Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 3140

matrix  Les dades estadístiques i els índexs macroeconòmics indiquen que l'economia espanyola es consolida amb un creixement del PIB del 0,4% durant el primer trimestre d'aquest any, sustentat per l'augment de la demanda domèstica interna, l'increment lleuger de la despesa pública i l'augment moderat de les exportacions. Aquests números, sempre freds, coincideixen amb els resultats estimats a les previsions realitzades per la Comissió Europea que considerava per l'any 2014 a l'estat espanyol un creixement del PIB de l'1%, una inflació del 0,3%, una taxa d'atur del 25,7% i un dèficit públic del 5,8%.

No us fa la sensació que em diuen que m'estic recuperant però em trobo pitjor, cosa que ens porta a preguntar-nos diferents qüestions com: és aquesta recuperació un fet real o fictici? la recuperació dels indicadors és reflexe a la majoria de ciutadans de l'estat? el missatge de la recuperació l'hem d'associar a una pel·lícula realista del tipus “Els amics de Peter”, per cert quina bona música!, o més aviat l'hem d'associar amb pel·lícules del tipus realitat virtual com “Matrix” o “Dies estranys”? Tú que penses?

Contestem a les estadístiques amb les estadístiques. Segons el Centro de Investigaciones Sociológicas, CIS, només el 9% dels ciutadans de l'estat espanyol enquestats consideren que la situació econòmica actual és millor que fa un any, el 21% pensen que la situació millorarà en els mesos vinents i el 82% veuen a l'atur com el principal problema de l'estat. Els ciutadans de l'Estat, doncs no es creuen això de la recuperació econòmica, precisament perquè encara que ens diguin que la recessió s'ha acabat, sentim i patim la crisi des de molt a prop, a les nostres carns o de forma molt propera i no l'hi veiem el final.

Personalment estic d'acord amb la majoria dels ciutadans, com ells també penso qu'estic a Matrix, i no vull prendre la pastilla blava que com diu Morfeu a Neo a la pel·lícula significa “el final de la història, despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure”. El que realment vull, per responsabilitat i autoestima, és prendre la pastilla vermella, la que porta a la veritat, no vull creurem el que em diuen sinó només la realitat, i no la virtual precisament. Ens volen enganyar i no els creurem, la recuperació dels indicadors és real però la recuperació de l'economia real no existeix, sento expresar-me en termes tan pessimistes, però la pastilla vermella té això quan la tries.

És cert que ha existit un creixement del PIB, per cert molt feble, però utilitzar aquest indicador per determinar la salut de l'economia és enganyós i fins i tot deshonest. Considerar només aquest índex i no fer-ho considerant la combinació d'aquest amb altres com serien l'atur descomunal existent, que ha millorat en l'àmbit estadístic per l'utilització d'una nova manera de càlcul simplement i per la marxa de cents de milers d'immigrants, i també d'autòctons, que han tornat als seus països d'origen o han marxat a altres indrets; com l'alt índex d'endeutament, primer privat i després públic, que hi ha a l'estat, i que és impossible de tornar ens ho mirem com ens ho mirem; com l'altíssim dèficit en creixement galopant, el més alt de la zona euro malgrat quatre anys d'austeritat i retallades; com l'alt grau de desequilibri cada vegada més pronunciat entre els ciutadans amb una reducció del percentatge que forma la classe mitjana; i altres factors característics com l'interès malaltís per salvar una part de la banca a costa dels drets dels ciutadans i les empreses a qui aquests mateixos bancs de manera paradoxal, acaben fustigant de forma indecent i indiscriminada, l'alt grau de corrupció política implantada com a fenomen quasi-normal al país, la inexistència de separació de poders i la manca de reformes estructurals pensades per millorar la productivitat, fan que malgrat hi puguin existir repunts positius puntuals, el camí sigui molt complicat d'adreçar-lo i impedeixen que la recuperació pugui ser un fet real i continuat en el temps.

El gran problema de l'estat, el número u, i ho és perquè així el consideren els ciutadans de l'estat, és l'atur. Dins del PIB s'inclou un gran nombre d'activitats econòmiques que no generen ni generaran ocupació, ni inversió productiva, ni consum. Actualment existeix a l'Estat espanyol una entrada important de capital estranger, però no és per l'interès d'invertir en el nostre estat en condicions normals sinó per fer-ho comprant a preu de saldo, comprant a les rebaixes de les rebaixes, es a dir, aquelles que fa El Corte Inglés al mes de Febrer i d'Agost, i moltes vegades amb objectius especulatius a curt termini que busquen optimitzar la inversió en l'economia financera però no en l'economia productiva. Aquests tipus d'inversió, normalment, no aportaran cap mena de riquesa i reactivació real de l'economia, i per suposat, no significarà que ens estiguem recuperant de la malaltia.

Un altre engany és parlar de la millora de les balances comercials, de la diferència entre les exportacions menys les importacions. És cert que han millorat però l'anàlisi d'aquesta millora ens porta a veure que més que un augment important de les exportacions, que seria desitjable, la balança comercial ha millorat per una dinàmica de gran reducció de les importacions, a causa de la caiguda del consum intern. Les exportacions, si estan pujant, ho fan significativament en determinats sectors i en altres degut a la depreciació interna produïda per la baixada general de salaris, que sembla que no té final, circumstància que malgrat sembli pugui suposar més competitivitat a curt termini, realment no constitueix una causa prou sòlida per una economia desenvolupada com sí que ho seria la innovació, per exemple. Com seria possible si no, que en un estat on els salaris han baixat des del 2010 més d'un 7% en termes generals, no només no s'ha generat ocupació, sinó que el nivell d'atur no ha parat de créixer.

Els vents poden ser favorables, sí, com ho demostren els indicadors macroeconòmics, però si la nau no és sòlida, el capità no sap ni vol aprendre a portar el vaixell, el destí queda molt lluny i hi ha molts obstacles per superar encara. Tú agafaries aquest vaixell? Jo sens dubte que no ho faria, ni per anar a Ítaca, on sabeu de sobres que m'agradaria arribar.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493