resistenciaMALGRAT ELS POLITICS, SEGUIM

Ara, l’independentisme està representat per a dos milions de votants i molts altres més que no van votar, que sembla que van deambulant per una cruïlla sense cap rumb concret, atonits per les notícies que arriben cada dia des del Parlament, sense entendre els motius pels quals els partits independentistes, els que van proclamar la República, no es posen d’acord, sense entendre res, a l’espera que algú amb prou energia, autoritat moral, i sobretot autoritat política torni a marcar-nos el camí a seguir. Però existeix aquest polític que ens ha de portar a la independència dins dels partits polítics actuals?

Ells ens van dir que era necessari temps per crear estructures d’estat. Ells ens van dir que Espanya no es podria permetre mostrar repressió i violència als carrers. Ells ens van dir que Europa es posaria al costat del poble democràtic. Ells van dir que el 155 no es produiria mai, que els mossos estarien al costat del poble. Ells van dir que Espanya hauria d’acceptar el resultat de les eleccions del 21D. Ells van proclamar una República que després no van fer efectiva. Ells ens van fer perdre una oportunitat, per indecisió, per manca de valor, per conservadorisme, per pragmatisme, per manca de projecció, per manca de pla, pel que sigui. Es van equivocar o no van ser capaços.

Però, malgrat els polítics, seguim. Els catalans trenquem motlles. Com més coses tenim a perdre, a ulls d’alguns que desconeixen la nostra forma de fer i ser, com més por dels costos de la independència ens volen fer creure, com més dolorós i humiliant volen que sigui el càstig, més força popular existeix, més vots i suport està tenint el nostre projecte polític. Som un poble orgullós i valent, i serem un poble resistent.

Hem arribat on estem de baix a dalt i hem perdut la iniciativa d’afrontar-ho de dalt a baix, per la direcció política del moment, per una direcció política que no va ser capaç de donar instruccions de desobediència civil i defensa política de la República proclamada. Ara toca recuperar-la, sigui amb lideratge o sense ell, amb el lideratge de la nostra voluntat d’assolir objectius, la nostra persistència i resistència. L’estat espanyol no aguantarà, té una pila de crisis obertes damunt la taula, crisis de tot tipus, socials, econòmiques, identitàries, humanitàries. És un estat corrupte, un zombie pàl·lid i amb mala cara, que s’arrossega en les seves misèries i que en un moment o altre caurà, petarà, es desfarà. Quan això succeeixi, hem d’estar preparats i alerta per aprofitar-ho.

Em sap greu però per aprofitar les oportunitats, no poden ser els mateixos líders, ha de liderar-ho gent nova, ja que tot fa pensar que els que van actuar d’una forma, actuaran novament de la mateixa manera, quedant-nos al mateix lloc. No van saber constituir la independència, qui ens diu que ara sabran fer-ho.

Ara tenim l’experiència de saber fins a on estan disposats a arribar, i per aquest mateix motiu, ens calen lideratges que estiguin disposats a tot, lideratges sense mandra, lideratges no acomodats, lideratges que no estiguin disposats només jugar net, ens fa falta gent que sense escrúpols ni vergonya si cal, estigui disposada a embrutar-se de fang com ells ho fan.

Hem de superar l’edat de la innocència. No és el que ens agrada però el que ens fa falta. No ens juguem la independència com ho fan els quebequesos o els escocesos, amb estats democràtics com són Canadà o el Regne Unit. Ens juguem la independència amb un estat ranci i autoritari, com pot ser Turquia i com és Espanya, un estat sense tradició ni vocació democràtica, un estat repressor, xenòfob, salvatge, mentider i brut.


La lluita continua i la guanyarem.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya