EconomiaCAT
L’ANY DE LA MARMOTA, O NO
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
L’ANY DE LA MARMOTA, O NO
Començava l’any 2021 amb pandèmia accelerada i comença igual l’any 2022. Preocupació, tristesa, impotència davant la crisi sanitària, la crisi social i la crisi econòmica, moltes coses i aspectes van començar l’any 2021 igual que com comencen l’any 2022.
2021 va ser l’any del vaccí. Ens semblava que ho podia canviar tot, però anímicament comencem l’any amb les mateixes incerteses i pors que el darrer any, amb la mateixa desinformació estadística, amb els mateixos enganys.
També l’any 2021 va ser un any d’eleccions al Parlament amb una victòria històrica de l’independentisme, que per primera vegada assolia més del 50% en vots i escons. Però a l’hora de la veritat, el canvi que vam decidir i votar els catalans, ha donat com a resultat la mateixa voluntat autonomista dels partits de sempre, fer el paripé i apostar per una escenografia en forma de taules de diàleg inútils, impossibles i que no avancen mai.
Mentre les promeses que arriben des de Madrid van caient totes de cop, la repressió penal que va començar el 2017, continua any rere any. Els exiliats continuen a l’exili. Els indults als presos polítics s’han produït, però no com a convicció, sinó com a part d’una campanya de neteja i falsa credibilitat del govern espanyol enfront de les institucions i tribunal europeus que no deixen de donar posar de manifest la persecució arbitrària i polititzada per part dels magistrats espanyols a polítics catalans, a qui volen castigar per alliçonar-nos i intentar atemorir-nos a la resta.
Som davant l’odi de sempre, l’odi que es repeteix, l’odi al català, l’odi als costums catalans, l’odi a Catalunya i l’odi als catalans. Espanyolitzar als nens catalans, espanyolitzar als joves i als adults. Tot s’hi val per fer-ho.
I mentre, els partits que tenen el 52% es barallen, en lloc de fer pinya es treuen els ulls, ERC no suporta a Junts, Junts no suporta a la CUP i la CUP no suporta a ningú, va contra tot, però no fa mai res. Tots ells ens van prometre avançar amb el mandat de l’1-O i no fan res de res. La gent els hi demanem que aparquin les seves diferències perquè busquin i trobin l’objectiu comú, un objectiu molt i molt gran, que sembla els hi ve gran a ells, la independència.
La repetició diària dels mateixos comportaments i dels mateixos fets s’expressa popularment com a dia de la marmota, un costum real i folklòrica dels grangers dels Estats Units i el Canadà per fer prediccions sobre el final de l’hivern basat en el comportament d’una marmota quan surt d’hivernar el 2 de febrer. Segons la creença, si la marmota al sortir del seu cau veu la seva ombra torna a anar dins del cau i això significa que l’hivern durarà sis setmanes més.
Quan any rere any estem al mateix lloc, parlem doncs de l’any de la marmota. Sembla doncs, que estem una vegada més davant d’aquesta situació, l’any de la marmota, o no. Què pot fer-ho canviar? Que mai ens resignem. Que mai ho deixem estar.
Al Regne d’Espanya tot s’aguanta per un fil, un fil molt prim que en qualsevol moment es pot trencar. L’estabilitat semblava que era causada per l’aprovació de pressupostos, res més lluny, crec que moltes coses ens ofereix aquest 2022. L’economia espanyola està enfonsada, incapaç de pagar les seves pensions, i encara més la de la generació babyboomer que està arribant a l’edat de jubilar-se, l’estat ha de sobreviure i perviure amb una política comunitària que el rescata de forma recurrent i permanent, l’IPC s’ha esqueixat, el preu de la llum puja i puja sense parar, els carburants fan pujar el preu del transport, tot augmenta de preu, també augmenten els desequilibris i com a conseqüència la desafecció.
