Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 2681

ue  Sóc europeista. Però per què?

L’economia de la Unió Europea es troba estancada, plena d'incerteses, no creix, no es genera ocupació i els preus cauen amenaçant una deflació amb conseqüències devastadores. El motor d’Europa, Alemanya, està obsessionada amb no caure en la inflació mentre també pateix una creixent contracció en la seva economia, igual que passa a Itàlia i a França. Les polítiques d’austeritat han anat massa lluny. No només han collat als països més febles, sinó que els han ofegat. Surten veus de tot arreu que demanen polítiques econòmiques expansives per augmentar el creixement. El BCE incentiva la liquiditat, però aquesta no arriba mai a l'economia real.

I en mig de tota aquesta onada pessimista, no venen solucions, al contrari, apareix la mediocritat més absoluta, la manca de lideratge unionista europeu, la tecnocràcia mal entesa, ja sigui des dels governs, els parlaments, els polítics o els portaveus de tota mena, que sembla que parlin des d'una espècie de pensament únic, sense mirar i pensar en els ciutadans, en la línia del que fa anys que ja fan i no serveix de res.

La situació europea es degenera, i la tan esperada com anunciada cohesió social, econòmica i fiscal és impossible avui. En una situació difícil, tothom aplica el "sálvese quien pueda”. Alemanya culpa als governs “gastons” del sud d'Europa, quan una gran part de la seva grandesa ve derivada de capacitat exportadora, a la vegada importadora dels països que els hi han comprat. Els països del sud acusen als del nord de girar-los l'esquena en els moments més difícils, després de dècades d'haver contribuït al desenvolupament d'aquells, d'aprofitar-se d'ells. Tots tenen part de raó i part de desraó, però ningú vol assumir la seva incapacitat i, sobretot, cap dels països del Vell Continent, avui més vell i menys continent, sinó més incontinent que mai; semblen buscar objectius ni reptes comuns, que hi són.

La Unió Europea no és ja aquell lloc paradisíac per viure, és un continent d'éssers limitats per éssers limitats. L'Europa obsoleta ha sigut prepotent, s'ha cregut que era més llesta que ningú, que no calia viure de l'indústria, que fabriquin els altres a dos duros, mentre nosaltres ens dediquem a la tecnologia, el disseny i la innovació. Els estats europeus han volgut mantenir un euro molt fort respecte el dòlar, han permès que Xina infravalorés el Yuan, han deixat que els productes importats siguin més competitius en el mercat interior, un desastre.

Sóc europeista perquè els llocs de la Unió Europea representenen el meu ideari a la democràcia, als drets humans, a la llibertat, al benestar, valors agradables que associo a l'Europa nascuda després de les Guerres Mundials, i a la seva gent. L'Europa que estava allà fora representava la llum, brillava amb llum pròpia quan a Espanya tot eren ombres, es vivia a la foscor de la dictadura. Però ara això ha canviat, ens costa assumir-ho, ens costa desafectar-nos, però és una realitat. No tenim ni confiança ni orgull en les nostres institucions, les europees. Llavors...i si deixem de mirar a Europa?

Seria el més intel·ligent, no anem per bon camí. L'actual model tecnocràtic està esgotat, ha sigut un fracàs, hem de canviar-lo. Les possibles solucions dels problemes idiosincràtics de la UE els trobarem fora de l'europeisme. Podem analitzar el cas xinès, l'americà, el del Marroc (sí, sí, sí, el Marroc, un país que s'està reinventant per moments, ja veureu en pocs anys) o el suís, entre altres. El suís, per mentalitat i proximitat és el que podem entendre més i millor, un petit país en extensió que esdevé un gran país, i que posa de manifest com a partir d'uns valors i objectius comuns, es construeix una identitat social pròpia, una identitat social basada en la confiança bidireccional entre ciutadans i institucions, una relació basada en la transparència, la democràcia i la participació i proximitat als ciutadans, molt lluny de la direcció que ha pres el model de la Unió Europea, que avui es presenta com un ens antidemocràtic, insolidari, autoritari, injust, insostenible, dur i repressor, que es permet amenaçar als ciutadans grecs coartant la voluntat de vot. Per exemple. La Unió Europea, s'ha oblidat que ha de servir a les persones i no al revés, al model actual sembla que no li importen gens els drets fonamentals dels ciutadans, la seva pobresa, la seva desigualtat, la seva desocupació, i que només defensa els interessos financers d'uns pocs. Regenerar la Unió Europea des dels seus drets és regenerar la democràcia, el dret a decidir col·lectivament sobre el que volem ser i donar sentit a un projecte i a una identitat comuna de veritat.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya