EL PACTE DE LA VERGONYA
Collboni, Colau, Sirera. PSOE i la seva filial PSC, Podemos i la seva filial Comuns, PP. Quin fàstic! Quin cinisme! Quina indecència! Quina hipocresia! Quina barra!
Això no va d’idees ni de projectes, no va de servir als barcelonins i de les coses que els interessen, no va del model de ciutat, ni de fer créixer la ciutat, fer-la més competitiva, més saludable i agradable, això va de càrrecs i de cadires ben remunerades, va de tràfic d’influències, va de sous i de privilegis pagats per tots, va de tenir el poder, va de servir-se dels ciutadans, d’aprofitar-se de nosaltres i de la nostra bona fe.
Aquest pacte tampoc va de Barcelona, va d’Espanya, va contra Barcelona, va contra Catalunya, és el pacte de la vergonya. Les forces espanyoles i espanyolistes, no dubteu que els Comuns en formen part, ara ja sense cap màscara, s’han unit per tercera vegada consecutiva per impedir que la capital catalana tingui un batlle independentista. És una operació d’estat, i ja en van tres en vuit anys. Els tres partits que han format aquesta vergonyosa aliança, són tres potes de la mateixa cadira, ens pot fer mal a la vista, i al cor, veure com socialistes i comunistes pacten amb la ultradreta, amb un partit fundat per 7 ministres franquistes, però no us enganyeu, tots tres són el 155, són el tronc que sustenta el regim del 78 de la nació espanyola, aquell regimen que va sorgir directament del dictador i que es nega a evolucionar, i encara menys, a finalitzar.
Madrid s’ha instal·lat al País Valencià, s’ha instal·lat també a les Illes Balears, i amb altres actors, també s’ha instal·lat al balcó de l’Ajuntament de la plaça Sant Jaume. Gran problema. Barcelona és gran, molt gran, però si és governada per qui ens odia, es farà petita aviat, insignificant sota el xuclador de la capital del Regne. Poden vestir-ho del que vulguin, poden vestir-ho com que han impedit que governin els lobbies de l’Upper Diagonal, poden vestir-ho de maniobra per acabar amb la Convergència del 3%, però una cosa és el que diuen i com ho vesteixen, i un altre molt diferent és el que fan realment. Només cal veure com ho celebren des de Madrid.
Hem vist que els partits unionistes espanyols no tenen cap inconvenient d’aliar-se per impedir la victòria de l’independentisme. Comunistes i franquistes junts i tan contents! Des de Catalunya hem de fer vel mateix, a l’hora de votar, hem d’oblidar la dicotomia de votar esquerres o dretes, hem de votar als nostres. Ni Junts, ni ERC ens ho posen fàcil, ho sé, ja no hi compto amb la CUP que cada vegada més fora de lloc.
Els partits independentistes convencionals poden seguir embrancats en disputes internes, en els seus oportunismes i les seves bajanades, però si continuen badant, part de l’electorat els marxarà. Ha passat a Ripoll amb l’eclosió de Sílvia Orriols i d’Aliança Catalana, aquest és el primer avís.
Defenseu la terra, defenseu la nació, defenseu la sobirania, feu el que heu dit que fareu, feu el que heu de fer, feu allò pel qual us hem votat tantes vegades, i si no ho feu: “Que us bombin a tots vosaltres”.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
