Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 2740

dinerspastilles  En època de retallades per tot arreu, la Sanitat està, avui en dia, en primera línia de flotació i en un punt màxim d'ebullició, ja que les retallades indiscriminades només porten una erosió en la qualitat dels serveis i desmotivació en els professionals que els gestionen.

Ens diuen que la Sanitat Pública, l'espanyola i la catalana, no es rentable, però hi ha una cosa que no entenc, ja no des del punt de vista de benefici social sinó també des del punt de vista purament econòmic: si no hi ha possibilitat de rentabilitat, com és que empreses privades estan interesades en asumir el negoci i gestionar el que actualment és públic, precisament com a conseqüència de les retallades en Sanitat pública? i com és que molts fons d'inversió mundials i la majoria dels més rentables volen invertir en el sector de la Sanitat?.

La salut és l'actiu principal que tenim les persones. Malgrat no és un negoci sinó un dret fonamental, segons indica l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, per salut estem disposats a fer grans ofertes, el preu de la salut és un preu molt alt.

El sistema sanitari públic espanyol va gastar el 8% del PIB l'any 2010, acumulant una gran quantitat de deute, i mostrant forts creixement anuals, de l'ordre del 4%. Aquestes dades són similars a les d'altres païssos de l'OCDE però el problema important és quan el PIB aportat per habitant ha baixat significativament a l'Estata espanyol respecte al de l'OCDE.

El debat està al carrer i és de gran importància, per alguns el camí ideal s'ha començat a mostrar, i passa per privatitzar com solució a l'ineficàcia, o com a mínim per la participació dinerària dels ciutadans en el copagament, no només farmacèutic, sinó també en atenció primària, especialitzacions, urgències i atenció hospitalària, degut a la insostenibilitat de l'actual model públic sanitari; per altres, els defensors de les coses com ara estan, significaria el final d’un sistema públic just i igualitari pels ciutadans ... jo no estic d'accord ni amb uns ni amb els altres, la clau està en evolucionar la gestió, una gestió que indiscutiblement no pot ser portada a terme per polítics nominats “a dit”, però tampoc per metges que són professionals que practiquen la medicina i que intenten mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient, segons la definició que diu “wikipedia”, però enlloc diu ni dirà que són professionals de la gestió empresarial d'hospitals, sinó de la gestió científica.

Una gestió que passa per molts i molts aspectes que sumen una malversació de fons. Aspectes com tolerar l'alta taxa d'absentisme laboral, que es sitúa en índex superiors al 10%, quan la mitjana laboral de l'Estat està per sota del 5%; altes despeses en personal i avantatges socials respecte a altres professionals amb la mateixa professió però del sector privat; el desaprofitament de les hores dedicades a l'activitat assistència directa que només és del 60% en valors generals; la força del pacient en pressionar i la manca dels sanitaris i metges d'imposar els seus criteris mèdics davant la pressió; l'excés de visites injustificades; la mala utilització dels serveis, moltes vegades per la poca efectivitat dels propis serveis concrets; l'educació dels ciutadans en matèria sanitària de forma que prevenir és millor i més econòmic que curar; l'excessiva despesa farmaceùtica que suposa un 30% de la totalitat de la despesa sanitària i està per sobre de la mitjana europea; les polítiques de compres de material mèdic i farmaceùtic; la infrautilització de la tecnologia disponible; etc.

Les coses s'han fet i es fan tan malament des del punt de vista econòmic, que els grans depredadors privats, i principalment el capital risc i els fons d'inversió extrangers, lluiten avui per fer-se amb la gestió dels hospitals públics, coneixedors de la voluntat del govern de desfer-se d'aquests centres de macro-despeses, i també coneixedors que és possible i de forma fàcil reduir els costos, mantenir els nivells de qualitat i obtenir beneficis, no important-lis la concentració en el sector de la sanitat pública, que encara avui representa les tres quartes parts del total de despesa en sanitat a l'Estat espanyol. Per tant, fer negoci amb la sanitat pública és un dels principals objectius del capital privat en la present situació de crisi, situació que és el pretext perfecte per aplicar unes polítiques de privatització que busquen fer negoci amb l'educació, l'habitatge, el transport i, en definitiva, amb les nostres vides.

Fer rentable la Sanitat Pública és possible sense perdre qualitat, només cal gestionar-la bé, no retallar-la indiscriminadament.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493