Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 3595

different  Després del resultat de les eleccions del 25N, el poble de Catalunya segueix majoritariament demostrant-se i demostrant al món, la seva voluntat ferme de ser independents. Ara cal fer-se la següent pregunta. Volem ser una rèplica del que és l’Estat espanyol?. Amb el seu concepte econòmic, social, polític i solidari, canviant només les senyes identitàries i la capital Barcelona per Madrid ... o volem ser quelcom diferents.

Per ser el que són ara, és possible entendre buscar la independència des d’un aspecte emocional de les coses, però no des d’un aspecte racional, que és el que vinc argumentant en tots els anteriors articles.

El primer que cal fer per ser diferents és tolerància zero amb la corrupció. Dir que serem un país sense corrupció queda molt bonic “de cara a la galeria”, però és impossible, els “xoriços” estant repertits uniformament per tot el territori mundial. No es pot impedir la seva existència, es pot ajudar a disminuir-los mitjançant politiques educatives destinades a aconseguir un valors ètics en tots els actes i valoracions dels ciutadans, però sempre hi hauran els que ho interpreten a la seva maliciosa forma. La diferència amb l’actualitat, estarà doncs, en la contundència, intolerància, fermesa i agilitat d’actuació.

Les institucions han de ser democràtiques, representatives i al servei del ciutadà. La màxima institució que és el Govern escollit democràticament, amb el seu programa electoral, signa realment un compromís, un contracte amb els electors. De forma que si incompleix el contracte, el seu mandat deixa d’estar vigent, s’han de convocar noves eleccions. Només així, podrem garantir i exigir que els polítics facin allò pels que van ser votats i triats. El ciutadà ha de ser la raó de ser del estat, del govern i dels poders públics. Aquests organismes només estan legitimats si emanen de la voluntat dels ciutadans i garanteixen els drets i els deures d’aquests. Ens hem d’acostumar a realitzar referendums o consultes vinculants de tot el que sigui necessari, considerant com tal, tot el que ens pot afectar al dia a dia de les persones de forma significativa, com seria pagar més o menys impostos.

La societat civil catalana, quan es posa en marxa sabem que disposa de gran fortalesa, però hem d’aconseguir que aquesta fortalessa no surti només determinades vegades, no només quan existeix el “català emprenyat” sinó que aquesta fortalesa ha de garantir el funcionament de les seves institucions i s’ha de reflexar en cadascuna de les polítiques del país.

La cultura ha de ser el factor clau vehiculitzador del país que volem ser. Des de les escoles fins les Universitats han de ser accesible a tothom independentment dels seus recursos sinó en funció de les seves qualitats i habilitats, amb l’objectiu de garantitzar la igualtat d’oportunitats. Les polítiques educatives han de transmetre valors apart de les materies acadèmiques, en tots els graus i nivell educatius. S’ha d’incentivar i recompensar l’esforç, la reflexió, l’empenta, el talent i la innovació. S’han d’incorporar al model educatiu matèries socials com l’economia, la sanitat i la política, entre altres, amb l’objectiu de no tenir més generacions de autèntics ignorants socials. El sistema educatiu s’ha d’encarar cap un model encaminat al que ha de ser la trajectòria del subjecte, amb una estratègia encaminada a la productividad i la competitivitat que després cada individu es trobarà en el futur. És imprescindible una colaboració Universitat empreses i administracions, perqué les persones es formin en funció de les necessitats reals que la societat demandarà.

Les empreses haurien de ser generadores de riquesa i de treball. En un marc igualitari d’oportunitats, on les pimes, en la recerca del seu benefici i no del poder, siguin les grans impulsores de la iniciativa empresarial, la emprenaduria i el talent, amb l’objectiu d’aconseguir augmentar la competitivitat i la productivitat. Empreses orientades al mercat exterior, amb la consideració que el món és el seu client. Amb una existència d’accés al finançament, a les infraestructures i a la seguretat jurídica que les permeti desenvolupar tot el seu potencial mitjançant el coneixement i/o l’experiència dels seus empleats, i amb una clara visió de sostenibilitat tant en la basant econòmica, planificant l’estratègia a mig i llarg termini, i prioritzant els aspectes que les facin més vulnerables als cicles econòmics; la basant social, apostant per una gestió responsable que ajudi al progrés del empresari, els seus empleats i de la societat en general; i la basant mediambiental, que garanteixi l’entorn que ens envolta i que constitueix un patrimoni comú. I per suposat sense asociacions patronals i sindicals subvencionades públicament, cosa que les posa al servei únicament del poder i les fa que siguin totalment inoperants de mena.

I l’exèrcit ¿com ha de ser? ... No cal aquesta preocupació, no ha d’existir exèrcit, no ens fa falta per rés.

Tenim doncs 16000 milions de raons per ser independents, xifra equivalent als euros del deficit fiscal, però hauriem de tenir-ne 7 milions, la xifra del nombre dels ciutadans, per ser diferents i millors.

Siguem doncs un estat diferent, siguem quelcom millors, siguem un estat on els seus ciutadans estiguin orgullosos ser pertanyer, tant per la part emocional com per la racional. No perdem aquesta oportunitat per deixar a les futures generacions i a la nostra una vida millor, més lliure i més democràtica.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493