Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 3580

hisenda propia   Que el nivell d'exigència i autoexigència dels catalans és molt alt és una característica a nivell general, que ens fa ser un xic diferents d'altres llocs veïns. El que a priori pot semblar un avantatge, també pot ser un inconvenient en algunes ocasions. En el moment que les coses ens van bé, o majoritàriament bé, tot sovint trobem aquell punt de derrotisme que ens fa angoixar, aquell “però i si ...”.

En aquest cas, aquesta característica ens ha d'anar bé, l'hem d'aprofitar. Precisament per la nostra idiosincràsia, podem i hem de preparar de forma prèvia a la consulta, una de les institucions i estructura més difícils, però necessària i transcendental per la viabilitat i l'èxit del què ha de ser el nostre futur Estat: la Hisenda Catalana, Hisenda pròpia. Fallar en aquest aspecte seria un desastre, tant per la recaptació com per la redistribució, així que no podem fer-ho.

Llavors, què fem? Repliquem el model espanyol i dupliquem els costos de forma prèvia i, per tant, sense ingressos? Contestar positivament a aquesta pregunta seria possible en una web política on les ideologies i els objectius polítics estan per sobre dels raonaments, però no pot ser-ho en una pàgina web econòmica com la nostra, on s'ha de tenir en consideració l'aprofitament de recursos i evitar duplicitat de costos, i on es descarta per motius obvis el pacte amb l'Estat actual, perquè aquesta transició sigui d'una forma ordenada i acordada.

Per fer l'anàlisi hem de considerar el punt d'origen. La totalitat d'empleats per la Hisenda espanyola a Catalunya és de 3000 aproximadament. La Generalitat recapta actualment de forma directa el 5% de la totalitat dels impostos de Catalunya. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) disposa de 300 empleats per fer-ho, i només té presència a les quatre capitals catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En altres llocs, les funcions de recaptació, liquidació i inspecció tributària dels impostos propis de la Generalitat, com ara successions, donacions i transmissions patrimonials, està subcontractada per conveni als Registradors de la Propietat, un col·lectiu de funcionaris de l'Estat espanyol. I no per cap imposició com podríem pensar, sinó que és la pròpia Generalitat de Catalunya qui renuncia a fer les funcions tributàries en més de 900 municipis ... Increïble, però cert!

Mentre l'Artur anava a Madrid a explicar els motius dels catalans per reclamar el dret a decidir i tornava indignat reclamant que ningú l'hi havia fet cas, el Govern de la Generalitat renovava el Conveni amb els Registradors per tres anys més, fins al 2015, a canvi d'abonar, en concepte d'honoraris, quasi un 3% del total de l'import de les autoliquidacions, més un 25% de totes les sancions i liquidacions complementàries que es realitzin sobre els contribuents de les àrees contractades.

Per tant, per abordar un autèntic desenvolupament territorial de l’Agència Tributària de Catalunya i sense que ens costi un euro de més, podríem utilitzar les actuals estructures dels Consells Comarcals per prestar els serveis d'oficina tributària en el que respecta a les funcions tributàries que realitzen avui els Registradors de la Propietat. De forma conjunta amb les Diputacions, per les competències tributàries que tenen actualment assignades aquestes administracions, com l'IBI, l'IAE, el de vehicles, etc..., mitjançant conveni de col·laboració per aprofitar l'experiència que tenen en la recaptació dels impostos locals cedits pels ajuntaments i la base de dades d'informació de la què ja disposa, que s'hauria de complementar amb la de bancs i caixes, les dels Ajuntaments, i fins i tot la de gestories i experts fiscals procedents del sector privat. Els costos derivats de l'adaptació d'estructures quedaria neutralitzat, en gran part, pel cost que suposa el Conveni amb els Registradors. L'avantatge de fer aquest pas és que comencem a agafar experiència, que pot fer-se pràcticament sense cost i que són accions que jurídicament ja es poden fer, doncs estan dins del marc jurídic vigent i que incomprensiblement no es duen a terme.

A part de com construir la Hisenda en la seva fase inicial, és molt important definir com volem que sigui. Sabem com no ha de ser. L'espanyola n'és un bon exemple, basada en un punt de partida que tothom és culpable excepte si es demostra el contrari, ja que d'aquesta manera incita animadversió, tant en els contribuents que fan les coses de forma fraudulenta com en els que les fan bé o almenys ho intenten. La normativa fiscal ha de ser eficient, de fàcil comprensió i aplicació, perquè el contribuent no estigui en clara i constant indefensió. No pot ser que les coses bàsiques i habituals necessitin d'especialistes en la matèria per poder interpretar la complicada legislació fiscal. Ja que volem fer una Hisenda pròpia, mirem de no reproduir les errades de la Hisenda a què estem acostumats, de la Hisenda impròpia. No cal una Hisenda que faci temor quan truqui a la porta ni una Hisenda excessivament assetjadora, ha de ser una Hisenda propera, però intolerant amb el frau fiscal i l'economia submergida. És hora de què ens acostumem a què, per fer les coses bé cal sentit de la responsabilitat i no pas de l'amenaça, de la conscienciació ciutadana i no de la fusta.

Amb sensibilitat, professionalitat i fermesa s'obté el reconeixement, i amb aquest es pot aconseguir un clima de confiança suficient que permeti la col·laboració i implicació ciutadana, tant de les persones com de les empreses amb la nova administració tributària catalana.

Només així aconseguirem que el famós eslògan de l'AEAT sigui una realitat: “Hacienda somos todos”, i no només uns quants, com ho som ara.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493