No result.

replicants  El 8 de gener de l’any 2016 la Tyrell Corporation creava el replicant Roy Batty. Així, en les pantalles de tots els cines apareixia un dels malvats més memorables de tots els temps. Fort, alt, poderós i imbatible, però amb data de caducitat. Programat per conquerir nous mons. Era un robot o era un humà? Era un robot amb més humanitat que els mateixos humans vivint en un futur distant, fosc i pessimista. La memorable seqüència final entre Deckard, implacable empaitador de replicants, en el que el caçador es converteix en presa, ens mostra Roy Batty havent assolit la  quota més gran d’humanitat: l’empatia.  Perduda la fe en la humanitat, Roy li perdona la vida a Deckard, demostrant qui dels dos és més humà. Però, era Deckard humà? L’enigma sembla quedar desvetllat en la segona part de Blade Runner.

Roy Betty vivia amb por però va afrontar l’adversitat, va lluitar per ser lliure. En certa manera va tenir una actitud resilient. La resiliència es pot definir com la capacitat que tenim les persones per afrontar les adversitats, per  lluitar, per ser perseverant, per tenir tenacitat, per tenir una actitud positiva, i per prendre accions que ens permetin avançar a contracorrent i superar-nos.  Les persones resilients tenen una autoestima alta, són positives i són flexibles davant els canvis. Per aquestes persones no existeix una vida dura, sinó moments difícils.

Les empreses busquen persones resilients. Persones que es superin contínuament en les competències tècniques, però també en l’aspecte emocional. Per les empreses és molt important tenir professionals que siguin flexibles davant els canvis, con capacitat per superar-se en situacions difícils, de ser proactives, entusiastes, d’aprendre de les seves errades i de les dels companys.  La resiliència pot ser innata o pot ser desenvolupada. Tots podem ser resilient si canviem certs hàbits i creences. El qual significa que per aprendre a ser resilient s’ha de fracassar i no donar-se per vençut. Les empreses s’afanyen a fomentar la resiliència entre els seus treballadors. La resiliència és una forma de millorar l’ambient laboral que ajudarà a afrontar qualsevol crisi o canvi important que pugui haver-hi. La resiliència no només és un concepte de la psicologia laboral, sinó també és una eina molt important que dóna avantatges competitives a l’empresa convertint situacions difícils en una oportunitat per créixer.

Més enllà de la psicologia laboral, en entorns operatius és considera que la resiliència es la capacitat d’una cadena logística (Supply Chain) a adaptar-se als canvis del seu entorn. Els canvis externs a l’organització requerirà d’una capacitat d’adaptació mitjançant uns costos assumibles, ja que els recursos són limitats. L’augment de la resiliència d’una Supply Chain comporta augmentar la seva predictibilitat, tant des de la perspectiva dels costos com de forma operativa, i per tant s’augmentarà la seva competitivitat. La resiliència la podrem augmentar amb diferents palanques. Primer, elaborant i gestionant un mapa de riscos i de protocols d’actuació. En segon lloc, amb la visibilitat a la Supply Chain per monitoritzar el seu estat a temps real. Seguidament, disposant d’uns sistemes d’informació que ens permetin simular situacions de riscos i solucions, detectar-les si es produeixen i reaccionar adequadament. I per últim, la gestió de la resiliència ha de ser al llarg de tota la Supply Chain.

I anant una mica més enllà, arribo a la conclusió que Catalunya és un clar exemple de societat resilient plena de replicants. Uns replicants que fa més de tres-cents anys que afronten l’adversitat, lluitant tenaçment per ser lliures, amb perseverança, optimisme i sentit de l’humor. Treballant i fent les coses bé, superant-se malgrat els entrebancs del dia a dia. Fracassant i tornant a aixecar-se per créixer com a nació. Amb una capacitat d’adaptació als canvis encomiable. I havent assolit les majors quotes d’empatia i solidaritat cap a la resta de pobles d’Espanya. I el procés cap a la independència es una Supply Chain resilient. Per tant, per augmentar la resiliència del procés haurem de tenir tot molt bé planificat, fer les lleis i protocols d’actuació necessàries per assolir l’èxit. Li haurem de donar visibilitat a tots els nivells, tant dins com fora de Catalunya, per copsar el seu estat i fer les adaptacions pertinents. Haurem de tenir uns bons sistemes d’informació per prendre decisions, i per poder tenir les eines per portar a terme la consulta vinculant. I finalment, el procés ha de ser transversal per aconseguir el número més gran d’adeptes a la causa.

Deckard perseguia als replicants per acabar amb aquells productes tan humans. Però Roy Batty va deixar de banda la seva por per ser lliure. Ell sabia que el domini de Deckard era finit, i que es perdria en el temps com a llàgrimes en la pluja.

 

Carles Narváez Brinquis
Economista Col·legiat núm. 9496