Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 2649

actpasslupa  Haurem d'aconseguir la independència o comprar-la?

Els processos d'independència inclouen normalment un acord entre les parts sobre actius i passius o, el que seria el mateix, entre els béns/drets i les obligacions. Entre els béns i drets o actius, siguin tangibles o intangibles, trobem les infraestructures, el patrimoni cultural, les accions d'empreses públiques, la tresoreria, etc... Entre les obligacions o passius trobem els deutes. En la comptabilitat empresarial de doble entrada, l'actiu ha de ser igual al passiu, la diferència que hi ha entre aquests es compensa amb la partida de pèrdues i guanys situada dins del patrimoni net del balanç, una partida de passiu que pot tenir signe positiu o negatiu. Si els actius són superiors als passius, el signe serà positiu (hi haurà guanys) i si els passius són superiors als actius, el signe serà negatiu (hi haurà pèrdues).

Les experiències internacionals respecten de partida el criteri de proporcionalitat i territorialitat. Les infraestructures en un territori que s'independitza: carreteres, immobles, vies de tren, ports, aeroports, etc... passen ipsofacto a formar part del nou estat. Els actius financers (com accions, fons, reserves, existències i altres), així com els passius financers (el deute), haurien de ser repartits de forma equitativa i acordada entre les dues parts.

Entrem un xic en el que suposaria aquest repartiment equitatiu, desgranem breument cadascuna de les seves partides, utilitzant l'estudi sobre el balanç patrimonial de l'Estat com a eina de càlcul, realitzat per Jordi Angusto, Marcel Coderch i Gemma Pons. Revisem doncs, el tema d'actius i de passius, revisem els números de l'Estat, de l'Estat a Catalunya, els números freds. Després ja vindran les valoracions emocionals.

El primer que hem de dir és que l'Estat espanyol està en fallida. Té una situació patrimonial negativa de 270 mil milions d'euros a finals de l'any 2013, que avui s'ha vist incrementada amb el dèficit de l'any 2014 i 2015. Una situació agreujada des de l'any 2008, inici de la crisi, en el que el valor de patrimoni net negatiu era de 61 mil milions d'euros.

El total d'actius de l'Estat espanyol és de 584 mil milions d'euros, amb la següent composició:

Actiu NO corrent material          132 mil milions

Actiu NO corrent no material      322 mil milions

Actiu corrent                            130 mil milions

El total de passius és 854 mil milions d'euros, i es compon de:

Passiu no corrent                      618 mil milions

Passiu corrent                           236 mil milions

Com hem comentat abans, la diferència entre passius i actius és -270 mil milions d'euros que és el patrimoni net o, el que és el mateix, que l'Estat espanyol no disposa de suficients béns i drets per pagar les seves obligacions.

Si fem una divisió, 854 entre 584 ens dóna un resultat d'1,46. Aquest valor significa l'equivalència entre actius i passius, de forma que cada euro d'actiu té una equivalència en el passiu d'1,46 euros. Parlant en plata, per cada euro de carretera que adquireixes et quedes 1,46 euros de deute. El valor dels actius espanyols és molt reduït davant dels seus deutes. Aquesta situació de sobrevaloració d'actius en un 46% més del seu valor comptable, en cas de compra o de cessió d'aquests, ve donada per la situació patrimonial negativa de l'Estat, una situació que Catalunya lluny d'agreujar-la, ha contribuït i contribueix a què no creixi més. Podeu entendre ara, encara que segur ja ho sabíeu suficientment, que cap soci europeu o creditor internacional estigui disposat a moure un dit a favor de la nostra independència, però tot allò que els catalans no fem per solucionar aquesta situació, cada dia que estem quiets, deixa més contents als creditors i probablement als organismes internacionals, però atempta directament contra el nostre benestar econòmic.

No ens interessa quedar-nos cap actiu dels que té l'Estat espanyol, cap ni un. Evidentment, haurem d'assumir els actius que per criteri de territorialitat estan ubicats ja a Catalunya, com les carreteres i les vies de tren, per exemple, malgrat els comprem a un 46% més del seu valor. Però en una situació patrimonial negativa, com menys actius millor.

Hem de tenir clar que no estem obligats a qualsevol acord, les negociacions i els acords internacionals en casos d'independència es regiran pel Dretactiuspassius Internacional. Aquests tindran consideració de tractat internacional. La coacció i les amenaces sobre Catalunya o els seus representants són causa de nul·litat absoluta dels acords (art. 51 i següents de la Conv. de Viena, 1969). Hem de tenir clar que no ens convé comprar cap actiu, ni trens, ni accions en empreses públiques, res de res més del que és materialment impossible no fer-ho, ja que el criteri de proporcionalitat ens perjudica molt. Cada tren que comprem a Renfe, per exemple, significarà pagar el 46% més del seu valor. Millor comprar-ho de nou, no?

Econòmicament, el plantejament de negociació està fet. Aconseguir la independència és un negoci rendible, beneficiós, rodó per Catalunya, malgrat que pagarem a Espanya més preu del que han invertit. Vigilem en no aconseguir-la a qualsevol preu, la posterior viabilitat del nou estat pot dependre del fet d'assumir un deute que no sigui assumible, i segur que gens necessari. Vigilem amb els actius de la negociació, actius que poden tenir un alt cost, però no tenir quasi valor, actius que poden ser difícils de gestionar posteriorment donat el seu possible manteniment.

Quan entra la política en joc, juguen la partida les emocions, la part no matemàtica, la part sensorial i es poden fer bons, regulars, dolents o dolentíssims acords. Segur que haurem de comprar la nostra independència, pensem en l'economia, posem al capdavant de la negociació a gent vàlida del món de la negociació, de l'economia, no a polítics o a gent tova que es deixi influenciar per una popularitat o un resultat electoral futur. Pensem en futur. Recordem que l'herència espanyola ens deixarà un descomunal dèficit d'infraestructures, haurem de netejar i construir per tenir un país modern, capacitat per afrontar els reptes, necessitarem diners per fer front a aquesta inversió i no per pagar deutes dels altres.

Intel·ligència, seny i economia. Fem de catalans quan arribi aquest moment transcendental de la nostra història i pel que tantes energies estem invertint.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat nr 9493

Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya