Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 3009

ali-baba-cuentos  La Asociación de Abogados Demócratas de Europa, ADADE, ha calculat que el PP ha pagat més de 22 milions d'euros en sobresous a, almenys 40 dels seus dirigents en 22 anys, Mariano Rajoy inclòs i com màxim perceptor amb més de 1,5 milions d'euros, són Rajoy i els 40 lladres … o més, tot i evocant el títol d'un compte que hi ha al famós llibre de “Les mil i una nits” i que situa a l'escena de l'Orient llunyà, una situació que s'està avui produint en aquest Estat.

La corrupció afecta negativament al desenvolupament econòmic d'un país. En una escala del 10 (altament honest) a 0 (altament corrupte), per cada pèrdua d'un punt, la productivitat baixa un 4% del PIB – producte Interior Brut – i els fluxos nets anuals de capital baixen 0,5 % del PIB. Al contrari, una pujada de 6 punts en l'índex de percepció de la corrupció, fa augmentar un 20% el PIB i els fluxos nets de capital en un 3% del PIB.

La percepció de corrupció provoca una caiguda de les inversions i una difícil recuperació d'aquestes, per la inestabilitat, inseguretat i desil·lusió que tenen els inversors. Qui vol apostar per un país on les decisions judicials i les Lleis estan en venda.

La corrupció és la demostració d'una societat en la qual no es pot confiar, una administració incompetent que desanima les iniciatives de les persones honrades per crear negocis en igualtat de condicions amb els que exerceixen la corrupció com habitual “modus vivendi”. Aconseguir contractes i concessions subornant al polític de torn, només pot ser el motor de màfies de tercera divisió, xapusses i “xanxullos” entre lladres. La persecució i final de la corrupció suposaria una forta injecció de moral, neteja, confiança i satisfacció en general que impulsaria l'activitat emprenedora.

La proliferació de casos de corrupció política a l'Estat espanyol, en els darrers mesos, amb l'episodi definitiu del “cas Bárcenas”, no deixen lloc a dubtes que estem, i hem estat des de fa molts anys, en una situació permanent de corrupció. La trama Gürtel, els comptes multimilionaris d'en Bárcenas, els sobresous en diner negre a alts càrrecs del PP, els affaires dels EREs a Andalusia, l'operació especulativa Malaya, les indemnitzacions estratosfèriques dels directius de bancs, els casos de les ITVs a Catalunya, el cas Palau, el cas Pallarols, les escoltes del Restaurant La Camarga, el cas Nóos-Urdangarín, els desnonaments, el cas Palma-Arenas de les Illes, entre altres, formen part de les puntes d'iceberg però no són, ni de lluny, casos puntuals i “errors” aïllats. Al contrari, la llista de trames que funcionaven en els anys de bonança i que la crisi econòmica, possiblement vehiculitza que surtin a la llum pública formen part d'una forma habitual de fer per alguns, amb el coneixement d'altres, amb l'aquiescència i complicitat d'una justícia polititzada, i el que és més greu, amb l'acceptació, resignació i submissió d'una gran part de la població adormida i acomodada en el no sé què, i amb la cantarella del “i nosaltres que podem fer si els que manen no ho fan?”, que només ens porten dia a dia a anar perdent la democràcia, la llibertat.

Hi ha més de 800 polítics espanyols imputats en casos de corrupció, dels que més de 100 es van presentar a les darreres eleccions.

I mentre tot això va passant, en Rajoy continua amagat a la seva cova, amb el seu incomprensible i insostenible silenci, i que només afegeix negatives i severes conseqüències per l'Estat espanyol. L'estabilitat política i econòmica del país està en joc, mentre els nostres polítics, amb Rajoy al capdavant estan ocupats en emmascarar les diferents trames de corrupció que els afecta a ells i a les seves organitzacions, a ocultar correus, pendrives i altres draps bruts, donant cobertura a uns lladres, com si es tractes del compte d'Alí Babà, però amb més de 40 lladres segur. Lladres, que igual que en el compte, van disfressats del que no són, però només busquen el botí. Lladres que són els primers a demanar mesures contra el diner negre, encara que sigui l'únic mitjà de vida pel pobre home que s'ha quedat aturat o sense subsidi i busca aconseguir ingressos, pocs, canviant les rajoles d'una cuina, pintan un pis o reparant una aixeta; mentre ells, mangants professionals, persones que ja tenen solvència i patrimonis alts quantitativament parlant, es lucren de forma esperpèntica amb diners procedents de les obres públiques, malversant diners que no són seus, sinó de tots els ciutadans, mentre ens deien que treballaven per nosaltres i ens feien passar per tontets, com per exemple “la Cospedal” afirmant que els seus comptes estaven auditats, quan tothom sap que el diner negre mai queda reflexat a les comptabilitats oficials.

Perris, músic grec arruïnat durant aquesta crisi econòmica, ja ho va comentar abans de suïcidar-se conjuntament amb la seva mare, una senyora d'edat avançada que tenia nombrosos i molt costosos problemes de salut, va afirmar “Estem governats per lladres”. I per no morir, com va fer ell, sense cap esperança, cal reaccionar i no caure en la desafecció. És imprescindible impulsar el procés de regeneració política, acabar amb la rància classe política actual. Cal ser proactiu i valent. No podem seguir delegant la funció de governar l'Estat en persones i/o partits que ens han enganyat o que omplen els seus discursos amb cortines de fum amb res darrere. Hem de fugir de l'espècie de mena de captivitat a què estem sotmesos amb el bipartidisme estatal actual, hem de lluitar pel nostre benestar, per les oportunitats nostres i de les properes generacions.

“Abrete” sésamo!! ... però avui no hem de cantar “canción del cinco” com el programa infantil que es feia a les tardes, sinó que hem de cantar les 40.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493