EconomiaCAT
ELS FRONTS DE LA PANDÈMIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
ELS FRONTS DE LA PANDÈMIA
Estem de ple a la temuda segona onada pandèmica.
El nombre d’infectats augmenta cada dia, la propagació del virus accelera de manera descontrolada, els hospitals s’omplen de gom a gom amb pacients de la Covid, les UCI s’apropen al màxim de les seves capacitats i la xifra de morts comença a perdre el sentit humà de la tragèdia per passar a tenir el sentit matemàtic de l’estadística, excepte pels qui ho han viscut en primera persona o han tingut un cas a casa.
La pandèmia sanitària no es pot separar d’altres aspectes que van més enllà de la nostra salut i que a hores d’ara ens preocupen igual o més. Sense salut, no hi ha res. Però sense economia, sense seguretat jurídica, sense autoestima social, tampoc hi ha salut.
La pandèmia no es pot tractar només de forma sanitària, hi ha altres fronts, són els fronts de la pandèmia, però sembla que els nostres polítics, tant els catalans com els de l’estat espanyol no s’assabenten o simplement, i de forma irresponsable, prefereixen mirar cap a un altre costat, prefereixen seguir fent polítiques de cara a la galeria, les polítiques de sempre, polítiques de discussió quan ara cal fer polítiques d’acció, cal fer polítiques valentes i de crisi, una crisi única i sense precedents, una crisi inimaginable tan sols fa uns mesos, una crisi que obliga a solucions no convencionals.
Cap política econòmica funcionarà per superar aquesta crisi econòmica. Cap política social funcionarà per superar aquesta crisi social. Cap política sanitària funcionarà per superar aquesta crisi sanitària. És una crisi global, no es pot combatre de forma parcial des d’una de les seves arestes, cal actuar de forma contundent, de forma ràpida i de forma eficient. Res funcionarà mentre no hi hagi solució al virus.
La gran majoria dels països europeus es preparen per adoptar paquets de mesures sanitàries contra la segona onada, són insuficients, no serveixen, ho vam fer a la primera onada i ara hi tornem a ser. El tancament de bars i restaurants, els cobrefocs i les draconianes mesures restrictives aplicades de forma individualitzada sempre són incoherents si es combinen amb altres accions com agafar un transport públic atapeït a les hores punta i que no reuneix les mínimes garanties de seguretat pels seus usuaris, o haver-te d’anar a un hospital on és impossible guardar les distàncies degut a la manca de recursos i a la mala gestió, per posar dos exemples.
Mirem la Xina, primer van tenir una prioritat, abordar el xoc i origen del problema. En contenir i controlar el focus del problema amb poc temps, i disposar d’un sistema econòmic industrialitzat, van poder utilitzar les eines polítiques, fiscals i monetàries per estimular el consum intern i la demanda agregada, cosa que van fer encertadament. Sé que la Xina no és cap exemple modèlic en moltes coses, però ells tenen un sistema, el coneixen i van actuar en consonància amb aquest.
Mentre, a l’estat espanyol, tot és un despropòsit, s’apliquen mesures sanitàries que no funcionen i cap mesura econòmica o social. Ningú ajuda als petits comerços i negocis familiars que estan obligats a tancar, milers d’empreses s’han convertit ja en cadàvers, mentre d’altres estan al límit amb els seus castigats balanços d’impossible recuperació. Les carències en els préstecs ICO arriben al seu venciment i pocs les poden començar a pagar. Els ERTEs s’han convertit en estructurals. I com a sublim “pitorreo cañí”, les mascaretes continuen amb l’IVA al 21%, i es parla d’augmentar impostos a la sanitat privada en un moment com aquest, on el traspàs de la sanitat privada a la pública seria letal, literalment parlant, ja que el sistema es col·lapsaria. A Espanya, on domina el sector serveis, cal aturar el cop, calen injeccions massives de liquiditat i despesa pública, i a poc a poc anar canviant el model. O això o tindrem una quantitat tan ingent de pobres que anirem a la ruïna tots plegats.
És el moment d’endeutar-se com a país. Sens dubte, estem i vénen moments durs, doblement durs, per un costat són els que són i per altre perquè estem en mans d’una colla d’ineptes. Catalunya és un país capdavanter en tecnologia, en intel·ligència artificial, hi ha nombrosos especialistes entre la nostra gent, coneixement que cal posar al servei del país de forma immediata, per conèixer com es comporta el virus i com es comporta la gent que el te. La intel·ligència artificial serà fonamental per la solució, nosaltres tenim la matèria primera, tenim el coneixement per aconseguir-ho, però molts d’aquests especialistes estan mal ubicats o malviuen en empreses on no s’aprofiten bé. Cal becar-los, aportar el capital necessari per organitzar-los, però no en un futur, cal fer-ho ara, cal fer-ho ja.
Estem dins d’un problema però també tenim una oportunitat. Una oportunitat, que probablement perdrem, que deixarem passar per l’existència dels nostres ineptes dirigents que lluny de preocupar-se per a tots només es preocupen per ells.
Però també sóc pessimista per nosaltres mateixos, per la nostra comoditat d’acceptar a aquests dirigents i de seguir en un món físic que ha canviat, sense entendre que darrere d’aquest món físic hi ha tot un nou món virtual per descobrir.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
TANCAR BARRES, QUINA BARRA!
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TANCAR BARRES, QUINA BARRA!
Si algú no és sospitós de menysprear la Covid, aquest sóc jo. Al mes de març i abril vaig escriure diversos articles favorables i demanant el confinament extrem, malgrat les conseqüències derivades. L’objectiu era clar llavors, confinar-nos per fer net davant una situació descontrolada i desconeguda, confinar-nos per sobreviure en un moment de desbordament on (recordeu) es feia selecció i es triava deixar morir a la gent gran, però confinar-nos també per sobreviure socialment i econòmicament.
Confinar-se va ser la solució en aquell moment, però no ho és ara. Menys un confinament sense cap ajuda institucional, un confinament que recau sota les espatlles úniques de treballadors d’empreses privades, sobre les pimes i sobre els autònoms. I encara menys un confinament i mesures restrictives d’arrels populistes que afecta de forma selectiva i arbitrària a determinats sectors, molts d’ells tocats de mort per aquesta crisi sanitària de la qual les autoritats, també les catalanes, en són responsables.
Per què tanquem bars i restaurants i no tanquem altres comerços? Per què tanquen centres d’estètica i no perruqueries? Per què permetem que els súpers estiguin de gom a gom? Per què volem limitar la mobilitat i deixem que en metro vagi la gent com a sardines? Per què prohibim les classes presencials a les Universitats i deixem als nostres infants anar al col·legi? Per què no hi ha facilitats a les empreses privades que són les que paguen impostos i sostenen el país i deixem que funcionaris no prestin adequadament els serveis a aquestes empreses, ja que molts d’ells fan un teletreball que no funciona? Per què tanquem els caps sanitaris excepte visites programades i després als pacients (la majoria iaios) que prenen el Sintron a l’Hospital del Mar de Barcelona estan tots apilats?
Teniu clar on són els focus de contagi? Heu fet suficients rastrejadors? Teniu dades d’on ve el perill en major mesura. No les teniu, oi? Perquè no les heu publicat.
Tot és un despropòsit, tot fa sensació de gran improvisació, sembla que els líders treballin per interessos personals i/o capritxos més que pels ciutadans. Líders espanyols, líders madrilenys però especialment els líders catalans, una colla d’ineptes que no van fer res per evitar la primera pandèmia, no van saber erradicar-la, ens van posar a tots en perill, no ens van defensar com és la seva obligació, no han fet els deures a l’estiu, només han fet populisme i ara ens trobem de ple amb l’aigua al coll i surfejant dins d’una segona onada pandèmica.
Tancar barres, quina barra!. Quines penques. Excepte amb els negocis en els quals és impossible mantenir les mesures de la pandèmia, com poden ser locals d’oci nocturn, aquí no s’ha de tancar res, no podem tancar res, no ens ho podem permetre, som massa dèbils per fer-ho.
I menys s’ha d’obligar a tancar a un sector que no és culpable, on segurament hi ha uns quants que no han fet bé la seva feina, doncs és a aquests als qui heu de tancar el local per irresponsables i multar-los fortament. Però als que han limitat l’aforament, els que han pres totes i cadascuna de les mesures disposades, els que han extremat la higiene, els que han fet les coses com cal, i ho han fet bé perquè són petits negocis familiars en els quals els hi va la feina i la vida, aquests no són cap perill públic.
Qui ara els hi pagarà els lloguers o les hipoteques, els préstecs demanats per fer front a la crisi de la primera onada i els subministres com la llum? Vosaltres polítics? Que esteu per defensar però el que feu és perjudicar a famílies, treballadors, petits empresaris i autònoms. Vosaltres, que en gran part, no sabeu el que és treballar ni voleu fer-ho?
Tota precaució és bona, tota restricció prudent és adequada, tota proactivitat està bé, però ser reactiu castigant només a uns quants és una vergonya i una injustícia digne del que sempre hem criticat, l’arbitrarisme espanyol que tant ens repel·leix. Molt voler ser catalans i omplir-se la boca amb la independència per un país millor i són més espanyols que ningú, espanyols de fets, sou part d’allò del que precisament volem fugir els que creiem en una Catalunya millor, i com a espanyols de fets us he perdut tot el respecte i tota la confiança. Aneu a c......!
És evident que la incertesa ha passat a formar part de la nostra vida, ara s’ha de combatre per minvar-la. Feu el que heu de fer, controleu i perseguiu els restaurant on els cambrers i cuiners van amb la mascareta sota el nas, controleu i perseguiu els que generen perill però deixeu viure a qui fa bé la feina.
Organitzeu les coses, o potser no, millor que no feu res perquè tot ho espatlleu. Ara bé, llavors per què paguem impostos? Per pagar-vos a vosaltres que ens ofegueu i aneu contra el nostre benestar? Per pagar uns serveis públics que molts no utilitzem perquè ni remotament funcionen com haurien de fer-ho?
M’oposo fermament i denuncio que el cost de la pandèmia el paguin només uns quants, acuso als que de forma activa o passiva hi participen o ho permeten. Vosaltres sou els culpables de la pandèmia, de les seves conseqüències i no els bars i restaurants.
No es tracta de tancar, sinó d'obrir amb la màxima seguretat.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya