EconomiaCAT

REVOLUCIÓ, DELS SOMRIURES A LA FERMESA

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 16 Desembre 2018

Catalunya

REVOLUCIÓ, DELS SOMRIURES A LA FERMESA

Si els catalans fem accions, som menyspreats, amenaçats i insultats per fer-les. Si no les fem rebem el mateix tracte per no fer-les. Ja sigui si anem cap endavant, cap enrere, cap al costat o estem aturats, rebem igual.

Hem de triar, i no és un tema de cervell o estómac, tampoc un tema de rauxa o seny. Ho tinc clar, només tenim un camí, l’acció.

No fer res serà vist pels que ens volen sotmesos com una mostra més segons ells, de la covardia catalana, i ha de ser aprofitat per esclafar-nos un cop més, de forma que la pressió futura seguirà i seguirà fins que ens facin perdre tota l’autoestima que hem anat recuperant i ens anat guanyant des del 2010 fins ara com a poble, amb l’objectiu de derrotar-nos i humiliar-nos. De cara a l’opinió pública internacional, com que no hi haurà notícia, no existirem.

Fer poca cosa, només quatre aldarulls, serà venut per les forces no democràtiques (VOX-C’S-PP-PSOE) com que a Catalunya es respira un clima irrespirable i sort han tingut els catalans de bé i el govern espanyol que la policia nacional espanyola ha defensat a la pàtria davant la passivitat dels mossos. És igual el que pugui succeir, però el relat inventat que explicaran els mitjans de comunicació fanàtics i embogits ja el coneixem prou bé i de sobres, i serà el mateix que voldran explicar a l’estranger, on per cert, cada vegada més l’opinió pública va prenent consciència del que estan fent amb altres ciutadans europeus.

Per tant, només hi ha un camí. Si triem les opcions anteriors, els partidaris de fer efectiva la República Catalana la deixarem per sempre més al congelador, en standby. No tenim un lideratge clar i aquesta situació ens pot desorientar en alguns moments, fent cas del que ens diu un i altre polític, enlloc de fer cas del que ens diu la nostra consciència col·lectiva com a poble català. Respecte pels presos polítics i els exiliats polítics, tot el respecte, però hem d’anar a la nostra per vosaltres també. Què fareu amb la vaga de fam? La portareu a terme fins a la mort... Heu de saber que a ells no els importa ni la vostra vida, ni el vostre patiment, ni la vostra mort, ells gaudeixen de l’èxit del seu xenofisme i si perdeu la vida és una forma més de eliminar el seu rival polític. A nosaltres si ens importeu, hem de pensar també en vosaltres.

Queixant-nos des del sofà de casa quan veien el telenotícies i les tertúlies de TV3 o de qualsevol cadena estatal, queixant-nos a les sobretaules de Nadal, a les pistes d’esquí o als sopars d’amics, no porta a cap lloc, només a estar de mal humor, a pujar-nos la pressió arterial i emprenyar-nos amb el món i amb nosaltres mateixos.

Ens hem de moure i portar a terme la revolució que vam començar, la revolució de veritat. Hem de persistir i finalitzar aquella revolució que va començar amb somriures i lliris a la mà però que a hores d’ara ja és història, en aquest moment necessitem fermesa. Revolució? Sí, revolució: dels somriures a la fermesa.

La República sabem que no vindrà de dins, que no hi haurà mai un respecte des de l’estat espanyol pel dret a decidir dels catalans, per la nostra voluntat democràtica. Ells només saben d’autoritarisme, de militarisme, d’armes, de tirar benzina als incendis, d’arrogància, de prevaricació, de repressió, de vulneració de drets humans, de provocació i de fer-nos passar vergonya aliena amb els seus innobles actes, com ho és organitzar un consell de ministres del govern espanyol el divendres proper 21-D, una imposició més que els catalans no volem, just en el primer aniversari de la nostra darrera victòria, feta novament només que amb voluntats de la gent, amb urnes i amb els vots.

Digui el que digui el nostre Govern, molt dubitatiu, diguin el que diguin els nostres partits, que no són capaços d’unificar el missatge, diguin el que diguin els suposats líders dels nostres partits, respectables però errats sovint, nosaltres continuem el camí de la nostra llibertat, nosaltres a fer la nostra Revolució, a la nostra manera però sense defallir, sense baixar la intensitat, sense acomodar-nos.