EconomiaCAT
CORONAVIRUS vs SARS, IMPACTE ECONÒMIC
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
CORONAVIRUS vs SARS
El coronavirus ens està deixant imatges impactants, imatges de ciutats fantasma sense cotxes ni gent als carrers, imatges amb pocs comerços oberts i buits, restaurants, museus i cinemes tancats, fàbriques paralitzades que han posposat en retorn de les vacances dels seus treballadors, línies de transport sense funcionar, vols anul·lats, competicions esportives suspeses, són algunes de les imatges realment inusuals que ens vénen de la Xina, acostumats a veure un país on hi ha 1.300 milions d’habitants en constant activitat.
Però els impactes del coronavirus no només seran fotogràfics i fortament emocionals, també seran econòmics, superiors als que hi va haver amb el SARS, també conegut com a virus de la grip aviar o Síndrome Respiratori Agut Sever, ara fa 17 anys, que va tenir un impacte significatiu però efímer en el creixement econòmic de la regió asiàtica.
És interessant fer la comparació entre coronavirus vs SARS, impacte econòmic. El SARS va provocar quasi mil morts i un cost econòmic de 33 mil milions de dòlars, el 0,1% del PIB mundial, mentre que l’impacte del coronavirus s’estima que serà de 10 vegades més, arribant a l’1% del PIB mundial, en el millor dels casos i sempre que l’epidèmia es pugui controlar en poc temps, cosa que no es pot assegurar a hores d’ara considerant que la Xina combina aspectes del primer món més avançat amb altres del més tercermundista, amb forts desequilibris territorials i amb una Sanitat no molt desenvolupada que ocupa el lloc 80è del rànquing en inversió sanitària per càpita.
Com que les desgràcies no venen mai en bon moment, el brot del coronavirus tampoc. Ha coincidit amb l’Any Nou xinès, moment en què els xinesos de l’interior que treballen a les grans capitals tornen al seu lloc d’origen, i en què d’altres aprofiten per fer uns dies de merescudes vacances. En aquest període, el consum interior repunta, però l’impacte del virus ha desembocat en la paràlisi quasi completa del consum, generant a tot el país una quarantena que va més enllà de l’aïllament biològic, convertint-se en un una quarantena psicològica i econòmica que arriba just quan acaba un any amb la menor taxa de creixement dels darrers temps. I ja sabem que si l’economia de la Xina desaccelera i esternuda, tots ens contagiem per la globalització, amb el risc que suposa de derivar en un coma econòmic general.
Google, Amazon, HSBC, Microsoft, Tesla, Nissan, Renault, PSA, Honda, Toyota, Mc Donalds, H&M, Uniqlo, Ikea, i molts establiments de Starbucks, són només algunes de les empreses que estan tancades a la Xina i no tenen encara data concreta de reapertura, però on els grans infectats econòmics ho seran la demanda interna, el sector serveis i els petits negocis.
Quan va esdevenir l’epidèmia del SARS, l’economia xinesa estava en ràpid creixement donada per la forta demanda externa, amb un índex del 10% l’any 2003. El context del coronavirus és diferent, emergeix dins d’un procés de desacceleració econòmic amb un índex de creixement entre el 6% i el 5%, amb menys recursos, menys marge pels estímuls econòmics i més dèficit fiscal per a respondre, i amb forta dependència dels serveis i del consum intern, aspectes que a actualment no estan funcionant al país.
Igualment les conseqüències per a la resta del món eren inferiors amb el brot del SARS que ara amb el coronavirus, no hi havia turisme xinès ni tanta dependència de matèries primeres i manufactures a baix cost, com es constata amb l’impacte immediat que ha tingut l’epidèmia actual amb els mercats internacionals on les accions s’han desplomat, la demanda de petroli ha caigut abaixant força el seu preu, i el iuan ha arribat al seu valor més baix de l’any. A l’any 2003 la contribució de Xina a l’economia mundial era d’1,6 bilions de dòlars, ara és de 14 bilions de dòlars, aquesta dada ho diu tot respecte a la presència de la Xina en els mercats internacionals en cadascuna de les dues epidèmies, ara és el 18% del PIB mundial. La desacceleració econòmica que segur es produirà a la Xina, afectarà als objectius de compra de l’acord acabat de signar amb els Estats Units, desconeixem les conseqüència d’un més que possible incompliment.
El recentment iniciat Any de la Rata sembla que comença amb mal peu.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
QUAN TOT CANVIA, TOT SEGUEIX IGUAL A CASPALAND
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
QUAN TOT CANVIA, TOT SEGUEIX IGUAL A CASPALAND
Vaja, vaja! Amb la setmaneta.
Mentre el món canvia el seu clima de manera inexorable, l’estat espanyol utilitza el seu instrument jurídic per aferrar-se al seu passat dictatorial.
Pels que encara pensàvem que el canvi climàtic era una cosa encara llunyana i no ens tocaria viure els seus efectes en dècades, pels que vèiem el desglaç i desaparició de les glaceres com un tema espectacular en els reportatges del National Geographic, pels que combatíem les onades de calor comprant més aparells d’aire condicionat, pels que no ens volíem adonar de la migració d’aus i plantes arreu dels diferents territoris en la recerca de nous ecosistemes per a poder viure, pels que no volem plantejar-nos els motius pels quals les gavines cada vegada estan més dins de la ciutat caçant escombraries enlloc del mar caçant peixos, per a tots nosaltres, els incrèduls, els panxa-contentes, ha arribat un inesperat convidat masculí amb nom de dona, El "Glòria", que ha entrat devastadorament a casa nostra enderrocant la porta sense trucar ni demanar permís per fer-ho, ha devorat amb una sola queixalada els nostres litorals marítims, ha fet màgia fent desaparèixer davant dels nostres ulls les nostres platges, ha esclafat violentament les línies elèctriques i conduccions d’aigua, ens ha deixat sense paraigües, ha arrasat els nostres cultius, ha tirat per terra els nostres arbres i ha desmantellat els nostres hivernacles.
El "Glòria" ha marxat, però ens ha avisat que la crisi climàtica està amb nosaltres, es tracta d’una emergència del present que s’ha d’afrontar, en vindran d’altres i cal estar preparat per sobreviure, conviure i viure.
El clima ha canviat, el món canvia, i quan tot canvia, tot segueix igual a Caspaland, un Parc Temàtic que fa més de 80 anys que resisteix, encara que resisteix malament, el pas del temps. Malgrat que el parc rep habitualment, cada vegada més habitualment, l’aplicació de capes de pintura a dojo, aquestes no arriben a tapar mai la realitat de les seves estructures que estan velles, corcades i podrides per dins.
Caspaland no és el nom oficial del parc però és com tothom el coneix avui. Abans d’inaugurar-lo, l’any 39 com a Frankoland, va ser necessari enderrocar i netejar a fons tot allò que feia nosa, el que molestava i era un destorb. Els encarregats de portar-ho a terme van ser els militars i els policies polítics, que encara formen part de l’immobilitzat del parc. Van haver de netejar la terra de les males herbes que havien crescut, de dissidents, de comunistes, de rojos com ells deien, de gent que pensava però pensava diferent. També va ser necessari (i frapant per a ells) utilitzar explosius, com les bombes que van llançar a Sant Felip Neri, assassinant a desenes d’innocents, la majoria d’ells eren nens, danys col·laterals va dir la seva propaganda. Tot pel parc. Tot per Caspaland, un parc de l’horror fet a imatge i semblança del Naziland a Alemanya i Mussoliniland a Itàlia.
A la mort del fundador del parc, el seu hereu JCB, va decidir canviar-li el nom i que passés a ser un parc lúdic enlloc d’un parc de l’horror, que és el que reclamava la gent. Va fer una rentada d’imatge i una nova capa de pintura, aquesta vegada brillant, també va retolar de forma ben visible i a tot arreu el nou lema del parc “cap a una transició”. Però malauradament res canviava, tot era igual de forma estructural, ni el lloc, ni les atraccions, ni els escenaris, ni els mobles, ni els empleats.
I aquell parc que havia de reconvertir-se i ser l’exemple de reconversió d’altres parcs que volien fer-ho, va seguir sent el mateix parc brut, obscur, vell i ranci de sempre, el mateix Frankoland, el Caspaland de sempre.
Alguns dels seus visitants, van confondre la realitat amb la ficció i van ser enganyats, pensant que la transició havia existit realment i ara el parc era un lloc agradable per passejar i viure on es governava en democràcia i respectant l’estat de dret. Tot mentida i confusió, la mateixa confusió que tenen els visitants del parc quan veuen deambular pels seus carrers a personatges com Torrente i Martínez el Facha, amb altres com Jiménez Losantos, Marhuenda, Inda i Abascal, sense poder distingir quins són els de ficció i quin són els reals.
Des de fa uns mesos (potser anys), com ja se li veia el llautó, i aprofitant l’arribada de l’hereu de JCB, de qui diuen que està “mu preparao”, Caspaland ha iniciat un intent de nou rentat d’imatge, fent veure que la justícia està per sobre de qualsevol ciutadà, i que la Llei és per a tothom, però clar, com Caspaland és com és i res no canvia des de la seva inauguració, la nova capa de pintures ha consistit només a vestir amb togues els més fidels i fanàtics al règim, i dividir el parc en 4 territoris, el Supremoland, l’Audiencialand, el Superiorland i el Constitucionaland. Una divisió que no és tal, tot segueix igual.
Han augmentat el nombre d’espectacles en aquests territoris del parc, així a Supremoland hem contemplat atònits el seu show estrella, “el Juicio del Procés”, una tornada a l’horror que mai ha deixat d’existir al parc, amb gran ressonància internacional, que dona i seguirà donant molt a parlar i fer. D’aquest show se’n està parlant fins i tot, a molt Parlaments democràtics, a Nacions Unides i a Amnistia Internacional. Ara que aquest espectacle ha acabat, n’ha començat un de nou en una sala més petita però igualment macabre, la sala JEC, sota el nom “la expulsión del President Torra”, basada en com uns jutges prevaricadors dominen tota una societat, se’n riuen de les Institucions i acaben per fer fora al líder escollit pel poble. Bé encara no ha acabat, però tots sabem com acaba.
A més, aquesta setmana, la setmaneta que dèiem a l’inici de l’article, estem d’estrena, a Audiencioland ha començat “el Juicio de Trapero”, la segona part de la "saga del Procés", y que narra les peripècies d’un policia del cos dels Mossos, a qui el poble va considerar un heroi per fer bé la seva feina un mes d’Agost del l’any 17, i a qui ara els jutges tramposos i venjatius sotmeten a una farsa de judici. Aquest show té un missatge pedagògic, vol deixar clar a milions de persones, i a generacions i generacions de policies que qui manen són ells, els jutges. La factoria creativa de Caspaland, del tot autofàgica actualment, no para, ja està preparant el final de la seva antológica trilogia, “El retorno de Puigdemont".
Malgrat els calers que es gasten en promocionar el producte, i les capes i capes de pintura, la resta del món ja no compra entrades pel parc, ara les han de regalar, són gratuïtes i per entrar només calen 4 requisits que diuen patriòtics i per ells són imprescindibles: ser violent o acceptar la violència, ser anticatalà, no respectar la llibertat de pensament i d’acció dels altres, i no ser gens demòcrata.
Caspaland seria per riure sinó fos perquè és un autèntic drama.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya