Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 3289

traitors  La política espanyola continua força animada, és com veure cada dia una sèrie de ficció, no saps el que passarà avui i com serà el desenllaç. Seguirem aquesta setmana amb ella.

La porta dels traïdors o traitor’s gate, en la seva traducció anglesa, és una porta d’entrada a la Torre de Londres des del riu Tàmesi sota la torre de Sant Tomàs, construïda per Eduard I al final de la dècada de 1270 per facilitar l’entrada per mitjà de barcasses. És coneguda amb aquest sobrenom  perquè per ella van entrar molts presoners acusats de traïció, que després de ser torturats ja no sortirien del recinte de la Torre mai més amb vida, personatges històrics tan famosos com Ana Bolena i Tomàs Moro.

Porta que si estès ubicada en un altre lloc i moment ja estaria reservada en el dia d’avui. Si estès a la carretera de San Jerónimo de Madrid a l’any 2016 enlloc de estar-ho al costat del pont de Londres al final de l’edat Mitjana o inicis de l’edat Moderna, estaria reservada als 68 diputats dels PSOE (que no socialistes) que el dissabte amb la seva abstenció, equivalent a psoeun vot favorable, han facilitat la investidura de Mariano “el triste”, Mariano Rajoy “el plasma”, Mariano Rajoy Brey “el que las ve venir y no hace nada”, excepte posar-se calers a la butxaca aprofitant-se del sistema corrupte espanyol.

No només els 68 diputats són els traïdors, també ho són els dirigents “barons territorials autocolpistes” que encapçalats per la cacic Susana Díaz, com l’ha batejat en Rufián, exministres vinculats a mesures neoliberals (socialisme i neoliberalisme???)  i alguns dirigents i ex-dirigents de pes, apoltronats com Felipe GonzálEX, seguint amb la semàntica rufianesca, i jo afegiria a Rubal-caba la pròpia fosa, que en forma de sant-cristu-gros han sortit a passejar per mantenir l’estatus de les portes giratòries en el seu màxim esplendor. Traitor’s gate es quedaria petita.

I no hi ha traïció més gran, més vergonyosa i més indigne que els fills i néts dels que van morir i van ser morts per un ideal, recercant precisament el millor pels seus fills i nets, ara s’hagin venut als fills i nets de qui els van perseguir, torturar i assassinar en molts casos.

De res ha servit que una immensa majoria de militants socialistes s’hagin pronunciat a desenes d’assemblees pel NO al PP; que Ferraz s’hagi omplert de centenars de manifestants al crit de “No és No” o que les enquestes assenyalin que més del 70% dels votants socialistes rebutgen abstenir-se a la investidura de Rajoy. Fent-se els sords davant el clamor de la seva base i a l’oposició majoritària de la classe treballadora i la joventut, el Comitè Federal i la Direcció del PSOE s’ha resistit a la seva pròpia militància i ha decidit procedir amb el frau electoral, lliurant el govern de forma legal però il·legítima als més reaccionaris, obrint de bat a bat les portes a noves retallades i més austeritat improcedent i inútil.

L’abstenció d’ahir, que ens volen vendre com un gest simbòlic de caràcter tècnic, com un punt d’inflexió en el pactisme o com un mal menor necessari per preservar Espanya, no en té res d’això, és una decisió que tindrà conseqüències de gran transcendència històrica, forma part d’un programa polític que defineix el grau de fusió que els actuals dirigents del PSOE mantenen amb la classe pepera.

Les màscares han caigut i ho han fet de forma vergonyosa, enrere queden les declaracions demagògiques, les filigranes dialèctiques. No es busca defendre als més febles, als desnonats, als aturats, als joves, als estudiants sense mitjans, el que només es persegueix és la perpetuació d’un sistema de privilegis per a alguns, encara que això suposi infligir patiment a milers o milions de persones en els anys vinents.

La traïció ha estat consumada.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya