Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 4273

3potes  Sovint els dissenyadors busquen trencar esquemes, aconseguir un disseny innovador, potent, sofisticat, i si és possible que perduri en el temps. Penso que trencar-se les banyes per portar al límit l’estètica és una pràctica saludable i necessària per superar la rutina i la monotonia. És un forma de diferenciar el producte. Al llarg del temps hi ha hagut grans artistes que han experimentat el seu art en el disseny de cadires. La cadira és un objecte que inspira innovació. Hi ha algunes cadires famoses com l’anomenada “The Chair”, dissenyada per J. Wegner i que va ser utilitzada amb tota naturalitat per Kennedy i Nixon en els debats televisius de les eleccions dels anys seixanta, o més recentment per Barack Obama. S’han fet infinits dissenys, però totes les cadires que han perdurat en el temps tenen tres elements comuns: estabilitat, elegància i comoditat. Les tres potes.

No hi ha dubte que el número tres té quelcom especial, és un numero carregat de simbolisme. Representa la perfecta harmonia. Així, la física determina tres estats naturals propis dels cossos: sòlit, líquid, i gasós; i a la terra hem catalogat tres regnes: l'animal, el vegetal i el mineral. L’ésser humà posseeix tres factors essencials de vida: el cos, l’ànima i l’espirit. El temps el mesurem en passat, present i futur. Podem continuar amb altres exemples com els tres sons i les tres claus de la música, les tres parts de l’oració, els tres colors primaris... I ja des de la perspectiva religiosa catòlica, tres van ser els Reis Mags i tres van ser els seus regals. L’aplicació i influència del número tres és molt extensa.

A Catalunya estem vivint de primera mà l’aplicació i influència d’aquest numero tres. A vegades de forma positiva i d’altres no tant. Unes de més transcendents i d’altres no tant. D’aquestes últimes, arrel de la mort del Tito Vilanova, pensant en el gran equip de futbol que van saber dirigir magníficament Pep Guardiola, ell mateix i altres col·laboradors. Vaig reflexionar que aquest equip és va fonamentar en tres pilars: Messi, Iniesta i Xavi. Va ser la combinació perfecte de tres jugadors de tres característiques diferents, però absolutament complementàries, qui va fer possible arribar a l’excel·lència. Sense algun element d’aquest MIX no s’hagués assolit aquest nivell de joc. Messi no seria tan resolutiu sense la visó de Xavi i la capacitat de desbordament d’Iniesta. Iniesta no podria ser l’enllaç perfecte sense l’organització de Xavi i la referència de Messi a l’atac. I per últim, Xavi sense Messi ni Iniesta aixecaria el cap i no tindria els suports imprescindibles per desenvolupar el seu joc. I és que segons l’antic Dret Romà són suficients tres persones per crear una societat. En el cas del Barça, aquests tres van crear, i encara ara creen, una bona societat.

De major transcendència pel futur de Catalunya és la negació continua que rep de part del govern espanyol. No, no i no. Contra el truc oratori de la negació tenim el de l’afirmació: ho farem, ho farem, ho farem. I com sempre mirant a esquerra, centre i dreta del nostre auditori, sense defugir la mirada per tal d’afermar correctament el nostre missatge. Tot i així, per arribar a bon port haurem de practicar tres virtuts: paciència, serenitat i decisió. La paciència imprescindible per realitzar totes les passes del procés endegat, la serenitat obligada per suportar tots els atacs que rebem, i per últim la decisió ferma per fer les reformes i accions necessàries, sobretot quan arribin els moments més importants.

Com les empreses d’alt creixement, Catalunya posseeix tres virtuts. Primer de tot, té un bon equip representat per un poble amb l’actitud, educació, costums i idees necessàries per créixer. Seguidament, és un nació que busca sempre un tret diferenciador, millorar, crear, i té la ment oberta. I per últim, és un poble prudent, humil i respectuós.

A més, Catalunya té els tres factors essencials: ànima, cos i projecció. És un poble amb idees, amb un projecte propi, i un sentiment de nació. Es projecta bé a l’exterior, ja que el seu reconeixement internacional creix, creix i creix. Però el seu cos està malmès, colpejat per la crisi global i sobretot per les limitacions imposades des de l’estat espanyol. No té la capacitat financera per portar a terme la idea, el seu projecte. No té les eines, perquè li neguen des de fora.

Definitivament ho tenim tot, però no podrem actuar com una empresa d’alt creixement fins que no sanem una de les tres potes, fins que no sanem el cos. Només així aconseguirem l’equilibri, la perfecta harmonia.

Carles Narváez Brinquis
Economista col·legiat nº 9496