Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 27 Setembre 2020

Vist: 1946

ARA ÉS HORA, SEGADORS!

...Endarrere aquesta gent,
tan ufana i tan superba!

Espanya esclata.

No existeix cap nació espanyola, ni pot haver-hi, no és possible una nació amb diversitat d’ideologies, de llengües i de sentiments, l’invent de la transició del 78 no s’ha consolidat, fa aigües per tota arreu, s’han esmicolat els equilibris, han desaparegut els contrapesos, s’ha exhaurit tota la il·lusió que un dia a alguns els hi podia generar.

Espanya és la terra de les trampes, la terra de la tirania, la terra de les mentires, la terra de la dictadura, la terra dels colpistes, la terra dels babaus que es deixen enganyar. Sí! Dels babaus que amb una bena roijigualda als ulls, no només no veien el cop d’estat que va esdevenir a Catalunya el 2017, sinó que fins i tot l’aplaudien. Babaus que no volien escoltar ni acceptar el que van votar més de dos milions de persones, referèndum il·legal deien...la democràcia mai és il·legal i sempre és legítima.

Catalunya mai ha sigut el problema, el problema sempre ha sigut Espanya. Ho ha sigut pels catalans i ho ha sigut pels espanyols. Imagineu si el cap suprem de les forces alemanyes hagués sigut nomenat per Hitler? Sembla impossible, no? Doncs això és el que passa a Espanya, on Juan Carlos va ser nominat per Franco i per herència monàrquica ara ens hem de tragar al seu fill, que a més de corrupte com el pare, també ha sortit fatxa.

Les forces esquerranes espanyoles van deixar fer a la ultradreta i al rei fatxa el que els seus més baixos i foscos instints els hi demanaven, van deixar-nos sols, van deixar la brutalitat policial i la repressió judicial. Com la gent, enganyada per la propaganda feixista els va aplaudir, ells pensen que els hi va sortir bé, i ara volen fer el mateix a la resta de l’estat. Ara ho tenen a sobre. Els mateixos que no van comentar les trucades telefòniques del rei fatxa a les empreses perquè marxessin de Catalunya, ara s’indignen del vici d’aquest paio a fer trucades en contra dels interessos generals.

Colpisme de sabres o colpisme judicial, canvien les formes d’arribar al mateix objectiu, però és el mateix, és colpisme, és atacar a la democràcia, és atacar a la gent, és voler mantenir el poder com a part del seu patrimoni propi, és mesquí, és delictiu. La història es repeteix, campanya d’assetjament i enderrocament al govern democràtic, presentant-se com a salvadors de la pàtria, al 36 amb armes i ara disfressats amb togues.

ARA ÉS HORA, SEGADORS!
Ara és l’hora d’estar alerta.

La crisi sanitària ha tapat molts altres virus, el virus de la monarquia, el virus de les elits paràsites, el feixisme institucional, però tapar-los no és combatre’ls i mentre aquests s’estenen. Està tot tan infectat a Espanya que no resistiran aquest embat. El doctor, Pedro Sánchez, que es va comprometre amb els seus amos europeus, a donar una solució del conflicte polític a Catalunya ha fracassat, ara tot el continent veu el problema d’una Espanya en fallida que no sap però sobretot no vol canviar de model, una Espanya a punt de descarrilar que amenaça el retorn de diners que ha rebut en diferents fases quan ha sigut encobertament rescatada.

Catalans! Sabem que la solució ha de venir de nosaltres i ara és el moment. Nosaltres mai hem cregut en Espanya, però ara ningú creu en ella. Nosaltres mai hem cregut als dirigents espanyols, però ara ningú creu en ells.

Catalans! Nosaltres si volem un model transversal, nosaltres si volem ser una democràcia i no una gran presó.

ARA ÉS HORA, SEGADORS! Ara és hora de no cedir, ara és hora de no tenir cap voluntat de negociar dins del mateix sistema, ara és hora del conflicte, de la confrontació, ara no és moment d’indults, ni de amnistia ni de punyetes, ara és hora d’anul·lar els vergonyosos judicis injustos, ara és hora d’arxivar per sempre les causes per l’1-O a causa de les reiterades i flagrants violacions de drets fonamentals, ara és hora de la llibertat i la democràcia, ara és hora de Catalunya, ara és la nostra hora, ara és hora de la unilateralitat, hora de la Independència.

ARA ÉS HORA SEGADORS! ...Esmolem ben bé les eines.
Ara és l’hora de la Revolució Catalana!

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 20 Setembre 2020

Vist: 4960

EL BARNICIDI DE LA COLAU

El sufix .-cidi prové del verb llatí caedere i significa matar. Homicidi, parricidi, fraticidi, suïcidi, infanticidi, genocidi, magnicidi són algunes paraules que utilitzen aquesta finalització a les que ara cal afegir el terme barnicidi o el que seria el mateix, matar a Barna, que és una forma abreviada i popular d’anomenar a Barcelona.

Estan matant a la nostra històrica, bonica, reconeguda ciutat, l’estan matant perquè s’estan carregant el seu aspecte diferenciador que l’ha fet única i exclusiva al món, la seva alta qualitat de vida. Aquest assassinat de la ciutat de Barcelona, aquest barnicidi, té una principal responsable amb noms i cognoms, Ada Colau. El barnicidi de la Colau.

Colau! has deteriorat Barcelona!, no has solucionat cap problema, els has empitjorat i generat de nous. Has fet més lletja la ciutat, l’has fet més perillosa, menys transparent, menys democràtica, menys comercial, més empobrida, menys agradable i molt més incòmoda. Cada dia que estàs com alcaldessa l’enfonses una mica més, la vols portar a la ruïna amb el teu fracassat narcisisme urbà ple d’improvisacions sense precedents.

Un dia toca protegir les males herbes en lloc de cuidar els parcs, un altre dia toca dedicar tots els recursos a multar els ciutadans en lloc d’organitzar-nos i protegir-nos, un altre s’ha de perjudicar els petits comerciants i botiguers, un altre dia es tracta d’atacar a la gran indústria del Mobile o del sector de l’automòbil tan importants ambdós per la ciutat i pels recursos dels seus habitants, ara toca per la vida impossible als conductors i anar contra la mobilitat de cotxes, furgonetes, camions i motos atemptant contra el lloc de treball de molts d’aquests.

Destrossar una joia com Barcelona pot ser negligència però justificar aquesta destrucció amb manipulació i mentides fetes a consciència és delictiu, de gent que tira endavant les seves “il·luminades” ínfules sense escoltar ni voler escoltar altres criteris, és d’abusadors de poder, és de tirans.


I dic que manipulen i menteixen perquè confonen als ciutadans, s’inventen dades per fer interpretacions subjectives que no corresponen a la realitat. Manipulen perquè utilitzen un problema general i que ens preocupa a tots com és el de la contaminació, per fer-nos combregar de forma irresponsable i indecent amb el que ells volen i com volen, sense la participació democràtica de ningú.

En el tema de la mobilitat i per justificar el col·lapse que generaran a la ciutat, publiquen el dia d’inici de les escoles, el darrer dilluns, un mapa “catastròfic i terrorífic” de contaminació. Un mapa on domina el color vermell. Fins aquí el titular que serveix per tractar als tontets, que és com ens vol tractar la nostra mentidera alcaldessa a tots els ciutadans, sense gens de respecte a la nostra intel·ligència i als nostres drets. Si gratem un xic aquestes dades, enseguida veiem que són dades manipulades, primer perquè els mesuradors no estan homologats com a tal, segon perquè no es consideren els factors meteorològics que són determinants en la qualitat de l’aire com era la pols sahariana que aquell dia flotava per Barcelona. Si veiem les mesures fetes per estacions de GenCat resulta que el color vermell és realment groc i verd. La jefa i els seus interessats pretorians volen donar el missatge que cotxes i escola igual a contaminació, per prohibir aquesta combinació i menteixen per enganyar-nos al donar un missatge maliciosament alarmant.

És evident que cal tenir molta cura de la qualitat de l’aire. I tant, molta! Però l’alcaldessa està precisament per gestionar amb coherència i racionalitat la mobilitat pròpia de la ciutat per a tothom, no està per crear un alarmisme injustificat culpabilitzant al vehicle privat de tots els mals, quan aquest és una eina necessària per a molts treballadors i empreses. Molt més quan les infraestructures de la ciutat no estan a l’alçada, quan el transport públic no arriba arreu i és clarament insuficient, més en temps de pandèmia.

Des de plataformes de barcelonins, ja alarmats d'enganys i despropòsits, dia si i dia també, es denuncien aquests abusos i mentides, desde les xarxes podeu seguir @OnVasBarcelona, @motoristesbcn, @MobilitatLliure, a nosaltres mateixos @Economiacat1, i d'altres molts col·lectius preocupats pels deliris veient dia a dia el barnicidi que es produeix, atemptant cordura, constructivitat, drets i el futur de tots els barcelonins.

El barnicidi de la Colau es produeix quan en lloc de buscar solucions el que fa és fer-nos la vida impossible. Si busqués i trobés solucions, els ciutadans anirien a aquestes, la vida ja és prou complicada perquè un grup de sociòpates ens la facin encara més.

Barcelona, no podran amb tu, et defensarem de la Colau i de qui et vulgui mal, estarem enfront de tots aquests aiatol·làs i fanàtics talibans de pa sucat amb oli que et voler portar al desastre. Barcelona, renaixeràs de les cendres que ells deixin i emergiràs com a capital de la nostra República Catalana i enveja d’Europa.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 13 Setembre 2020

Vist: 2614

AL COLE?...AL COLE!

Demà comença el nou curs escolar.

El retorn a les aules és una d’aquelles coses que passen un cop a l’any i que marquen sempre un nou inici. El primer dia de cole és per a tots la finalització oficial de les vacances. Després cadascú ho viu de diferents maneres i amb diferents emocions, per a uns és una alegria retrobar-se amb companys i amics als quals fa mesos que no has vist, per altres és important veure com seran les noves matèries i assignatures, i fins i tot hi ha que es troben amb el desengany de tenir que suportar un any més a aquell profe que ens té mania.

La tornada al cole aquest any, any de Covid, tot serà diferent, atípic. Alumnes i pares en general, que tinguin prou percepció racional de les coses, han inclòs com a variable principal la seguretat, una variable que passa per a sobre de la resta i les posa en un pla secundari.

Tots tenim incertesa i temor sobre què passarà en els pròxims dies. I si tenim incertesa vol dir que no tenim seguretat. Si tenim inseguretat significa que no s’han fet prou bé les coses.

El virus hi és, i en sabem molt poca cosa d’ell. Sabem que estem en una situació de permanència de nous contagis i pensem que existeix la perspectiva d’una segona onada d’aquests a la tardor, no sembla doncs amb aquest context que el caràcter presencial dels alumnes a les classes sigui la millor de les decisions. Sé que molts pares arronsareu el nas al llegir-ho, però penseu responsablement si aquest gest és fruit de la vostra comoditat o de la convicció de la seguretat del vostre fill.

Al cole?... Al cole! No és veritat que les escoles siguin un lloc segur. A l’escola confluiran nenes i nens de tot arreu, cadascun d’ells és fill del seu pare i la seva mare, noies i nois que són educats de forma més ferma o més laxa en les mesures preventives i combatives respecte al virus. L'escola és un lloc insegur, tant com ho és un restaurant, una oficina o una trobada familiar. Però no són llocs insegurs perquè el director de l’escola o el propietari del restaurant siguin una colla d’inconscients, ho són perquè tots hem vist com la nostra societat està carregada de personatges incontrolats i incívics que són irrespectuosos amb els altres, als qui ens posen en perill.

Crec amb l’esforç de les escoles per fer les coses bé, crec que de forma general s’estan prenent les mesures per crear ambients amb certa seguretat amb els mitjans limitats. Creació de grups bombolla, mascaretes, distància de seguretat, mesures higièniques, extremar les ventilacions, kits de tests, etc., són diferents mesures que s’han adoptat a diferents indrets i que han tingut un major o menor resultat en funció del país que s’han aplicat, el motiu és que cap d’elles és suficient per aconseguir que una nena o un nen faci a l’escola allò que no veu fer a casa. Aquí rau l’autèntic problema. 

L’aprenentatge és un dret irrenunciable, l’educació escolar és imprescindible però també ho és la seguretat. Avui seguretat i escola no estan a la mateixa intersecció. Cal adaptar-se fermament i de manera immediata a les noves tecnologies, i això no consisteix només donar un ordinador a cada nena o nen i ja està, cal fer un canvi profund en les estructures educatives, en les institucions arcaiques encarregades de dissenyar com es transmet el coneixement.

Quedar-se enrere serà un problema, però el problema no vindrà mai dels nens ni dels joves, ells ja neixen i viuen amb la tecnologia sota el braç, el problema serà conseqüència dels pares i dels educadors, que s’aferren al que sempre han fet i vist fer, sense voler adonar-se'n que el món ha canviat i seguirà canviant, la Covid simplement ha sigut un detonant i un accelerador de certs aspectes considerats quotidians i recurrents, i que han deixat de ser-ho.

Vivim un moment decisiu per a nens i joves de tot el món, el que passi ara condicionarà el desenvolupament futur. No ens creiem el que ens diuen els polítics, ja veieu on ens han portat, ni el que ens diu ningú, creiem només el que diu la nostra consciència i el nostre raciocini, encara que el que aquest ens dicti sigui enormement incòmode. Exigim el que és nostre: escolaritat sí, seguretat també.

Cuideu-vos molt! I cuideu dels vostres fills!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 06 Setembre 2020

Vist: 2847

CAIXABANK BANKIA, CAIXA O FAIXA

La suma de CaixaBank i Bankia donaria com a resultat un gegant financer a l’estat espanyol amb quasi 650 mil milions d’actius, a prop de 25 milions de clients, quasi 7 mil sucursals i més de 50 mil treballadors en plantilla.

La naturalesa individual dels dos bancs no els fa complementaris en terme de negoci i de sinergies, al contrari, es tracta de dues entitats especialitzades en el mateix tipus de mercat, cosa que porta a pensar que no es tracta d’una iniciativa impulsada des de les entitats en si, més aviat sembla un producte originat des de les institucions governamentals estatals i segurament europees, on cal recordar que l’antic ministre del PP, Luis de Guindos, ocupa el càrrec de vicepresident del Banc Central Europeu, un personatge obsessionat per l’acotació de la competència bancaria, les concentracions i el triomf de l’oligopoli en termes financers.

La fusió d’aquests bancs és un absolut desastre en diferents aspectes. CaixaBank Bankia, caixa o faixa.

És un desastre pel mercat financer espanyol, a manca de la complementarietat en productes i clients comentada abans, l’entitat resultant està limitada per guanyar rendibilitat per la via dels ingressos, només li queda fer-ho per la via de les despeses, retallades en el nombre de sucursals i retallades en personal, aspectes que de per si ja estaran prou castigats en els pròxims temps amb l’entrada de nous actors al sector bancari provocats pel tsunami que suposa Internet a les nostres vides, i on s’espera ben aviat l’aparició d’empreses com Amazon, Google i Facebook entre altres, que ja estan passant a l’acció amb la compra de llicències bancàries.

És un desastre per la clientela bancària en general, la pèrdua de competència a la banca, l’oligopoli i la concentració només porta com a resultat la col·lusió, sigui de forma tàcita o explícita, és a dir, un conveni pervers que pretén treure profit propi a costa d’un tercer, en aquest cas tots nosaltres. Com ja manifestava Adam Smith al segle XVIII: “rarament els comerciants del mateix tipus de negoci es reuneixen, tampoc per entreteniment i diversió, quan ho fan la conversació acaba sempre en una conspiració contra el públic o alguna estratègia per augmentar els preus”. Una banca cada vegada més estandarditzada en els seus productes, limita l’economia, no s’adapta i s’aparta de les necessitats reals i particulars dels seus clients, imposa la seva oferta de productes al marge de la demanda, canvia el coneixement de les persones per les fórmules i els algoritmes que calcula una màquina, es perd la humanitat, es perd l’essència social, es perd tot.

És un desastre per tots els contribuents que paguem amb els nostres impostos, sacrificis i diners els excessos milionaris de la màfia madrilenya i del forat que van generar amb la seva disbauxa, un rescat bancari que ens va costar 23 mil milions d’euros via FROB i dels que només s’han recuperat poc més de 3 mil. La fusió amb CaixaBank significa també la seva privatització, l’estat que ara controla el 61,8 % de Bankia passarà a tenir un 14% de la nova entitat resultant, de forma que els ciutadans seguirem pagant religiosament el cost de la factura sense gaudir-ne dels seus beneficis donat que el retorn del deute es diluirà en considerar-se que el valor de CaixaBank és molt superior al de Bankia. Una estafa en tota regla, ja que el valor de CaixaBank és fictici, producte del bon maquillatge derivat de les plusvàlues per vendes d’actius i participacions en altres empreses, i no pas dels beneficis derivats del negoci bancari, que és un gran forat en si mateix.

És un desastre per Catalunya, que perd amb aquesta fusió el darrer símbol del model d’èxit de caixes catalanes. És una fusió política, no una fusió financera, i quan la política està darrere sempre amaga els foscos interessos reals. El resultat d’aquestes maniobres ja el vam veure amb el BBVA fa uns anys, on el peix gros de la fusió eren els bancs de Bilbao i Biscaia, i el peix petit era Argentaria que era la part estatal. Inicialment la seu estava a Bilbao, no hi havia discussió. Dues terceres parts dels consellers eren bascos. Pocs anys més tard, després de l’escàndol de trobar comptes ocults a l’illa de Jersey, el President Ibarra dimitia, també l’home fort i conseller delegat Pedro Luis Uriarte, el banc canviava la seva cúpula basca per una directiva principalment madrilenya i amiga d’Aznar, i finalment marxava d’Euskadi per assentar la seva seu operativa a Madrid, perdent totalment les seves arrels. La història es repeteix.

Ens van enfonsar el Banc de Barcelona, i ara s’emporten La Caixa. Pensem a futur, el sistema bancari tal com el coneixem desapareixerà, és una bona oportunitat perquè els catalans, amb la nostra iniciativa tornem a aixecar una entitat financera adaptada als nous temps, nova, nostra i amb seu a l’estranger.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya