EconomiaCAT
NI BONS NI DOLENTS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
NI BONS NI DOLENTS
Dubtes, tinc dubtes, molts dubtes.
Bombardejar a civils i posar tancs al carrer mai ha estat, ni està ni estarà justificat. Mai!. Qui ho fa és un assassí.
Però em nego a pensar i creure que els nord-americans i els europeus occidentals són els bons, mentre els russos són els dolents. Ni bons ni dolents.
Tot el que ens diuen els diaris, tot el que ens expliquen les televisions és veritat o és propaganda? Sabem que ens menteixen, ens menteixen sempre. Ho sabem, ho hem vist en primera persona, hem patit el que és la manipulació, i ara estem disposats a creure cegament el que ens expliquen sense cap dubte? Jo, no!
Vull saber, vull conèixer, vull entendre un tema tant complex com és la guerra d’Ucraïna, una guerra que és la suma de vàries guerres, una guerra civil entre ucraïnesos occidentalitzats i ucraïnesos prorussos, una guerra europea i una guerra internacional a l’hora.
L’agressió militar russa contra Ucraïna és inhumana, no es pot relativitzar, però tampoc ha de passar per davant d’altres agressions imperials que han deixat destruïdes a societats senceres, que han deixat a milions i milions de persones mortes, ferides, desplaçades i traumatitzades a tot el món. Aquesta guerra, com la resta de guerres, és miserable.
Putin és un desgraciat, un psicòpata i un assassí de persones innocents, però també ho són aquells que han pogut evitar la guerra i no han fet res. Els Estats Units sabien que Rússia preparava una invasió i sabien com evitar-la, però ja els hi va bé que Ucraïna faci el paper de víctima inevitable, una víctima que està a milers de kilòmetres de la seva frontera, una víctima que ha sigut utilitzada com a ariet contra Rússia que els hi començava a fer una mica d'ombra, una víctima que no els afectarà si sagna poc, molt o es dessagna totalment.
Sacrificar un peó per aconseguir la reina és una estratègia típica en el joc dels escacs, el que no sabem és si la reina és Rússia o l’estratègia va més enllà i pensa també en la Xina. Els governs occidentals saben que en una guerra militar, Ucraïna mai pot guanyar a Rússia, quin sentit té doncs invertir milers de milions per a proporcionar armes als ucraïnesos si la derrota està assegurada?, quin sentit té mantenir més temps l’agonia?.
Pobre gent. És molt impactant veure la imatge, per primera vegada, d'uns refugiats que vesteixen bé, no van bruts, ni amb draps com els sirians o els afganesos, els ucraïnesos surten amb el que tenen i el que tenen és roba de Zara, de Mango o del Primark, és roba normal com podria ser la nostra, és roba de gent que fins fa poc no imaginava que la seva vida canviaria tant.
No, nosaltres no en som pas de racistes, vam ser dels primers que demanàvem ajuda per Síria, per Afganistan; però siguem sincers, ens impacte més quan la gent que està fugint, és tan similar a nosaltres, com un mirall de la nostra societat, podriem ser nosaltres.
Putin mereix ser castigat. És un mentider que enganya al seu poble, exagera el suposat genocidi rus del Donbass i fa extensiu perversament a tot el regim ucraïnès l’existència de milícies nazis que campen lliurament per Ucraïna, una forta campanya de desprestigi per poder deshumanitzar a la jove república i al seu govern, i per justificar els bombardejos indiscriminats contra la població civil. Per als russos no hi ha guerra ni invasió d’un estat sobirà, només hi ha ajuda de l’exèrcit rus als seus aliats i amics.
Però no creieu que Putin s’ha equivocat d’època? Putin creu i potser avui controla els mitjans propagandístics de Rússia, la guerra de la desinformació, però som al segle XXI, el rus no és un ignorant ni un mort de gana, més d'hora o més tard s’en adonarà que aquesta invasió no és un fet per a estar-ne orgullós, sinó que li passarà la factura de la vergonya. Potser hi caurà quant apareguin imatges de soldats russos capturats, o quan els cadàvers dels joves soldats russos tornin a casa en bosses de plàstic, o potser quan vegin les imatges de cossos de nens i nenes innocents destrossats, però hi caurà segur.
Davant d’aquesta situació és difícil no prendre partit, per molt que un vulgui ser fred i esperar a tenir el màxim de informació. Analitzar els motius històrics, els motius geopolítics i el motius econòmics d’aquesta invasió és necessari, però les conclusions, un cop fetes aquestes anàlisis, no poden ser cap coartada per defendre o atacar l’estat invasor o a l’estat envaït. Estem parlant d’atacar a persones!, de vides humanes,parlem del seu drama, del seu dolor i del seu patiment.
Aquí no parlem d’estats bons ni dolents, parlem de dolents i dolents, segurament de dolents amb més poder i de dolents amb menys poder, però no hi ha ni un pam de net en els estats. Els únics bons són els civils innocents, abocats a marxar i fugir. Molt trist tot plegat.
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
GUERRA DE GAVINES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
GUERRA DE GAVINES
Més enllà de la Guerra d’Ucraïna, que és la que més ens ocupa i ens preocupa, aquesta setmana també ha estat marcada per la crisi a la cúpula del PP, la guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, la guerra de gavines, o guerra d’albatros, com els peperos s’afanyen sempre a matisar i corregir.
La lluita pel poder entre Casado i Ayuso, entre Gènova i Sol, és una història acarnissada de lluita de poder, un relat de corrupció, de traïcions, de maquinacions, d’espies, de manipulacions, de contractes assignats a dit, de comissions pagades amb diners públics. Però el més preocupant de tota aquesta història, no és que es treguin els ulls dos dirigents d’un partit franquista i reaccionari, el problema de què està passant al PP és que després de veure la llum un cas de corrupció com una catedral, en plena pandèmia, quan la gent de tot l’estat patia i moria, la presidenta de la Comunitat de Madrid afavoria contractes i enriquia sense escrúpols ni vergonya al seu germà.
Madrid, el PP, i tot l’estat té un gran problema amb la corrupció, i aquest va a pitjor. Els casos de corrupció d’antics presidents de la comunitat de Madrid, com Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes i Ignacio González, almenys els van portar a presentar la dimissió dels seus càrrecs. La diferència està en el fet que, ara assistim atònits, a què davant d’un nou possible, i molt probable, cas de corrupció, com el que afecta Díaz Ayuso, la dimissió (encoberta, però dimissió) provocada no sigui la seva, sinó la del mediocre i poc carismàtic president del partit, humiliat públicament per la propaganda de la comprada premsa mesetària amb connivència amb les elits madrilenyes, i apunyalat per l’esquena pels seus companys davant de tothom.
Barruts i pocavergonyes campen i manen per diferents institucions de l’estat. No els importa fer neteja. No els importa cap mena de valors. Aviat ningú parlarà del germà de l’Ayuso. Les ombres mafioses, el tràfic d’influències, els intercanvis de favor, les complicitats amb el poder, sempre han estat i hi seran amb el PP, un partit creat per mantenir i conservar la corrupció, un partit fet i evolucionat a les clavegueres de l’estat, l’estat a l’ombra que domina els tribunals, que controla la policia, l’exèrcit i els mitjans de comunicació.
Pablo Casado ja no servia, la seva incapacitat no venia de la sospita de títols i un màster regalat, venia per ser un perdedor que estava acumulant moltes derrotes. A Catalunya el PP no existeix, al País Basc va perdre malgrat aliar-se amb Ciudadanos, i ara, a les recents eleccions de Castella i Lleó, malgrat guanyar, no va obtenir la victòria esperada i la majoria absoluta que les enquestes fa unes setmanes li donaven com a segura. Havia de pactar amb Vox, i s’hi negava. Els comptes no surten, el PP no suma prou sense el partit de la ultradreta, ni per Castella i Lleó, ni quan toqui fer-ho a les eleccions generals de l’estat.
És en aquest punt, quan les gavines veuen escassejar l’aliment del poder, present i futur, no dubtant en convertir-se en gavines carronyeres i cruspint-se a un dels seus, no els ha costat gaire, Casado els hi era un destorb. L’escàndol dels germans Díaz Ayuso, sembla que no acabaran en res, però ha de passar un temps i s’ha d’apostar per una tercera via, la del gallec Alberto Núñez Feijóo, un pragmàtic i experimentat dirigent, que és president de la Xunta de Galícia des del 2009, i que serà qui haurà de tancar i recosir les ferides del seu partit, així com combatre l’extensió de Vox dins de la seva franja de votants natural.
Serà Feijóo un pedaç? Tindrà continuïtat? Tot depèn, si la seva imatge es manté com guanyadora, tindrà moltes oportunitats. No importarà si és amic d’un narcotraficant de cocaïna, tampoc si la seva germana treballa en una empresa que va rebre un rècord d’adjudicacions per part de la Xunta abans del seu ascens com a directora, ni si els parats han augmentat dins del seu territori, ni si els mitjans gallecs estan segrestats per la Xunta, ni si s’han retallat recursos sanitaris.
Tot és vàlid per tenir el poder. Tot s’hi val.
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
