Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 2852

780 377 69548 42f470008e526ef2e0a311e304abf0ff   Catalunya serà competitiva o no serà

Immersos en un debat social sobre la viabilitat de una Catalunya independent, penso que és millor no quedar-se en la superficialitat evident de la quëstió, i anar directa al fons de l'interès que és si Catalunya serà competitiva dins del mercat mundial i si l’indepèndencia de Catalunya suposarà una millora per la seva competitivitat i la dels seus productes i serveis. En definitiva, la resposta a aquesta pregunta sobre la competitivitat dona també resposta a la pregunta sobre la seva viabilitat.

Comentar previament, que com economista no puc centrar-me en la recerca de la viabilitat com objectiu, sinó que el objectiu ha de ser i és la prosperitat. La cadena econòmica que té com objectiu la prosperitat, s’inicia en la competitivitat, així: competitivitat  productivitat  creixement  prosperitat.

Ara bé, com que l’economia és una ciència social, no només numèrica, no em de considerar que només serem competius si fem devaluació de la moneda, si baixem els salaris i si fem retallades, és a dir si seguim un model xinés. Això categoricament no és veritat, no al menys si volem ser competitius dins d’un model de sostenibilitat. Si volem ser competitius d’aquesta forma, hem de relacionar la competitivitat dins de la creació de llocs de treball de qualitat, i dins del model de benestar, que no és un model de malgastar com moltes vegades s’ha portat a terme. Cal per tant, un replantajament total en tot aquest model, i en el que afecta al sistema educatiu, sanitari, de pensions, d’administració pública més eficients, de innovació, etc... hem de canviar el xip, perqué és l’única solució.

Com aconseguir-ho doncs? Hem de capitalitzar l’economia a llarg termini, que significa dotar l’economia de millor capital en tots els seus aspectes, per tant, en el capital humà qualificat, en l’aspecte tecnològic, en les infraestructures, en l’aspecte organitzatiu i en l’aspecte social. S’ha de donar suport, i més en temops de crisi, a les inversions productives, per davant d’altres polítiques. Aixó que sembla molt bonic dir-ho, no és gens fàcil portar-ho a terme, ja que cal fer un replantajement, renunciar a coses com són ara, i perseguir nous reptes col·lectius.

Necessitem per tant unes estructures d’estat, on amb independència del tamany d’aquestes, siguin prou potents, autònomes, eficients i flexibles per aconseguir objectius que situin a les nostres empreses, els nostres productes i els nostres treballadors dins de l’economia global, donat que la feblessa de la demanda interna sembla que continuarà si estem dins d’Espanya, ja que:

Es en aquesta situació, aparentment pesimista, on surten les oportunitats. Cal per tant, fomentar la vocació empresarial i protegir l’empreneduria com a clau i base pel futur de l’economia i de la creació d’ocupació. Es necessari la creació de negocis nous, la reforma i flexibilitat laboral no crearà per si sola ocupació excepte si hi ha creixement en els negocis.

La cultura de la iniciativa, la creativitat, l’innovació, l’esforç, la visió global, els idiomes i l’internacionalització, l’ètica i el risc no temerari, han de ser imbricats directament en el nostre sistema, des de l’educatiu fins el judicial, i no desmotivat per aquest com succeeix actualment. Un emprenedor que tanca una empresa, perqué el negoci no ha funcionat o s’ha esgotat, lluny de sentir vergonya, fins i tot repudi social, o ser perseguit com morós; ha d’estar motivat per desenvolupar i empendre nous negocis, noves petites i mitjanes empreses que generaràn ocupació.

Tecnologia, talent i tolerància, o les anomenades 3 “T’s” atrauen el negoci que conforma la nova economia dins del mon globalitzat, apartan-se dels models tradicionals. Les economies líders del futur seran les que es mostrin més capacitades per mobilitzar les capacitats creatives de la seva població i d’atraure talent creatiu de tot arreu del món. Ara bé, el talent ha d’aflorar, per aixó es requereix l’existència d’una societat lliure, oberta al coneixement compartit i plural.

Per aquest canvi calen emprenedors valents però també polítics valents que estiguin disposats a sacrificar en molts cops el que és urgent pel que és necessari.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493