EconomiaCAT

CAMÍ A AUSCHWITZ

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 03 abril 2018

Catalunya

CAMÍ A AUSCHWITZ

Acabats de tornar de Cracòvia i tot bé.

Una magnífica ciutat per visitar en 3 o 4 dies. Petitona, de clima inestable i fred però de càlida rebuda, de portentosa i autòctona gastronomia, ciutat econòmica pel visitant, i amb força Història, ja sigui història medieval, moderna o contemporània, història tant polonesa en particular com europea en general. La visita a la ciutat es complementa amb un parell d’obligades excursions a menys d’una hora de camí, una a les impressionants mines de Wieliczka i l’altre als camps de concentració nazis d’Auschwitz-Birkenau.

Camí a Auschwitz, a l’autocar que ens portava, van posar un breu documental on explicaven els orígens del que anàvem a veure. Del que van dir literalment en aquell documental, fet per polonesos, entenc, i traduït al castellà, vaig fer un tuit " https://twitter.com/economiacat1/status/979295378037198848 " que dèia exactament:

“Estic camí d’Auschwitz. Han posat un documental, 3 frases:
- El món no volia creure, va callar, mirava a un altre costat.
- Els nazis aplicaven les lleis al seu interès, la gent ho va justificar.
- Els innocents eren torturats mentre els assassins actuaven lliurement.
Us sona?”

...I es desfermà la tempesta! Entre comentaris, retuits i marques de “m’agrada”, més de dos mil imputacions. Entre aquests comentaris, hi ha molts de positius, altres de desaprovació i molts carregats d’insults. Curiós això d’anar insultant, fins i tot odiar de forma gratuïta a la gent que no coneixes, que no saps com és, que només ha expressat una opinió, i en aquest cas ni això, ja que si llegiu el meu comentari fet a twitter, podeu veure i llegir que era un missatge simplement descriptiu.

Què és el que va fer creure als insultadors intolerants que estava comparant l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial amb l’Espanya actual? Potser el logotip d’economiacat.cat que és una Senyera? Potser l’idioma català? O potser el seu subconscient o el conscient que els fa saber que era aquesta la comparació que feia precisament?

La veritat era que la meva intenció era fer un paral·lelisme entre l’alemanya intolerant i autoritària convertida en assassina en massa, i la situació de l’Espanya avui, que sense assassinar (encara) està actuant de forma repressora i torturadora amb la divergència d’opinió. Igual que fa quasi vuitanta anys, Europa no vol creure, prefereix mirar cap a un altre costat. Igual que fa quasi vuitanta anys, des d’aquesta Espanya autoritària, apliquen les lleis de forma interessada, fent inclòs una interpretació atípica, rebuscada i irreal que només es pot sostenir per la inexistència de la separació de poders, cosa que succeeix a les dictadures. Igual que fa quasi vuitanta anys els innocents (gent que només volia impulsar el vot, la democràcia) són torturats, almenys psicològicament, doncs treure la llibertat dels que no han fet res és una tortura, mentre els torturadors campen lliurement, agredint a la intel·ligència, a la llibertat i als drets humans d’un poble.

El documental mostrava més coses que mostren un paral·lelisme clar i evident entre l’Alemanya nazi i l’Espanya actual, coses com què la propaganda nazi llençava missatges perquè la població alemanya no comprés productes jueus, paral·lelisme clar amb el boicot de compra de productes catalans que estem patint. També temes com la crema de llibres de l’any 1933 a obres anti-alemanyes, és a dir obres d’escriptors jueus, marxistes i pacifistes, i que té un gran paral·lelisme amb els que reclamen un tancament “boig” a TV3. Mitjans de comunicació que falsegen tot el que diuen sobre Catalunya amb un únic objectiu, fer missatges propagandístics i no informar sobre els fets que estan succeint, parlar de violència on no existeix, posar com actuacions dels altres les actuacions pròpies, parlar d’un context totalment irreal. Etc.

Camí a Auschwitz, m’he adonat que encara que ens faci mandra, que ens faci por i que ens costi de creure, les situacions són paral·leles, l’odi cap els catalans existeix, és notable, és notori i és manifest. No sabem els motius, ells tampoc els saben, però l'odi hi és.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

PACÍFICS PERÒ NO PASSIUS

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 25 Març 2018

Catalunya

PACÍFICS PERÒ NO PASSIUS

Resistir amb el propi cos, aixecar les mans, rebre cops de porra, i altres èpiques accions pacífiques que per a nosaltres són una gran virtut, per l’estat són una senyal irrefutable de debilitat.

Ells no ho veuen igual que nosaltres. Ells no veuen que els catalans som un poble pacífic, lluitador però conciliador, ells ens visualitzen com un poble incapaç de portar a terme una lluita verdadera, ens veuen com un poble de molta simbologia però pocs fets determinants, incapaç d’arriscar el que tenim a nivell personal.

Ell saben que estem sols, que ningú ens ajudarà, mentre nosaltres pensàvem que la “noble” Europa ens salvaria, que la “democràtica i humana” Europa ens donaria el suport, ens ajudaria al veure l’abús de poder, la desigual lluita de Goliat intentant esclafar a David.

És el que hi ha. O assumim aquesta realitat o ens rebel·lem per modificar-la, amb polítics o sense ells. Si triem la rebel·lió, no hi ha dubte que hi haurà costos i sacrificis, molts costos i sacrificis a fer.

L’acció de resistència pacífica és fonamental, pacífics però sense actuar puerilment, sense rebre de forma gratuïta, hem de continuar sent pacífics però no passius. El primer que cal és defensa. Ens hem de defensar, fer-ho no pot passar per posar la cara sense més i que ens la trenquin un dia si i l’altre també. Ens hem de protegir, prou d’anar a pèl i que ens torturin, prou de deixar-nos atonyinar indiscriminadament.

Encara que siguem pacífics ens acusen de violents, menteixen, prevariquen. Hem de ser pacífics però no cal porta-ho al extrem, ens hem d’equipar, sobretot a la primera línia de contenció, hem de portar cascs, guants protectors, proteccions encoixinades per les extremitats i el tors, fins i tot hem de portar escuts. Tothom té dret a la defensa pròpia, fins i tot davant la policia oficial, que no tenen cap dret a la força desproporcionada, dictatorial i brutal. Si utilitzen porres, el poble també té dret a utilitzar-les per defensar-se dels violents. Cap jutge té dret a aplicar la injustícia, cal aplicar el que és just, tu m’ataques i jo em defenso. Tinc dret a fer-ho, a utilitzar spray contra les viseres protectores, puc utilitzar llanternes d’alta potència per enlluernar-vos si el que voleu és pegar-me sense cap motiu. Amb equipament, reduirem la distància en el cos a cos, som més, i donada aquesta situació només us queda que retrocedir, recular i fugir.

Apart de protegir-nos, ens hem de organitzar com a front republicà, com a guerrilla pacífica urbana. Està bé tenir un President, que donada la nova situació potser serà extradit, però ens cal un general, un alt comandament republicà que ens coordini dins del territori, que comuniqui i gestioni les accions, que ens digui amb una sola veu quan hàgim de guanyar-nos la sobirania, quan hàgim de conquerir els carrers el que no hem pogut aconseguir amb el diàleg ni en els Parlaments, quan hàgim de desobeir, quan hàgim de tallar accessos, duanes i estructures fonamentals. Hem de ser notícia internacional, però no només un dia, sinó un altre, i un altre, i un altre, i un altre, i un altre, i un altre més, etc.