Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 2756

ebola  Es parteix d'un pilar racional fonamental: un cas d'infecció greu que pot donar pas a una pandèmia mai es pot traslladar del lloc d'origen. Si es vol donar una bona atenció a un pacient, és l'equip mèdic el que ha de traslladar-se al lloc. Un cop l'equip mèdic ha entrat en contacte amb els infectats han de romandre al lloc passant una quarantena. Llavors, si estan bé, poden tornar. En altre cas, el que fas és traslladar el problema del cas 0 des d'un lloc on no existeix la malaltia a un altre on pot existir el cas 1. En cas de produir-se aquest, els següents 21 dies des del diagnòstic són claus per saber si hi haurà una pandèmia.

La cronologia dels fets és la següent. En contra de l'opinió de metges i investigadors especialitzats amb microbiologia, el govern espanyol ha portat a Madrid dues persones infectades d'Ebola en estat greu. Recordem que la malaltia és més contagiosa a mesura que la simptomatologia va empitjorant. L'Ebola és un perill que ens ha portat el govern.

El tractament de l'Ebola s'ha de fer en un hospital de nivell 4, a Espanya no existeix cap hospital d'aquest nivell, el Carlos III és de nivell 3.

Segons recollim de la informació donada als mitjans per un infermer anònim de l'UCI de l'hospital de La Paz, unes hores abans del trasllat es va informar el seu departament que serien els destinats per atendre als dos malats infectats. Això va aixecar por i inseguretat entre el personal sanitari, ja que ni estaven suficientment formats ni informats. Els hi van donar unes quantes instruccions, persones que també estan angoixades i poc formades en aquest àmbit. Van fer saber que a l'hospital de La Paz no existien sales amb pressió negativa, que són les necessàries per aquest tipus d'infecció. Els hi van respondre que no eren necessàries, perquè el virus no es transmet per l'aire. Els hi van adaptar les normes polítiques dictades pel govern, canviant a la seva mida els protocols de salut. En el darrer moment, els “responsables” (realment els irresponsables) van canviar d'opinió i van decidir portar als pacients a l'hospital Carlos III, en concret a la sisena planta, que disposa de sales amb pressió negativa. Aquesta planta estava tancada, sense material ni personal, en espera d'obres a mitat d'Agost. En poques hores, van intentar habilitar la planta portant material des de l'hospital de La Paz, fins i tot infermeres que van desplaçar material en el seu propi cotxe. La Direcció d'infermeria de La Paz va comunicar al personal de l'UCI que haurien d'anar a l'hospital Carlos III rotatoriament i allà col·laborarien amb el personal d'aquest Hospital per atendre els malats infectats. El personal d'infermeria de de l'UCI de La Paz van ser coaccionats i amenaçats d'obrir-los expedient en cas de no acceptar fer aquest servei. L'infermer anònim manifesta que no es volen negar a treballar, sinó que la queixa ve derivada de la precarietat del material i la formació rebuda.

A l'hospital Carlos III, de nivell 3, el personal d'infermeria de l'hospital de l'UCI de La Paz van rebre unes quantes instruccions de companys del Carlos III que tenen unes poques nocions més que ells, minuts abans de l'arribada dels malats. En cap cas se'ls hi va lliurar, per no tenir disponible, el manual de protocols del centre de referència mundial en infeccions d'Atlanta (EUA).

Cal afegir la informació proporcionada pel Dr. José Mª Echevarría, que treballa en una ONG a l'Àfrica i és expert en atenció a malalts d'Ebola. Els tratjes que s'han d'utilitzar es diuen PPE (personal protection equipment), hi han de diferents graus, depenent de la malaltia. L'Ebola requereix el més alt, el de nivell 4, no ha d'haver-hi ni una micra de pell sense cobrir i en algunes zones corporals la protecció ha de ser doble. És necessari l'existència d'un entrenament de dues setmanes en un centre adequat i impartit per personal qualificat. La col·locació del PPE dura 10 minuts i la retirada 20-25 minuts. S'ha d'afegir que s'ha de ruixar amb aigua clorada i que s'han de desinfectar les soles de les sabates també amb cloració. Aquest procés de vestir i desvestir sempre ha de ser amb la supervisió de dues persones, una tirant spray amb cloració i l'altre recitant en veu alta el pas següent. El personal, tot i estar entrenat, és fàcil que sota pressió i stress es deixi de fer algun pas. Recordar que el 90% de sanitaris infectats en general, com a conseqüència de la seva feina, és per no seguir correctament els protocols adequats.

En el cas d'un infectat que requereix nivell 4 s'han de seguir extrictament unes mesures. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) s'ha de minimitzar el contacte amb el pacient, treballar de forma ràpida i eficaç quan estàs en contacte amb el malalt, i el personal que atén al malalt ha de ser el menor nombre possible. Això és totalment incongruent amb l'ordre donada als infermers de l'UCI de La Paz en què se'ls ordena que rotin tots els torns per anar a l'hospital Carlos III, ja que això suposa molta gent exposada que a més haurà d'atendre a altres pacients a la seva unitat de La Paz, pacients que acostumen a estar inmunodeprimits.

L'Ebola necessita, com ja hem dit, una protecció de nivell 4, l'hospital Carlos III té nivell 3, comencem malament. El PPE que requereix és un tratje HAZMAT i una font de respiració autònoma amb oxigen. A la sortida han d'haver-hi dutxes múltiples i una habitació buida per deixar el tratje contaminat. També una habitació amb llum ultraviolada. Però la realitat és que el ens han comentat és que eren tratjes de bioseguretat nivell 2, és a dir, els utilitzats per salmonella, hepatitis i VIH.

Una cosa més, en algun moment ha existit la figura d'una persona responsable de coordinar i fer el seguiment del personal sanitari que atén als pacients? La resposta és evident, NO.

Com infermera em sento totalment identificada amb tots els companys implicats amb els infectats d'Ebola, entenc les seves pors, la por per contagiar-se, la por per encomanar el virus a la seva família, la impotència davant d'ordres injustes, irracionals i inaudites, la seva angoixa a pensar en els propers dies. Quan escolleixes aquesta profesió saps perfectament que és de risc, imagines a que t'enfrontaràs, a la mort, a errades humanes, al partiment, al treball constant fins a acabar extenuat perquè la majoria d'Hospitals tenen manca de personal, al perill de contagiar-te “de la hepatitis del prójimo”, a treballar el dia de Nadal mentre tothom menja torrons, a tantes i tantes coses que és impossible enumerar-les totes.

Et pots esperar i assumeixes que, fins i tot treballant en aquestes condicions, et paguin poc i malament, però pel que ningú està preparat és a patir les conseqüències d'una temeritat sense precedents com la que hem viscut. Que una persona, treballant en aquestes condicions, sigui infectada i que estant en greu perill la seva vida, hagi d'escoltar, ella i la seva família, acusacions i tot tipus d'improperis, no té nom. Que diguin que ha mentit, que no té capacitat de treball, que no fa falta tenir un màster per posar-se un tratje fa mal, em fa mal, i que això ho digui un polític que no s'ha exposat a res, que no ha fet res, m'indigna. Com podem tolerar què aquesta gent continuï dirigint les nostres vides?

El govern d'Espanya ens ha posat a tots en perill de mort. Ha estat produint una despesa econòmica que no hauria d'existir. El govern ha abandonat a Teresa i la fan servir com un arma política, per escaqueixar-se. No els interessa buscar solucions per la seva vida, només volen fer-la culpable.

 

Maribel Méndez de la Calle
Diplomada d'infermeria (Col.legiada nr 25833)