Davant d’aquesta situació, s’haurien de buscar solucions, però el que faran serà buscar un culpable. Aquest no serà el seu règim corrupte i caduc que és el culpable de debò. No faran les reformes estructurals que caldrien. No aniran contra uns jutges corruptes, de la ultradreta. No aniran contra el seu acabat sistema econòmic basat en les subvencions i l’amiguisme. No aniran contra el seu rei o el seu pare emèrit, al que faran tornar. El que faran és tornar a atacar a Catalunya, que és l’únic que fan i volen fer des de fa més de 400 anys per a tapar les seves misèries i frustracions.
Espanya no canviarà, no baixaran del burro, són com són, i fan el que fan perquè són així. Parlen de democràcia, parlen de justícia, parlem de llibertat d’expressió i llibertat en general, però aquesta democràcia, aquesta justícia i aquesta llibertat estan mortes, són inexistents. A Catalunya hem de canviar-ho. No hi ha més sortida que separar-se, com més ràpid, millor, i al preu que sigui.
S’ha acabat el temps de ser bons minyons, s’ha acabat el temps d’anar amb el lliri a la mà, s’ha acabat el temps d’esperar a que les coses ens vinguin donades. L’any 2022 no pot tornar a ser l’any de la marmota. Ha de ser l’any de la desobediència, l’any de la tornada d’exiliats, l’any del retorn de Puigdemont, l’any dels mossos com a policia patriòtica, l’any de la justícia, la democràcia i les llibertats, l’any de la independència i de la República.
Estiguem preparats, estiguem alerta, l’any 2022 no serà l’any de la marmota, serà l’any de l’au fènix. Bon any a t@ts! ... Menys als fatxes.
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
UNES FESTES DIFERENTS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
UNES FESTES DIFERENTS
Encara que ens costi molt més de pair que el caldo i la carn d’olla que ens vam prendre ahir, i els canelons que ens prendrem avui, el cert és que aquestes festes de Nadal no seran normals, seran unes festes diferents.
Sabem que hem de tenir mesures a les reunions familiars els dies que volem tenir-les. Sabem que hem d’evitar abraçades i petons els dies que més els volem donar i rebre’ls. Sabem que si ens reunim al menjador de casa hem d’obrir portes i finestres per a deixar córrer l’aire, a risc de refredar-nos tots. Sabem que si anem al restaurant, no podrem seure junts, ho haurem de fer en taules separades.
No em queixo, no ens queixem, de què aquestes festes siguin diferents. Si ho han de ser, toca adaptar-se a la situació i tirar endavant. Ho fem, ho fem resignats, però ho fem, ho fem cansats, però ho fem, ho fem emprenyats però ho fem, ho fem confosos, però ho fem. Tenim coll avall que la nostra vida social i professional és una muntanya russa d’ençà que la pandèmia va impactar a les nostres vides, ens hem adaptat a viure i a sobreviure amb la incertesa del no saber quan acabarà tot això.
Però del que si em queixo, el que m’indigna enormement i el que no suporto de cap manera és la inacció o acció erràtica en moments claus dels governants i polítics, i la manca de respecte d’una part petita, però molt sorollosa de persones que per irresponsabilitat, comoditat o ignorància ens posen en perill a la resta.
Els governants i polítics han de treballar pel nostre benestar. La sensació que sempre ens enganyen, que sempre van tard, i que no es treballa prou o gens en la prevenció és molt gran. El Gobierno de España, el govern català i la resta de les institucions no han estat a l’altura en cap moment, són ineficaços, són lents i ens posen en perill en lloc de protegir-nos. Han xerrat molt, això si, moltes rodes de premsa donant-nos lliçons de pa sucat amb oli, però de fer, han fet molt poc. Moltes mesures restrictives, moltes d’elles incoherents, però de prevenció, res de res.
No cal repassar els dos anys d’història pandèmica, no acabaríem mai, només cal revisar els darrers temps. És un fet que a més percentatge de vacunació, menys risc d’afectació i menys riscos de complicacions, l’objectiu doncs, és vaccinar molt i molt ràpid. Per què llavors no hem començat abans amb les terceres dosis? Per què es vol donar només en centres públics? Una vacuna de la covid té un cost baix, no arriba mai als 30 euros, per què no es deixa que puguis administrar-te-la de forma privada?, la de la grip per exemple si es permet fer-ho, quina diferència hi ha si ara no és un tema d’escassetat de vacunes? Per què no han vacunat als infants abans si sabíem que el virus busca víctimes entre els no vaccinats?
És un altre fet que hi ha països que han apostat amb un bon resultat per la política de fer-se testos, tant d’antígens com PCRs, de forma freqüent com a política preventiva per evitar socialitzar sense tenir un resultat negatiu. Llavors per què hi ha aquesta mancança de material, per què aquesta mancança de testos d’antígens a totes les farmàcies? Per què no s’habiliten els PCRs als CAPs quan s’ha estat en contacte en un positiu i has d’esperar a tenir símptomes? Per què permeten que un PCR exprés costi 109 euros (em va costar a mi, ens ho vam fer els 4 de casa, total 436 euros)?
És un fet que la distància de prevenció és imprescindible, hi ha versions que diuen que ha de ser 1,5 metres i altres 2 metres. Bé! Algú ha anat en el metro en els darrers temps en hora punta. Jo no! Però els meus fills em diuen que les sardines en llauna estan més distanciades que les persones al metro. Una vergonya més del dir però no fer!
Hi ha algun polític realment preocupat pel que està passant? No hi ha cap que sigui capaç de posar una mica de coherència en el bon sentit? Les mesures han de ser molt pensades, efectives, possibles de fer-se complir i fermes. Perjudica i molt que avui es faci una cosa i demà es desfaci, que avui es digui una recomanació i demà es desdigui, que avui es doni importància a un aspecte i demà se li tregui tota la importància. Prou de fer el préssec!
Especialment, s’ha de tenir més sensibilitat i no generalitzar mesures amb els que els hi va la seva feina, el seu mitjà de vida. Ara torna a tocar rebre a la restauració. Per què? En tot aquest període he vist i hem vist de tot. He anat a restaurants, llocs tancats on els cambrers anaven amb la mascareta per sota el nas, altres que la portaven per sota la boca i en altres on directament anaven sense mascareta. En aquests últims he marxat, crec que ho hauríem de fer tots. Però hem vist d’altres molt preocupats en fer les coses bé, on tot el servei portava la mascareta en bones condicions. És evident que el perill de transmissió d’aquests és molt inferior als primers, que pensen que el seu restaurant és com “Can Pixa” i la seva inconsciència ens posa a tots en perill. No podem ser tractats per igual, a uns els hi has de tancar el local per irresponsables, als altres els has de felicitar, hi hem d’anar, són llocs segurs.
I aquest exemple de la restauració, em serveix per entrar en l’altre aspecte que m’indigna, m’emprenya i em cabreja. La gran majoria ens hem vaccinat, la gran majoria prenem precaucions, anem amb mascareta, ens sacrifiquem pels nostres avis i persones vulnerables. Nosaltres, com a conscients i responsables que som, i fins allà on sabem, fem tot el que està a les nostres possibilitats perquè aquesta pandèmia acabi al més aviat possible o almenys no es desenvolupi, però hem de veure amb impotència com sempre hi ha algú que surt de l’ascensor sense mascareta, com algun que es creu molt espavilat presumeix que no es vaccinarà perquè no es vol trobar malament, com un taxista està dins del taxi esperant a clients sense mascareta, com un client marxa insultant d’un restaurant que li ha demanat el passaport covid, etc. Doncs prou educació amb aquests “tipejos o tipejas”, cap tolerància amb ells.
Ara vindrà quan uns em diran feixista, m’enviaran braços en alt i altres barbaritats similars com van fer després que es publiqués l’article “Per la meva família, pels meus amics, cap tolerància amb els no vacunats de covid”, a tots ells, els hi dedico la més gran de totes les botifarres i els remeto a l’article de la setmana passada i a la definició de “Victim Blaming”, és a dir, “dice el fascista del demócrata que es un fascista”. Tolerància 0 amb ells.
Bon Nadal a tota la gent de bé, malgrat que són unes festes diferents, gràcies o més ben dit per culpa dels governants, polítics i dels irresponsables incívics i irrespectuosos amb tots els altres.
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya