EconomiaCAT
BENVINGUTS A ZOMBIELAND
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
BENVINGUTS A ZOMBIELAND
En un món ple de zombis, Benvinguts a Zombieland és una guia de supervivència per a gent normal i corrent. En Columbus, interpretat per Jesse Eisenberg, és un tipus normal, estudiant d’universitat que un dia s’adona que el seu país ha canviat. Crea una llista de normes senzilles que segons ell has de seguir si vols sobreviure als atacs dels morts vivents, normes com comprovar que els lavabos públics estiguin lliures o comprovar sempre el seien del darrere del cotxe.
En Columbus es dirigeix a l’est, on ha sentit que no ha arribat el virus. Pel camí, es troba amb en Tallahasee, interpretat pel Woody Harrelson, un dur caçador de zombis al que no l’importa res excepte una cosa, menjar-se un Twinkie, un pastisset semblant als Pantera Rosa o Tigretón de tota la vida. També es troben a la Wichita i Little Rock, interpretades per l’Emma Stone i l’Abigail Breslyn respectivament, dues germanes que es dediquen a estafar però que comprenen que aliar-se amb el Columbus i el Tallahasee és una bona opció per arribar on volen, al parc d’atraccions Pacific Playland, un lloc on les noies han sentit que està lliure de zombis. 
Terror, surrealisme, zombis, i uns personatges que fugen dels morts vivents embogits de l’oest. No us sona a res? No us imagineu el rètol de Benvinguts a Zombieland cada vegada que anem a determinats indrets de la península?
El zombi és aquell ésser que un cop mort, s’aixeca per caminar sense rumb ni destí, només amb l’objectiu de calmar la seva voracitat mitjançant alimentar-se i fer mal als altres, mossegant-los, contaminant-los i portar-los al seu inframón. Semblen tenir encara aparença humana però han perdut tota personalitat, ja no depenen de la seva voluntat, són dirigits pels seus instints més primaris.
Trobem diferents tipus de zombis, suposo que tot va en funció de l’evolució del virus i de la fase de contaminació, manifestant-se exteriorment amb diferents tipus d’agressivitat:
En un estat molt avançat del virus trobem als policies de la repressió, armats, els que peguen a la gent que va a votar, aquests han arribat a un nivell màxim d’agressivitat, maldat i odi que els porta a extrapolar als altres el que ells fan, inventen una violència que només ells tenen, inventen odis que només ells senten, fins i tot, inventen pobles que són inexistents.
En la mateixa fase trobem a grup important de jutges que embogeixen quan s’adonen que el món ha canviat des dels temps de la "Santa Inquisición". Aquests estaven en fase latent i han ressorgit de les catacumbes del Valle de los Caídos, es reconeixen per atribuir delictes inexistents, rebel·lions inexistents, sedicions inexistents, i per manifestar que fan justícia quan realment i “en manada” només fan repressió política, fan dictadura.
I el grup de periodistes militaritzats, l’anomenada “premsa mesetaria”, dedicats en exclusiva a la propaganda, seguint els principis matussers de Goebbels, deshumanitzant als humans, escrivint i predicant als quatre vents sobre l’adoctrinament dels que no ho estan sinó que pensen per si mateixos, tractant de zombis a qui no ho és, i portant a l’engany total a l’opinió pública espanyola als que fan creure un món inventat per ells, el seu propi món on despleguen totes les seves ànsies carnívores i de sang i fetge.
Els polítics zombi, una professió molt contaminada. Es reconeixen per una clara propensió a robar al ciutadà, per tenir títols i màsters ficticis en pseudouniversitats fictícies, per parlar de democràcia quan apliquen l’autoritarisme, la persecució i eviten el vot. Entre aquests, els que més pena fan són els dels PSOE, perquè encara pensen que són humans, no són conscients que han agafat el virus i que aquest està en una fase molt avançada de la malaltia. Mosseguen, odien, treuen espuma per la boca, em recorden al Bill Murray de la pel·lícula que de tant estar disfressats de zombis, s’acaben transformant en ells.
La ciutadania, també zombi en una gran part, viu en un estat letàrgic, ressentida i plena de prejudicis, s’ha deixat mossegar de forma voluntària i va, de fet, cap a una apocalipsi total, sense cap tipus de remei. Accepta com a normal la desigualtat de la societat, el rescat bancari, els desnonaments de tota mena, la manca de llibertats individuals, la corrupció judicial, la corrupció política i la monarquia de Felip 666. Es queden a casa davant del televisor veient només cadenes de TV contaminades, llegeixen diaris contaminats, i no fan cap tipus d’esforç per consultar internet i llegir altres mitjans que els puguin fer veure en els monstres en el que s’estan transformant.
Davant d’aquesta apocalipsi que s’estén, ens toca no caure al parany de deixar-nos mossegar. Potser és la solució més fàcil i còmoda, però si volem seguir sent humans, éssers lliures, lluitadors i amb pensament propi, només ens queda la cultura, formar-nos i informar-nos, però no en el remolí diari d’informació espanyolista que ens zombificaria.
Els zombis són una metàfora buida basada en l’obediència, és un virus que es propaga per la dificultat que suposa lluitar contra ell, per oferir resistència cal desobeïr a l’amo, per no contaminar-se cal tenir la llibertat de fer coses i no seguir el que et diuen que has de fer. Potser per escapar, no sabem sempre per on tirar, però si estem junts, hem vist que els costa molt més atacar-nos, els nostres ulls s’impregnen d’una lluïssor desconeguda per a ells que ens fa immunes al virus.
Cultura i unió, dues normes bàsiques per combatre la contaminació, i no oblidar mai; comprovar que els lavabos públics estiguin lliures o mirar sempre el seient del darrere del cotxe.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
