Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 4046

americallatina   Ara que el President Mas està de viatge institucional a Brasil, torna a prendre actualitat el veritable paper que realment té l'economia llatinoamericana.

Durant dècades Amèrica Llatina s'ha identificat amb les dictadures, la pobresa i el subdesenvolupament. En aquests moments pocs dubten que el subcontinent sigui una regió en alça política i econòmicament, amb unes innegables perspectives de desenvolupament i de millora en tots els àmbits socials i econòmics, però quin abast tenen realment els canvis actuals, pot realment ser la regió un actor emergent internacional? Amèrica Llatina : mite o realitat.

Als anys 60 i 70 les economies d'Argentina, Brasil, Mèxic i Colombia se les anomenava semi-industrialitzades perque comencen a exportar productes manufacturats, però tenen un insignificant pes en l'economia mundial ja que es tractava d'economies relativament tancades, molt protegides per barreres comercials i per tant no eren economies competitives, eren resultat d'un model que avui s'ha esgotat.

Als anys 80, quan les economies dels anomenats “dracs o tigres” asiàtics emergeixen dins del panorama econòmic mundial basades en la conquesta de mercats exteriors. Mentre, les economies d'Amèrica Llatina són marginades i s'enfonsen en la hiperinflació i les crisis econòmiques imternes severes, degut a la gestió del seu deute extern, i per tant no poden donar el pas a nous països industrialitzats.

La dècada dels 90, suposa l'introducció de Xina i India dins del panorama internacional, amb forta captació d'inversió extrangera que no només busquen una reubicació, sinó que també són atrets pel gran mercat intern d'aquests països.

A la dècada dels 2000 aquests dos països es consagren com a noves potències, el creixement s'accelera i es produeix l'inici d'un canvi en el centre de gravetat econòmic del món, motivat per la globalització dels mercats que els porta a la industrialització, Xina es converteix en el taller del món. Mentre certs països latinoamericans, Brasil com flag representativa d'aquests, són considerats països emergents, amb millores espectaculars de les seves economies any darrere any. Aixó que “pinta molt bé”, es pura estètica, bombolla, cal revisar la naturalesa del creixement. No es tracta doncs que el centre de gravetat de l'economia desplaçat a Xina i India, s'hagi repartit també a llatinoamerica, sinó que el creixement dels països d'Amèrica Llatina, el seu superàvit en la balança comercial ve donat per la venda de materies primeres agrícoles i minerals, pel desenvolupament dels mercats dels productes bàsics i el joc en els tipus de canvi; no per la comercialització de productes industrialitzats o de serveis tecnològics, que són els que permetrien un creixement de l'economia de forma sostinguda, però que tenen balnaces comercials clarament deficitàries. Els anomenats països emergents llatinoamericans han sofert un procés de desindustrialització greu, un deteriorament en la competitivitat de la seva indústria que els passarà factura en breu. S'estan fent gegants amb peus de fang.

De cara a la galeria, els índex de pobresa han baixat i la transició a la democràcia és un fet amb moltes de les antigues dictadures, sobretot en el que respecte al reconeixement polític dels pobles indígenes. Però internament, els problemes socials continuen, les desigualtats d'ingressos han augmentat considerablement, no existeixen polítíques socials redistributives que disminueixin les desigualtats, i amb aquesta situació, augmenta la corrupció, cosa que debilita els valors de una societat o individus, i permet el desencadanement cap a una violència extrema, com única via, sempre fora del marc legal, per superar les desigualtats i la manca d'oportunitats. La injusticia que genera la manca d'opotunitats legítima en la ment de les persones el que és il·legal, com un únic mitjà per resoldre conflictes i assolir objectius d'enriquiment personals.

Una societat amb episodis habituals de corrupció i violència és una seriosa amenaça pel dinamisme extern engegat en els països emergents, i que fa que aquestes economies siguin molt vulnerables, que els costi més poder crèixer.

 

I ara Mundial i Olimpiades al Brasil, a reveure!!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat nr 9493