EconomiaCAT
MAI MÉS AUTONOMISME
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
MAI MÉS AUTONOMISME
Guanyar és un èxit, però sobreviure en condicions adverses també ho és.
L’independentisme del poble no remet, no cessa. Molts podem estar més o menys cansats i tips, molts podem ser més o menys pansits i proactius, molts podem estar més o menys desanimats, desenganyats i emprenyats. Però, no conec a ningú i crec que no existeix ningú que sent independentista ho hagi deixat de ser. Aquest és el nostre èxit.
Vam engegar un moviment imparable que anava molt més enllà d’un model polític o altre, la transversalitat del moviment inclou la diversitat d’iniciatives. Una part dels independentistes eren de mena, de tota la vida, una altra part s’hi ha fet. Els partidaris de la independència hi estàvem i hi som per aspectes que van molt més lluny de les opcions només identitàries, hi estàvem i hi som per buscar una societat diferent, una societat millor, més participativa, on se’ns faci cas com a ciutadans, i no com a súbdits.
Dissortadament, no vam poder concretar la independència durant la tardor del 2017 quan ho teníem a tocar. Els polítics ens van fallar, ens havien mentit, després de l’1-O, no hi havia estructures d’estat ni res preparat. La gent estava disposada a tot però no hi havia res. Des de llavors, exili, condemna, repressió de l’estat, 155, recentralització.
Tot i aquests entrebancs, tot i aquests polítics que ens sorprenen i ens confonen cada dia, que es defineixen com independentistes, però no ho són. Malgrat tot i tots, la meva ferma convicció és ferma, la independència catalana i el naixement d’una República és factible, és necessària per sortir del conjunt de vulgaritat, mesquinesa, submissió i poc desenvolupament que impregna l’estat espanyol. Mai més autonomisme, un autonomisme que és fals, un autonomisme supeditat un estat que és irreformable, supeditat a tot allò del qual volem marxar.
La gent hi és, ens manca el detonant que ens torni a fer creure. Pot ser la tornada del MHP Puigdemont a Catalunya? Pot ser-ho, és l’únic que ha dit clarament que es va equivocar al no tirar endavant la República. Però no n’hi ha prou amb la seva tornada, hauria de tornar a fer la revolució, el temps de fer política amb l’estat és un engany, és perdre el temps. JxC no sembla un partit per liderar la revolució.
Pot ser per aconseguir ampliar la base d’ERC? Podria ser, però mai amb els seus dirigents actuals, no amb el Junqueras, Aragonés, Maragall, Rufián, Tardà, etc. Ells tenen segrestat el partit, les seves bases i la seva militància. No volen la independència, ells només anhelen convertir-se en les noves elits autonomistes. Des de dins del partit han d’iniciar una revolució per canviar-los.
Pot ser amb un augment de vots per la CUP? Com no els entenc, crec que de cap manera. La CUP mai està a l’hora de fer, amb la CUP no es pot comptar per a construir, i tampoc a l’hora de destruir, mal que ens dolgui a tots, és el que s’ha demostrat.
Pot ser fent partícips als Comuns? No, ni en broma. És un partit espanyolista. És un partit de propaganda i fum. Diuen que faran i no fan res.
La legitimitat política del dret a decidir la tenim, la força de la majoria també, el descontentament social de continuar a l’estat creix, ens aturen els partits, ens calen altres disposats a seguir una estratègia militar amb l’estat i fer política de forma interna. L’estat mai negociarà, mai dialogarà, l’única manera és aconseguir el control dels espais de poder formal i fer-lo retrocedir de les seves posicions, impedint maniobres contraofensives.
Estem dins d’un contrast profund entre legitimitat i legalitat, no té cap sentit pretendre acotar el dret a decidir dins els marcs legals actuals, ja que precisament són aquests els l’impedeixen. Aquí es tracta d’entendre que és el poble català qui es vol desfer de la dominació espanyola, no té lògica limitar la nostra acció a les normes que són causades per aquesta dominació. Cal desobediència, sense desobediència no hi haurà victòria. No hi ha alternativa.
Donat que el poder polític és incapaç de materialitzar la voluntat popular, el poble ha d’iniciar un nou pols al govern autonomista per evitar que es produeixi un nou pacte entre elits, hem de traspassar de nou les línies vermelles i tenir la iniciativa política per marcar el full de ruta, per a desbordar l’estructura dels partits actuals i desbordar les institucions impedint que el vell poder, el poder que no volem, romangui estable i apoltronat en els fonaments de l’autonomisme.
En aquest context, és imprescindible una institucionalització alternativa i que representi directament els interessos del canvi, contraposat a les velles estructures. Una institucionalització que vingui dels municipis i barris catalans, que vagi consolidant un fort entramat financer, social i cultural, aliè al de sempre.
Sabem el que volem, que no ens facin dubtar. Necessitem començar-ho a fer realitat.
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
LA MISSA DE L’ÀGUILA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
LA MISSA DE L’ÀGUILA
El líder del PP, Pablo Casado, és sorprès anant a una missa en memòria i homenatge al feixista dictador Francisco Franco, i aquí no passa res.
Us imagineu al cap de l’oposició italiana anant amb la seva muller i als seus fills a una missa nostàlgica en honor de Benito Mussolini? Us imagineu al cap de l’oposició alemanya anant amb la seva família a una missa en honor a Adolf Hitler? És impensable que a Itàlia o a Alemanya es puguin fer, i ni tan sols, plantejar fer misses per aquests dos genocides i dictadors, llavors com és que a Espanya es fan? Es poden fer? Hi va gent? I fins i tot, hi va el cap de l’oposició del govern espanyol? Com és que no dimiteix ningú?
És molt gros! És molt gros que l’església catòlica pugui fer una missa en honor i record d’un assassí! És molt gros que dins d’un temple religiós, que per cert, a la seva façana conserva en pedra el nom del fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, es permeti l’entrada de simbologia feixista, és molt gros que es pugui celebrar avui en dia la missa de l’àguila. És molt gros que hi vagi el segon polític de l’estat.
Això no és fer política, això no és una errada del qui només passava per allà, això és ser un fatxa des de l’ungla del dit petit del peu fins al més alt dels seus cabells. Això no només anar a combregar un dissabte, això és combregar amb el “cara al sol”, és combregar amb “yugo y las flechas”, és combregar amb l’àguila.
I per què pot passar això a Espanya després de quaranta-sis anys de la mort al llit del dictador? Els motius els trobem en la misèria moral i social d’un estat en el qual el feixisme dictatorial franquista hi viu i perviu. És el mateix motiu pel qual el PP, i per suposat Vox, voten sistemàticament en contra de qualsevol condemna al franquisme, perpetuen al poder judicial a jutges i magistrats de provada i manifesta ideologia franquista, i no donen suport a la reforma de la Llei de la memòria històrica que destaparia el genocidi i l’horror de la Guerra Civil espanyola i la repressió posterior.
Dissortadament, vivim envoltats d’institucions, empreses i famílies poderoses que arrelen en la base de les estructures i entramats dissenyats durant la dictadura de Franco, dins d’un estat que ha estat incapaç de fer cau i net, i on el dictador és present.
Mentre totes les democràcies europees han lluitat, odiat i eliminat els seus fantasmes nazis i feixistes, a l’estat espanyol aquests fantasmes són de pedra, de metall i de carn i os. els seus hereus directes conserven el patrimoni robat, i segueixen sent protagonistes a les revistes del cor. A l’estat perduren al·legories públiques a personatges i símbols de la dictadura franquista. Llanos del Caudillo és un poble de la província de Ciudad Real, increïble el nom, oi?
De carrers amb noms com calle de Francisco Franco, calle del general Franco, calle o avenidas del Generalísimo, la península va plena, en queden quasi un centenar, un rànquing ignominiós que encapçala la província de Conca i de Palència. Altres carrers o places amb noms feixistes l’estat en va ple, hi ha més de 300 carrers anomenats Calvo Sotelo, més de 300 com José Antonio Primo de Rivera, quasi 150 com General Mola, més de 50 com Onésimo Redondo, més de 500 amb el nom de l’assassí del sud Queipo de Llano, quasi la mateixa quantitat com general Sanjurjo, i més d’una trentena com general Yagüe. L’estat està realment malalt. Imagineu a Berlin, a Frankfort, a Düsseldorf, a Leipzig, carrers i places anomenades Führer Hitler Strasse, o Himmler Platz, o amb els noms de Göring, Goebbels, Heydrich, von Ribbentrop o Josef Mengele?
Molts cercles de poder de l’Espanya del segle XXI són a causa de persones, famílies i empreses que el van obtenir, a més de diners, gràcies a la dictadura franquista. La constructora Huarte va construir el Valle de los Caídos, amb mà d’obra esclava dels vençuts. Dragados, empresa partícip d’ACS, dirigida pel president del Real Madrid, Florentino Pérez, també va fer diners utilitzant presos com obrers en l’època dictatorial. Una part important de l’accionariat d’ACS és la família March, l’anomenat banquer de Franco i principal financer a l’alçament militar de 1936. Un altre que va finançar el cop d’estat del 36 va ser el basc José Mª de Oriol y Urquijo, empresari d’una petita empresa anomenada Hidroeléctrica Española als anys trenta que esdevingué després en una de les empreses amb més actius, avui coneguda com Iberdrola, després de diverses fusions.
Totes formen part del botí de guerra que perviu, perdura i s’ha desenvolupat amb els anys de suposada democràcia. Empreses com Gas Natural Fenosa, constructores com Entrecanales, ferroviàries com la Renfe, mineres com Duro i Babero, transformadores de metall com Babcock&Wilcox, Astilleros de Cádiz, La Maquinista Terrestre i Marítima, i tantes altres hereves directes del feixisme més pur. El franquisme va fulminar les empreses de la República i va conformar el que avui es coneix com a Ibex35.
L’àmbit judicial és un autèntic escàndol, que donaria per fer articles i articles durant un any sencer. Com pot ser que en una democràcia els tribunals es neguin a acceptar els recursos presentats per molt i molts dels familiars dels represaliats i assassinats durant el període franquista? Com pot ser que la Justícia es negui a reconstituir l’honor d’afusellats per la dictadura militar feixista? Com pot ser que no s’hagi revisat la sentència del President Companys? O del sindicalista Joan Peiró? O de les 1700 persones assassinades al Camp de la Bota?
Malauradament, la resposta la coneixem tots, la majoria de jutges són franquistes, fills, nets, nebots i amics dels quals van fer diners i adquirir poder en la corrupció del règim que va comandar l’estat dictatorial durant quaranta anys. El mal és a dins, implicat de forma molt profunda a tots els seus estaments i institucions. I és per aquest motiu que eviten la reobertura dels casos i s’excusen en arguments com la prescripció, un argument que no és vàlid en la jurisprudència internacional quan es tracta de genocidis i crims a la humanitat.
L’estat espanyol és el segon estat del món, després de Cambodja en nombre de desapareguts sense restes recuperades o identificades, és l’únic estat occidental que no ha dut a terme cap investigació ferma i seriosa sobre la dictadura, que no ha protegit a les víctimes ni jutjat als assassins. Amb el PP és impossible arribar a fer net, però tampoc ha sigut possible amb el PSOE, perquè ambdós són resultat d’una transició no democràtica que ja els hi va bé. A Alemanya, el búnquer de Hitler és avui un pàrquing, ha sigut esborrat del mapa, està prohibit fer qualsevol exaltació del nazisme, mentre a l’estat espanyol s’autoritzen amb normalitat actes, manifestacions i misses que recorden el franquisme, amb dates assenyalades com el 20 de novembre. Quin disbarat per a qualsevol demòcrata!
Quaranta-sis anys després de la mort de Franco, Casado no només ha anat voluntàriament a una missa pel dictador, a la missa de l’àguila, també ha anat a agrair i pregar a Déu perquè la victòria perduri. Quina vergonya!
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya