EconomiaCAT
BRAVEDEMONT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
BRAVEDEMONT
Carles Puigdemont els torna bojos, els fot, els irrita, els obsessiona, els posa nerviosos, els hi fa cometre errades, genera pànic i impotència, l’odien. La realitat és que qui els torna boixos, qui els fot, qui els irrita, qui els obsessiona, qui els posa nerviosos, qui els hi fa cometre errades, qui els genera pànic i impotència, i a qui odien des de l’Espanya més fosca, casposa, fatxa i profunda és a Catalunya.
A l’inquiet i audaç Puigdemont l’odien perquè no poden amb ell. A Catalunya l’odien perquè no hi podran mai, malgrat haver inhabilitat Quim Torra quan era President només per penjar una pancarta, malgrat haver exiliat, torturat i assassinat a Lluís Companys, malgrat haver represaliat prèviament a qualsevol líder destacat del catalanisme, demòcrates com Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Francesc Macià, i fins i tot a l’Artur Mas.
El problema no ha sigut de cap d’ells, el problema és que Espanya no empatitza, no accepta ni vol a Catalunya. Els molestem. Puigdemont és una amenaça per Espanya perquè Catalunya és una amenaça per Espanya.
Espanya és un ex-imperi en runes, un estat decrèpit, ple de corrupció endèmica típica d’un estat feixista, un estat que no vol superar el seu passat, al que no li importa fer el ridícul, un estat que no és una democràcia ni res que s’hi assembli, un estat que no es pot homologar amb cap altre dels estats amb qui ell mateix es compara.
Les dretes i les esquerres espanyoles són parts diferents d’un mateix igual, ambdós participen de la cacera i persecució de persones amb idees que són diferents, dretes i esquerres són part d’haver construït un estat policial i repressor, dretes i esquerres són part d’una propaganda fanfarrona, mentidera, bruta i ultranacionalista espanyola que vol projectar una imatge de país que no és el que diu ser.
Vox, PP, PSOE i Podemos, amb Catalunya són el mateix. Sangoneres més o menys viscerals, més o menys educades, però que busquen el mateix, prendre la nostra energia i els nostres calès, busquen l’aniquilació del poble català, de la nostra economia, de la nostra llengua, de la nostra nació.
No n’hi cap de demòcrata entre ells, uns són actors i els altres còmplices de la mateixa amanida feixista, no es barallen per la democràcia sinó per veure si uns conserven la posició de ser part de les elits madrilenyes o altres hi poden accedir, es barallen només per veure qui es queda amb els ressorts dels poders, qui es queda amb els diners robats als catalans i als europeus.
Són part de la mateixa merda autoritària i de no permetre el més bàsic d’una democràcia que són les votacions i escoltar el que vol el poble.
Puigdemont és el nostre Braveheart, el nostre William Wallace. Bravedemont. Com qualsevol home, no és perfecte, ha comès errades, algunes de gran consideració, però la seva estratègia de confrontació directa és coherent i personalment em sembla l’encertada, em sembla que és l’única via possible per portar-los al límit, per fer-los col·lapsar emocionalment i econòmicament, és l’únic llenguatge que sembla que entenen i al que reaccionen.
Parlant, dialogant i negociant amb límits amb aquests anti-demòcrates, amb aquests mentiders professionals, amb aquests estafadors, amb aquesta colla de feixistes no aconseguirem res de res, és delirant, només servirà per fer-nos perdre el temps.
La INDEPENDÈNCIA de Catalunya serà, hi estic segur, però només podrà venir des de la unilateralitat i com a resultat de la nostra valentia, de la nostra tossudesa i perseverança, de la nostra fermesa de voler sortir del femer en què estem i de tenir un país més humà, més decent i millor.
És l’única via, com diu Wallace en la seva darrera paraula a Braveheart, per aconseguir la LLIBERTAAAAAAAAT!!!
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
BOMBOLLA I REALITAT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
BOMBOLLA I REALITAT
Hi ha una clara diferència entre viure la realitat i viure la teva realitat.
Viure la realitat són les més de 400 mil persones que van anar a la manifestació de La Diada i l’ambient que es respirava de nou, viure la teva realitat és impulsar, assistir i creure en taules de diàleg humiliants i inexistents.
Viure la realitat és admetre la violència i repressió de totes les institucions espanyoles contra els catalans, viure la realitat és combatre aquesta repressió, viure la teva realitat és pactar amb aquestes.
Viure la realitat és lluitar com sigui per la Independència, viure la teva realitat és intentar negociar políticament els termes d’aquesta amb el govern espanyol.
Viure la realitat és admetre que Espanya és i serà una nació sangonera pels catalans, que només ens vol com a factors de producció per a desviar els beneficis a altres indrets, viure la teva realitat és voler pactar uns pressupostos sabent que després mai s’acompleixen.
Viure la realitat és entendre que Catalunya és una colònia molesta pels espanyols, viure la teva realitat és pensar que des d’Espanya ens veuen com un poble històric i diferent, un poble al que volen respectar.
Viure la realitat és entendre que Espanya mai canviarà, viure la teva realitat és pensar que pots canviar a Espanya.
Viure la realitat és treballar per aconseguir el que volem, la República Catalana, el referèndum ja el vam fer i vam guanyar, viure la teva realitat és voler seure amb qui no vol fer-ho i sense aconseguir-ho a parlar en va d’amnistia i referèndum.
Viure la realitat és considerar que des d’Espanya faran el que faci falta per evitar la independència de Catalunya i el naixement de la República, viure la teva realitat és considerar que només amb un somriure ho aconseguirem.
Viure la realitat és considerar a Espanya l’enemic acèrrim, viure la teva realitat és considerar que podem ser amics.
La gent hi és, hi som, sabem perfectament quina és la realitat, sabem distingir entre bombolla i realitat.
Els polítics són els qui viuen dins una bombolla, cada cop més aïllats del poble que els vota, cada cop més allunyats de la realitat que la resta veiem, cada cop se senten més incòmodes, més estranys i més insegurs entre nosaltres, es converteixen en una classe marginal que perd la percepció del que passa al seu voltant, viuen degradats a la seva realitat dins d’una bombolla amb gruixudes i opaques parets, una bombolla daurada que s’han construït amb els nostres vots, els nostres esforços, les nostres il·lusions i els nostres diners.
Dins la bombolla, viuen només la seva realitat, no ens veuen perquè no ens volen mirar. No ens escolten perquè es tapen les orelles davant els comentaris dels seus compatriotes que no els hi riuen les gràcies. No ens parlen perquè pensen que no hi ha res a parlar amb nosaltres. Només parlen, s’escolten i els miren els uns als altres, entre ells.
Viure sempre dins la bombolla, en el seu món, viure sense veure’ns, sense escoltar-nos i sense parlar-nos té el seu preu, els impossibilita per parlar en el nostre nom, estan deslegitimats per a fer-ho.
No volen parlar, ni escoltar, ni mirar el que la gent vol i els reclama; quin dret tenen doncs per parlar i molt menys de pactar amb repressors i carcellers a cap taula de diàleg? Cap.
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya