EconomiaCAT
EL BARNICIDI DE LA COLAU
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL BARNICIDI DE LA COLAU
El sufix .-cidi prové del verb llatí caedere i significa matar. Homicidi, parricidi, fraticidi, suïcidi, infanticidi, genocidi, magnicidi són algunes paraules que utilitzen aquesta finalització a les que ara cal afegir el terme barnicidi o el que seria el mateix, matar a Barna, que és una forma abreviada i popular d’anomenar a Barcelona.
Estan matant a la nostra històrica, bonica, reconeguda ciutat, l’estan matant perquè s’estan carregant el seu aspecte diferenciador que l’ha fet única i exclusiva al món, la seva alta qualitat de vida. Aquest assassinat de la ciutat de Barcelona, aquest barnicidi, té una principal responsable amb noms i cognoms, Ada Colau. El barnicidi de la Colau.
Colau! has deteriorat Barcelona!, no has solucionat cap problema, els has empitjorat i generat de nous. Has fet més lletja la ciutat, l’has fet més perillosa, menys transparent, menys democràtica, menys comercial, més empobrida, menys agradable i molt més incòmoda. Cada dia que estàs com alcaldessa l’enfonses una mica més, la vols portar a la ruïna amb el teu fracassat narcisisme urbà ple d’improvisacions sense precedents.
Un dia toca protegir les males herbes en lloc de cuidar els parcs, un altre dia toca dedicar tots els recursos a multar els ciutadans en lloc d’organitzar-nos i protegir-nos, un altre s’ha de perjudicar els petits comerciants i botiguers, un altre dia es tracta d’atacar a la gran indústria del Mobile o del sector de l’automòbil tan importants ambdós per la ciutat i pels recursos dels seus habitants, ara toca per la vida impossible als conductors i anar contra la mobilitat de cotxes, furgonetes, camions i motos atemptant contra el lloc de treball de molts d’aquests.
Destrossar una joia com Barcelona pot ser negligència però justificar aquesta destrucció amb manipulació i mentides fetes a consciència és delictiu, de gent que tira endavant les seves “il·luminades” ínfules sense escoltar ni voler escoltar altres criteris, és d’abusadors de poder, és de tirans.
I dic que manipulen i menteixen perquè confonen als ciutadans, s’inventen dades per fer interpretacions subjectives que no corresponen a la realitat. Manipulen perquè utilitzen un problema general i que ens preocupa a tots com és el de la contaminació, per fer-nos combregar de forma irresponsable i indecent amb el que ells volen i com volen, sense la participació democràtica de ningú.
En el tema de la mobilitat i per justificar el col·lapse que generaran a la ciutat, publiquen el dia d’inici de les escoles, el darrer dilluns, un mapa “catastròfic i terrorífic” de contaminació. Un mapa on domina el color vermell. Fins aquí el titular que serveix per tractar als tontets, que és com ens vol tractar la nostra mentidera alcaldessa a tots els ciutadans, sense gens de respecte a la nostra intel·ligència i als nostres drets. Si gratem un xic aquestes dades, enseguida veiem que són dades manipulades, primer perquè els mesuradors no estan homologats com a tal, segon perquè no es consideren els factors meteorològics que són determinants en la qualitat de l’aire com era la pols sahariana que aquell dia flotava per Barcelona. Si veiem les mesures fetes per estacions de GenCat resulta que el color vermell és realment groc i verd. La jefa i els seus interessats pretorians volen donar el missatge que cotxes i escola igual a contaminació, per prohibir aquesta combinació i menteixen per enganyar-nos al donar un missatge maliciosament alarmant.
És evident que cal tenir molta cura de la qualitat de l’aire. I tant, molta! Però l’alcaldessa està precisament per gestionar amb coherència i racionalitat la mobilitat pròpia de la ciutat per a tothom, no està per crear un alarmisme injustificat culpabilitzant al vehicle privat de tots els mals, quan aquest és una eina necessària per a molts treballadors i empreses. Molt més quan les infraestructures de la ciutat no estan a l’alçada, quan el transport públic no arriba arreu i és clarament insuficient, més en temps de pandèmia.
Des de plataformes de barcelonins, ja alarmats d'enganys i despropòsits, dia si i dia també, es denuncien aquests abusos i mentides, desde les xarxes podeu seguir @OnVasBarcelona, @motoristesbcn, @MobilitatLliure, a nosaltres mateixos @Economiacat1, i d'altres molts col·lectius preocupats pels deliris veient dia a dia el barnicidi que es produeix, atemptant cordura, constructivitat, drets i el futur de tots els barcelonins.
El barnicidi de la Colau es produeix quan en lloc de buscar solucions el que fa és fer-nos la vida impossible. Si busqués i trobés solucions, els ciutadans anirien a aquestes, la vida ja és prou complicada perquè un grup de sociòpates ens la facin encara més.
Barcelona, no podran amb tu, et defensarem de la Colau i de qui et vulgui mal, estarem enfront de tots aquests aiatol·làs i fanàtics talibans de pa sucat amb oli que et voler portar al desastre. Barcelona, renaixeràs de les cendres que ells deixin i emergiràs com a capital de la nostra República Catalana i enveja d’Europa.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
AL COLE?...AL COLE!
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
AL COLE?...AL COLE!
Demà comença el nou curs escolar.
El retorn a les aules és una d’aquelles coses que passen un cop a l’any i que marquen sempre un nou inici. El primer dia de cole és per a tots la finalització oficial de les vacances. Després cadascú ho viu de diferents maneres i amb diferents emocions, per a uns és una alegria retrobar-se amb companys i amics als quals fa mesos que no has vist, per altres és important veure com seran les noves matèries i assignatures, i fins i tot hi ha que es troben amb el desengany de tenir que suportar un any més a aquell profe que ens té mania.
La tornada al cole aquest any, any de Covid, tot serà diferent, atípic. Alumnes i pares en general, que tinguin prou percepció racional de les coses, han inclòs com a variable principal la seguretat, una variable que passa per a sobre de la resta i les posa en un pla secundari.
Tots tenim incertesa i temor sobre què passarà en els pròxims dies. I si tenim incertesa vol dir que no tenim seguretat. Si tenim inseguretat significa que no s’han fet prou bé les coses.
El virus hi és, i en sabem molt poca cosa d’ell. Sabem que estem en una situació de permanència de nous contagis i pensem que existeix la perspectiva d’una segona onada d’aquests a la tardor, no sembla doncs amb aquest context que el caràcter presencial dels alumnes a les classes sigui la millor de les decisions. Sé que molts pares arronsareu el nas al llegir-ho, però penseu responsablement si aquest gest és fruit de la vostra comoditat o de la convicció de la seguretat del vostre fill.
Al cole?... Al cole! No és veritat que les escoles siguin un lloc segur. A l’escola confluiran nenes i nens de tot arreu, cadascun d’ells és fill del seu pare i la seva mare, noies i nois que són educats de forma més ferma o més laxa en les mesures preventives i combatives respecte al virus. L'escola és un lloc insegur, tant com ho és un restaurant, una oficina o una trobada familiar. Però no són llocs insegurs perquè el director de l’escola o el propietari del restaurant siguin una colla d’inconscients, ho són perquè tots hem vist com la nostra societat està carregada de personatges incontrolats i incívics que són irrespectuosos amb els altres, als qui ens posen en perill.
Crec amb l’esforç de les escoles per fer les coses bé, crec que de forma general s’estan prenent les mesures per crear ambients amb certa seguretat amb els mitjans limitats. Creació de grups bombolla, mascaretes, distància de seguretat, mesures higièniques, extremar les ventilacions, kits de tests, etc., són diferents mesures que s’han adoptat a diferents indrets i que han tingut un major o menor resultat en funció del país que s’han aplicat, el motiu és que cap d’elles és suficient per aconseguir que una nena o un nen faci a l’escola allò que no veu fer a casa. Aquí rau l’autèntic problema.
L’aprenentatge és un dret irrenunciable, l’educació escolar és imprescindible però també ho és la seguretat. Avui seguretat i escola no estan a la mateixa intersecció. Cal adaptar-se fermament i de manera immediata a les noves tecnologies, i això no consisteix només donar un ordinador a cada nena o nen i ja està, cal fer un canvi profund en les estructures educatives, en les institucions arcaiques encarregades de dissenyar com es transmet el coneixement.
Quedar-se enrere serà un problema, però el problema no vindrà mai dels nens ni dels joves, ells ja neixen i viuen amb la tecnologia sota el braç, el problema serà conseqüència dels pares i dels educadors, que s’aferren al que sempre han fet i vist fer, sense voler adonar-se'n que el món ha canviat i seguirà canviant, la Covid simplement ha sigut un detonant i un accelerador de certs aspectes considerats quotidians i recurrents, i que han deixat de ser-ho.
Vivim un moment decisiu per a nens i joves de tot el món, el que passi ara condicionarà el desenvolupament futur. No ens creiem el que ens diuen els polítics, ja veieu on ens han portat, ni el que ens diu ningú, creiem només el que diu la nostra consciència i el nostre raciocini, encara que el que aquest ens dicti sigui enormement incòmode. Exigim el que és nostre: escolaritat sí, seguretat també.
Cuideu-vos molt! I cuideu dels vostres fills!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya