EconomiaCAT
JUTGES PER LA DICTADURA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
JUTGES PER LA DICTADURA
“Mai oblidis que tot el que va fer Hitler a Alemanya era legal pels jutges d’aquell país”. Martin Luther King.
Estem acostumats a decisions i sentències perverses, polititzades i desproporcionades per part dels jutges, especialment dels magistrats representants dels alts tribunals del poder judicial de l’estat espanyol.
Envaeixen clarament, i cada vegada més sovint, l’òrbita d’actuació d’altres poders públics. Imposen una forma de legislar i un estil per administrar i governar, carregant-se de soca-rel l’equilibri de poders de l’estat, fent desaparèixer qualsevol garantia processal pels ciutadans i eliminant la seguretat jurídica que caracteritza a les democràcies.
És molt significatiu que menys del 10% dels més de cinc mil jutges espanyols pertanyin a l’organització Jutges per la democràcia, i la resta?
Per contestar, ens podem remetre a les seves actuacions, a sumaris i sentències com les dels nois d’Altsasu, la de l’empresonament de Pablo Hasél, altres rapers, tuitaires i titellaires, les actuacions contra alguns sindicalistes, les tortures i assassinat d’Arregui, la no imputació de jutges franquistes (col·legues i amics, clar!) per sentències homòfobes, la paralització de la Llei de Memòria històrica, el reconeixement de Franco com a legítim cap de l’estat, la no admissió de la querella de Sandro Rosell per haver estat anys a la presó sense proves, la no condemna de l’apologia dels franquisme, la sentència i la farsa de procediment dels presos polítics catalans, i una llista inacabable d’actuacions judicials que demostren amb fets que són Jutges per la dictadura.
El poder judicial espanyol és un col·lectiu molt allunyat de la pluralitat ideològica de la majoria d’altres col·lectius de la societat espanyola, si excloem a la policia nacional, els militars i els capellans. El nombre de magistrats associat a organitzacions ultrarreligioses com l’Opus Dei, i a organitzacions ultradretanes és escandalós i molt molt perillós. El franquisme reaccionari i genocida, la bandera amb “l’aguilucho” i els seus fonaments autoritaris, repressius i antidemocràtics viuen i perviuen en el poder judicial.
I dic que la situació és molt perillosa perquè el paral·lelisme de l’actuació de jutges espanyols actuals com a “salva pàtries” i la de jutges alemanys durant la República de Weimar, l’etapa prèvia a l’Alemanya nazi, és molt gran. Igual que ara i a Espanya, la judicatura alemanya menyspreava profundament als polítics que van sorgir després de la 1ª Guerra Mundial. Ells i la democràcia que volien implantar aquests polítics era un impediment a les seves atribucions com a jutges procedents dels temps de l’emperador Wilhelm II, uns jutges fets a imatge i semblança del règim autoritari d’aquest, d’ideologia reaccionaria i acostumats a exercir justícia en nom de l’emperador, no del poble. Us sona?
El pas dels jutges de l’època monàrquica de l’emperador a l’època del III Reich va ser fàcil. Les seves sentències durant la República de Weimar van ser claus per aplanar el camí del partit nazi, el NSDAP, legitimant les seves idees i actuant favorablement als seus interessos. A Espanya, les darreres resolucions favorables als feixistes de VOX relatives a la legitimació i l’acceptabilitat de la persecució racista que apareix a la seva propaganda, o al fet d’emetre en contra allò que s’ha aprovat al Congrés dels Diputats com ha sigut la sentència contra l’estat d’alarma, mostren la manca total de democratització judicial i presenta forces similituds amb la judicatura alemanya de l’època weimariana, en la que es va començar a construir l’autoritarisme a la societat i es va legitimar el feixisme com a tendència política possible. Perillós!.
Es necessita amb urgència una reforma integral a la justícia, o acabarem malament, una reforma que solucioni de fons els problemes estructurals que afecten la ciutadania, una que garanteixi una justícia apartada de la política en les seves decisions, una justícia en la que ciutadans hi podem confiar i ens hi sentim legitimats.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
CATALUNYA EN FLAMES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CATALUNYA EN FLAMES
Arriba l’estiu i Catalunya crema, una vegada més.
Les imatges de paisatges catalans totalment devastats per les flames és recurrent. La tristesa que ens genera veure com el que eren llocs bonics, paratges idíl·lics i boscos frondosos es converteixen en territoris erms i morts pel foc es repeteix molt sovint. L’incendi ’hectàrees i hectàrees forestals ens visita massa habitualment, generant-nos enuig, laments, cabreig i indignació. Aquest any ha estat primer a Martorell i Castellví de Rosanes, després a l’Alt Empordà, i això encara no ha acabat, poden haver-hi més, donades les condicions previstes a les nostres terres de temperatura, humitat i vent.
És cert que els comportaments inconscients, irresponsables, negligents i imprudents de la gent, siguin fets de bona o mala fe, de forma voluntària o involuntària, acostumen a estar darrere dels focs estivals. Evidentment que el senyor que tira la burilla del cigarro des del cotxe, o l’inconscient que soldava a una casa al costat del bosc són culpables de les seves accions, són uns indesitjables, però el problema va més enllà, el problema el genera l’oblit dels boscos, la gestió preventiva d’aquest.
Els focs no s’apaguen a l’estiu, s’apaguen a l’hivern. La millor lluita contra els incendis és que aquests no es produeixin. Hem de preparar el terreny perquè no es pugui encendre, mentre no es faci així, tindrem una Catalunya en flames. Catalunya és un país de boscos, el problema s’ha de solucionar i es pot solucionar, per fer-ho, cal actuar, cal voler-ho arreglar.
On està el problema? El bosc ha passat a ser un magatzem d’energia, és un polvorí de combustible que el fa més vulnerable que mai.
Hi ha uns factors identificats de l’augment del perill actual, en cito alguns de forma esquemàtica. El primer, en els darrers anys hi ha hagut un abandonament progressiu del camp i una reducció dels terrenys de pastura, cosa que ha provocat un avançament dels boscos en detriment de les zones de cultiu. El segon, la proliferació de construccions descontrolades d’urbanitzacions properes a zones forestals en els darrers 50 anys ha apropat al bosc a gent que hi resideix, però que no treballa la terra, és a dir, no aporta beneficis, però genera riscos al bosc. El tercer, el canvi climàtic, l’augment de temperatures i la disminució de precipitacions.
Els recursos del país, incloent-hi els bombers, estan preparats per combatre i apagar amb un alt grau d’eficiència la gran part dels incendis. En els darrers 20 anys hi ha hagut al voltant de 15.000 incendis que no han fet mal, el problema ha vingut donat només d’una quarantena d’incendis, els grans incendis, i que aproximadament han suposat el 75% del total de superfície cremada. Contra els grans incendis no hi ha mitjans efectius, el mal és inevitable i els recursos es fan limitats i són insuficients, superant les seves capacitats.
La inversió de més recursos no soluciona els grans incendis, és gastar més en despesa per no obtenir beneficis. La solució i la inversió ha d’estar en la prevenció i la gestió de boscos.
S’ha de disminuir la densitat del bosc, els hem de transformar en àrees més equilibrades, sanes i resistents, hem de preparar els nostres boscos a les noves problemàtiques. S’ha de trencar la línia continua del bosc, establint terrenys de conreu i pastures creant un paisatge de mosaic, un paisatge combinat. S’ha de pensar, dissenyar i mantenir una infraestructura que pugui fer més eficient l’extinció del foc, construint camins que afavoreixin el pas d’equips d’emergència, establint punts d’aigua, creant clarianes que puguin fer de tallafocs. S’ha de fer cremes controlades del bosc per evitar la concentració de combustible. Falta cultura de la vigilància continuada, s’ha d’estar elaborant, estiu i hivern, mapes de riscos i actuar en conseqüència.
En els pressupostos de la Generalitat es veu clarament l’errada. Cada vegada més inversió en extinció de focs i menys a la prevenció i gestió de boscos. La diferència és del 90% contra el 10%, en la meva opinió, una ceguesa d’altes dimensions, un escàndol, una sobirana irresponsabilitat per parts dels que manen i que són incapaços de fer mínimament bé la seva feina.
Però, com pot estar encara prevenció i extinció de focs en mans de dues conselleries diferents? O sigui, prevenció amb els agents rurals en mans del departament d’Agricultura, i extinció incloent els bombers en mans del departament d’Interior. Inútils! Catalunya s’està cremant, any rere any, i vosaltres us ho mireu sense fer-hi res.
Quasi el 75% de les àrees forestals estan en mans privades. És necessari subvencionar, per després exigir a aquests propietaris de tres quartes parts dels boscos, que facin la seva feina. Pensem que cada propietari té la seva pròpia sensibilitat enfront del problema, pensem que si ha de deixar en condicions no vulnerables els seus territoris, hi ha de posar diners de la seva butxaca i no tots ho poden o ho volen fer per criteris de rendibilitat a curt termini.
Catalunya és dels indrets que menys aportació fa en aquest aspecte, i amb una molt poca part dels nostres impostos es podria solucionar aquest problema, estem parlant d’1 euro anual per català, no més, la xocolata del lloro. Subvencionem per solucionar un problema comú, controleu i exigiu, que són les vostres responsabilitats i feina.
Si volem canviar la situació i revertir-la, hem de fer les coses diferents. És solucionable, però cal posar-se d’una punyetera vegada seriosament.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya