tipsdemasidecup  Amb el NO de la CUP a la investidura d’en Mas el procés entra en una etapa culminant i interessant. Sembla un comentari agosarat i contradictori però res més lluny de ser-ho.  L’independentisme simplement ha de canviar l’estratègia i ho farà, la gent independent ho farem.

S’ha acabat confiar a qui ens fa promeses i ens diu que les coses aniran arribant, qui ens marca passos a mig i llarg termini, qui permet que passi i passi el temps sense arribar a cap lloc, prou de qui no és capaç de sacrificar-se tot i predicar-ho, prou de seguir fent el que sempre s’ha fet. Tinc respecte per a Mas, que ha intentat refundar un partit tacat per la corrupció heretada del pujolisme, però no és cert que Mas és el millor actiu del procés, sobretot pel seu prestigi internacional, això és simplement mentida. L’únic, millor i poderós actiu que té el procés som nosaltres mateixos, la gent. Posem-nos al cap que en aquest procés estem sols, només estem nosaltres, ningú mourà un dit pels nostres interessos, cap estranger farà res de res, perquè cap estranger te res a guanyar en aquest canvi, al contrari, poden pensar que un canvi pot arribar a provocar modificacions en el status quo que només els perjudicaria. Només nosaltres pensem i veiem les avantatges, que en són moltes i totes bones.

També s’ha acabat confiar a qui amb un discurs de reclamar-ho tot i voler trencar-ho tot no és capaç de fer alguna cosa amb responsabilitat ni d’anar més lluny que queixar-se dels altres i cridar per fort que sigui. Al final s’han desemmascarat i ha aflorat la veritat d’aquesta incoherent formació de formacions, que no sap el que vol doncs no vol res i que ha tingut un protagonisme immerescut només justificat pel bon treball i carisma de David Fernández i Quin Arrufat, que van desviar vots que en condicions normals haguessin anat a les formacions que componien JxS. El procés de la independència de Catalunya va començar per motius racionals, per buscar un país equilibrat en totes les seves facetes, per buscar el benestar, però no fent-ho seguint els designis d’una formació que només demana però no argumenta el que demanen ni com ho poden aconseguir.

Prou d’uns i prou dels altres, ara cal pensar en Catalunya i en els catalans. Estem tips de Mas i tips de CUP però volem més Catalunya que mai.

Des de fa més de tres anys, al Maig del 2012, vaig decidir sacrificar moltes i moltes hores del meu temps per intentar explicar, informar i formar amb arguments racionals, i independents de qualsevol amo, a qui em volgués escoltar i llegir, sobretot donant arguments econòmics que és la meva especialitat. He vist com cada vegada més aquest treball ha sigut seguit i apreciat. He vist com l’independentisme creixia molt, ho feia seguint la rauxa, l’emotivitat, però sobretot he vist que creixia seguint la racionalitat i el seny dels arguments, per tant, aquest independentisme és profund, imbatible, infatigable, irreprotxable. El procés anirà a més i la independència arribarà abans que el que pensem i ho farà perquè els protagonistes d’aquesta epopeia històrica som nosaltres, els que fem i volem fer coses pel país, normalment de forma desinteressada, els que hem creuat la geografia de punta a punta, els que porten l’estelada arreu del món, els que ens arrisquem per uns ideals i defensem les nostres il·lusions davant de qui sigui. Passarem per sobre dels que s’han elegit fins ara com protagonistes i no han sabut tirar endavant, ells han de quedar apartats pels que volem que la independència tiri endavant i volem que sigui aviat, ja hem esperat prou.

Els necessitem a tots, moderats i extremistes, cupaires i convergents, emprenyats i satisfets, optimistes i pessimistes, rics i pobres, empleats i empresaris, gent de dreta i esquerra, però necessitem que qui lideri aquest camí sigui els que no són dubtosos de seguir un camí inequívoc d’anar cap a l’objectiu de la independència, cap a la República Catalana, cap a complir el mandat que el poble català va donar a les eleccions del 27S, a ells els hem de triar, sense coalicions ni embuts.

La majoria dels catalans són independentistes, l’independentisme català no és antisistema, però tampoc li agrada l’immobilisme d’un sistema vell i caducat del què busca sortir. L’independentisme català simplement recerca un sistema propi.

Es per aquestes raons, que penso que no és raonable presentar novament la fórmula de Junts pel Sí a futures eleccions. Els partits han de anar per separat, l’electorat ha de saber qui ha de ser el partit i el líder més votat i acceptat. L’organització que faci de ciment entre els partits, no pot tornar a ser el mateix partit, ha de ser una entitat supranacional, ha de ser l’ANC com organització representativa dels catalans que busquen la independència.

El que avui ens crea desencís, és realment una oportunitat perquè el procés i la independència del nostre país vagin endavant de forma sòlida i de forma més racional.

 

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat nr 9493 

Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya