EconomiaCAT
TANCAR BARRES, QUINA BARRA!
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TANCAR BARRES, QUINA BARRA!
Si algú no és sospitós de menysprear la Covid, aquest sóc jo. Al mes de març i abril vaig escriure diversos articles favorables i demanant el confinament extrem, malgrat les conseqüències derivades. L’objectiu era clar llavors, confinar-nos per fer net davant una situació descontrolada i desconeguda, confinar-nos per sobreviure en un moment de desbordament on (recordeu) es feia selecció i es triava deixar morir a la gent gran, però confinar-nos també per sobreviure socialment i econòmicament.
Confinar-se va ser la solució en aquell moment, però no ho és ara. Menys un confinament sense cap ajuda institucional, un confinament que recau sota les espatlles úniques de treballadors d’empreses privades, sobre les pimes i sobre els autònoms. I encara menys un confinament i mesures restrictives d’arrels populistes que afecta de forma selectiva i arbitrària a determinats sectors, molts d’ells tocats de mort per aquesta crisi sanitària de la qual les autoritats, també les catalanes, en són responsables.
Per què tanquem bars i restaurants i no tanquem altres comerços? Per què tanquen centres d’estètica i no perruqueries? Per què permetem que els súpers estiguin de gom a gom? Per què volem limitar la mobilitat i deixem que en metro vagi la gent com a sardines? Per què prohibim les classes presencials a les Universitats i deixem als nostres infants anar al col·legi? Per què no hi ha facilitats a les empreses privades que són les que paguen impostos i sostenen el país i deixem que funcionaris no prestin adequadament els serveis a aquestes empreses, ja que molts d’ells fan un teletreball que no funciona? Per què tanquem els caps sanitaris excepte visites programades i després als pacients (la majoria iaios) que prenen el Sintron a l’Hospital del Mar de Barcelona estan tots apilats?
Teniu clar on són els focus de contagi? Heu fet suficients rastrejadors? Teniu dades d’on ve el perill en major mesura. No les teniu, oi? Perquè no les heu publicat.
Tot és un despropòsit, tot fa sensació de gran improvisació, sembla que els líders treballin per interessos personals i/o capritxos més que pels ciutadans. Líders espanyols, líders madrilenys però especialment els líders catalans, una colla d’ineptes que no van fer res per evitar la primera pandèmia, no van saber erradicar-la, ens van posar a tots en perill, no ens van defensar com és la seva obligació, no han fet els deures a l’estiu, només han fet populisme i ara ens trobem de ple amb l’aigua al coll i surfejant dins d’una segona onada pandèmica.
Tancar barres, quina barra!. Quines penques. Excepte amb els negocis en els quals és impossible mantenir les mesures de la pandèmia, com poden ser locals d’oci nocturn, aquí no s’ha de tancar res, no podem tancar res, no ens ho podem permetre, som massa dèbils per fer-ho.
I menys s’ha d’obligar a tancar a un sector que no és culpable, on segurament hi ha uns quants que no han fet bé la seva feina, doncs és a aquests als qui heu de tancar el local per irresponsables i multar-los fortament. Però als que han limitat l’aforament, els que han pres totes i cadascuna de les mesures disposades, els que han extremat la higiene, els que han fet les coses com cal, i ho han fet bé perquè són petits negocis familiars en els quals els hi va la feina i la vida, aquests no són cap perill públic.
Qui ara els hi pagarà els lloguers o les hipoteques, els préstecs demanats per fer front a la crisi de la primera onada i els subministres com la llum? Vosaltres polítics? Que esteu per defensar però el que feu és perjudicar a famílies, treballadors, petits empresaris i autònoms. Vosaltres, que en gran part, no sabeu el que és treballar ni voleu fer-ho?
Tota precaució és bona, tota restricció prudent és adequada, tota proactivitat està bé, però ser reactiu castigant només a uns quants és una vergonya i una injustícia digne del que sempre hem criticat, l’arbitrarisme espanyol que tant ens repel·leix. Molt voler ser catalans i omplir-se la boca amb la independència per un país millor i són més espanyols que ningú, espanyols de fets, sou part d’allò del que precisament volem fugir els que creiem en una Catalunya millor, i com a espanyols de fets us he perdut tot el respecte i tota la confiança. Aneu a c......!
És evident que la incertesa ha passat a formar part de la nostra vida, ara s’ha de combatre per minvar-la. Feu el que heu de fer, controleu i perseguiu els restaurant on els cambrers i cuiners van amb la mascareta sota el nas, controleu i perseguiu els que generen perill però deixeu viure a qui fa bé la feina.
Organitzeu les coses, o potser no, millor que no feu res perquè tot ho espatlleu. Ara bé, llavors per què paguem impostos? Per pagar-vos a vosaltres que ens ofegueu i aneu contra el nostre benestar? Per pagar uns serveis públics que molts no utilitzem perquè ni remotament funcionen com haurien de fer-ho?
M’oposo fermament i denuncio que el cost de la pandèmia el paguin només uns quants, acuso als que de forma activa o passiva hi participen o ho permeten. Vosaltres sou els culpables de la pandèmia, de les seves conseqüències i no els bars i restaurants.
No es tracta de tancar, sinó d'obrir amb la màxima seguretat.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
JOCS DE NENS, JOCS D’ADULTS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
JOCS DE NENS, JOCS D’ADULTS
No es pot jugar als escacs com si es jugués a l’oca.
Hem volgut jugar a jocs de grans com a nens i no funciona. Hem buscat aconseguir la independència de Catalunya, el reconeixement identitari del poble català dins d’un nou i democràtic estat europeu, la llibertat de drets que ens aportarà la nostra nova República, i ho hem fet amb puresa d’ideals, de forma sana i neta, hem anat sempre de front amb les nostres reclamacions, amb la il·lusió que tenen els nens, amb alegria, amb somriures, acompanyats de iaies i nens, amb tota la família junta, de cara i a plena llum, reivindicant de forma pacífica, de forma lúdica. Hem vist que no n'hi ha prou.
No es pot jugar a jocs d’adults si ho fem com a nens. Hi ha jocs de nens, jocs d’adults.
Jugar al joc de la independència no és fer-ho a un petit joc de poca monta que tracta sobre la identitat, és jugar al complicat i interessat joc del poder. En aquest joc no és important només participar, el que és realment important és guanyar, només val aquesta opció. Els que guanyen viuen, els que perden desapareixen, amb més o menys patiment però sempre desapareixen.
Això no va només de fer manifestacions amb milions de persones vestits amb samarretes de colors llampants que criden llibertat, tampoc va de penjar símbols, estelades i llacets als balcons i les terrasses privades, ni de fer-ho a les institucions. Fer-ho només serveix perquè un turista europeu o de l’altre costat del món faci una estona de tertúlia de sobretaula amb els seus amics sobre el tema català, i moltes vegades ni tan sols això. No els hi és un problema per a ells, és simplement una anècdota o vivència.
La llibertat, els drets fonamentals, i els 16.000 milions d’euros dels catalans que marxen de casa nostra per a no tornar no importen a Europa i menys a la resta del món, la llibertat i els nostres drets només ens importen a nosaltres. Els volem? Doncs som nosaltres qui ho hem d’aconseguir, combatre-ho i defensar-ho. Ara bé, volem aconseguir-ho i no fer res, que ens vingui tot donat des de fora, anem apanyats! Espanya, és país frontera i ha sigut un gran negoci per la Unió Europea, és un gran mercat per a ells, un estat dòcil pels seus socis (amos) europeus, un estat de mediocres que es baixa els pantalons tot el sant dia davant els estats més poderosos, permetent-los guanyar fins ara una pila enorme de diners.
Dins del terreny de joc espanyol, Espanya juga sempre amb les cartes marcades, juga amb el seu manual d’instruccions, Constitució i altres Lleis que són interpretades de forma tramposa per un dels jugadors que també fa d’àrbitre, juga als escacs amb blanques contra blanques, i clar sempre guanyen les blanques. Espanya et fa jugar a l’oca sobre un tauler d’escacs, on les caselles blanques són el pou i les negres són la casella de la mort, aquella que et fa tornar a la casella d’inici, no serveix doncs de res el que treguis amb el dau, tot està arreglat.
Ara Espanya s’ha empetitit, Europa la comença a veure com un problema, amb Madrid com a cap principal d’aquest. La capital espanyola és considerada en aquests moments com una Txernòbil sanitària, base principal d’un problema social i econòmic a curt termini i de difícil o impossible solució. Catalunya no serà cap solució per Espanya però pot ser una part menys del problema.
Ara és el moment nois, però hem de deixar de jugar a l’oca i fer-ho als escacs, hem de jugar com a adults, no com a nens, hem d’establir aliances que potser no volem a curt termini però ens serviran a mitjà i a llarg termini, hem d’explicar on volem anar i fer-ho, hem de dir el que aportarem i aportar-ho, hem d’estar disposats a tot per aconseguir-ho. Si volem ser un país, un bonic país, un alegre país, un atractiu país i un país democràtic hem de recórrer primer el camí per arribar-hi i aquest no serà ni tan bonic, ni tan alegre ni tan atractiu però és l’únic.
Posicionem les torres, ataquem amb els cavalls, defensem amb els alfils les peces principals i movem els peons amb intel·ligència, tots junts i en el mateix sentit, deixem de tirar el dau si sabem que juguem als escacs, això no és l’oca.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya