la resistència democràtica per vies pacífiques del sector independentista i favorable al dret a decidir que és predominant a Catalunya i contrari al foscos interessos dels no demòcrates.
El segon cop d’estat s’està gestant, és contra Espanya. Rei, partit de dretes que són ultradretes, ultradreta reconeguda, premsa cavernària o millor dit cavernícola, jutges hereus del franquisme i els seus seguidors, policies propensos a donar pallisses als ciutadans, militars colpistes, romàntics de la dictadura, poders fàctics de tota la vida, hooligans de la repressió, fanàtics del “a por ellos”, espantalls de tot allò que és ranci, aiatol·làs i altres tarats mentals, estan fent una molt dolenta digestió dels resultats electorals, de la democràcia. Saben que el pacte d’esquerres amb la importància de les sobiranies perifèriques investiran a Sánchez, saben que seran majoria al Parlament espanyol, potser controlaran l’administració però no estan disposats a acceptar que controlin l’estat perquè l’estat és poder, creuen que els pertany i per tant actuaran utilitzant el mateix sistema que el seguit a Catalunya contra Catalunya, aquesta vegada en el marc espanyol, contra Espanya.
Igual que hem vist aquí, els “voceros” que formen els mitjans d’incomunicació centrals, monopolitzats pels poderosos, seguiran difonent mentides i més mentides a tort i a dret per crear una opinió pública favorable, per ser un caldo de cultiu òptim a la posterior intervenció de la jerarquia judicial dominada pels ultres, que desplegarà la repressió política, calculada i selectiva de forma coordinada amb el braç polític no democràtic.
Igual que creien els colpistes militars, aquests cossos de jutges colpistes oligàrquics pensen que són uns salva-pàtries d’emergència per restablir l’ordre perdut, es veuen a sí mateixos per sobre de tot, estant convençuts que estan facultats per inventar relats i interpretar lleis de forma retorçadament maliciosa amb l’únic argument jurídic de “por sus cojones”, creuen que el seu deure és actuar a cops de sentències en benefici de la unió de la Santa Pàtria, quan realment només són uns pocavergonyes mafiosos que defensen els seus particulars interessos i idees feixistes.
Corrompen l’Estat de Dret, no els importa. Degraden la democràcia, cap problema per ells. Aniquilen les llibertats, creuen que millor.
Catalans i espanyols, és un doble cop d’estat, un cop d’estat judicial.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
ADDICCIONS, DEL MARLBORO A INSTAGRAM
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
ADDICCIONS, DEL MARLBORO A INSTAGRAM
Quan les addiccions, inicialment inofensives, es fan molt populars apareixen els problemes socials. Quan els costos a llarg termini de les addiccions comencen a acumular-se apareixen els problemes econòmics. Quan les addiccions es fan immensament rendibles i les empreses que les exploten poden comprar influència per protegir els seus productes tòxics i nocius, apareixen els problemes polítics.
Va passar amb la indústria del tabac abans que la seva alta toxicitat no es podés seguir dissimulant i protegint per les autoritats polítiques de tot arreu i passa ara amb les xarxes socials. Addiccions, del Marlboro a Instagram.
Mesurar el cost de les addiccions és difícil.
En el cas del tabac, sabem el preu de venda d’un paquet de tabac posat en el punt de venda convencional però desconeixem el seu cost real. El cost del tabac no és només un sumatori del cost de factors necessaris per a produir, empaquetar, distribuir i comercialitzar els cigarros i cigarrets. En el cost total cal afegir els milions d’euros que costen els tractaments pulmonars, cardiovasculars i altres derivats del consum del tabac, sense considerar altres costos igualment importants com serien la reducció de vida útil del factor humà de producció, la productivitat d’aquests i les pèrdues emocionals que això comporta.
Si consideréssim tots els costos totals de l’addicció al tabac, el cost d’un paquet de cigarrets passaria fàcilment a multiplicar-se per 15 o 20, el seu cost estaria al voltant dels 60-70 euros. Qui es podria permetre consumir un paquet diari amb aquest cost?
En el cas d’addicció a les xarxes socials els costos hi són malgrat la nostra incapacitat per mesurar-los donada la dificultat afegida per la inexistència d’un històric. De moment coneixem els efectes devastadors dels casos més greus, casos per exemple de bullying informàtic a adolescents, sotmesos a 24 hores diàries i ininterrompudes d’escarni col·lectiu i continuat que han acabat amb el suïcidi del noi o la noia. També s’ha de comptabilitzar com a cost de les addiccions a xarxes socials, tota la productivitat perduda en centres de treball, en escoles i oci, per les interactuacions d’aquests addictes als seus mòbils i ordinadors, sembla ser que unes mitjana de 150 vegades al dia.
No existeixen beneficis propis en les addiccions. El tabac basava el seu màrqueting en l’atractiu de ser un producte prohibit (per a nens per exemple) i ser artificialment glamurós (els actors sofisticats fumaven a les pel·lícules). Les xarxes socials comparteixen, salvant les distàncies, determinats aspectes d’aquestes dinàmiques.
Les xarxes socials ofereixen l’oportunitat als individus de tenir un megàfon per destacar-se i elevar la seva jerarquia i estatus social a l’atraure comentaris positius i més “me gusta” d’altres consumidors de xarxes socials. Per exemple, a la vida real cal tenir o guanyar molts diners per comprar-se un Ferrari i presumir davant de coneguts o amics, però a Instagram només necessites fer-te fotos amb un Ferrari i publicitar-les. Instagram i les xarxes socials permeten a una persona donar-li l’oportunitat de fer veure el que no és realment, fer-la més gran segons la seva consideració, sense necessitat de l’esforç i el treball, i fer-ho amb eines molt modestes, només amb una càmera o un mòbil i una connexió a Internet.
Però una cosa és l’oportunitat i l’altre la crua realitat. Igual que a la vida, a les xarxes només destaquen uns pocs, mentre que la resta s’ha de conformar amb un grapat més o menys important d’amics virtuals o followers, deixant a la majoria d’usuaris en una posició extremadament vulnerable a petits canvis en la seva visibilitat, sense poder determinar el cost que pot tenir aquesta situació pels que són addictes.
Utilitza les xarxes socials però no t'en facis addicte, ni a elles ni a res. Les addiccions són tòxiques i t’anul·len com a persona. Sigues lliure.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya