SÓC EL PRES NÚMERO 8

socelpresnumero8 1

Em presento, jo sóc el pres número 8, cadascú de nosaltres ho som.

Tots els catalans som el pres número 8. Estem presoners a la nostra terra, on vivim sense llibertat, on no tenim drets, on estem constantment amenaçats, indefensos, on ens volen esborrar del mapa, silenciar-nos per la Història, aniquilar com a poble per deixar-nos simplement com a unitat productiva, com a centre de beneficis, com a mà d’obra al servei del règim autoritari i dictatorial que ells volen vestir com una democràcia que no existeix.

Incredulitat, indignació, ràbia, enuig, ira, impotència, cabreig és el que sentim després de la detenció per la Guardia Civil dels set CDRs i el seu posterior interrogatori i empresonament incondicional sense fiança per part del jutge. Sabem el que volen aquesta gent que vénen de matinada, sabem que el que volen és atemorir als catalans per desinflar les mobilitzacions i evitar el nivell de reaccions que es preveuen a tot arreu del país com a conseqüència de la publicació i anunci de la venjativa sentència als presos polítics catalans del Procés, una sentència que tots sabem que fa dos anys que està dictada, redactada i signada.

Estem a casa nostra però juguem en camp contrari. Ells fan les alineacions, trien el camp i l’hora en què es juga el partit, ells imposen qui ho transmet, ells fan el reglament i posen l’àrbitre, totes les faltes són en contra nostra, tots els penals a favor seu.socelpresnumero8 2

El règim està convençut que ja té controlats als dirigents catalans, de fet cada dia ens demostren que és així al Parlament amb la seva incompetència per fer coses plegats. Ara toca anar per la gent i com a primer pas l’atac als CDRs, a l’activisme independentista. Ells no s’aturaran, la repressió no acaba aquí, tots som susceptibles de ser despertats de sobte, a les 4:00 del matí, per un impacte directe al nostre miocardi provocat per l’estrepitós soroll de l’ariet de ferro colpejant la nostra porta i posterior caiguda d’aquesta, donant pas a una invasió injustificada i brutal de les forces d’ocupació a la nostra propietat privada, a la nostra intimitat.

Us imagineu per un moment, el que han viscut al domicili dels set nois quan han vist entrar per la porta aquells energúmens encegats per l’odi, aquells ignorants uni-neuronals carregats de ràbia, de porres i de bales? Doncs els que han tirat ahir la porta del veí i envaït la seva llar, demà poden tirar la teva i la meva.

socelpresnumero8 1bAquí i avui, tots podem anar a la presó. Jo, pels meus escrits. Tu, pels teus actes, també pels teus pensaments, pels teus comentaris, per la teva mirada en un lloc inoportú, per qualsevol cosa o fins i tot per res, doncs s’ho inventaran, perquè no cal fer res dolent a Catalunya perquè els dolents d'Espanya et diguin que ets tu el dolent, no cal ser violent a Catalunya perquè els violents et diguin que ets violent, no cal atemptar contra ningú a Catalunya perquè els terroristes et diguin que ets un terrorista, només cal ser un demòcrata català perquè els no demòcrates et diguin que ets un no demòcrata, no cal ser un fanàtic a Catalunya perquè els fanàtics t’acusin de ser-ho, no cal ser supremacista a Catalunya perquè els supremacistes a España et diguin que el supremacista ets tu. , demà pots ser tu el pres número 8.

Sóc el pres número 8, visc en un estat autoritari que em té presoner, que em priva de llibertat. Però també sóc CDR, lluito i lluitaré, no pararé mai de fer-ho. Em podeu expropiar, interrogar, atemorir i empresonar però no em podreu treure mai l’essència del meu ésser i seguiré lluitant sempre per la meva llibertat i la dels meus.


Sóc el pres número 8, aviat ho deixaré de ser.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya